1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. La Revolució industrial
• Inici entre 1780 i 1860 a la Gran Bretanya
• Transformació radical de l’economia i de l’organització social.
• S’escampa per altres països europeus durant el segle XIX:
Bèlgica, França, Alemanya...
• Pas d’una economia agrària a una economia industrialitzada.
• Predomini de la producció de bens manufacturats
• Creixement sostingut de la producció
• Onada d’avenços tècnics
• Canvis en l’organització de la feina
• Gran Bretanya: centre industrial i financer del món.
• Capitalisme: nou sistema de producció i de treball
• Principis teòrics: liberalisme econòmic
• Nova organització social: noves classes socials, burgesia i
proletariat
• Augment de la renda per habitant
• Dures condicions laborals del proletariat
• Dificultats sobre els sectors tradicionals : pagesos i artesans.

4. 1.Transformacions agràries i creixement
demogràfic

5. 1.1 La Revolució agrícola
• Transformacions en l’agricultura que van fer possible un
augment important de la producció i van permetre alimentar
més població.
• Canvis en el sistema de conreu:
- Rotació de conreus (sistema Norfolk)
- Nous mètodes de sembrada (Jethro Tull)
- Nous conreus: patates, blat de moro
- Nous fertilitzants: guano...
• Introducció de màquines noves:
- Noves eines: Arada de Rotherham, trilladores
mecàniques...
• Nova estructura de la propietat
• Tancament de les terres comunals (openfields)
• Lleis de tancament (Enclosure Acts)

10. 1.1 La Revolució Agrícola:
• Causes:
– pujada dels preus dels cereals. Els grans propietaris volen
apropiar-se de les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i
augmentar els beneficis.
• Conseqüències de la privatització de les terres:
- Millora dels sistemes de conreu i augment de la
producció destinada al mercat.
- Concentració de la propietat, que va perjudicar els
petits propietaris i els pagesos pobres, que es van
convertir en jornalers assalariats.
- Emigració de molts pagesos pobres cap a les ciutats.

11. 1.2 L’augment de la població
• Creixement demogràfic elevat per
l’augment de la producció d’aliments.
• Augment de la natalitat fins la segona
meitat del segle XIX
• Causes: millora de la situació econòmica
de les famílies
• Disminució de la mortalitat
• Causes: millora de l’alimentació, avenços
mèdics i d’higiene
• Augment de l’esperança de vida

15. La transició demogràfica

16. La transició demogràfica
• És el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir
d’una mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o
subdesenvolupades fins arribar al cicle demogràfic modern
caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.
•

17. 2. Desenvolupament de la industria

18. El desenvolupament de la industria
Tres elements fonamentals pel procés
d’industrialització:
• La fàbrica com a lloc de producció
• La mecanització del procés productiu
• L’ús generalitzat de la màquina de vapor

19. 2.1 La mecanització i el sistema fabril
• Ús de màquines
• Substitució de les fonts animades d’energia ( treball humà i
animals) per fonts inanimades ( hidràulica i carbó )
• Concentració dels obrers en edificis destinats a la producció
(fàbriques)
• Ruïna de molts artesans
• Producció individualitzada (artesans) substituïda pel sistema
fabril (producció en sèrie)
• Mecanització iniciada al sector tèxtil
• Llançadora volant de John Kay (1733)
• Noves filadores (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)
• Telers mecànics
• Energia hidràulica per moure aquestes noves màquines: inici
del canvi
• La màquina de vapor de James Watt (1769) va provocar el
salt definitiu cap a la revolució industrial.
• Augment de la producció i de la productivitat
• Abaratiment dels costos i baixada dels preus.

