La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions

1. Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salut
Ús d’estàndards i interoperabilitat en dispositius mèdics
Setembre 2011
La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament
en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la
sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet
créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article
analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al
mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions.
Introducció que no perdi l’informe que li han entregat en paper
al servei d’urgències, per tal que el seu metge de
Barcelona pugui incloure l’incident a la seva fitxa.
En Joan fa tot just cinc dies que s’ha realitzat una La repetició de proves, innecessàries en cas
exhaustiva revisió mèdica a través de la seva d’haver tingut els resultats de les ja realitzades, ha
mútua privada. Ha inclòs analítica complerta, suposat un cost elevat, al que hauríem de sumar
electrocardiograma, prova d’esforç i, donada la el cost de la visita al seu metge de capçalera per
seva tendència a les baixes per problemes aconseguir una nova recepta. Obviar les seves
respiratoris, també una espirometria forçada. El al·lèrgies mèdiques podia haver derivat fins i tot en
resultats li han arribat a casa, en un sobre que la mort.
encara no ha obert. Segur que tot està bé. La
mútua en guarda també una copia, complint amb El cas del Joan és un exemple que il·lustra de
les pertinents regulacions de protecció de dades. manera clara el riscos i costos que pot tenir
oblidar-se de la interoperabilitat en els sistemes
Però avui en Joan ha anat d’excursió, i durant sanitaris. Sembla aparentment senzill i obvi
l’ascensió ha començat a ofegar-se i patir marejos. aconseguir que tots els sistemes i dispositius
Ha hagut d’anar d’urgències a l’hospital més puguin comunicar-se de manera fluida i compartir
proper, que no coincidia amb el seu centre informació i dades, i ens anem acostumant a dur a
habitual de referència. Des de l’hospital no han la butxaca un mòbil des del que accedim al correu
tingut accés a la seva història clínica, i no han vist electrònic de la feina o fins i tot als nostres arxius
tampoc el seu historial d’al·lèrgies mèdiques ni la guardats al núvol. Però a l’àmbit de la sanitat, el
seva tendència a problemes respiratoris. Tampoc problema amaga darrera una enorme complexitat,
han pogut accedir als darrers resultats de les tant tecnològica, com semàntica i organitzativa, i
proves que guarda la seva mútua privada, i molt encara queden molts punts que s’han de resoldre.
menys al sobre tancat amb els resultats que ell té
oblidat per casa. Al llarg d’aquest article analitzarem la necessitat
de normalització, així com els diferents estàndards
En Joan estava conscient, i ha pogut explicar les més comuns al mercat i les entitats que els
seves al·lèrgies amb detall. I tot i que a l’hospital li promouen. Catalunya és un territori pioner en
han facilitat medicació pel que resta de cap de aquest àmbit, i disposa de nombrosos exemples
setmana, haurà de visitar al seu metge de d’èxit que comentarem amb detall.
capçalera perquè a les farmàcies de Barcelona no
li podran dispensar un medicament prescrit per un
altre servei de salut. És important, a més a més,

2. Normalització s’ha imposat al mercat, i la que actualment
gaudeix de major difusió.
A finals dels anys 90 la problemàtica existent en el
sector salut va encetar diversos procediments per ¿Per què necessitem normalitzar?
tal de normalitzar la situació i establir estàndards
que permetessin la interoperabilitat entre els
diferents dispositius, sistemes d’informació, bases La normalització dona lloc a productes certificats
de dades, etc. El problema era especialment greu d’acord amb una normativa, i que garanteixen el
a països con els Estats Units d’Amèrica, que seu compliment. Això aporta estabilitat al sector,
disposa d’una sanitat molt més fragmentada en tant a proveïdors com a usuaris del sistema, i
petites unitats privades i sense comunicació ni fomenta el seu desenvolupament. És una tasca
integració entre elles, i que a més a més han de imprescindible i prèvia al procés de creació
facturar l’activitat assistencial que realitzen. d’estàndards, carregada de beneficis:
Aproximadament un 15% de les proves mèdiques
diagnòstiques que es realitzen en aquest país es En el procés de desenvolupament, la
repeteixen quan encara són vigents les anteriors, normalització permet simplificar el disseny
a causa de la falta de integració entre els sistemes dels sistemes, i reduir el temps de
informàtics. I el que és pitjor: es calcula que en desenvolupament i implantació. Això fa
aquest país moren a l’any entre 44.000-98.000 que també es redueixin els costos, tant en
persones a causa d’errors mèdics, que serien el desenvolupament com en el futur
evitables en la majoria dels casos amb sistemes manteniment.
