GREC I 
GEOGRAFIA 
DE GRÈCIA
CARACTERÍSTIQUES 
GEOGRÀFIQUES DE GRÈCIA 
- Clima continental (plujós i fred) al nord i 
mediterrani (sec a l'estiu) al sud. 
- Rius torrencials que es desborden amb les 
pluges i s'assequen a l'estiu. 
- Relleu molt muntanyós que fa difícil el 
transport terrestre. 
- Terra poc fèrtil; es cultivaven oliveres i vinya 
però els cereals havien de ser importats. 
L'escasa fertilitat de la terra i el relleu va 
empènyer els grecs a la pràctica de la 
navegació i del comerç, i a la colonització de 
les illes i la costa d'Àsia.
DIVISIÓ POLÍTICA DE GRÈCIA 
El nom grec de Grècia era Ἑλλάς (Hèl·lade), 
que els grecs feien provenir de l'heroi mític 
Hel·lè. 
Tanmateix, tot i que els grecs compartien una 
cultura, una religió, una llengua (dividida en 
molts dialectes) i un sentiment de pertànyer a 
un mateix poble, la Grècia clàssica no va ser 
mai un estat unificat, si no que estava dividida 
en petites ciutats-estat (πόλις) com Atenes, 
esparta, Corint, etc. 
La unitat no va arribar a Grècia fins al segle 
IV, de la mà de pobles foranis (macedonis i 
romans) que van unificar Grècia per la força 
de les armes.
LES REGIONS DE GRÈCIA I 
GRÈCIA SEPTENTRIONAL 
El nord de Grècia estava dividit en tres grans 
regions: Macedònia i Tessàlia a l'est, i l'Èpir 
a l'oest. Èpir i Macedònia eren dos regnes que 
van mantenir-se durant segles política i 
culturalment aïllats de la resta de Grècia. 
Al nord Tessàlia hi trobem el cim més alt de 
Grècia, l'Olimp (3.000m), on tenien la seva 
llar els déus. 
Al segle IV Macedònia va entrar violentament 
en els afers dels grecs de la mà dels reis Filip 
II i Alexandre el Gran, i es va convertir en 
una potència política i militar important. 
Macedònia 
Olimp▲ 
Èpir 
Tessàlia
LES REGIONS DE GRÈCIA II 
GRÈCIA CENTRAL 
El centre de Grècia tenia un clima mediterrani 
i estava dividida en diverses regions: Etòlia, 
Dòrida, Fòcida, Beòcia, Àtica i l'illa d'Eubea. 
A Fòcida s'hi trobava el santuari de Delfos,on 
tenia la seu el cèlebre Oracle d'Apol·lo. 
A Beòcia es parlava un dialecte particular, el 
beoci. La ciutat més important era Tebes, d'on 
eren naturals l'heroi Èdip i el poeta Píndar. 
Àtica amb la seva capital, Atenes, es va 
convertir al segle VaC en el centre cultural del 
món grec: l'alfabet àtic i el dialecte àtic són els 
que estudiem en aquesta matèria. 
Eubea 
Àtica 
Fòcida 
Beòcia
LES REGIONS DE GRÈCIA III 
GRÈCIA MERIDIONAL 
Els sud de Grècia era ocupat per la península 
del Peloponès, unida al continent per l'istme de 
Corint. 
Al nord-est hi ha l'Argòlida. Aquesta regió va 
florir al segon mil·leni aC amb fortalesses com 
les de Micenes i Tirint. 
La regió més important del Peloponès va ser 
Lacedemònia o Lacònia, al sud-est, amb la 
seva capital, Esparta, cèlebre pel seu exèrcit i 
per la seva rivalitat amb Atenes. 
Al nord-oest hi havia Èlida, amb el santuari 
d'Olímpia, on se celebraven els Jocs Olímpics, 
i al centre l'Arcàdia, regió idealitzada pels 
poetes. 
Argòlida 
Èlida 
Arcàdia 
LLaaccòònniiaa
LES REGIONS DE GRÈCIA IV 
GRÈCIA INSULAR 
El món grec incloïa un gran nombre d'illes, de 
d'extensions diverses, repartides pel mar Egeu 
i el mar Jònic (més de 2.000). 
Al mar Egeu hi trobem els arxipèlags de les 
Cíclades i de les Espòrades, i les grans illes 
de Lesbos, Quios, Samos i Rodes, entre altres. 
Creta, al sud de l'Egeu, era l'illa més gran i el 
lloc de naixement de la cultura minoica, la 
més antiga de Grècia. 
A l'oest, al mar Jònic hi trobem les illes de 
Corcira (Corfú), Cefalònia i Zacint, i la petita 
illa d'Ítaca, pàtria de l'heroi Ulisses. 
Espòrades 
Cefalònia 
Cíclades 
Corcira 
Zacint 
Creta 
Rodes 
Lesbos 
Quios 
Samos
LES REGIONS DE GRÈCIA V 
ÀSIA MENOR 
La costa occidental d'Anatòlia va formar part 
del món grec des que a finals de l'Edat del 
Bronze va ser colonitzada per grecs provinents 
d'Europa. 
Hi trobem tres grans regions – Eòlia, Jònia i 
Cària – i un gran nombre de ciutats com 
Milet, Esmirna, Efes i Halicarnàs. 
