1. JOSEP CARNEREl príncepdels poetes

2. La vida de Josep CarnerVa néixer a Barcelona al 1884 i va morir a Brussel·les al 1970.Pertanyia a una família petitburgesa.Va manifestar la seva vocació literària ja molt jovenet.Ha guanyat repetides vegades els Jocs Florals i ha estat proclamat Mestre en Gai Saber.El 1897 es llicencià en Dret i Filosofia.Carner col·laborà en moltes revistes.També col·laborà estretament amb Pompeu Fabra en la fixació i l’enriquiment de la llengua.Era amic i seguidor de la política de Prat de la Riba.Va ser vicecònsol des del 1921.Quan esclata la Guerra Civil Espanyola és exiliat. Primer va a Mèxic i després a Brussel·les.

3. L’obra de Josep CarnerCarner era un poeta noucentista.Volia una Catalunya ideal. “Nosaltres els poetes som els constructors dels pobles.”Lluitava per a la dignificació de la llengua catalana.Utilitzava un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que buscava la precisió i l’exactitud.

4. Algunes de les seves obres:Elsfruitssaborosos (1906) Recull de poesies que sota un pretext doble dels diferents fruits i d’una reflexió del pas del temps, reforcen la valoració d’un conjunt d’elements morals.

5. Auques i Ventalls (1914)Recull de poemes satírics La paraula en el vent (1914)Obra de temàtica amorosaEl cor inquiet (1925)Obra precedida per una atmosfera plena d’incerteses i d’angoixes.

6. La primavera al poblet (1935)Es pot veure en ella l’adaptació del simbolisme.Nabí (1941)La millor obra poètica de Josep Carner.

7. Apart d’aquestes obres poètiques també va escriure assaigs, novel·les, alguna obra de teatre i fins i tot va fer traduccions de escriptors com Shakespeare. També té reculls dels articles que ha publicat en diaris, per exemple, les bonhomies és un reculll de quaranta-un articles que havien sortit a "La Veu de Catalunya" durant el 1923.

8. AntologiaCOM LES MADUIXESMenjamaduixesl'àviad'abans de Sant Joan;per més frescor, les volcollidesd'uninfant.Per'xò la nétaméspetita, que ésPandara,sabeu, la que s'encantadavantd'una clarori va creixenttranquil·la i en 'admiració i a voltes, clucad'ulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diuparaules ben ardidesi que en barreja en una música elssentits,cull ara les maduixesarrupides,tintat de rosa el capciródelsdits. Cada matíl'asseuen, a bellredós del vent,al jaç de maduixeres.I mira combellugal'airetombreslleugeres,i el cossiró decanta abans que el pensament.liplau la corretjola i aquellherbei tan fi, i creu que el cels'acabadarrera del jardí.En va la maduixera 'son bé de Déucobria;en treure les maduixes del receretombriu,Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:si n'hatrobatmésd'una, aixecaelsulls i riu. Pandarasempre ha vist el celasserenat;ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.El món, en meravelles i jocsatrafegat,éspetit i vermell i fresccom les maduixes.

9. CANÇONETA INCERTAAquestcamí tan fi, tan fi,quisapon mena?És a la vila o és al pide la carena?Un lliriblau color de cel,diu: -Vine, vine-.Però: -No passis!- diu un velde teranyina.¿Seràdrecera del gosat,rossola ingrata,o bé un camíd'enamorat,colgat de mata?¿És un recer per a adormirquipassi pena?Aquestcamí tan fi, tan fi,quisapon mena?¿Quisap si trist o somrientacull son hoste?¿Quisap si mor sobtadament,sota la brosta?¿Quisabràmaiaquestmatía quèem convida?I éscamíincert cada camí,n'és cada vida.

10. BÈLGICASi fossin el meufat les terresestrangeres, m’agradariafer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hihaguéspradesambullsd’aigua i ambvoreres guarnidesd’arços, d’oms i de pereres; viurequiet, no maiassenyalat, en una nació de bonesgentsplegades, comcorvora de corciutatvoraciutat, i carrers i fanalsavançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restariencaptius en canalsd’aiguatrèmuls, tota desigd’emmirallarelsestels.M’agradariafer-me velldins una ciutatambunssoldats no gaire de debò, ontothoms’entendrís de música i pintures o del bellarbrejaponèsquantreu la flor, onl’infant i l’obrer no fessinmaitristesa, onveiéssiuunsdintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, ambflorsardents, magnífica sorpresa, fins en elsdiesmésgebrats. I totsovint, vora un portal d’església, hihauria, acolorit, un mercat de renom, ambbotí de la mar, ambpresents de la terra, ambmolt de tot per a tothom.Una ciutatonvagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetatdringant, cases antiguesamb un parconnienombres i moltes cases noves ambjardinetsdavant. Homtrobariasavis de moltes de maneres; i cent paraigüeseminents farien —ai, badats— oficialsrengleres en la inauguraciódelsmonuments. I tot de sobte, al caire de llarguesavingudes, hihauria les fagedes, les clapesdelsestanys per a l’amor, la joia, la solitud i elsplanys. De molt, desert, de molt, dejú, viuriaenmigdelsaltres, un poc en cadascú.Peròningú no se’npodriatémer en fentsavia. Hom, per atzar, un velljardíconeixeria, ben a recer, de brollador ben clar, ambpeixosd’or que hi fan mésalegria. De mi diriennensamb molles a la mà: —És el senyor de cada dia.

11. “Cançonetaincerta” de Josep Carnermusicada: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=65&titol=373Video sobre Josep Carner del programa “Noms” de TV3: http://www.tv3.cat/videos/208113171#