sanitaris integrats. La normalització beneficia també la
gestió, ja que allarga el cicle de vida del
Preocupats per la falta de interoperabilitat dels sistemes, permet mantenir independència
sistemes d’informació sanitari, tant des d’Europa del proveïdor i facilita l’extensibilitat de les
com des dels EUA és van promoure iniciatives per aplicacions.
fomentar la creació de models comuns que Tot el procés de normalització repercuteix
permetessin la interoperabilitat dels dispositius i també en la qualitat, ja que s’eviten
les dades sanitàries. I és que la normalització i la inexactituds, contribueix a garantir la
interoperabilitat entre els diferents elements i interoperabilitat, facilita el compliment de la
organismes presents en el procés sanitari és un legislació vigent i la seguretat i privacitat
element fonamental per garantir la bona qualitat de de les dades, alhora que millora l’atenció
l’atenció i assegurar la disponibilitat de les dades i al pacient.
els procediments bàsics. La normalització es tradueix també en un
La normalització a l’àmbit TIC dels serveis foment de la innovació, al minimitzar el
sanitaris suposa la unificació de criteris per al risc de les inversions; promoure el mercat;
desenvolupament de productes o serveis, així com millorar la competitivitat i fer-la més oberta;
l’establiment de normes que permetin definir els i facilitar la difusió de projectes pilot, que
requisits que han de complir determinats bens, d’altre manera tindrien un abast
serveis o procediments. L’objectiu de la testimonial, a l’àmbit comercial. A més a
normalització en qualsevol àmbit, inclòs el sanitari, més, facilita la incorporació de productes
és evitar situacions d’inexactitud, duplicitat, manca desenvolupats per pimes, en igualtat de
de dades, mala classificació, etc., per tal que els condicions amb les grans empreses.
diferents sistemes informàtics, aplicacions o
aparells puguin intercanviar informació de
qualsevol mena de manera comprensible. Estàndards a l’àmbit de la eHealth
Habitualment compta amb organismes que
impulsen la normalització i l’elaboració dels
estàndards. Els estàndards són la manera més eficient per
aconseguir que el criteris fixats en la normalització
La creació d’estàndards és una manera de s’estenguin i siguin àmpliament utilitzats i
difondre la normalització entre els diferents agents respectats. Podem considerar que els estàndards
implicats, i promocionar l’ús d’aquests criteris suposen transformar en detalls tècnics els
comuns que beneficien tot el procés i l’aplicació de requisits de la normalització i contribueixen a la
les TIC a qualsevol àmbit. Health Level 7 (HL7), creació d’un marc metodològic i d’aplicació més
una iniciativa liderada per la Clínica Mayo (EUA) i específic.
d’altres agents del sector, ha estat la que finalment
Health IT FORUM
2/10

3. En l’àmbit de la salut hi ha nombroses estàndards HL7 (Health Level 7). Es tracta d’un
presents, alguns propis d’aquest sector, i d’altres conjunt d’estàndards orientats a facilitar
que s’utilitzen també a molts altres àmbits. A l’intercanvi electrònic d’informació clínica.
continuació detallem els principals: El seu origen es troba al 1987 en una
iniciativa encapçalada diferents agents del
Integració de la imatge. DICOM (Digital Imaging
sector (entre ells, la Clínica Mayo) als
and Communication in Medicine) és un estàndard
Estats Units d’Amèrica, que mitjançant un
per a l’intercanvi d’imatges mèdiques, que compta
acord amb els principals proveïdors del
amb un ampli reconeixement arreu del món.
