ÍNDEX
Introducció.
Augusti la dinastia Julioclàudia.
Dinastia Flàvia.
Dinastia Antonina.
Dinastia Severiana.
El baix imperi.
La fi del imperi.
Ambient social.
3.
INTRODUCCIÓ
L’imperi ésel període de temps que
va des de el segle I aC fins el segle
IV dC.
El primer emperador va ser August.
El imperi tenia un sistema de govern
anomenat “Principat”.
4.
August i ladinastia Julioclàudia
Va ser el primer en agafar el poder desprès de Juli Cèsar.
La primera cosa que va fer en arribar el poder va ser
restaurar els òrgans de govern republicans per tal d’evitar
l’abus de poder per part d’alguns.
Pretenia governar sota una república però mica en mica va
anar acumulant poders en la seva persona :
1. - Va rebre l’imperium.
2. - La tribunicia potestas.
August
5.
A tots aquestscanvis calia afegir-hi la disminució de la
gent del poble en l’elecció de decisions i cada cop tenia un
paper més simbòlic.
El Senat continuava igual però amb una sèrie de canvis:
- August nomenava els cònsols.
Malgrat aquests canvis que desfavorien el poble i cansada
de guerres civils finalment el poble va cedir al govern
d’August ja que hi va haver-hi un llarg periode de pau
conegut amb el noum de pax augustea.
August protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors
literats que tenien com a protector el Mecenes .
6.
Pax augustea
Vaser un llarg període de pau que va establir
August on pacificà les províncies i es dedicà la
construcció de grans obres públiques per
embellir la ciutat de Roma.
7.
La mort d’August
Va morir l’any 14 dC
Quan va morir va sorgir un problema del qual ningú se
n’avia preucupat fins el moment: qui seria el
successor?
August havia buscat alguns successors però van morir i
finalment el poder va a passar a les mans de Tiberi el
seu fillastre que inicià la dinastía judioclaudia.
8.
Tiberi
El regnatde Tiberi (14-37 dC)
Es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior.
Pel que fa la política va començar a tenir importància la
figura del prefecte del pretori, que tenia el comandament
de nou cohorts pretorianes.
August va crear aquests aquests exercits per seguretat
personal però en aquesta dinastía van anar acumulant
poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i
en problemes de successió.
9.
Calígula
En morirTiberi, el poder va passar al seu besnebot Cai
Cèsar conegut com a Calígula (37-41).
Va ser un personatge excèntric i cruel.
Va regnar durant un curt període.
Va ser assessinat per un grup d’oficials a causa de les
seves desgavellades actuacions.
El van assessinar sense haver designat a un successor.
10.
Claudi
El senatva voler aprofitar per fer-se’n càrrec però la guàrdia
pretoriana va imposar a Claudi (41-54 dC).
Era l’oncle de Calígula, per tant la dinastía continuava.
Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l’administració de
l’imperi.
Va sanejar la moneda.
Portà terme algunes de les conquestes projetades per Calígula.
Va morir el 54 d C enverinat per la seva esposa Agripina amb la
finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).
11.
Neró
El primerregnat fou considerat com una época daurada:
- les relacions amb el Senat eren bones
- l’administració de l’Estat estava en una situació òptima.
Però a partir del 58 les coses van empitjorar n tots els sentits:
- Octàvia, la seva esposa fou assessinada; Sèneca, un dels
seus assessors i un gran escriptor fou acusat de conspiració
contra Neró i va ser obligat a suicidar-se
- la situació econòmica era nefasta.
Tot i això cal destacar que Neró era un gran amant de les
arts i durant el seu regnat van sorigir figures com ara
Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.
12.
Període de crisi
El fracà de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 d C
amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.
En un mateix anys es van succeïr 4 emperadors:
1. - Galba.
2. - Otó.
3. - Vitel·li.
4. - Vespasià.
La crisi va deixar clar que ni el parentiu de la família d’August ni el fet
formar part de la noblesa eren condicions indispensables per arribar al
poder; que ni el Senat ni el Poble de Roma podien assegurar una
successió pacífica, i que l’autoritat imperial depenia en gran part de
l’exèrcit.
13.
Dinastia Flàvia
Jano acaparen el poder les grans famílies de
Roma sinó que hi accedeixen les famílies
itàliques com ara la gens Flavia.
Tres membres d’aquesta família van ser
emperadors:
- Velapasià (69-79)
- Tit (79-81)
- Domicià (81-96)
14.
