SlideShare a Scribd company logo
L’IMPERI ROMÀ
MARC ESPINOSA I PERE ELIAS
ÍNDEX
 Introducció.
 August i la dinastia Julioclàudia.
 Dinastia Flàvia.
 Dinastia Antonina.
 Dinastia Severiana.
 El baix imperi.
 La fi del imperi.
 Ambient social.
INTRODUCCIÓ
 L’imperi és el període de temps que
va des de el segle I aC fins el segle
IV dC.
 El primer emperador va ser August.
 El imperi tenia un sistema de govern
anomenat “Principat”.
August i la dinastia Julioclàudia
 Va ser el primer en agafar el poder desprès de Juli Cèsar.
 La primera cosa que va fer en arribar el poder va ser
restaurar els òrgans de govern republicans per tal d’evitar
l’abus de poder per part d’alguns.
 Pretenia governar sota una república però mica en mica va
anar acumulant poders en la seva persona :
1. - Va rebre l’imperium.
2. - La tribunicia potestas.
August
A tots aquests canvis calia afegir-hi la disminució de la
gent del poble en l’elecció de decisions i cada cop tenia un
paper més simbòlic.
El Senat continuava igual però amb una sèrie de canvis:
- August nomenava els cònsols.
Malgrat aquests canvis que desfavorien el poble i cansada
de guerres civils finalment el poble va cedir al govern
d’August ja que hi va haver-hi un llarg periode de pau
conegut amb el noum de pax augustea.
August protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors
literats que tenien com a protector el Mecenes .
Pax augustea
 Va ser un llarg període de pau que va establir
August on pacificà les províncies i es dedicà la
construcció de grans obres públiques per
embellir la ciutat de Roma.
La mort d’August
 Va morir l’any 14 dC
 Quan va morir va sorgir un problema del qual ningú se
n’avia preucupat fins el moment: qui seria el
successor?
 August havia buscat alguns successors però van morir i
finalment el poder va a passar a les mans de Tiberi el
seu fillastre que inicià la dinastía judioclaudia.
Tiberi
 El regnat de Tiberi (14-37 dC)
 Es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior.
 Pel que fa la política va començar a tenir importància la
figura del prefecte del pretori, que tenia el comandament
de nou cohorts pretorianes.
 August va crear aquests aquests exercits per seguretat
personal però en aquesta dinastía van anar acumulant
poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i
en problemes de successió.
Calígula
 En morir Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Cai
Cèsar conegut com a Calígula (37-41).
 Va ser un personatge excèntric i cruel.
 Va regnar durant un curt període.
 Va ser assessinat per un grup d’oficials a causa de les
seves desgavellades actuacions.
 El van assessinar sense haver designat a un successor.
Claudi
 El senat va voler aprofitar per fer-se’n càrrec però la guàrdia
pretoriana va imposar a Claudi (41-54 dC).
 Era l’oncle de Calígula, per tant la dinastía continuava.
 Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l’administració de
l’imperi.
 Va sanejar la moneda.
 Portà terme algunes de les conquestes projetades per Calígula.
 Va morir el 54 d C enverinat per la seva esposa Agripina amb la
finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).
Neró
 El primer regnat fou considerat com una época daurada:
 - les relacions amb el Senat eren bones
 - l’administració de l’Estat estava en una situació òptima.
 Però a partir del 58 les coses van empitjorar n tots els sentits:
 - Octàvia, la seva esposa fou assessinada; Sèneca, un dels
seus assessors i un gran escriptor fou acusat de conspiració
contra Neró i va ser obligat a suicidar-se
 - la situació econòmica era nefasta.
 Tot i això cal destacar que Neró era un gran amant de les
arts i durant el seu regnat van sorigir figures com ara
Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.
Període de crisi
 El fracà de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 d C
amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.
 En un mateix anys es van succeïr 4 emperadors:
1. - Galba.
2. - Otó.
3. - Vitel·li.
4. - Vespasià.
 La crisi va deixar clar que ni el parentiu de la família d’August ni el fet
formar part de la noblesa eren condicions indispensables per arribar al
poder; que ni el Senat ni el Poble de Roma podien assegurar una
successió pacífica, i que l’autoritat imperial depenia en gran part de
l’exèrcit.
