La primera Restauració política (1874-1898).

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3. La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898).
3.1. El Sexenni revolucionari i les guerres carlines.
3.2. Liberalisme i Nacionalisme al segle XIX.
3.3. Què és la Restauració?
3.4. Les forces polítiques de la Restauració.
3.5.Les forces polítiques marginades de la Restauració.
3.6. El conflicte d'Ultramar (1898).
3.6.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.
3.6.2. Les conseqüències de les pèrdues.
Era democràtic el sistema
de la Restauració?

El Paper de la Monarquia.
• “Per a nosaltres mai, per cap camí, no es pot arribar dins de la
legalitat a la supressió de la monarquia, perquè no hi ha
legalitat sense la monarquia, perquè sense la monarquia hi
pot haver fets, hi pot haver força, hi pot haver batalles; però
no hi ha ni hi pot haver legalitat (...).
•
Ni tan sols les corts pot ser que en votin la supressió, ni és
possible que n’acordi la supressió el monarca; d’aquí que les
corts i el rei, que són abans que la Constitució, perquè la
Constitució es fa entre el rei i les corts, estan també per
damunt de la Constitució; perquè la Constitució no pot tocar
ni les corts ni el rei (...)”
Discurs d’Antonio Cánovas al Congrés dels Diputats, 1886.

TEMA 1: La Restauració: evolució política,
social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Regnat Alfons XII
3a Guerra Carlina
(1872-76)
La Primera Restauració (1875-1898).
1875 1885
Regència de Maria Cristina
1898
P. Conservador
Cánovas
P.
Liberal
Sagasta
P.
Conservador
Cánovas
P. Liberal
Sagasta
P.
Conservador
Cánovas
P.
Liberal
Sagasta
P.
Conservador
Cánovas
Llei d’associacions
(1887)
Guerra hispano-nord-
americana (1898)
Sufragi Universal masculí
(1890)
Fundació PSOE
(1879)
Fundació de Centre Català.
Primer Partit Catalanista (1879)
Què és la Restauració?
Sistema polític (ideat per Cánovas
del Castillo).
Bipartidisme i Torn pacífic.
Constitució de 1876.
Corrupció electoral i caciquisme.
Exclusió social.
Supremacia del poder civil sobre el
militar. Civilisme.
Partit Conservador
Antonio Cánovas del Castillo.
Grans propietats rurals.
Oligarquia rural.
Alta Burgesia. Classes més altes.
Què és el Bipartidisme?
Partit Liberal
Mateo Sagasta.
Mitjans i petits propietats rurals.
Classes mitjanes. Burgesia urbana.
Professionals.
Oposició política a la Restauració?
(partits fora del sistema)
Republicans
Federalistes (Pi i Margall)
Unionistes (Salmerón)
Radicals
Nacionalistes
El Catalanisme
El Nacionalisme basc (PNV)
El Nacionalisme gallec.
Ultracatòlics
El Carlisme
Socialistes/Anarquistes
PSOE/UGT (socialista)
Acció directe (anarquisme)
Anarcocol·lectivisme
(anarquisme)

El Sexenni Revolucionari.
1868 – 1874
La Restauració Borbònica.
1875 – 1931

CAUSES Crisi
Financera.
Govern Provisional.
Pronunciament Insurrecció de
l'exèrcit. • Principis liberalisme
progressista.
• Sobirania Nacional i
Sufragi Universal.
• Reconeixement de les
llibertats.
• Llibertat de culte.Es declara la Monarquia
Constitucional.
Constitució 1869
Monarquia Constitucional
d'Amadeu I de Savoia.
(1871-1873).
Manca de suports
polítics.
Crisi
Política
Esclat de la 3a
Guerra Carlina
(1872-1876)
Final del regnat
d'Amadeu I
I República
espanyola
(1873-1874)
-Incapacitat
per resoldre els
problemes.
-Manca de
suport social.
3.1. El Sexenni Revolucionari
I les guerres carlines.

