A l'escola hem treballat les característiques principals de la vida i els costums a l'Imperi Romà amb nens i nenes de 5è de Primària.

1. Com vivien els romans i les romanes?

2. La ciutat La planificació urbanística i els edificis més importants

3. Les ciutats de l’Imperi romà tenien, gairebé sempre una forma quadrada o rectangular. Els dos principals carrers, el DECUMANUS i el CARDUS, tallaven la ciutat en quatre parts diferents, dibuixant una creu en el seu interior. En l’encreuament d’aquests dos carrers principals, s’hi trobava el FÒRUM, una plaça molt gran que reunia els edificis més importants de la ciutat i que era el punt de trobada dels ciutadans.

4. Els edificis més importants de la ciutat La CÚRIA romana era l’edifici on es reunia el govern de la ciutat per a redactar i aprovar les lleis del poble. Els TEMPLES romans eren edificis dedicats a déus i deesses. A l’interior del temple s’hi trobaven escultures que representaven el déu o deessa a qui era dedicat el temple. Davant del temple, els romans pregaven als déus, els oferien sacrificis i els demanaven solucions als seus problemes.

5. En els AMFITEATRES els romans podien veure-hi espectacles de lluita entre gladiadors, feres salvatges i, fins i tot, batalles navals. Sota l’ arena , l’espai on es feien les lluites, hi havia un soterrani on es trobaven els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. La gent s’asseia a la graderia, i cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. L’amfiteatre podia tapar-se amb una gran tela per a protegir els espectadors del sol o de la pluja. El més conegut dels amfiteatres és el COLISSEU, a Roma.

6. Els CIRCS eren utilitzats per a les curses de carros. Era un edifici allargat, amb una arena , com l’amfiteatre, i amb l’ spina , un terraplè allargat situat al mig de l’ arena . El TEATRE dels romans s’assemblava molt al teatre dels grecs: un espai semicircular on hi havia les graderies, un espai per l’orquestra i un escenari.

7. Els romans i romanes, sovint, anaven a les TERMES. Després de fer una mica d’esport, anaven a les diferents sales de bany, amb aigua freda, tèbia o calenta. També hi havia sales de massatges, depilació i perfums . Els romans varen inventar els AQÜEDUCTES, una construcció que servia per a fer arribar l’aigua a la ciutat, desviada dels rius més propers o de les fonts de les muntanyes.

8. La societat romana

9. Dins de la societat romana, hi havia diferents classes socials: Els patricis . Eren la classe social que dominava a totes les altres. Dirigien la major part dels negocis i eren els que tenien més diners i poder. Els plebeus . Eren tots aquells ciutadans romans que no eren patricis i que no tenien tants diners ni negocis com ells. Els clients . Eren ciutadans estrangers que estaven al servei d’algun patrici. Els clients treballaven pels patricis i aquests els donaven diners. Els esclaus . Eren persones raptades de països els quals els romans havien conquerit. Els romans els utilitzaven com volien i, sovint, no els consideraven com persones, sinó com objectes que podien utilitzar com volguessin. Els lliberts . Eren esclaus als quals els havien donat la llibertat. Un cop lliures, però, es convertien en clients del patrici que els havia alliberat.

11. PIRÀMIDE SOCIAL DE LA SOCIETAT ROMANA

12. Els únics que tenien “ciutadania romana” eren els patricis i els plebeus. Però... Què volia dir tenir la “ciutadania romana”? Els que eren “ciutadans romans” podien: votar presentar-se per a ser escollits com a cònsuls o senadors casar-se tenir propietats i fer-ne negoci denunciar a d’altres persones quan els passava alguna cosa, com també podien ser denunciats Totes les altres classes socials (clients, esclaus i lliberts) no podien fer res d’això.

13. La família i les etapes de la vida

14. Totes les generacions d’una família vivien sota un mateix sostre: avis, pare i mare i fills. En la família romana, el pare, conegut com a pater familias era qui tenia tot el poder. Prenia totes les decisions de la casa. Tant la seva dona, com els fills i els esclaus eren propietat seva. La dona tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades als esclaus i esclaves de la casa.

