1. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
Unitat 10
Índex general
0.-INTRODUCCIÓ
1.- LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
2. – EL SECTOR TERCIARI AL MÓN D’AVUI
3. – L’ACTIVITAT COMERCIAL
4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL
5. – FLUXOS I BLOCS COMERCIALS
6. – EL TRANSPORT. EL TRANSPORT TERRESTRE
7. – EL TRANSPORT AERI I MARÍTIM
8. – EL TURISME

2. 0.- INTRODUCCIÓ
És el sector econòmic que inclou les activitats
EL SECTOR que, a diferència del que passa en els sectors
TERCIARI primari i secundari, no produeixen béns
materials, sinó que presten serveis a la població
Inclou activitats tan diverses com ara l'educació, la sanitat, el
comerç, el transport, el turisme… que serveixen per millorar la
qualitat de vida de les persones.
El terciari o de serveis ha estat el darrer sector econòmic a desenvolupar-se, però
alhora és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics,
fins al punt que el seu valor és un indicador important per conèixer el grau de
desenvolupament i el nivell de vida d'un país

3. 1.- LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
La màxima expansió del sector terciari s'ha assolit
LA REVOLUCIÓ DEL
amb el sorgiment i l'expansió de la societat de la
TERCIARI
informació, que ha multiplicat les seves possibilitats
sector Activitats que exigeixen poca preparació i
terciari que solen estar mal remunerades, com ara
clàssic o els serveis domèstics, les feines de neteja
banal en general i la venda ambulant.
Classificació
del sector Conjunt de les activitats relacionades amb la
terciari tècnica i la ciència. Les persones que
sector treballen en aquest àmbit han de tenir una
terciari
superior o bona preparació acadèmica i acostumen a
quaternari rebre salaris elevats (microelectrònica,
informàtica, la bioindústria, biogenètica, ind.
espacial, gestió de grans empreses, etc)

4. Els serveis també es multipliquen per
Evolució del sector terciari donar resposta als canvis socials recents
Augment de l’esperança de vida. Serveis d’atenció a persones dependents
Incorporació de la dona al món laboral creació d’escoles infantils i serveis que
facilitin la feina domèstic (tintoreria, menjars precuinats, neteja...)
Reducció jornada laboral (8h) i les vacances. Activitats d’oci i temps lliure
(sector turístic)
Canvis en els processos productius importància al disseny, la publicitats, el
màrqueting, els serveis postvenda,....
La societat del consum i benestar “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de
múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació,
la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.

5. Distribució al món:
Països industrialitzats: 58% PIB
Països en vies de desenvolupament:
50% PIB
Països subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el
valor de tots els béns i serveis finals
produïts a una economia en un període
de temps determinat.

6. 2. – EL SECTOR TERCIARI AL MÓN D’AVUI
Característiques de les activitats del sector terciari
Heterogènies: diversitat serveis, qualificació personal, dimensions de les empreses
Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través tecnologia de
la informació)
Intangibles i immaterials
–Situades a prop del consumidor
–Nivell de mecanització relativament baix: sovint no poden donar el serveis les
màquines
–Activitats en expansió
–Repartides de forma desigual (països industrials o en vies de desenvolupament)

8. És un servei social bàsic. Totes les persones tenen
dret a rebre assistència mèdica, però aquest dret
LA SANITAT
només s’exerceix als països rics. El dret a la salut el
garanteix l’Estat (impostos)
El nivell econòmic d’un país determina la qualitat del servei sanitari
Països pobres Països rics
•Manquen serveis sanitaris •Hi ha serveis sanitaris
•Pateixen malalties •Sanitat compta amb
transmissibles o infeccioses mitjans científics i
(sida, tuberculosi, malària) tecnològics per combatre
•No es poden permetres malalties
vacunes i medicaments •Malalties de l’estil de vida:
(sedentarisme, tabaquisme,
mala dieta)

9. 3. – L’ACTIVITAT COMERCIAL
Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda
EL COMERÇ de béns i serveis per satisfer necessitats, i que posen en
contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).
Al principi es feia bescanvi i amb el temps
es va generalitzar la moneda
ELEMENTS DEL
COMERÇ

10. TIPUS DE COMERÇ
Compren als productors i
Engròs
ho venen a
Comerç Interior: (majoristes)
empreses/comerciants
intercanvi de béns i
serveis dins les
fronteres d’un estat Al detall Es ven al públic
(minoristes) petites quantitats
Productor Intermediari Comerciant
(Majorista) Consumidor
(Minorista)
Venda de productes
exportacions
Comerç exterior nacionals a l’exterior
/internacional:és
l’intercanvi de béns i
serveis entre
diferents països del Compra de productes
món importacions
exteriors

11. Balança positiva:
Balança comercial: Anàlisi de - importacions +exportacions
la diferència entre el valor de les
importacions totals i de les
exportacions d´un país
(béns materials)
Balança negativa:
+importacions -exportacions
Balança excedentària:
+ ingressos /exportacions
Balança de pagaments: Anàlisi de -despeses/importacions
totes les transaccions (intercanvis)
d’un país amb la resta del món .
(béns materials, financers i serveis)
Balança deficitària:
-ingressos/exportacions
+despeses/importacions