Aquestes ciutats van assolir una gran 
importància econòmica i culturalen època 
arcaica (la ciència i la filosofia gregues van 
nèixer a Jònia). 
Cària 
Eòlia 
Jònia
Geografia de Grècia
Geografia de Grècia

Geografia de Grècia

  • 1.
    GREC I GEOGRAFIA DE GRÈCIA
  • 2.
    CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES DEGRÈCIA - Clima continental (plujós i fred) al nord i mediterrani (sec a l'estiu) al sud. - Rius torrencials que es desborden amb les pluges i s'assequen a l'estiu. - Relleu molt muntanyós que fa difícil el transport terrestre. - Terra poc fèrtil; es cultivaven oliveres i vinya però els cereals havien de ser importats. L'escasa fertilitat de la terra i el relleu va empènyer els grecs a la pràctica de la navegació i del comerç, i a la colonització de les illes i la costa d'Àsia.
  • 3.
    DIVISIÓ POLÍTICA DEGRÈCIA El nom grec de Grècia era Ἑλλάς (Hèl·lade), que els grecs feien provenir de l'heroi mític Hel·lè. Tanmateix, tot i que els grecs compartien una cultura, una religió, una llengua (dividida en molts dialectes) i un sentiment de pertànyer a un mateix poble, la Grècia clàssica no va ser mai un estat unificat, si no que estava dividida en petites ciutats-estat (πόλις) com Atenes, esparta, Corint, etc. La unitat no va arribar a Grècia fins al segle IV, de la mà de pobles foranis (macedonis i romans) que van unificar Grècia per la força de les armes.
  • 4.
    LES REGIONS DEGRÈCIA I GRÈCIA SEPTENTRIONAL El nord de Grècia estava dividit en tres grans regions: Macedònia i Tessàlia a l'est, i l'Èpir a l'oest. Èpir i Macedònia eren dos regnes que van mantenir-se durant segles política i culturalment aïllats de la resta de Grècia. Al nord Tessàlia hi trobem el cim més alt de Grècia, l'Olimp (3.000m), on tenien la seva llar els déus. Al segle IV Macedònia va entrar violentament en els afers dels grecs de la mà dels reis Filip II i Alexandre el Gran, i es va convertir en una potència política i militar important. Macedònia Olimp▲ Èpir Tessàlia
  • 5.
    LES REGIONS DEGRÈCIA II GRÈCIA CENTRAL El centre de Grècia tenia un clima mediterrani i estava dividida en diverses regions: Etòlia, Dòrida, Fòcida, Beòcia, Àtica i l'illa d'Eubea. A Fòcida s'hi trobava el santuari de Delfos,on tenia la seu el cèlebre Oracle d'Apol·lo. A Beòcia es parlava un dialecte particular, el beoci. La ciutat més important era Tebes, d'on eren naturals l'heroi Èdip i el poeta Píndar. Àtica amb la seva capital, Atenes, es va convertir al segle VaC en el centre cultural del món grec: l'alfabet àtic i el dialecte àtic són els que estudiem en aquesta matèria. Eubea Àtica Fòcida Beòcia
  • 6.
    LES REGIONS DEGRÈCIA III GRÈCIA MERIDIONAL Els sud de Grècia era ocupat per la península del Peloponès, unida al continent per l'istme de Corint. Al nord-est hi ha l'Argòlida. Aquesta regió va florir al segon mil·leni aC amb fortalesses com les de Micenes i Tirint. La regió més important del Peloponès va ser Lacedemònia o Lacònia, al sud-est, amb la seva capital, Esparta, cèlebre pel seu exèrcit i per la seva rivalitat amb Atenes. Al nord-oest hi havia Èlida, amb el santuari d'Olímpia, on se celebraven els Jocs Olímpics, i al centre l'Arcàdia, regió idealitzada pels poetes. Argòlida Èlida Arcàdia LLaaccòònniiaa
  • 7.
    LES REGIONS DEGRÈCIA IV GRÈCIA INSULAR El món grec incloïa un gran nombre d'illes, de d'extensions diverses, repartides pel mar Egeu i el mar Jònic (més de 2.000). Al mar Egeu hi trobem els arxipèlags de les Cíclades i de les Espòrades, i les grans illes de Lesbos, Quios, Samos i Rodes, entre altres. Creta, al sud de l'Egeu, era l'illa més gran i el lloc de naixement de la cultura minoica, la més antiga de Grècia. A l'oest, al mar Jònic hi trobem les illes de Corcira (Corfú), Cefalònia i Zacint, i la petita illa d'Ítaca, pàtria de l'heroi Ulisses. Espòrades Cefalònia Cíclades Corcira Zacint Creta Rodes Lesbos Quios Samos
  • 8.
    LES REGIONS DEGRÈCIA V ÀSIA MENOR La costa occidental d'Anatòlia va formar part del món grec des que a finals de l'Edat del Bronze va ser colonitzada per grecs provinents d'Europa. Hi trobem tres grans regions – Eòlia, Jònia i Cària – i un gran nombre de ciutats com Milet, Esmirna, Efes i Halicarnàs. Aquestes ciutats van assolir una gran importància econòmica i culturalen època arcaica (la ciència i la filosofia gregues van nèixer a Jònia). Cària Eòlia Jònia