Pronunciamiento
Aixecament militar liberal on un cap militar es
pronunciava a favor de la Constitució, i esclataven
revoltes, sobretot a les ciutats, en suport de la
insurrecció, per tal d’aconseguir forçar un canvi
polític.
El Sexenni Revolucionari
(1868-1874)
La regència és un període transitori durant el qual
una personalitat (generalment de la família real)
exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui
perquè aquest és massa jove, per absència del mateix,
o per la seva incapacitat per a governar per si mateix.
Regència

Primera Guerra Carlina
(1833 – 1840)
La difícil construcció de l’estat liberal (1833-1874).
Ferran VII
(1784-1833)
María Cristina de Borbón
1806-1878)
Què és la Llei Sàlica?
Disposició que excloïa
del tron les dones de les
famílies reials i llurs
descendents.
Isabel II
(1830-1904)
Promulgació de la
Pragmàtica Sanció de
1830, que anul·lava la llei,
Sàlica, i va fer que Isabel,
la filla gran de Ferran VII,
fos nomenada hereva.

Primera Guerra Carlina 1833 – 1840
El carlisme.
“Dios, patria y fueros”
Furs.
Conjunt de normes jurídiques,
compilació de lleis atorgades pel rei,
donat a un municipi, una localitat o una
regió, que es diferencia així de la
normativa general de la resta del país.
Carlos María Isidro Benito de
Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)
(1868-1874)

Primera Guerra Carlina 1833 – 1840
El carlisme.
“Dios, patria y fueros”
Carlos María Isidro Benito de
Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)
3.1El Sexenni Revolucionari
i les guerres carlines.
Els camperols
Una part de
l’església.
L’antiga
noblesa.
Els isabelins i/o liberals
El món de la ciutat.
Isabel II
Juan Álvarez
Mendizábal
Joaquín Baldomero
Fernández Álvarez
Espartero

Segona Guerra Carlina (1846 1849)
Guerra dels matiners
Aixecaments a tot Espanya. Només
triomfen a Catalunya.
Crisi econòmica.
Mesures centralitzadores.
Progressiu malestar social a
Catalunya.
Carlins, pagesos, obrers,
republicans i progressistes. Carles VI, comte de Montemolín i
pretenent carlí al tron espanyol
(1818-1861)

Tercera Guerra Carlina (1872 – 1876)
El pretendent Carles VII
(1848-1909
Situació provisional sorgida de la Revolució de
Setembre del 1868 i aprofitada pels carlins.
Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarra
tornen a ser els escenaris més importants.
Els carlins conquereixen algunes poblacions
importants: Estella, la Seu d’Urgell o Olot.
El febrer de 1876 Carles VII passava a França
(exili) mentre que Alfons XII entrava a
Pamplona.

Antic Règim Estat Liberalrevolució liberal burgesa
Societat estamental
Monarquia absolutista
Economia de subsistència
La igualtat dels ciutadans davant la llei.
Separació dels tres poders.
Dret a la propietat privada.
Sobirania Nacional.
Reconeixement de drets i llibertats individuals.
El Liberalisme
al segle XIX
“Al Liceu” (1901)
de Ramon Casas. Cercle del Liceu.
Burgesia
La burgesia fou la gran beneficiada de l’estat Liberal,
però en aquestes revolucions també hi van lluitar altres classes socials.

Estat Liberal
S.XIX
Eleccions dels representants
República
parlamentària
Per elecció. Per herència.
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII van
anunciar una època de transformacions polítiques profundes. Aquest procés es
coneix amb el nom de revolució liberal burgesa.
Cap d’estat
Monarquia
parlamentària
Estat
Liberal
Estat
Democràtic
Sufragi
Censatari.
Sufragi
Universal.