12. 4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL
CARACTERÍSTIQUES COMERÇ ACTUAL
Mou grans quantitats de productes diferents
Activitat que ocupa a moltes persones
Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.
Crea una xarxa de relacions a nivell mundial
Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses multinacionals:
empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs

14. 5. – FLUXOS I BLOCS COMERCIALS
Matèries primeres (40%)
Els països productors no sempre en són
consumidors
Ex: petroli (s’exporta als països
industrialitzats)
Productes manufacturats
Fluxos comercials: •Elaborats majoritàriament als països
industrialitzats (80%)
intercanvis comercials
entre venedors i •Potències emergents d’industrialització
recent: Brasil, Índia, Xina, països sud-
compradors
est asiàtic (riquesa minera, energètica i
de capital humà)
Capital
Préstecs bancaris, inversions, comprar i
vendre accions en borsa/empreses, etc.
Centres financers: EUA, UE i Japó
Generen dependència econòmica entre
països

15. L’intercanvi de la informació s’ha generalitzat amb
ELS FLUXOS
les TIC (tecnologies de la informació i la
D’INFORMACIÓ comunicació). La informació es poder
Immediatesa (ordinadors, satèl·lits, antenes,
cables fibra òptica)
CARACTERÍSTIQUES
Repartits de forma desigual i vinculats al
desenvolupament econòmic

16. CARACTERÍSTIQUES DELS Agrupació de països per eliminar rivalitats i
BLOCS COMERCIALS regular els fluxos
•Proximitat espacial (facilita els intercanvis)
•Unió duanera (integració econòmica)
•Redistribució industrial (repartició per tots els països membres)
•Front comú: + volum del mercat + força per negociar
•Complementarietat i unió d’esforços entre països de diferents
característiques económiques

18. 6. – EL TRANSPORT. EL TRANSPORT TERRESTRE
És l’activitat per mitjà de la qual una persona o una
EL TRANSPORT
mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.
A partir de la Revolució Industrial es dóna també la
revolució del transport. L’augment de la producció i del
consum ha provocat un increment en l’ intercanvi
mundial de mercaderies
TRANSPORT TERRESTRE
TIPUS DE TRANSPORT MARÍTIM
TRANSPORT
TRANSPORT AERI

19. –Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci).
FUNCIONS DEL
TRANSPORT –Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…)
Distribució de béns i de serveis

20. LA REVOLUCIÓ DELS Objectiu: poder transportar quantitats més grans
de persones i de càrrega, d'una manera més
TRANSPORTS ràpida, segura i econòmica
Augment de la capacitat de càrrega dels transports
Intermodalitat: permet combinar diversos transports d'una manera
coordinada i integrada
Augment de la velocitat
Millora en la infraestructura viària
Reducció del preu del transport gràcies a l'augment de la capacitat de
càrrega i de passatgers
L'augment de la seguretat
Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació)

21. Conjunt d’infraestructures per on puguin circular
XARXA DE
fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries,
TRANSPORT
ports, aeroports…)
Denses (àrees econòmicament Poc denses (països
importants) pobres)
Formades per eixos o línies que uneixen 2 o més
punts connectats en forma de malla o xarxa que
s’estén per un territori de forma més o menys
densa
Nusos de transport: llocs centrals dels eixos
(grans ciutats)

22. LES XARXES DE TRANSPORT TERRESTRE
Infraestructura més utilitzada, estructurada i densa
CARRETERA per a transportar persones i mercaderies. Proporciona
a gran movilitat i llibertat
Inconvenient: contaminació i impacte
mediambiental
Òptim per a recórrer distàncies mitjanes i llargues,
tant per a persones com mercaderies. El tren és un
FERROCARRIL
mitjà ràpid, segur i econòmic. Amb l’aparició dels
trens d’alta velocitat el sector s’ha revitalitzat
Inconvenient: rigidesa de la infraestructura
ferroviària que es divideix en diverses xarxes

23. 7. – EL TRANSPORT AERI I MARÍTIM
TRANSPORT AERI
El més adequat per passatgers i mercaderies lleugeres a grans distàncies
Mitjà ràpid i segur, però car (carburant i manteniment) i amb impacte
ambiental (soroll)
La proliferació de empreses low cost ha reduït el preu dels vols (Ryanair)
Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats i
s’ha hagut d’ampliar (ex: Prat)

24. Principals aeroports del món

25. És la manera idònia per desplaçar a molta distància
EL TRANSPORT
MARÍTIM grans quantitats de mercaderies (petroli, cereals,
minerals, productes manufacturats, etc.) a baix preu
Inconvenient:la lentitud
És barat
Trasllat de gran quantitat de mercaderies a llargues distàncies
Marítim Inconvenients: només en llocs amb un port amb capacitat per
acollir grans vaixells + contaminació de les aigües
A través dels grans rius navegables
Fluvial
Important via de comunicació interna