1. La producció poètica de postguerra: entre el
simbolisme i l’existencialisme.
1. Carles Riba
2. Joan Vinyoli
3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
4. J.V. Foix
5. Joan Brossa
6. La represa cultural valenciana
IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ
4. ELEGIA SEGONA (Elegies de Bierville)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
5. 2. JOAN VINYOLI
Reflexiona amb desencís sobre el miratge de
la vida
Hora quieta
Tot és quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l’espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.
Joan Vinyoli, Antologia poètica
6. 3. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
S’allibera de les influències de l’Escola Mallorquina i
sintetitza elements postsimbolistes i surrealistes en una
poètica de gran qualitat
EN LA MEVA MORT
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
(D'Imitació del foc, 1937)
7. 4. J.V. FOIX
Sintetitza elements noucentistes
(classicisme) i tècniques
avantguardistes (exploració del
subconscient).
Registre lingüístic amb
arcaismes i neologismes que
conforma una llengua culta i
hermètica.
Expressa estats d’ànim i visions
del seu món interior i
subconscient.
8. Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
—Per quin cel mort—, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja valgui, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.
(De Sol, i de Dol, 1947)
9. 5. JOAN BROSSA
Combina l’experimentació poètica i la influència
surrealista amb la perfecció tècnica.
Conreà la poesia escènica i la poesia visual.
13. 6. LA REPRESSA CULTURAL VALENCIANA:
En la postguerra immediata solament es permeté una certa
activitat a la societat Lo Rat Penat pel seu caràcter folklòric i
afalagador del nou règim.
XAVIER CASP:
Funda l’editorial Torre , la seua poesia és intimista, religiosa
i simbolista, amb un to conservador.
MARIA BENEYTO:
Amb un realisme humanitzat. Preocupada per la condició
humana.
JOAN VALLS:
Intimista i metafísic.
JOAN FUSTER