Nacionalisme
El nacionalisme és una ideologia
política que sosté el dret dels
pobles a decidir sobre ells mateixos
i a defensar la seva sobirania.
Unificació de
Itàlia (1870)
En contra
l’absolutisme.
Unificació
d'Alemanya
(1871)

Inici de la Restauració.
Desembre 1874.
Aixecament militar a
Sagunt del General
Martínez Campos.
Desembre 1874.
Manifest de Sandhurst.
Restauració Borbònica a través
de la figura d’Alfons XII.
Desembre 1874.
Govern provisional a
Madrid presidit per
Cánovas del Castillo.
Regnat Alfons XIII (1902-1931).
Regnat Alfons XII (1875-1885)
Regència Maria Cristina (1885-1902).
Martínez-Campos Antón
(1831-1900)
Cánovas del Castillo
(1828 -1897)
Alfons XII
(1857-1885) Proclamació d’Alfons XII
a Madrid.
Alfons XIII
(1886-1941)
Maria Cristina
d'Habsburg-Lorena .
(1858-1929)
de la Restauració?

Primera Part
(1875-1898)
Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).
Constitució de 1876.
Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.
Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.
(1828 -1897)
Mateo Sagasta
(1825 -1903)
Caricatura que mostra la
manipulació i el frau de vots.
Els Cacics eren una part fonamental del
sistema de la Restauració.
Acudit satíric de l’època:
“España, política interior”.
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

Primera Part
(1875-1898)
Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).
(1828 -1897)
Mateo Sagasta
(1825 -1903)
Alfonso Francisco Fernando Pío Juan de María
de la Concepción Gregorio Pelayo de Borbón
y Borbón. (1857 -1885) Alfons XII
DEFENSA DE L’ORDRE
SOCIAL I LA PROPIETAT
UNITAT DE
LA PÀTRIA
MONARQUIA BORBÒNICA:
GARANTIA D’ESTABILITAT
IDENTIFICACIÓ DE LA
REPÚBLICA
COM L’ANARQUIA
CERTA ESTABILITAT
INSTITUCIONAL
UN RÈGIM QUE
DURÀ 55 ANYS
CARÀCTER
PARTIDISTA
I EXCLOENT
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

Primera Part
(1875-1898)
(1828 -1897)
Mateo Sagasta
(1825 -1903)
El torn de partits va durar des del regnat d’Alfons XII (1875-1885)
fins a la regència de Maria Cristina (1885-1898).
Dos grans partits polítics (partits dinàstics)
que s’alternen pacíficament al poder.
Partit Conservador
Grans propietats rurals. Oligarquia rural.
Partit Liberal
Mateo Sagasta.
Mitjans i petits propietats rurals. Classes
mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.
Assegurar l'estabilitat institucional.
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

Primera Part
(1875-1898)
(1828 -1897)
Mateo Sagasta
(1825 -1903)
Hi havia el torn garantit. Quan hi
havia desgast, el rei cridava al cap
de l’altre partit i es convocaven
eleccions.
Sufragi Censatari (1878) Sufragi Universal Masculí (1890)
Homes majors de 25 anys.
Entre el període 1876 a
1898, 6 eleccions les va
guanyar el P. Conservador
i 4 el P. Liberal.
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

Inspirada amb la del 1845. Caràcter moderat i conservador.
Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre de
la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de partits.
Dret de vet. Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts.
Suspendre i dissoldre les corts.
Sobirania Compartida. Monarquia-Corts.
Sistema Bicameral. Senat i Congrés.
Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi
Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí.
Confessionalitat Catòlica de l’Estat.
Certa Tolerància Religiosa.
3.3. Què és la Restauració?Constitució de 1876
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

• El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen
del Caciquisme.
• El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els
governadors civils.
• Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que
ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats
electorals.
• Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el
cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar
l’elector.
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?
Falsejament electoral
i caciquisme.

3.3. Què és la Restauració? ERA DEMOCRÀTIC
EL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ?
• Quin fet satiritza la
caricatura?
• De quin tipus de
font es tracta?
• Sabries identificar
els personatges
caricaturitzats?