segment TIC van desenvolupar un conjunt
Connexió de dispositius. Continua Health Alliance, d’estàndards que ha acabat imposant-se al
mitjançant la Norma EN/ISO 11703, estableix la mercat. Actualment HL7 és un organisme
capa física de connexió entre dos dispositius, per internacional amb membres en més de 55
exemple, una samarreta amb sensors que països, inclosa Espanya. HL7 ha
enregistren dades i el PC al quals els desenvolupat diverses versions, i les més
descarregues. Disposa d’un desplegament de esteses actualment son les versions 2.x,
normes en funció dels dispositius que s’hagin de especialment la 2.5, totes elles orientades
connectar. a esdeveniments. A data d’avui ja està
publicada la versió 3, basada en RIM
Terminologia. Els tesaures són un intent
(Reference Information Model), i que a
d’automatitzar els errors, especialment a l’hora de
Catalunya ha estat impulsada per
fer els sistemes d’alta. Ajuden a la documentació, i
l’Administració de manera pionera, fent del
els més usuals son LOINC i SNOMED, tot i que
nostre territori una regió capdavantera. .
n’hi ha molts d’altres:
CDA (Clinical Document Architecture) és
LOINC (Logical Observation Identifiers un estàndard de marques basat en XML
Names and Codes). És una base de dades que defineix els criteris bàsics (de
estandarditzada que codifica la codificació, estructura i semàntica) per a
terminologia mèdica i de laboratori inclosa l’intercanvi de documents mèdics, i que
dins la Història Clínica Electrònica. Està forma part del grup HL7. El projecte
força encarat a temes d’anatomia d’Història Clínica Compartida de Catalunya
patològica. (HC3) utilitza aquest estàndard per a la
SNOMED-CT (Systematized interoperabilitat dels diferents centres
Nomenclature of Medicine – Clinical sanitaris.
Terms). Col·lecció de codis que permet CEN EN ISO 13606 EHR Communication
determinar amb exactitud els símptomes i (Electronic Health Record
el diagnosi en cada cas concret. La seva Communication). Interoperabilitat basada
importància rau en la necessitat de en arquetips. És molt similar a OPEN EHR
comptar amb un vocabulari controlat, a on (Electronic Health Record, Història Clínica
estiguin recollides les equivalències Electrónica), un estàndard que s’utilitza
exactes entre un símptoma i la seva per a emmagatzemar i administrar els
referència codificada, per tal d’obtindre la diferents informes que formen part de la
interoperabilitat semàntica. La col·lecció història clínica electrònica, de manera que
SNOMED-CT està àmpliament estesa i és les dades formin part de la històrica clínica
utilitzada a tots els àmbits de la salut. de cada pacient, independentment de la
CIM (Classificació Internacional de tecnologia amb que s’han creat. Tot i que
Malalties). Aquesta classificació, realitzada el diccionari de dades està estructurat
per la Organització Mundial de la Salut diferent en tots dos casos, ambdós
(OMS), classifica les malalties i les seves sistemes estan en competència, i encara
causes, així com d’altres lesions no hi ha una decisió del mercat cap a una
(traumatismes, etc.). Tot i que ja ha de les dues bandes. Actualment la seva
aparegut la CIM-10, a Catalunya segueix aplicació es centra al món de la recerca.
vigent al CIM-9.
Nanda (originalment North American
Nursing Diagnosis Association) Organismes per a l’establiment i foment de
s’encarrega de l’estandardització dels l’estandardització
diagnòstics i la nomenclatura a infermeria.
Intercanvi d’informació i emmagatzematge de L’estandardització es realitza, generalment,
dades: gracies al impuls d’organismes de caire
internacional que faciliten la difusió i garanteixen
Health IT FORUM
3/10

4. els estàndards i la seva validesa. No hem Standards Consortium, CDISC) és una
d’oblidar, però, que existeix també una organització sense ànim de lucre amb la
estandardització de fet, quan la industria missió de desenvolupar i donar suport a
convergeix en dinàmiques comuns, generalment estàndards de dades globals i
per la pressió del mercat. independents de plataforma que permetin
la interoperabilitat de sistemes per millorar
Els principals organismes per a l’estandardització,
la salut.