Durant elregnat dels dos primers emperadors, hi va haver una gran
activitat exterior on hi van ampliar les fronteres.
Es va conquerir Jerusalem, aprofitant una rebl·lió dels jueus.
Van apoderar-se de la Britània, van arribar fins a Escòcia i van
consolidar les fronteres Germàniques .
Pel que fa la política interna Vespasià i Tit van intentar acumular
poders.
Això va agreujar a Domiciàque pretenia givernar sense el Senat.
Llavors la noblesa reaccionà contra aquesta actitud i desprès
d’assassinar Domicià, van elegir com a emperador Nervael qual va
ser pioner d’una nova dinastía.
15.
Dinastia Antonina
S'esténdes de l’any 96-192
Els emperadors que van regnar :
-Nerva: Regne del 96-98 va millorar la pau i la relació amb el senat.
-Trajà: Regne del 98-117 es d’origen hispà i fill adoptiu de Nerva. Es
va centrar en la millora de la ciutat de roma i la millora de les
províncies tanmateix en annexionar nous territoris.
-Adrià: Regne del 117-138 també es d'origen hispà caracteritzat per la
seva educació i apreci per l’art.
16.
-Antoní Pius: Successorde Adrià va regnar del 138-161 i va ser un
emperador que no va fer res d’innovador va estar sempre a roma i no es
va preocupar per les demes províncies.
-El successor va ser Marc Aureli regnà del 161-180 i no tenia gens de
coneixements de com portar un imperi i per tant va tenir problemes de
invasions germàniques i orientals.
-El seu fill va ser un emperador sanguinari es deia Còmmode i regnar
del 180-192 apart també va col·locar a amics en el senat fins que el van
assassinar l’any 192.
Emperador Adrià
Emperador Trajà
17.
Dinastia Severiana
S'esténde l’any 192-235.
Va ser període de una guerra civil per
aconseguir el poder en el que finalment va
vèncer Septimi Sever l’any 197. Ell es va
autoanomenar hereu de la dinastia antonina i
posar als dos fills a governar l’imperi
conjuntament al arribar la seva mort.
Caracal·la va donar la ciutadania a tots els
habitants per recaptar mes impostos. Va morir
assassinat.
18.
Macrí: Va seranomenat pel senat i era d’origen africà, sempre va bucar el camí
no bèl·lic per resoldre els conflictes per aixo no va ser gaire popular entre els
soldats . Va ser derrotat per un familiar del anterior emperador caracal·la .
Heliogàbal: Va dirigir l’imperi d’una manera semblant a Còmmode dirigin el
imperi segons li convingués. Va morir assassinat l’any 222.
Alexandre Sever: Va voler tornar a millorar la situació entre el senat i
l’emperador va morir el 235.
Emperador Macrí
19.
El baix imperi
Període de conflictes que comensa l’any 235
fins el 284 amb l’arribada de Dioclecià.
Va ser un període de anarquia en el que hi
van haver fins a 20 emperadors.
Hi van haver molts conflictes fronterisos amb
els bàrbars.
El 284 s’establí un nou sistema anomenat
Dominat que es un sistema monàrquic
absolutista.
20.
-Per una millorgovern del imperi s’establí la tetrarquia.
-En aquest periode cap dels dirigents del govern va viure a Roma.
-Quan Dioclecià i Maxim van abdicar, es va generar una mala relació
entre constantí i Licini.
-Van establir l’edicte de Milà.
-Després de uns conflictes a causa de la mala relació entre els
dirigents va quedar només constantí.
-Va traslladar la capital a Constantinoble i va imposar la monarquia
hereditaria.
-Va tenir tres fills i va esclatar una guerra civil per fer-se amb el tró.
-Al morir aquests els va succeir Júlia l’Apòstata que va intentar
imposar de nou la religió pagana.
21.
La fi delimperi
Teodosi (379-395) representà per
última vegada l’imperi romà.
Va intentar frenar els pobles bàrbars.
Va imposar de nou el cristianisme i
va abolir els cultes pagans.
22.
Quan Teodosiva morir i l’Imperi fou dividit entre els
seus dos fills:
1. - Arcadi part de l’Orient.
2. - Honori part de l’Occident.
Tot i que tenien una certa unitat.
Però van sorgir difeerències entre els dos territoris.
En la caiguda de l’imperi va ser esdevingut per:
1. - El saqueig de Roma per Alaric (410)
2. - El 476 el destronament de Ròmul Augustul.