Caricatura del setmanari La
Flaca satiritzant la farsa
electoral d'aleshores, amb
Sagasta al davant. Hi
apareix un seguici de cacics,
sicaris, agents de l'ordre
públic, camperols i obrers
acudint a votar en un
sistema electoral on, fins i
tot, les paperetes dels
morts hi són manipulades.
ERA DEMOCRÀTIC
EL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ?
Es tracta d’una caricatura apareguda al
setmanari “La Flaca” i satiritza la farsa
electoral que suposava votar durant
l’època de la Restauració.

Pacificació de Cuba. Fi de la Guerra dels 10 anys.
Martínez Campos fou l’enviat.
Firma de la Pau de Zanjón (1878).
L’any 1876 es posa fi a la Tercera Guerra Carlina.
El pretendent Carles creua la frontera francesa. Final
dels furs bascos i navarresos, però es manté el
concert econòmic.
A Catalunya, poc a poc l’exèrcit liberal va expulsar
els carlins de les places més importants.
Pau de Zanjón
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?
El Civilisme
L’exèrcit va quedar subordinat al poder civil.
Importants
victòries militars.

Pacificació del país. Fi de la Tercera Guerra Carlina
(1872-1876). Supressió dels furs bascos. Final de la
Guerra de Cuba (Paz de Zanjón, 1878). Pacte del
Pardo (1885) signat a la mort d'Alfons XII entre
Cánovas del Castillo i Sagasta pel qual acordaven
tornar-se en el poder pacíficament donant suport a la
regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aprovació
d’algunes reformes com la Llei d’Associacions
(1887), abolició de l’esclavisme (1888) i creació del
Nou Codi Civil (1889). Debat entre proteccionisme
econòmic i Lliurecanvisme. Aranzel de 1891. Creació
de la Comissió de Reformes Socials (1883) per tal
d’estudiar el Benestar dels treballadors.
Era democràtic el
sistema
de la Restauració?

3.4. Les forces polítiques
de la Restauració.
Els partits dinàstics
Partit Conservador
Grans propietats rurals. Oligarquia rural.
Partit Liberal
Mateo Sagasta.
Mitjans i petits propietats rurals. Classes
mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.
de la Restauració?
Defensa de la Monarquia, la Constitució, la
propietat privada i la consolidació de l’estat
liberal, unitari i centralista.
Defensa de la Monarquia, la Constitució, la
propietat privada i la consolidació de l’estat
liberal, unitari i centralista.
Defensa del immobilisme polític,
sufragi censatari, defensa de
l'església i l’ordre social.
Defensa del reformisme social
més progressista i laic i defensa
del sufragi universal masculí.
Abolició de l’esclavitud.

3.5. Les forces polítiques marginades
de la Restauració.
Els partits fora
del sistema.
Republicans
Nacionalistes
Ultracatòlics
Socialistes/Anarquistes
Pàgina 154. Vicens Vives.
de la Restauració?

de la Restauració?
El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic . Sinó que era el
resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits
econòmiques, polítiques i socials.
La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia
com a part d’aquesta sobirania.
El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics
(bipartidisme) i excloïa a tots els altres.
I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del
frau electoral i el caciquisme.
Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 156.
3.5. Les forces polítiques marginades
de la Restauració.

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una
greu crisis política i moral.
3.6. El conflicte d’Ultramar (1898).

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu
crisis política i moral.
Fou l’esdeveniment més important de la política
exterior espanyola de la Primera Restauració. Entenem
conflicte d’Ultramar a tots aquells esdeveniments que
van dur la a la pèrdua dels últims territoris colonials
espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Les
ànsies autonomistes dels cubans i filipins i sobretot les
pretensions imperialistes de la jove potència
americana van desembocar en un conflicte que tingué
enormes repercussions per Espanya.