que afecten a l’àmbit de la salut, són:
Integrant l’Empresa de Salut (Integrating
A Espanya, la Associació Espanyola de the Healthcare Enterprise, IHE) és una
Normalització i Certificació (AENOR), organització que va néixer als EUA per
mitjançant el seu Comitè Tècnic AEN-CTN temes d’interoperabilitat d’imatge medica
139 de Normalització en TIC per a la Salut, (radiologia), i amb una orientació purament
és la responsable d’aquestes tasques. pràctica: definir quins i com utilitzar els
AENOR és una entitat privada sense afany diferents estàndards per aconseguir una
de lucre creada al 1986. integració de sistemes. Actualment és una
A Europa, el Comitè Europeu de associació internacional sense ànim de
Normalització (CEN), a través del CEN- lucre, amb presencia a 15 països
TC251, centralitza les activitats i d’Amèrica, Europa, Àsia i Oceania.
desenvolupa el bloc d’especificacions CEN Continua Alliance. És una organització
EN 13606, més conegut com a Electronic internacional sense ànim de lucre,
Health Record Communication (EHRcom), orientada a millorar la qualitat de la salut
tot i que actualment, i seguint el corrent del personal mitjançant la gestió
mercat, també promouen els estàndards personalitzada i integral de la salut. Amb
HL7. El CEN és una entitat privada sense aquest objectiu Continua Alliance està
ànim de lucre, en funcionament des de dedicada a establir un sistema de
1961, i que a l’actualitat compta amb 31 solucions de salut personal connectades i
països membre. interoperables. Actualment compta amb
Als Estats Units d’Amèrica, l’Institut més de 230 companyies membres arreu
Nacional d’Estandarització del Estats Units del món.
(American National Standards Institute,
ANSI) és una organització privada sense
afany de lucre fundada el 1918. Compta Interoperabilitat
amb un Helathcare InformationTechnology
Standards Panel, orientat a la
estandarització en l’àmbit de la salut.
La interoperabilitat és la capacitat dels diferents
A nivell internacional la Organització
sistemes d’informació (maquinari i programari) per
Internacional d’Estandardització (ISO) és
comunicar-se, intercanviar i utilitzar dades de
la organització més àmpliament estesa a
manera efectiva i consistent. Suposa la capacitat
tot el món i que mitjançant el Comitè
de compartir dades i informació entre sistemes
Tècnic ISO215, es focalitza en la salut.
informàtics heterogenis.
ISO és una xarxa composada pels instituts
de estàndards nacionals de 162 països i És important que la interoperabilitat es mantingui
que pretén ser un pont entre el sector en tres àmbits:
públic i el privat.
Health Level 7. Organització internacional Dins del propi sistema d’un organisme
sense ànim de lucre formada per sanitari, permetent l’intercanvi entre
voluntaris, i que actualment és la mes diferents departaments, així com amb les
important en aquest àmbit, donada l’amplia diferents aplicacions que s’utilitzen dins
implantació dels seus estàndards al entorn d’una mateixa organització.
de la salut. Compta amb membres a més Amb d’altres organitzacions i usuaris,
de 55 països, i els seus orígens es facilitant el flux d’informació i la connexió
remunten al 1987. Espanya forma part de entre sistemes separats geogràficament o
la HL7 des de l’any 2004. La HL7 treballa pertanyents a d’altres organismes,
no sols per la interopaerabilitat sintàctica, institucions o usuaris individuals. Això
sinó també amb models de conformitat de inclou els organismes i institucions
sistemes, com EHR (Electronic Health sanitàries d’una mateixa ciutat, però també
Record) o PHR (Personal Health Record). a nivell regional i internacional, fent
El Consorci d’Estàndards d’Intercanvi de especial èmfasis en la necessitat que en
Dades Clíniques (Clinical Data Interchange
Health IT FORUM
4/10

5. aquest sentit tenen els organismes ubicats La presencia estesa d’Internet, amb nombrosos
a llocs fronterers. estàndards oberts, reconeguts i utilitzats
En el temps, garantint que les dades seran internacionalment, ha facilitat en molts aspectes la
accessibles en el futur tot i els canvis interoperabilitat tècnica. També el creixent
tecnològics. desenvolupament i extensió del programari de
fonts obertes ha facilitat la interoperabilitat tècnica.