20. La màquina de vapor

24. 2.2 La industria cotonera
• Sector emblemàtic de la Revolució
Industrial
• Expansió sense precedents de la
industria del cotó a Gran Bretanya.
• Mercat interior i exportació
• Importació de cotó en floca de l’Índia i
els Estats Units.
• Matèria primera barata

27. 2.3 El carbó i el ferro
• Carbó i siderúrgia: sectors decisius de la industrialització.
• Carbó: combustible de la màquina de vapor (segle XIX)
• Innovacions en la mineria: augment de la productivitat del
carbó (bigues de ferro, rails i vagonetes)
• Demanda de ferro per fabricar vaixells, municions i eines
(segona meitat del segle XVIII).
• Substitució del carbó vegetal pel carbó de coc, més efectiu i
menys car (Darby 1732).
• Creixement extraordinari del sector miner
• Alts forns: producció de ferro en gran quantitat
• Noves tècniques: pudelació i laminatge del ferro (Cort 1783)
• Convertidor Bessemer: permet convertir el ferro en acer (1856)
• Nova etapa en la fabricació de maquinària.
• Gran demanda de ferro per la construcció de la xarxa
ferroviària (a partir de 1830)

30. 2.4 Altres sectors industrials:
• Industria química: producció d’àcid
sulfúric (invent de la cambra de plom per
Roebuck 1746). Producció de tints i
blanquejadors.
• Industria metal·lúrgica (fabricació de
maquinària): gran expansió
• Construcció: ràpida expansió.

31. 2.5 Els nous transports
• Millora dels camins
• Construcció de canals
• Construcció de la xarxa ferroviària: provoca una
revolució del transport
• Rapidesa, capacitat de càrrega, cost baix i
seguretat de passatgers i mercaderies.
• Invent de la locomotora (Stephenson 1829),
màquina de vapor sobre rails.
• Primera línia ferroviària: Liverpool-Manchester
(1830)
• Primer vaixell de vapor (1807)
• Perspectives de desenvolupament econòmic que
provoquen un boom borsari de les companyies
constructores del ferrocarril. Punt màxim el 1846.

35. 2.6 L’impuls del mercat
• S’implanta una economia de mercat: la
producció ja no és per l’autoconsum sinó
per a la venda.
• Exportació de la producció de Gran
Bretanya: mercat atlàntic.
• Desenvolupament d’un mercat interior
d’àmbit nacional
• Augment considerable del comerç
• Mercat integrat nacional i internacional.

37. 2.7 La industrialització del continent
• Finals segle XVIII i principis del XIX: expansió de la
industrialització per Europa.
• Estats Units i Japó també inicien un creixement industrial.
• França i Bèlgica (principis segle XIX: explotació dels
jaciments de carbó, agricultura desenvolupada, xarxa de
transports i comerç actiu.
• Alemanya (1850-1870) : explotació de mines de carbó i ferro,
concentració del sector financer, sector siderúrgic important
i industria química.
• Itàlia i Espanya: desigualtats territorials. Àrees molt
industrialitzades (Piemont, Catalunya) coexisteixen amb
zones agràries endarrerides.
• Europa oriental: vigència de l’Antic Règim durant tot el segle
XIX
• Imperi Austrohongarès i Rus: zones industrialitzades
incipients.

40. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme

41. 3.1 Liberalisme econòmic
• Segle XIX: Consolidació del liberalisme
econòmic (doctrina econòmica) i del
capitalisme (sistema econòmic).
• Adam Smith, David Ricardo, Thomas
Robert Malthus i John Stuart Mill van ser
els pensadors i teòrics del liberalisme
econòmic. Eren pensadors britànics
pertanyents a l’anomenada escola clàssica.

44. Adam Smith:
• Defensa la supremacia de l’individu.
• L’interès personal de cada individu fa que el mercat
produeixi la quantitat que demana.
• Teoria de “la mà invisible”: mitjançant els preus ajusta la
oferta i la demanda.
• L’estat no ha d’intervenir en l’economia
• Cal eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis,
són un obstacle per el creixement de l’economia.
• No descarta la intervenció de l’estat en ambits com
l’educació per a adults pobres, la justícia i l’exèrcit.

45. David Ricardo:
• El treball és una mercaderia molt
abundant i per això els salaris no pujarien
per sobre del mínim imprescindible per
poder subsistir.

46. Thomas Robert Malthus:
• El creixement de la població pot
desequilibrar la relació entre població i
recursos i empitjorar el nivell de vida de la
majoria de les persones.

