SlideShare a Scribd company logo
L A  C I U T A T R O M A N A
Segòbriga
CIUTAT I ROMANITZACIÓ En el  món ibèric , no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats. Amb l’arribada de  Roma es funden les primeres ciutats i s’emprén un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, creant una xarxa de ciutats, moltes de nova creació (com  Valentia ). ,[object Object],[object Object],[object Object],D'aquesta manera els ibers es van veure abocats a abandonar els seus poblats i emigrar a les ciutats, on es van anar assimilant a la civilització dominant . Per això, les ciutats van ser el principal  mitjà de romanització ,
Urbanisme La ciutat romana de nova creació tenia una  estructura quadriculada , que resultava de la intersecció de dos carrers principals:  Cardo  Maxinus (de Nord a Sud) i el  Decumanus  Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el  fòrum,  la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un  pou   per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard:  12 m. el decumà, i  6 el cardo. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb  muralles , normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.  Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels  campaments militars , dels quals provenien moltes ciutats romanes. Els  carrers  tenien calçada empedrada i voreres bastant altes.  També disposaven d’un sistema complet de  clavagueres , distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.
 
Plànol d’Empúries
Timgat, Argèlia
 
Maqueta de Tarraco
Espais públics FÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos.  Era el centre polític, comercial i religiós . EDIFICIS cúria basílica temple estàtues honorífiques tabernae (tendes)
[object Object],Temple romà de Vic
EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI  La major part dels edificis públics eren construïts pels  notables més rics   de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important). Amfiteatre Teatre Termes Circ
Circ
Amfiteatre
Teatre
Termes
CASES  PRIVADES domus insulae uilla rustica uilla urbana
DOMUS , la casa senyorial
 
INSULAE , blocs de pisos
VILLA URBANA
Carnuntum . Villa Urbana, Austria
VILLA RUSTICA Era el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.
 
Imfraestructures AQÜEDUCTES : subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. ) VIES   i PONTS : Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre ( Tots els camins porten a Roma ). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la  uia Hercúlea , anomenada més tard  uia Augusta , que unia Gades (Cadis) a Roma. MURALLES
Aqüeducte de Xelva Aqüeducte de Segovia
Pont romà d’Alcántara
 
 
 
Vía Augusta
Muralles romanes de Lugo
Monuments commemoratius Arcs del triomf : per a commemorar una victòria militar Columnes  commemoratives, columnes rostrals, trofeus: per a honorar personatges públics Làpides i ares funeràries : per a recordar els familiars difunts ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’Arc romà de Cabanes, s II dC. Arc de Titus, Roma
Columna Trajana, Roma
IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO) CLAUDIO PIO FELICI INVICT(O) AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO) TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI) P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI VETERANI ET VETERES Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç.  Ara, al Museu Sant Pius V
D M S  F C A L L I N  C R S P I N O  * F R A T I  A N X X X  H S E S T L DIS MANIBUS SACRUM FECIT CALLINUS CIPRINUS FRATRI ANNO XXX HIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS Consagrat al Déus Mans Cal·li Cipri la va fer al seu germa de 30 anys Ací es troba, Que la terra et siga lleu

More Related Content

What's hot

Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
aquitawin
 
domus romana
domus romanadomus romana
domus romana
gallus
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
elenaaaaa
 
Circ roma
Circ romaCirc roma
Circ romaagordi
 
La roba romana
La roba romanaLa roba romana
La roba romanamarta-31
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
Remei Baldó Asensi
 
Las termas romanas
Las termas romanasLas termas romanas
Las termas romanas
maisaguevara
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
jessymery
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
ESCOLA FORT PIENC
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de romaSílvia
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romàSílvia
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Raül Pons Chust
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
conxa1
 
El comerç romà
El comerç romàEl comerç romà
El comerç romà
ivanjariod
 
La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historiajjeennyy
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans gb9585
 

What's hot (20)

Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
domus romana
domus romanadomus romana
domus romana
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Circ roma
Circ romaCirc roma
Circ roma
 
La roba romana
La roba romanaLa roba romana
La roba romana
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
 
Las termas romanas
Las termas romanasLas termas romanas
Las termas romanas
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
Amfiteatre i circ
Amfiteatre i circAmfiteatre i circ
Amfiteatre i circ
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romà
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
El comerç romà
El comerç romàEl comerç romà
El comerç romà
 
La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historia
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 

Similar to Ciutat romana

Valentia
ValentiaValentia
Valentiasemgrec
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
AlbertJaimejuan
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
Albert Albert
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
Albert Albert
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESObiblioteques
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
IMMA FIGOLS
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita AugustaAinoaim
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
ngr1
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
XavierComes1
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
lleona49
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
PILARMANZANO
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.balansatcinque
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
ToniRomero19
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESObiblioteques
 
Roma
RomaRoma
Roma
pere45
 
Estructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaEstructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaXènia Torondell Gil
 
Llati pwp
Llati pwpLlati pwp
Llati pwpgertzo3
 
Tarraco
TarracoTarraco

Similar to Ciutat romana (20)

Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Emerita Augusta
Emerita Augusta Emerita Augusta
Emerita Augusta
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Estructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaEstructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat Romana
 
Llati pwp
Llati pwpLlati pwp
Llati pwp
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 

More from semgrec

Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATXsemgrec
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grèciasemgrec
 
