1. ElS HEROIS
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.

2. 1. INTRODUCCIÓ
Un dels trets característics de la mitologia grega és
l'abundància d'herois, també anomenats semidéus. Els
herois superen els homes en força, destresa i audàcia,
però són mortals, cosa que els distingeix dels déus.
Làpites contra centaures
Per als grecs els herois eren morts il·lustres, avantpassats
memorables, les gestes dels quals van ser objecte
d'admiració i cant per als que van venir després.

3. Una característica comuna dels herois grecs és que tots pertanyien a una època
passada gloriosa, anomenada l'Edad dels Herois, anterior a l'Edat dels grecs que
componien i recitaven poemes sobre les seves gestes. L'Edat dels Herois era vista
pels grecs com una època d'excel·lència, mentre que la humanitat que ha vingut
després no ha fet més que degradar-se.
L'Edat d'Or
L'Edat dels Herois va acabar quan la guerra i la mort van aniquilar la raça dels
herois. A aquests Zeus els va concedir una vida després de la mort a les Illes dels
Benaurats, una terra de felicitat perpètua, governada per Cronos, lluny dels mortals.

4. No hi ha un únic tipus d'heroi sinó que les gestes per
les quals són recordats són diverses:
•Exterminadors de monstres com Hèracles que va
matar l'hidra de Lerna, el lleó de nemea, etc.
•Guerrers valerosos com Aquil·leu, cèlebre per la
seva participació a la guerra de Troia.
•Monarques il·lustres com Teseu, que va unificar
Atenes i li va concedir les primeres lleis.
•Fundadors de ciutats i dinasties reials, com Cadme,
que va fundar la ciutat de Tebes. Hèracles
Teseu
Aquil·leu i Patrocle Cadme

5. Els herois grecs eren també objecte de culte religiós, però a diferència del culte als
déus, el dels herois era diferent tant en les cerimònies com en l'abast: cada heroi
tenia un culte limitat a una ciutat (com Teseu, que era venerat a Atenes; etc)
Cerimònia de consagració d'una herma (Bonnikov)
Alguns herois tenien un culte tan limitat que Els grecs consideraven els herois
no són molt coneguts, com Ani, venerat a intermediaris entre ells i els déus i
l'illa de Delos. En canvi, Hèracles, a qui els poders d'ultratomba. En aquest
s'atribuïen gestes per tota Grècia, va aspecte el culte als herois s'asembla
esdevenir un heroi panhel·lènic. al dels sants en la religió catòlica.

6. 2. HEROIS EPÒNIMS GRECS
Epònim és aquell personatge que ha donat nom a un país (Cristòfor
Colom a Colòmbia), una ciutat (Constantí a Constantinopla), una
època (Isabel I d'Anglaterra a l'Època Isabelina), etc.
La necessitat de dotar-se d'un origen prestigiós ha
fet que a molts llocs s'hagin buscat o inventat
herois epònims. Un cas molt proper el trobem a
Barcelona que durant molt de temps va atribuir la
seva fundació al general cartaginés Hanníbal Barca
que a més va donar el seu nom a la ciutat.
En la mitologia grega són habituals els herois que han donat noms
a ciutats o pobles sencers, tot i que en molts casos el nom de
l'heroi va ser inventat per donar explicació al nom del poble.

7. Segons els grecs, Zeus, ofès per la maldat dels homes,
va enviar un diluvi que va negar les terres. Van salvar-se
Deucalió i Pirra, que van refugiar-se en una arca.
Deucalió i Pirra van ser pares d'Hel·lé, èponim dels hel·lens
(els grecs). Hel·lé va tenir tres fills Doros, Èol i Xutos. Els
dos primers van ser els avantpassats dels doris i dels eolis.
Xutos va ser pare d'Ió, de qui descendien els jonis.
Jonis, doris i eolis eren els noms de les tres tribus en què es dividia el poble grec

8. 3. SAGA D'ARGOS
La ciutat d'Argos, al nord-est del
Peloponnés, va ser fundada per
Foroneu, però durant el regnat del seu
fill Gelanor, va ser elegit rei Dànaus
que havia arribat a Grècia des d'Àfrica,
fugint del seu germà, Egipte.
Egipte pretenia que els seus 50 fills es
casessin amb les 50 filles de Dànaus,
però aquest sospitava que en realitat
Egipta volia matar-los a tots, per això
va fugir amb les filles. Tanmateix els 50
nois van trobar-los i van obligar
Dànaus a casar-los.

9. Segur del final que els esparava
després del casament, Dànaus
va donar a cada filla una agulla
de cap amb l'ordre de clavar-la
al cor de cada marit.
Totes les filles van obeir el pare,
llevat d'una Hipermes-tra, que
s'havia enamorat del seu,
Linceu. Dànaus va voler casti-
gar la desobediència de la jove
però els jutges la van absoldre.
Més endavant Linceu va matar
Dànaus, va reunir-se amb
Hispermestra i va regnar a
Argos.
Les altres germanes van ser
condemnades pels jutges dels
morts a carregar aigua amb
càntirs perforats com ditals.