48. 3.2 Capital, treball i mercat
• Capitalisme: sistema en que els instruments de producció (la
terra, les fàbriques i la
• maquinària) i el que es produeix són propietat privada.
• La burgesia és la classe social que ostenta aquesta propietat
privada (classe capitalista)
• Els proletaris són treballadors que lloguen el seu treball a
canvi d’un salari.
• El mercat és l’espai de relació entre treballadors i
empresaris.
• Uns demanen ocupació i els altres ofereixen feina a canvi
d’un salari.
• El preu del salari es fixa segons la llei de l’oferta i la
demanda.
• Capitalisme: sistema d’iniciativa lliure no planificat.
• L’objectiu és obtenir el màxim benefici econòmic.
• Desajustos entre l’oferta i la demanda: crisis econòmiques
periòdiques..
• Es corregeixen ajustant els costos o la producció
• Només alguns sobreviuen a les crisis i són els que continuen
la innovació per crear productes nous i més competitius.

52. El proteccionisme i el lliure canvi
• Gran Bretanya va ser partidària del lliure canvi, és
a dir, de la no intervenció de l’estat en l’economia.
• La competència dels productes britànics, més
barats i de més qualitat va afectar la resta
d’Europa, que va aplicar mesures proteccionistes.
• El proteccionisme defensa la imposició d’aranzels
als productes estrangers per protegir els
productes propis.
• El lliurecanvisme afavoria els països més
competitius.
• Tots els estats van mantenir un component
proteccionista més o menys intens.
• 1846 Gran Bretanya implanta lleis proteccionistes
sobre la importació del blat.

63. El procés d’urbanització
• La industrialització provoca que els
treballadors s’hagin de traslladar a les
ciutats per treballar a les fàbriques.
• Creixement i multiplicació de les ciutats
• Emigració interior cap a les ciutats des de
les àrees rurals
• Afecta Gran Bretanya i també la resta de
països industrialitzats.

66. La segregació urbana
• Segregació social per barris
• Barris residencials per la burgesia
• Barris obrers pels treballadors

73. La nova societat industrial
• Transformació profunda de la societat de l’Antic Règim
• Petits propietaris rurals es converteixen en jornalers.
• Disminució del nombre de pagesos
• Els artesans de les ciutats s’arruïnen
• Pagesos i artesans formen el proletariat industrial
• L’aristocràcia perd rellevància social
• Consolidació del mercat i del poder econòmic com a pilar de l’
status social
• La burgesia adquireix poder econòmic i prestigi social
• Els empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles formen
l’alta burgesia
• Nous valors burgesos: propietat privada, feina, estalvi,
individualisme.
• Els fills de les famílies burgeses poden accedir a l’ensenyament
secundari i a la universitat.
• Les elits polítiques, econòmiques i culturals formen part de la
burgesia
• La família continua essent el nucli essencial de transmissió del
patrimoni.
• Habitatge familiar: símbol de prosperitat i status social.

74. La nova societat industrial
• Les classes mitjanes eren els treballadors que no
exercien feines manuals. Professionals liberals
(advocats, metges, professors...) i nous
professionals de la industria (tècnics i enginyers) i
també funcionaris, militars empleats de banca...
• Els assalariats de les fàbriques patien unes
condicions laborals molt dures.
• Van perdre independència i estaven sotmesos a
llargues jornades laborals i horaris molt rigids.
• Augment espectacular de la producció i la riquesa
però la inmensa majoria de la població vivia al limit
de la supervivència.

77. Les dones a la societat industrial
• Es consolida una clara diferenciació social per gènere
• L’esfera pública quedava per els homes
• L’esfera domèstica es reservava a les dones
• La dona tenia una situació jurídica inferior a l’home.
• Les dones de classe mitjana i alta feien vida a la llar
• Les dones proletàries treballaven a la fàbrica
• Les dones pageses treballaven al camp
• L’educació de les dones burgeses no es considerava massa
important. Els seus estudis eren molt bàsics i la seva vida
estava orientada al matrimoni i als fills.
• Les dones proletàries i pageses tenien un accés molt limitat
a l’educació.
• La societat industrial permetia el treball infantil i aquest
condicionava l’educació dels nens i nenes.