Dinastia Flàvia
 Ja no acaparen el poder les grans famílies de
Roma sinó que hi accedeixen les famílies
itàliques com ara la gens Flavia.
 Tres membres d’aquesta família van ser
emperadors:
 - Velapasià (69-79)
 - Tit (79-81)
 - Domicià (81-96)
 Durant el regnat dels dos primers emperadors, hi va haver una gran
activitat exterior on hi van ampliar les fronteres.
 Es va conquerir Jerusalem, aprofitant una rebl·lió dels jueus.
 Van apoderar-se de la Britània, van arribar fins a Escòcia i van
consolidar les fronteres Germàniques .
 Pel que fa la política interna Vespasià i Tit van intentar acumular
poders.
 Això va agreujar a Domiciàque pretenia givernar sense el Senat.
 Llavors la noblesa reaccionà contra aquesta actitud i desprès
d’assassinar Domicià, van elegir com a emperador Nervael qual va
ser pioner d’una nova dinastía.
Dinastia Antonina
 S'estén des de l’any 96-192
 Els emperadors que van regnar :
-Nerva: Regne del 96-98 va millorar la pau i la relació amb el senat.
-Trajà: Regne del 98-117 es d’origen hispà i fill adoptiu de Nerva. Es
va centrar en la millora de la ciutat de roma i la millora de les
províncies tanmateix en annexionar nous territoris.
-Adrià: Regne del 117-138 també es d'origen hispà caracteritzat per la
seva educació i apreci per l’art.
-Antoní Pius: Successor de Adrià va regnar del 138-161 i va ser un
emperador que no va fer res d’innovador va estar sempre a roma i no es
va preocupar per les demes províncies.
-El successor va ser Marc Aureli regnà del 161-180 i no tenia gens de
coneixements de com portar un imperi i per tant va tenir problemes de
invasions germàniques i orientals.
-El seu fill va ser un emperador sanguinari es deia Còmmode i regnar
del 180-192 apart també va col·locar a amics en el senat fins que el van
assassinar l’any 192.
Emperador Adrià
Emperador Trajà
Dinastia Severiana
 S'estén de l’any 192-235.
 Va ser període de una guerra civil per
aconseguir el poder en el que finalment va
vèncer Septimi Sever l’any 197. Ell es va
autoanomenar hereu de la dinastia antonina i
posar als dos fills a governar l’imperi
conjuntament al arribar la seva mort.
 Caracal·la va donar la ciutadania a tots els
habitants per recaptar mes impostos. Va morir
assassinat.
Macrí: Va ser anomenat pel senat i era d’origen africà, sempre va bucar el camí
no bèl·lic per resoldre els conflictes per aixo no va ser gaire popular entre els
soldats . Va ser derrotat per un familiar del anterior emperador caracal·la .
Heliogàbal: Va dirigir l’imperi d’una manera semblant a Còmmode dirigin el
imperi segons li convingués. Va morir assassinat l’any 222.
Alexandre Sever: Va voler tornar a millorar la situació entre el senat i
l’emperador va morir el 235.
Emperador Macrí
El baix imperi
 Període de conflictes que comensa l’any 235
fins el 284 amb l’arribada de Dioclecià.
 Va ser un període de anarquia en el que hi
van haver fins a 20 emperadors.
 Hi van haver molts conflictes fronterisos amb
els bàrbars.
 El 284 s’establí un nou sistema anomenat
Dominat que es un sistema monàrquic
absolutista.
-Per una millor govern del imperi s’establí la tetrarquia.
-En aquest periode cap dels dirigents del govern va viure a Roma.
-Quan Dioclecià i Maxim van abdicar, es va generar una mala relació
entre constantí i Licini.
-Van establir l’edicte de Milà.
-Després de uns conflictes a causa de la mala relació entre els
dirigents va quedar només constantí.
-Va traslladar la capital a Constantinoble i va imposar la monarquia
hereditaria.
-Va tenir tres fills i va esclatar una guerra civil per fer-se amb el tró.
-Al morir aquests els va succeir Júlia l’Apòstata que va intentar
imposar de nou la religió pagana.
La fi del imperi
 Teodosi (379-395) representà per
última vegada l’imperi romà.
 Va intentar frenar els pobles bàrbars.
 Va imposar de nou el cristianisme i
va abolir els cultes pagans.
 Quan Teodosi va morir i l’Imperi fou dividit entre els
seus dos fills:
1. - Arcadi part de l’Orient.
2. - Honori part de l’Occident.
 Tot i que tenien una certa unitat.
 Però van sorgir difeerències entre els dos territoris.
 En la caiguda de l’imperi va ser esdevingut per:
1. - El saqueig de Roma per Alaric (410)
2. - El 476 el destronament de Ròmul Augustul.
Ambient social
 El sistema monetari.
Limperi romà

