Juli Cèsar i les guerres civils

1. EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ
CAIUS IULIUS CAESAR (100-44 aC)
Remei Baldó

2. 100 aC: Naixement de Juli Cèsar, de la
família Júlia, emparentada, segons la
tradició, amb Iulus (el fill d’Eneas, nét de
Venus).
Participa des de ben jove en la vida
pública:
-càrrecs religiosos: sacerdot de
Júpiter (85 aC), pontífex
maximus (63 a C).
-càrrecs militars i polítics en
l’òrbita del “partit del poble”: tribú
militar (71 aC), qüestor (69),
edil (65), pretor (62), propretor a
Hispània (61).

3. 60 aC: es crea un pacte secret- anomenat pels historiadors primer
triumvirat- entre Cèsar, Pompeu i CrasCèsar, Pompeu i Cras, tres polítics de tendència
popular, que pretenien neutralitzar el poder dels conservadors.
59 aC: amb l’ajuda del triumvirat, Cèsar aconsegueix el consolat. El
seu col·lega és un tal Bíbul, que pràcticament va ser relegat de la
presa de decisions. Per això aquest any es coneixia humorísticament
com “l’any del consolat de Gai i Cèsar.”

4. 58 aC: Cèsar nomenat procònsol (=governador) de la Gàl·lia Cisalpina,
Il·líria i la Gàl·lia Transalpina. Inici de la conquesta de la Gàl·lia cèltica.
56 aC: renovació del triumvirat en la conferència de Lucca. S’acordà
que Pompeu i Cras es presentaren al consolat l’any següent i des
d’eixe càrrec promulgarien una llei per la qual a Cèsar se li allargaria el
proconsolat en la Gàl·lia 5 anys més. També s’haurien de procurar per
a ells mateixos un govern proconsular semblant al de Cèsar. A
Pompeu li correspondria Hispània i a Cras, Síria.
Lucca

5. 58-51 aC: Conquesta de la Gàl·lia (França, Bèlgica, Suïssa i part
d’Alemanya), amb el pretext de protegir els gals de les incursions
dels pobles germànics. Aconsegueix:
-conquistar una nova província per a l’imperi romà
-protegir la Gàl·lia Narbonesa, ja conquistada anteriorment
-tindre un exèrcit fidel a la seua persona
-la popularitat i simpatia del poble de Roma

6. Pont de fusta sobre el Rhin construït pels
soldats de Cèsar en la campanya contra els
germànics
55 i 54 aC: Campanyes de Cèsar en Germània i en Britànnia
(derrota de Cassivelaune).

7. 52 aC: Revolta dels gals capitanejats per Vercingetòrix, de la
tribu dels auverns. Setge d’Alèsia i derrota definitiva dels gals.
Vercingetòrix es rendeix (Lionel Royer, 1899)

8. 53 aC: mort de Cras en una campanya contra els perses.
Sorgeixen les desavinences entre Cèsar i Pompeu. Aquest s’ha
quedat en Roma i ha enviat a Hispània, d’on era procònsol, els
seus delegats. Atret pel bàndol conservador del Senat , ordena
a Cèsar llicenciar les seues tropes i tornar a Roma. Mentretant,
pel seu compte, comença a reclutar il·legalment legions. Cèsar
sap que si llicencia les seues tropes i va a Roma el jutjaran i el
processaran per dur a terme guerres sense el permís del Senat i
per reclutar més legions de les permeses. Intenta negociar amb
Pompeu: que els dos, Cèsar i Pompeu renunciaren al mateix
temps a les seues tropes. Les negociacions fracassen.
52 aC: el Senat li concedeix poders extraordinaris a Pompeu i és
nomenat consul sine collega, en lloc de compartir el càrrec com
era habitual.
50 aC: Cèsar decideix solucionar el tema per la força. El pas del
riu Rubicó i l’entrada en territori d’Itàlia amb les tropes suposa
la declaració de guerra civil.