10. Acrisi, besnét de Dànaus, rei d'Argos, Tot i així, Zeus va posseir Dànae en
tenia una filla Dànae, però quan un forma de pluja d'or i va engendrar amb
oracle li va anunciar que seria mort per ella Perseu. Acrisi els va tancar en una
un nét, va fer tancar-la en una torre. arca i els va llançar al mar per morir.
Diverses representacions
de Dànae: a dalt, de
Mattyeis, Klimt i Chantron;
a sota de Gentileschi i un
dibuix d'Acrisi abandonant
Dànae i Perseu al mar.

11. Mare i fill van arribar vius a Serifos on van ser hostatjats pel rei Polidectes. Quan
Perseu va arribar a d'edat viril, va enfrontar-se a Polidectes que pretenia forçar
Dànae a casar-se amb ell. Per desfer-se del jove, el rei va fer veure que es
casaria amb una altra dóna i va demanar als seus súbdits un cavall com a regal.
Com que Perseu no tenia cavall, va dir que si Polidectes deixava en
pau Dànae, ell li portaria el que volgués, encara que fos el cap de
Medusa. Polidectes, encantat, li va demanar que ho fes.
Perseu Serifos

12. Atena dóna l'escut a Perseu (Rode)
Medusa era una de les tres Gorgones. Tenia serps en
lloc de cabell i un rostre tan espantós que tothom que la
mirés quedava petrificat d'horror. Atena havia castigat
Medusa amb aquest aspecte perquè s'havia vist amb
posidó en un temple de la deessa. Per això Atena va
ajudar Perseu; li va aconsellar no mirar directament
Medusa, sino el seu reflex, i li va donar un escut brillant.

13. Perseu necessitava també un sarró on guardar el cap de Medusa, unes
sandàlies alades i el casc d'invisibilitat d'Hades, que eren guardats per les
nimfes estígies. Per trobar-les, Perseu va visitar les Grees, germanes de les
Gorgones; tres velles que compartien un sol ull i una sola dent. Perseu els va
pendre l'ull i no els el va tornar fins que no li van dir on es trobaven les nimfes.
Una vegada va tenir el que volia, va volar fins la cova de les Gorgones.
Perseu torna l'ull a les Grees Perseu i les nimfes estígies

14. Perseu es va trobar les tres
Gorgones adormides. S'hi va acostar
sigilosament, mirant a través del
reflex de l'escut i va tallar el cap de
Medusa d'un cop. Va ficar-lo al sarró
i va fugir protegit pel casc
d'invisibilitat mentre les germanes de
Medusa el buscaven debades.

15. Perseu veu Andròmeda Andròmeda vista per Doré i Van Rijn.
(Leighton)
De retorn a Serifos, quan sobrevolava Palestina, va divisar
una jove nua, encadenada les roques de la costa i es va
enamorar d'ella. Era Andròmeda, filla del rei Cefeu de Jopa.
La seva mare Cassiopea presumia que ella i Andròmeda eren més belles
que les Nereides i Posidó va enviar el monstre marí Cetos a devastar el
país. Una Oracle va anunciar que l'únic salvació era sacrificar
Andròmeda al monstre i Cefeu es va veure obligat a encadenar-la.

16. Perseu va descendir a parlar amb Cefeu i va obtenir la promesa de casar-se amb
la jove si la rescatava. Va aixecar de nou el vol, va treure la falç i va precipitar-se
sobre el monstre mentre aquest estava distret mirant l'ombra de Perseu al mar.
Perseu mata Cetos (di Lorenzo)

17. Tot seguit Perseu va deslligar Andròmeda i la va tornar amb els seus pares.
Va amagar el cap de medusa sobre un llit d'algues, que es van convertir
d'immediat en corall. Cefeu i Casiopea van acceptar de mala gana el gendre
però a insistència d'Andròmeda, el casament es va celebrar de seguida.
Perseu Andròmeda vistos per Mengs i Vasari.

18. Durant la celebració es va presentar un antic pretendent d'Andròmeda, reclamant-
la per a ell. Cefeu i Cassiopea van trencar la promesa donada a Perseu i van
donar la raó al nouvingut. En la lluita que va seguir Perseu va defensar-se
valerosament però quan va veure que el superaven en nombre va buscar el cap
de medusa i el va usar per tranformar tothom, menys la núvia, en pedra.
Constel·lacions de Cassiopea i
Cefeu
Perseu tranforma la gent en pedra (Giordano)
Més endavant els déus van posar
les imatges de Cefeu i Cassiopea
al cel com a constel·lacions.

19. Perseu va tornar a Serifos amb Andròmeda i quan va veure que Polidectes
continuava acosant Dànae, el va convertir en pedra. Després va donar el
cap de Medusa a Atena que se'l va posar a l'ègida i va demanar a Hermes
que tornes la falç, les sandàlies i el sarró a les nimfes estígies.
L'ègida és una cuirassa de pell de cabra que Atena portava
sobre el pit. A les imatges la Minerva de Klimt (a dalt) i una
estàtua de la deessa amb el cap de Medusa al pit.

20. Quant a Acrisi: Perseu el va matar sense voler quan el
disc que havia llençat en un certamen atlètic va colpejar
el cap del vell rei per accident. Dolgut, Perseu no va voler
heretar el tron d'Argos i va fundar la ciutat de Micenes.
Més endavant els déus van col·locar també la seva
imatge i la d'Andròmeda entre les estrelles.
Representacions de les
constel·lacions
d''Andròmeda i Perseu.
La ciutadella de Micenes.