More Related Content

What's hot

Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
Remei Baldó Asensi
 
La expansió del imperi roma
La expansió del imperi romaLa expansió del imperi roma
La expansió del imperi roma
ivanjariod
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
Remei Baldó Asensi
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 
Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Guió Història de Roma
Guió Història de RomaGuió Història de Roma
Guió Història de Roma
Luís Rovira
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
blogmarinamartamaresme
 
Powerpoint república romana
Powerpoint república romanaPowerpoint república romana
Powerpoint república romanaArnoway_23
 
Història de Roma
Història de RomaHistòria de Roma
Història de Roma
Remei Baldó Asensi
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
Remei Baldó Asensi
 

What's hot (20)

Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
La expansió del imperi roma
La expansió del imperi romaLa expansió del imperi roma
La expansió del imperi roma
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
Guió Història de Roma
Guió Història de RomaGuió Història de Roma
Guió Història de Roma
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
 
Powerpoint república romana
Powerpoint república romanaPowerpoint república romana
Powerpoint república romana
 
L'exèrcit romà
L'exèrcit romàL'exèrcit romà
L'exèrcit romà
 
República romana
República romanaRepública romana
República romana
 
Història de Roma
Història de RomaHistòria de Roma
Història de Roma
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 

Viewers also liked

Grand National – world’s greatest horse race
Grand National – world’s greatest horse raceGrand National – world’s greatest horse race
Grand National – world’s greatest horse race
Titan Bet
 
Ingurune txirrika
Ingurune txirrikaIngurune txirrika
Ingurune txirrikaodiseab2
 
оціально важлива інформація
оціально важлива інформаціяоціально важлива інформація
оціально важлива інформаціяDjimmyDiGriz
 
Mil.patron
Mil.patronMil.patron
Mil.patron
csufcirc
 
Biografia en fotos
Biografia en fotosBiografia en fotos
Biografia en fotos
Badsboys2
 
Group №7 презентация
 Group №7 презентация Group №7 презентация
Group №7 презентация
AlexandrYegorov
 
Advert analysis
Advert analysisAdvert analysis
Advert analysis
Lauraamberr
 
EPA CAA Email 8.29.03 (b)
EPA CAA Email 8.29.03 (b)EPA CAA Email 8.29.03 (b)
EPA CAA Email 8.29.03 (b)
Obama White House
 
Praktika onak ikt
Praktika onak iktPraktika onak ikt
Praktika onak ikt
ppardo005
 
Gh max universal
Gh max universalGh max universal
Gh max universal
James Morrison
 
Diapositivas del Agua
Diapositivas del AguaDiapositivas del Agua
Diapositivas del Agua
gisselikiur
 
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 год
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 годКомпании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 год
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 годIT-Доминанта
 
CV de Vanlede Frédéric
CV de Vanlede FrédéricCV de Vanlede Frédéric
CV de Vanlede FrédéricArista France
 
Práctica 6ºp
Práctica 6ºpPráctica 6ºp
Nosferatu
NosferatuNosferatu
Nosferatu
arelisrocio
 