La interoperabilitat afecta a tots els agents
implicats en la salut: els agents sanitaris, tant Estàndards genèrics com el TCP/IP (Transfer
públics com privats, ja que les problemàtiques són Control Protocol / Internet Protocol) o específics de
comunes independentment de com s’articuli la l’àmbit de la salut, com el ISO / IEE 11073 per a la
seva gestió econòmica; els ciutadans, com a comunicació de dispositius mèdics i de salut, són
agents actius de la seva salut; i les empreses, tant alguns dels exemples més estesos que faciliten
les del sector TIC, que desenvolupen solucions, enormement la interoperabilitat tècnica.
com les d’altres sectors (mútues, etc.).
I té tres nivells bàsics que veurem detalladament a
Interoperabilitat semàntica
continuació:
Interoperabilitat organitzativa
Interoperabilitat tècnica. Per tal de ser interoperables, els diferents
Interoperabilitat semàntica sistemes han de poder llegir i comprendre la
informació intercanviada. A aquests aspectes es
dedica la interoperabilitat semàntica, que té com a
Interoperabilitat organitzativa objectiu que els diferents sistemes informàtics i les
aplicacions implicades puguin reconèixer la
informació i les dades compartides.
La interoperabilitat organitzativa implica el En aquest sentit, la interoperabilitat semàntica
desenvolupament de les polítiques i estratègies defineix diferents dominis per als conceptes clau,
necessàries per tal que els diferents organismes i de manera que sistemes heterogenis els puguin
entitats puguin comunicar-se de manera reconèixer i utilitzar. Es tracta de definir el
consistent, així com intercanviar tràmits i significat de les dades, no sols mitjançant una
informació. És un nivell superior a la terminologia establerta, sinó fixant també un model
interoperabilitat tècnica i semàntica, que afecta a de referència que permeti tenir una font unificada
com les organitzacions interactuen entre elles, i per als diferents termes. Generalment, s’utilitza un
fomenta i facilita la cooperació i la coordinació de catàleg per vincular els diferents termes
tasques. relacionats o equivalents.
Un aspecte fonamental en aquest àmbit és la La interoperabilitat semàntica inclou la
normalització de processos, en el que comunicació dels sistemes en diferents idiomes, i
metodologies com BPMN (Business Process facilita el tractament en les àrees frontereres
Modelling Notation) s’estan convertint en (interoperabilitat cross-border). En aquest sentit, el
l’estàndard de facto del sector per al modelatge projecte europeu epSOS (Smart Open Services for
dels processos de negoci. El modelatge dels European Patients), en el que participen 23 països
processos assistencials és clau per garantir la de la UE i 3 estats més, té com a objectiu el
interoperabilitat organitzativa, assegurant un “desenvolupament d’un marc pràctic de
correcte seguiment de les incidències de salut dels interoperabilitat per construir i avaluar una
ciutadans al llarg de tot el procés (des del CAP fins infraestructura de serveis que faci possible la
als centres especialitzats o les diferents proves interoperabilitat transfronterera entre els sistemes
mèdiques i de laboratori). de historia clínica digital i prescripció electrònica a
Europa sense alterar la legislació ni els sistemes
nacionals ja existents, però també garantint l’accés
Interoperabilitat tècnica segur a les dades dels pacients per part dels
diferents sistemes sanitaris europeus” i un dels
seus eixos és garantir la interoperabilitat
La interoperabilitat tècnica és la que permet que semàntica entre els diferents països.
els diferents sistemes intercanviïn informació. En
aquesta categoria s’inclouen totes les qüestions
relatives a la connectivitat dels diferents sistemes Arquitectura de la interoperabilitat
implicats en el procés, així com l’aplicació dels
diferents serveis en funció de l’ús de cada sistema.
Health IT FORUM
5/10

6. L’arquitectura d’un entorn interoperable inclou sanitària de Catalunya. L’any 2008 s’inicien els
elements que facilitin la comunicació entre els primers pilots a diferents centres, i
diferents sistemes integrants. Per una banda, les progressivament el sistema es va implantant a tot
eines de gestió de processos (Business Process el territori.
