Comentari PAU del Tapís de la Creació.

1. Tapís de la Creació

2. Fitxa tècnica
 Títol: Tapís de la Creació.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: segona meitat del segle





XI.
Tècnica: brodat en llana.
Dimensions: 3,65 x 4,67 m.
Estil: romànic.
Tema: religió i profà.
Localització: Tresor de la catedral
de Girona.

3. Obres de la mateixa època
Tapís de Bayeux (1066)

4. Context
 La datació del Tapís de la Creació sempre
ha estat causa de polèmica. Si bé al
començament es pensava que era dels
darrers anys del segle XII, les últimes
investigacions avancen la data un segle.
Els seus orígens es relacionen amb el
nord d’Itàlia, zona de gran presència
carolíngia, i alhora amb contactes
econòmics i culturals amb l’Imperi
Bizantí.
 Els estudis indiquen que originàriament el tapis feia el doble
d’alçada. No obstant, encara no se’n coneix la ubicació inicial,
si bé es creu que podia cobrir la paret d’un absis o un baldaquí.
L’any 1538, quan el rei Carles I va visitat la catedral de Girona,
en va quedar tan sorprès, que hi va tornar més tard per
admirar-lo. El 1952 va ser restaurat, sobretot la franja esquerra,
i va ingressar al museu de la catedral de Girona el 1961.

5. Descripció formal
 El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils
de llana sobre una base de lli. La composició s’estructura a
partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins un rectangle. El
més gran dels cercles està dividit en vuit sectors de línies
blanques i primes, que convergeixen en el cercle petit.
 Les vores laterals i superior del tapis tanquen la composició
per mitjà d’un seguit de compartiments quadrats, alineats i
emmarcats per sanefes. A la franja inferior, s’endevina la
continuació de més escenes a la manera de fris.
 Tant en els perímetres dels dos cercles com l’interior dels
diferents compartiment escènics es reprodueixen diversos
textos que ajuden a la comprensió del missatge i a la
identificació de cada escena. Els personatges estan tractats
amb poca intencionalitat realista i fent servir la geometria en
la representació nua dels cossos.

6.  Les figures són totalment
planes, delimitades per
línies
gruixudes
molt
perfilades, que fan que es
diferenciïn
d’un
fons
monocromàtic i sense
profunditat, sobre el qual
destaquen alguns petits
detalls
paisatgístics.
Cromàticament, hi ha un
predomini
de vermells,
blancs, blaus, grisos, verds
i grocs purs, sense mescles
tonals.

7. Temàtica
 La part conservada reprodueix, al centre, la cosmogonia del
Gènesi presidida per la imatge, al cercle petit, del Pantocràtor
imberbe beneint amb la mà dreta i rodejat per la inscripció
“Que es faci la llum. I la llum es va fer”.
 Envoltant aquesta imatge, als diferents sectors del cercle
gran, se segueix la lectura iconogràfica de la següent manera:
a l’escena central del semicercle superior, la creació del cel i la
terra i l’esperit de Déu, que plana damunt les aigües; a
l’esquerra i a la dreta d’aquesta escena, les tenebres i la
creació de la llum; a les dues escenes restants del semicercle
superior, la creació del firmament, a l’esquerra, i la separació
de la terra i el mar, la creació de la vegetació, i del sol i la lluna,
a la dreta. A l’escena central del semicercle inferior, es
representa la creació dels animals, del mar i de la terra; a la
dreta, la solitud de l’home, que cerca entre els animals un igual
seu, i a l’escena de l’esquerra, la creació d’Eva i l’arbre del bé i
del mal.

8.  La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix versets
del Gènesi que complementen la lectura general del programa
iconogràfic: “En el principi, Déu va crear el cel i la terra”, a la
part superior, i “Déu veié que tot el que havia fet era bo” a la
inferior. Finalment, tancant tots aquests episodis apareixen a
les cantonades del rectangle els quatre vents cardinals, fent
referència a la totalitat del món.
 Al centre de la vora superior del tapís s’hi representa l’Any,
que està flanquejat a la dreta i successivament per la Tardor i
l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern i la Primavera. La
representació de Samsó amb una gran espasa, a l’esquerra i
possiblement Abel amb un xai, a la dreta, tanquen la franja.

9.  A
les cantonades s’hi
representa el riu Geó i un
altre riu incògnit del
Paradís, i a sota, els
diversos mesos de l’any –
representats amb el treball
agrícola corresponent-, el
dia del Sol (diumenge) i un
fragment del dia de la Lluna
(dilluns). A la franja inferior,
força
malmesa,
s’hi
endevinen diverses escenes
fragmentades de la història
de la troballa de la Santa
Creu, atribuïda a santa
Helena al segle IV.

10. Models i influències
 Al Tapís de la Creació de Girona s’hi poden trobar nombroses
influències. Les escenes del Gènesi i les representacions del
quatre vents tenen el referent iconogràfic en les nombroses
miniatures bíbliques mossàrabs i fins i tot visigòtiques de la
Península. Així mateix, la imatge del Sol com a Apol·lo i la
personificació dels rius recull clarament la tradició de
l’antiguitat grecoromana, mentre que la representació del
Pantocràtor imberbe prové de models bizantins i
paleocristians com el mosaic de Santa Constanza.
 El Tapís de la Creació és, juntament amb el de Bayeux o de la
reina Matilde, el tapís més important conservat d’època
romànica.
Mosaic de la basílica paleocristiana de Santa Constanza de Roma (segle IV)