Segunda clase de practicas pedagogicas
Segunda clase de practicas pedagogicas Segunda clase de practicas pedagogicas
Segunda clase de practicas pedagogicas
maira_casalins
 
Horario semanal
Horario semanalHorario semanal
Horario semanal
anaigaes
 
Roles de un buen profesor1
Roles de un buen profesor1Roles de un buen profesor1
Roles de un buen profesor1
marcosarnedo
 
Hizkuntza
HizkuntzaHizkuntza
Hizkuntza
ppardo005
 

Viewers also liked (20)

Grand National – world’s greatest horse race
Grand National – world’s greatest horse raceGrand National – world’s greatest horse race
Grand National – world’s greatest horse race
 
Ingurune txirrika
Ingurune txirrikaIngurune txirrika
Ingurune txirrika
 
оціально важлива інформація
оціально важлива інформаціяоціально важлива інформація
оціально важлива інформація
 
Mil.patron
Mil.patronMil.patron
Mil.patron
 
Biografia en fotos
Biografia en fotosBiografia en fotos
Biografia en fotos
 
Group №7 презентация
 Group №7 презентация Group №7 презентация
Group №7 презентация
 
Advert analysis
Advert analysisAdvert analysis
Advert analysis
 
EPA CAA Email 8.29.03 (b)
EPA CAA Email 8.29.03 (b)EPA CAA Email 8.29.03 (b)
EPA CAA Email 8.29.03 (b)
 
Praktika onak ikt
Praktika onak iktPraktika onak ikt
Praktika onak ikt
 
Gh max universal
Gh max universalGh max universal
Gh max universal
 
Diapositivas del Agua
Diapositivas del AguaDiapositivas del Agua
Diapositivas del Agua
 
Bh
BhBh
Bh
 
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 год
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 годКомпании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 год
Компании-участники Обзора по Санкт-Петербургу за 2010 год
 
CV de Vanlede Frédéric
CV de Vanlede FrédéricCV de Vanlede Frédéric
CV de Vanlede Frédéric
 
Práctica 6ºp
Práctica 6ºpPráctica 6ºp
Práctica 6ºp
 
Nosferatu
NosferatuNosferatu
Nosferatu
 
Segunda clase de practicas pedagogicas
Segunda clase de practicas pedagogicas Segunda clase de practicas pedagogicas
Segunda clase de practicas pedagogicas
 
Horario semanal
Horario semanalHorario semanal
Horario semanal
 
Roles de un buen profesor1
Roles de un buen profesor1Roles de un buen profesor1
Roles de un buen profesor1
 
Hizkuntza
HizkuntzaHizkuntza
Hizkuntza
 

Similar to Limperi romà

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
Amparo Gasent
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Romapilar23gm
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
Julia Valera
 
Imperi
ImperiImperi
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
Jose
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
professor_errant
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
Antonio Núñez
 
La edad mitjana marçal i jose
La edad mitjana marçal i joseLa edad mitjana marçal i jose
La edad mitjana marçal i joseAlmodis Orellana
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
Merce Lopez Tugues
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
Olmo Heras
 
Història bloc 1
Història bloc 1Història bloc 1
Història bloc 1
La Banyera Voladora
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Pptmaitesn
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Pptguest48477a39
 

Similar to Limperi romà (20)

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Imperi
ImperiImperi
Imperi
 
Contex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De RomaContex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De Roma
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
La edad mitjana marçal i jose
La edad mitjana marçal i joseLa edad mitjana marçal i jose
La edad mitjana marçal i jose
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Història bloc 1
Història bloc 1Història bloc 1
Història bloc 1
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 