Teseu_ESO
Teseu_ESOTeseu_ESO
Teseu_ESOsemgrec
 
Adria
AdriaAdria
Adria
semgrec
 
Etimsgrecsfarmacia
EtimsgrecsfarmaciaEtimsgrecsfarmacia
Etimsgrecsfarmacia
semgrec
 
Edip_batxillerat
Edip_batxilleratEdip_batxillerat
Edip_batxilleratsemgrec
 
Edip_eso
Edip_esoEdip_eso
Edip_esosemgrec
 
E tema del laberint/castell en el cinema
E tema del laberint/castell en el cinemaE tema del laberint/castell en el cinema
E tema del laberint/castell en el cinemasemgrec
 
Sistemes de numeració
Sistemes de numeracióSistemes de numeració
Sistemes de numeraciósemgrec
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberintsemgrec
 
Afrodita-Venus
Afrodita-VenusAfrodita-Venus
Afrodita-Venus
semgrec
 
Cinema d'aventures
Cinema d'aventuresCinema d'aventures
Cinema d'aventuressemgrec
 
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3semgrec
 
Cine y Aventura
Cine y AventuraCine y Aventura
Cine y Aventurasemgrec
 
mitos religion
mitos religionmitos religion
mitos religion
semgrec
 
dioses y heroes
dioses y heroesdioses y heroes
dioses y heroes
semgrec
 
Especies mitologiques
Especies mitologiquesEspecies mitologiques
Especies mitologiquessemgrec
 
Historia de la escritura
Historia de la escrituraHistoria de la escritura
Historia de la escritura
semgrec
 
Cine i apocalipsi
Cine i apocalipsiCine i apocalipsi
Cine i apocalipsi
semgrec
 

More from semgrec (20)

Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATX
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Teseu_ESO
Teseu_ESOTeseu_ESO
Teseu_ESO
 
amor
amoramor
amor
 
Adria
AdriaAdria
Adria
 
Etimsgrecsfarmacia
EtimsgrecsfarmaciaEtimsgrecsfarmacia
Etimsgrecsfarmacia
 
Edip_batxillerat
Edip_batxilleratEdip_batxillerat
Edip_batxillerat
 
Edip_eso
Edip_esoEdip_eso
Edip_eso
 
E tema del laberint/castell en el cinema
E tema del laberint/castell en el cinemaE tema del laberint/castell en el cinema
E tema del laberint/castell en el cinema
 
Sistemes de numeració
Sistemes de numeracióSistemes de numeració
Sistemes de numeració
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 
Afrodita-Venus
Afrodita-VenusAfrodita-Venus
Afrodita-Venus
 
Cinema d'aventures
Cinema d'aventuresCinema d'aventures
Cinema d'aventures
 
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3
Mitologia en Indiana Jones 1 i pirates del Carib 3
 
Cine y Aventura
Cine y AventuraCine y Aventura
Cine y Aventura
 
mitos religion
mitos religionmitos religion
mitos religion
 
dioses y heroes
dioses y heroesdioses y heroes
dioses y heroes
 
Especies mitologiques
Especies mitologiquesEspecies mitologiques
Especies mitologiques
 
Historia de la escritura
Historia de la escrituraHistoria de la escritura
Historia de la escritura
 
Cine i apocalipsi
Cine i apocalipsiCine i apocalipsi
Cine i apocalipsi
 

Ciutat romana

  • 1. L A C I U T A T R O M A N A
  • 3.
  • 4. Urbanisme La ciutat romana de nova creació tenia una estructura quadriculada , que resultava de la intersecció de dos carrers principals: Cardo Maxinus (de Nord a Sud) i el Decumanus Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el fòrum, la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un pou per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard: 12 m. el decumà, i 6 el cardo. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles , normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals. Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars , dels quals provenien moltes ciutats romanes. Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. També disposaven d’un sistema complet de clavagueres , distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.
  • 5.  
  • 8.  
  • 10. Espais públics FÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre polític, comercial i religiós . EDIFICIS cúria basílica temple estàtues honorífiques tabernae (tendes)
  • 11.
  • 12. EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important). Amfiteatre Teatre Termes Circ
  • 13. Circ
  • 17. CASES PRIVADES domus insulae uilla rustica uilla urbana
  • 18. DOMUS , la casa senyorial
  • 19.  
  • 20. INSULAE , blocs de pisos
  • 22. Carnuntum . Villa Urbana, Austria
  • 23. VILLA RUSTICA Era el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.
  • 24.  
  • 25. Imfraestructures AQÜEDUCTES : subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. ) VIES i PONTS : Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre ( Tots els camins porten a Roma ). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Hercúlea , anomenada més tard uia Augusta , que unia Gades (Cadis) a Roma. MURALLES
  • 26. Aqüeducte de Xelva Aqüeducte de Segovia
  • 28.  
  • 29.  
  • 30.  
  • 33.
  • 34. L’Arc romà de Cabanes, s II dC. Arc de Titus, Roma
  • 36. IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO) CLAUDIO PIO FELICI INVICT(O) AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO) TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI) P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI VETERANI ET VETERES Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç. Ara, al Museu Sant Pius V
  • 37. D M S  F C A L L I N  C R S P I N O  * F R A T I  A N X X X  H S E S T L DIS MANIBUS SACRUM FECIT CALLINUS CIPRINUS FRATRI ANNO XXX HIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS Consagrat al Déus Mans Cal·li Cipri la va fer al seu germa de 30 anys Ací es troba, Que la terra et siga lleu