9. La deessa de Roma s’apareix a Juli Cèsar en el Rubicó Alea iacta est

10. 50-45 aC: Guerra civil : Pompeu i els membres del Senat fugen a
Grècia. Escenaris: HispàniaHispània, batalla d’Ilerda, victoria sobre els
pompeians Afrani, Petrei i Varró-49-; AlbàniaAlbània; GrèciaGrècia- batalla
de Farsàlia, derrota de Pompeu, fugida a EgipteEgipte i mort de
Pompeu -48 a C-, batalla de Tapsos, en el nord d’Àfricanord d’Àfrica contra
les tropes pompeianes -46 aC- i batalla de Munda, en HispàniaHispània,
contra un fill de Pompeu- 45 aC.

11. 48-47 aC: Enmig de la
guerra civil, quan arriba a
Egipte, Cèsar pren partit per
Cleopatra com a reina front
al seu germà Ptolomeu XIII.
46 aC: Campanya contra
Farnaces, rei del Pont (Àsia
Menor),que s’havia
rebel·lat contra Roma.
Cèsar va resoldre la situació
tan ràpidament i d’una
manera tan contundent que
el seu part de guerra per al
Senat s’ha fet famós: Veni,
vidi, vici ( he arribat, he vist,
he vençut).

12. 46 aC: Cèsar, després d’estes victòries va ser nomenat pel Senat
dictador per deu anys i es va atribuir els privilegis dels tribuns de
la plebs. Va exigir que el Senat ratificara tots els seus actes i va
obligar als funcionaris públics a prestar-li jurament. El Senat es va
limitar a ser una assemblea consultiva, que no prenia decisions.
Cèsar controlava el tresor públic i preparava la llista dels
candidats a cònsols i a la resta de les magistratures . Era com un
rei, però sense tindre el títol. S’havia fet concedir el consolat i la
dictadura perpètua. Posa les bases del sistema imperial que
començarà amb August.
El nom Cèsar va ser utilitzar posteriorment pels emperadors
posteriors com a sinònim de “rei, monarca”. D’eixe nom deriven
els apel·latius Kaiser (emperador alemany) i tsar (emperador rus).

13. Un grup de senadors organitza
una conspiració per assassinar-lo
i tornar al Senat el poder que li
correspon.
44 aC: En els Idus de març (15 de
març) assassinat de Cèsar a
punyalades.
Inici d’una altra guerra civil entre
els defensors de Cèsar (Marc
Antoni i Octavi) contra els
assassins de Cèsar ( Brutus,
Cassius….), defensors de les
idees republicanes.

14. Reformes de Cèsar en el temps que està en el govern:
-fomenta les obres públiques.
-reorganitza les biblioteques públiques.
-reforma del calendari (anys de 365 dies dividit en 12
mesos).
-reformes socials que disminueixen el nombre de
desocupats.
-impulsa l’establiment dels ciutadans sense recursos i els
veterans de l’exèrcit en territoris conquistats per Roma.
-frena els abusos de poder dels governants de les
províncies.

15. Segon triumvirat (43 aC): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.
Octavi Marc Antoni Lèpid

16. Batalla de Filipos: Els triumvirs derroten els assassins de Cèsar.
Els triumvirs es reparteixen les províncies de l’imperi.
•Marc Antoni: províncies orientals
•Lèpid: Àfrica
•Octavi: províncies occidentals.

17. Guerra civil entre Marc Antoni i Octavi: Marc Antoni i Cleopatra són
vençuts a la batalla d’Acci i es retiren cap a Alexandria, on, acosats
per Cèsar, es suïciden, primer Marc Antoni, amb la seua espasa i
després Cleopatra , que es deixa mossegar per una serp verinosa.
27 aC: Octavi August és el princeps. Inici del període imperial o
Principat.

18. Ara pacis Augustae
Escultura d’August

19. Relleu de la Terra
RELLEUS DE L’ARA PACIS
o Altar de la Pau, manat
construir per Octavi
August el 13 aC.