Limperi romà

  • 2. ÍNDEX  Introducció.  August i la dinastia Julioclàudia.  Dinastia Flàvia.  Dinastia Antonina.  Dinastia Severiana.  El baix imperi.  La fi del imperi.  Ambient social.
  • 3. INTRODUCCIÓ  L’imperi és el període de temps que va des de el segle I aC fins el segle IV dC.  El primer emperador va ser August.  El imperi tenia un sistema de govern anomenat “Principat”.
  • 4. August i la dinastia Julioclàudia  Va ser el primer en agafar el poder desprès de Juli Cèsar.  La primera cosa que va fer en arribar el poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per tal d’evitar l’abus de poder per part d’alguns.  Pretenia governar sota una república però mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona : 1. - Va rebre l’imperium. 2. - La tribunicia potestas. August
  • 5. A tots aquests canvis calia afegir-hi la disminució de la gent del poble en l’elecció de decisions i cada cop tenia un paper més simbòlic. El Senat continuava igual però amb una sèrie de canvis: - August nomenava els cònsols. Malgrat aquests canvis que desfavorien el poble i cansada de guerres civils finalment el poble va cedir al govern d’August ja que hi va haver-hi un llarg periode de pau conegut amb el noum de pax augustea. August protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors literats que tenien com a protector el Mecenes .
  • 6. Pax augustea  Va ser un llarg període de pau que va establir August on pacificà les províncies i es dedicà la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.
  • 7. La mort d’August  Va morir l’any 14 dC  Quan va morir va sorgir un problema del qual ningú se n’avia preucupat fins el moment: qui seria el successor?  August havia buscat alguns successors però van morir i finalment el poder va a passar a les mans de Tiberi el seu fillastre que inicià la dinastía judioclaudia.
  • 8. Tiberi  El regnat de Tiberi (14-37 dC)  Es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior.  Pel que fa la política va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori, que tenia el comandament de nou cohorts pretorianes.  August va crear aquests aquests exercits per seguretat personal però en aquesta dinastía van anar acumulant poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i en problemes de successió.
  • 9. Calígula  En morir Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Cai Cèsar conegut com a Calígula (37-41).  Va ser un personatge excèntric i cruel.  Va regnar durant un curt període.  Va ser assessinat per un grup d’oficials a causa de les seves desgavellades actuacions.  El van assessinar sense haver designat a un successor.
  • 10. Claudi  El senat va voler aprofitar per fer-se’n càrrec però la guàrdia pretoriana va imposar a Claudi (41-54 dC).  Era l’oncle de Calígula, per tant la dinastía continuava.  Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l’administració de l’imperi.  Va sanejar la moneda.  Portà terme algunes de les conquestes projetades per Calígula.  Va morir el 54 d C enverinat per la seva esposa Agripina amb la finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).
  • 11. Neró  El primer regnat fou considerat com una época daurada:  - les relacions amb el Senat eren bones  - l’administració de l’Estat estava en una situació òptima.  Però a partir del 58 les coses van empitjorar n tots els sentits:  - Octàvia, la seva esposa fou assessinada; Sèneca, un dels seus assessors i un gran escriptor fou acusat de conspiració contra Neró i va ser obligat a suicidar-se  - la situació econòmica era nefasta.  Tot i això cal destacar que Neró era un gran amant de les arts i durant el seu regnat van sorigir figures com ara Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.
  • 12. Període de crisi  El fracà de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 d C amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.  En un mateix anys es van succeïr 4 emperadors: 1. - Galba. 2. - Otó. 3. - Vitel·li. 4. - Vespasià.  La crisi va deixar clar que ni el parentiu de la família d’August ni el fet formar part de la noblesa eren condicions indispensables per arribar al poder; que ni el Senat ni el Poble de Roma podien assegurar una successió pacífica, i que l’autoritat imperial depenia en gran part de l’exèrcit.