3.6. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898). El cas cubà.
1868-
1878.
Primera Guerra de
Cuba.
1879 Guerra Chiquita
1883 i
1885
Insurreccions
Paz de
Zanjón.
Els precedents
bèl·lics:
El cas de
Cuba

3.6.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón.
Van acordar donar una àmplia amnistia, l’abolició
de l’esclavitud, i la promesa de reformes
polítiques i administratives per les quals Cuba
tindria representants a les corts espanyoles. No es
va produir mai. José Martí (1853-1895)
Máximo Gómez (1836-1905)Partido Revolucionario Cubano (1892) Valeriano Weyler (1838-1930
El cas de
Cuba

Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre
la misèria entre les classes més populars.
Implicació en la guerra no solament d’una minoria
criolla, sinó també dels negres, mulats i fins i tot
alguns catalans, com Josep de Miró i Argenter.
Il·lustració de la revista “Blanco y negro” (1895). Un destacament d’infanteria pren
un grup de presoners cubans, entre els quals hi ha molta gent de color.
El cas de
Cuba

L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
Explosió al port de l’Habana del Cuirassat
americà Maine al febrer de 1898.
Casus
belli.
Guerra hispano-
nord-americana.
El cas de
Cuba

L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
El cas de les
Filipines.
José Rizal
(1861-1896).
Revolta filipina
(1896-97)
Garcia Polavieja
(1838-1914)
Batalla de Cavite (1898).

Incapacitat de la classe política espanyola, que no
entenia perquè els cubans volien la independència.
Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Mateo Sagasta (1897)
El mite de l’imperi
espanyol és massa fort.

Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeix la
Independència de Cuba sota el protectorat nord-americà, i
cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico i les Filipines.
3.6. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898).
Fi de l’imperi
colonial espanyol.

3.6. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol
és conegut historiogràficament com el
“Desastre del 98”, el qual portaria
implícitament una sèrie de repercussions
que ara mateix enumerem.
Obra de Joaquín Sorolla, títol: “Otra Margarita” (1892). Washington University Gallery of Art.

Ressentiment per part de l’estament
militar cap a la classe política de la
Restauració, ja què considera que aquesta
és l’autèntica culpable de la derrota
bèl·lica. Fi del Civilisme.
Miguel Primo de Rivera.
Dictadura militar (1923-30)
Francisco Franco Bahamonde
Dictadura militar (1939-75)

Enorme desil·lusió d’una part del poble
espanyol, degut a les enormes
expectatives de victòria que havien venut
la premsa i el govern. D’aquí el dit: “más se
perdió en Cuba”

Es posa el punt final al gran imperi espanyol a
Amèrica que s’havia iniciat des del 1492. España
quedarà com un país de segona fila en l’ordre
internacional. De totes maneres, la vella presència
a ultramar es substituirà per la presència al nord
d’Àfrica.

En alguns casos es reforça la identitat espanyola,
en d’altres s'accentua els anhels d’un projecte
nacionalista alternatiu. Consolidació del
catalanisme polític.
Tancament de caixes (1899) a Barcelona.
Creació de Solidaritat Catalana arran dels
fets del Cu-Cut (1907) a Barcelona.

Curiosament la derrota no va provocar cap canvi
polític, sinó més aviat intel·lectual. Va aparèixer un
moviment intel·lectual crític anomenat
“Regeneracionisme”.
Joaquín Costa (1846-1911) Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)

En matèria econòmica saboga per un major
proteccionisme degut a la pèrdua colonial. El fet
més negatiu fou la pèrdua dels mercats colonials,
encara que també es van repatriar capitals
espanyols. La necessitat d'eixugar el deute va
promoure una reforma fiscal.

Material Audiovisual. Restauració.
La crisis de la Primera Restauració.
• http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0
La Crisis de la Restauració 1902-1923
• http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI
Moviment Obrer. Fàbrica la Canadenca. Sense
Ficció.TV3
• http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4368090

La primera Restauració política (1874-1898).

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to La primera Restauració política (1874-1898).

More from Marcel Duran

La primera Restauració política (1874-1898).