15. El naixement Quan un nen naixia, es posava al nadó als peus del pater familias i aquest l’alçava en símbol de reconeixement. Després d’alçar-lo, feien tres voltes a la casa per a mostrar-lo als veïns de la ciutat. Se li penjava un amulet d’or o cuir al voltant del coll. L’escola Les famílies més riques, pagaven a un mestre particular per a que ensenyés als seus fills o els enviaven a una villa del camp, lluny de la ciutat. Els que no tenien tants diners, portaven els seus fills a l’escola des dels 7 anys. En una mateixa aula s’hi barrejaven nens i nenes de totes les edats. Algunes nenes, però, no anaven a escola i es quedaven a casa ajudant la mare o aprenent a filar.

16. L’adolescència Les noies deixaven d’estudiar als 12 anys i es quedaven a casa filant. Moltes es casaven als 14 anys. Si el pare o el marit ho consideraven convenient, podien seguir estudiant. Els nois, cap als 15 o 16 anys, podien començar a treballar. El matrimoni Només es podien casar els que eren ciutadans romans. No se solien casar per amor, sinó que ho feien per mantenir o engrandir les riqueses familiars, i per a tenir fills per a poder donar-los aquestes riqueses. Les nuptiae era la cerimònia que se celebrava quan un romà i una romana es casaven. El dia abans es posaven un anell d’or. La núvia oferia les seves joguines a una divinitat i es posava el vestit nupcial: una túnica blanca, amb un vel groc i una corona de flors.

17. Un dia qualsevol en la vida d’un romà...

18. Des de les 6 del matí fins a les 12 del migdia Els romans i romanes es despertaven molt d’hora, a les 6 del matí just quan sortia el sol. D’aquesta manera podien aprofitar les hores de llum al màxim. Després de rentar-se la cara, el pater familias anava cap al lararium, a l’atrium, per a demanar als déus i deesses que el dia els anés d’allò més bé a tota la família. Les dones es quedaven a casa, i el pater familias anava a treballar. La jornada laboral s’acabava a les 12 del migdia, just quan el sol era a mig recorregut. Un cop acabaven de treballar, tornaven cap a casa. Durant tot aquest temps, els esclaus i les esclaves estaven treballant...

19. Des de les 12 del migdia fins a la nit Després de dinar, els romans i romanes feien la migdiadia, anomenada meridiatio. Durava uns 20 o 30 minuts. Els romans i romanes dedicaven la tarda a l’oci: anaven al teatre, a l’amfiteatre, al circ o a les termes. Per a ells era molt important dedicar unes hores del dia al seu temps lliure. Recordeu l’expressió panem et circenses ? El sopar era l’àpat més important de tot el dia. Sempre es feia en família, com ja sabeu, al triclinium, recolzats en els divans. Es menjava amb els dits i, sovint, el sopar durava hores i hores... Durant tot aquest temps, els esclaus i les esclaves estaven treballant...

20. Als romans els agradava molt fer sopars amb els seus amics i amigues. Tant els convidats com els amos de la casa sempre anaven acompanyats dels seus esclaus i esclaves, que els servien en tot moment. De vegades, utilitzaven la túnica dels esclaus i esclaves com a tovallons... I en ocasions.. Fins i tot els cabells! Mireu un menú típic de l’època:

21. El nom dels romans i romanes

22. El nom dels romans i les romanes estava format per: El praenomina . Era un nom que utilitzaven molt poc. Alguns exemples són: Gaius, Lucia, Publius, Sexta, Tiberia, Decimus o Appia. El nomina , que seria l’equivalent al nostre cognom. Així doncs, era el nom que identificava a una família. Alguns exemples són: Atilius, Didius, Marcius, Rufius, Sertorius... El cognomina . Era una mena de sobrenom que se li posava a una familia per un tret físic o de comportament característic d’aquesta familia. Mireu alguns exemples per entendre-ho millor: Arvina: gras. - Flavus: ros Bibulus: borratxo - Paullus: petit Cicurinus: amistós - Naso: amb el nas molt gros Lentulus: molt lent - Labeo: amb els llavis molt grans

23. Aíxi era part de la vida a l’Imperi Romà...