  • 13. Dinastia Flàvia  Ja no acaparen el poder les grans famílies de Roma sinó que hi accedeixen les famílies itàliques com ara la gens Flavia.  Tres membres d’aquesta família van ser emperadors:  - Velapasià (69-79)  - Tit (79-81)  - Domicià (81-96)
  • 14.  Durant el regnat dels dos primers emperadors, hi va haver una gran activitat exterior on hi van ampliar les fronteres.  Es va conquerir Jerusalem, aprofitant una rebl·lió dels jueus.  Van apoderar-se de la Britània, van arribar fins a Escòcia i van consolidar les fronteres Germàniques .  Pel que fa la política interna Vespasià i Tit van intentar acumular poders.  Això va agreujar a Domiciàque pretenia givernar sense el Senat.  Llavors la noblesa reaccionà contra aquesta actitud i desprès d’assassinar Domicià, van elegir com a emperador Nervael qual va ser pioner d’una nova dinastía.
  • 15. Dinastia Antonina  S'estén des de l’any 96-192  Els emperadors que van regnar : -Nerva: Regne del 96-98 va millorar la pau i la relació amb el senat. -Trajà: Regne del 98-117 es d’origen hispà i fill adoptiu de Nerva. Es va centrar en la millora de la ciutat de roma i la millora de les províncies tanmateix en annexionar nous territoris. -Adrià: Regne del 117-138 també es d'origen hispà caracteritzat per la seva educació i apreci per l’art.
  • 16. -Antoní Pius: Successor de Adrià va regnar del 138-161 i va ser un emperador que no va fer res d’innovador va estar sempre a roma i no es va preocupar per les demes províncies. -El successor va ser Marc Aureli regnà del 161-180 i no tenia gens de coneixements de com portar un imperi i per tant va tenir problemes de invasions germàniques i orientals. -El seu fill va ser un emperador sanguinari es deia Còmmode i regnar del 180-192 apart també va col·locar a amics en el senat fins que el van assassinar l’any 192. Emperador Adrià Emperador Trajà
  • 17. Dinastia Severiana  S'estén de l’any 192-235.  Va ser període de una guerra civil per aconseguir el poder en el que finalment va vèncer Septimi Sever l’any 197. Ell es va autoanomenar hereu de la dinastia antonina i posar als dos fills a governar l’imperi conjuntament al arribar la seva mort.  Caracal·la va donar la ciutadania a tots els habitants per recaptar mes impostos. Va morir assassinat.
  • 18. Macrí: Va ser anomenat pel senat i era d’origen africà, sempre va bucar el camí no bèl·lic per resoldre els conflictes per aixo no va ser gaire popular entre els soldats . Va ser derrotat per un familiar del anterior emperador caracal·la . Heliogàbal: Va dirigir l’imperi d’una manera semblant a Còmmode dirigin el imperi segons li convingués. Va morir assassinat l’any 222. Alexandre Sever: Va voler tornar a millorar la situació entre el senat i l’emperador va morir el 235. Emperador Macrí
  • 19. El baix imperi  Període de conflictes que comensa l’any 235 fins el 284 amb l’arribada de Dioclecià.  Va ser un període de anarquia en el que hi van haver fins a 20 emperadors.  Hi van haver molts conflictes fronterisos amb els bàrbars.  El 284 s’establí un nou sistema anomenat Dominat que es un sistema monàrquic absolutista.
  • 20. -Per una millor govern del imperi s’establí la tetrarquia. -En aquest periode cap dels dirigents del govern va viure a Roma. -Quan Dioclecià i Maxim van abdicar, es va generar una mala relació entre constantí i Licini. -Van establir l’edicte de Milà. -Després de uns conflictes a causa de la mala relació entre els dirigents va quedar només constantí. -Va traslladar la capital a Constantinoble i va imposar la monarquia hereditaria. -Va tenir tres fills i va esclatar una guerra civil per fer-se amb el tró. -Al morir aquests els va succeir Júlia l’Apòstata que va intentar imposar de nou la religió pagana.
  • 21. La fi del imperi  Teodosi (379-395) representà per última vegada l’imperi romà.  Va intentar frenar els pobles bàrbars.  Va imposar de nou el cristianisme i va abolir els cultes pagans.
  • 22.  Quan Teodosi va morir i l’Imperi fou dividit entre els seus dos fills: 1. - Arcadi part de l’Orient. 2. - Honori part de l’Occident.  Tot i que tenien una certa unitat.  Però van sorgir difeerències entre els dos territoris.  En la caiguda de l’imperi va ser esdevingut per: 1. - El saqueig de Roma per Alaric (410) 2. - El 476 el destronament de Ròmul Augustul.
  • 23. Ambient social  El sistema monetari.