Management, BPM) faciliten la definició i
Catalunya comptava llavors amb un nivell
estructuració dels processos implicats, així com el
d’informatització relativament elevat als serveis de
seu seguiment.
salut. La major part dels centres havien començat
Per altra banda, els motors d’integració són eines a digitalitzar els seus sistemes, en major o menor
de middleware que permeten la gestió de les mesura, i disposaven ja de mecanismes per
interfícies de diferents aplicacions separades, emmagatzemar i tractar electrònicament les dades
facilitant l’enrutament dels missatges HL7. Els dels pacients.
productes comercials en aquest àmbit inclouen
En aquest context, la materialització de la HC3 es
Ensemble (Intersystems), Rhapsody (Orion
planteja com un projecte que permeti als diferents
Health), BizTalk (Microsoft) i Mirth, com a exemple
actors aprofitar les inversions i els esforços ja
de programari de fonts obertes i altres.
realitzats, ampliant el seu abast i possibilitant
Així mateix, els servidors terminològics són una compartir la informació amb la resta de centres.
peça clau de la interoperabilitat semàntica, i Aquest plantejament ha requerit un esforç
permeten la unificació de criteris en la terminologia considerable en estandarització i interoperabilitat,
de les dades, independentment d’on provingui la per tal d’interconectar la informació disponible a
informació (laboratori, metge de capçalera, cada entitat, permetent que cada centre
admissions, etc.). s’adhereixi a la HC3 de manera gradual i
voluntària, respectant les seves característiques
específiques. A nivell tècnic, la necessitat de
respectar els sistemes existents als diferents
Beneficis tangibles de la
centres va suposar un repte, però ha facilitat
interoperabilitat: exemples de també la implicació dels centres i dels seus
projectes d’èxit professionals.
La definició de la HC3 es va realitzar mitjançant un
La interoperabilitat ha estat durant molt temps un grup d’experts, que va ser l’encarregat de
concepte teòric del que es parlava a articles i determinar quines eren les dades més rellevants
seminaris. Però les dificultats que comportava la dels pacients i les seves malalties. L’equip estava
seva aplicació, especialment en les fases inicials, format per un grup molt extens de personal
frenava el llançament de projectes tot i els assistencial i no assistencial. És tracta doncs d’un
avantatges evidents. Poc a poc, però, i amb la projecte interdisciplinari, elaborat conjuntament
creixent globalització que ens afecta a tots els amb l’equip de tecnologia i els professionals
àmbits, les organitzacions implicades als sistemes sanitaris, que compartien l’entusiasme per un
de salut han vist que el camí de la interoperabilitat projecte que consideraven vital. Les dades
era inevitable i aportaria, a més a més d’estalvis recollides a la HC3 es representen actualment en
econòmics, grans beneficis pels ciutadans i els 23 tipus de documents diferents.
professionals sanitaris. Inicialment, en les primeres fases del projecte, es
Per aquest motiu ja fa anys que des de diferents va afavorir la connectivitat com a principal objectiu.
àmbits es treballa per impulsar projectes La HC3 avarca ja el 95% de l’atenció primària i un
d’interoperabilitat sanitària, tant a nivell local, com 90% dels centres d’atenció hospitalària i
nacional o dins l’àmbit de la UE. A continuació especialitzada.
analitzarem alguns d’aquests projectes i la seva Actualment, un cop la major part de centres ja
evolució. estan connectats, els esforços s’estan centrant en
augmentar la informació publicada, així com la
seva qualitat, centrat fonamentalment en dos
1. La Història Clínica Compartida de Catalunya eixos:
Adequació als formats estandarditzats
Els orígens de la Història Clínica Compartida de establerts per a cada tipus d’informació
Catalunya (HC3) es remunten al 2005, quan es Progressar cap a l’estandardització del
comença a plantejar un model que permeti llenguatge i la informació estructurada
compartir la històrica clínica de cada pacient a Segons destaca Elisenda Carrau, col·laboradora
qualsevol centre (hospital o CAP) de la xarxa tècnica en el projecte de la HC3, “el model és
Health IT FORUM
6/10

7. permeable, i permet recollir necessitats inicialment (diagnòstic per la imatge) a Catalunya és digital
no detectades i mantenir tot el sistema en constant (radiologia simple, ecografia, ressonància
evolució. Les tecnologies permeten cada vegada magnètica, medicina nuclear, etc.).
noves coses, i el futur ens pressiona per
El segon pas ha estat afavorir la possibilitat de
aconseguir l’objectiu de continuïtat assistencial,
compartir la imatge, facilitant el treball radiològic
millora de la gestió i de l’atenció al pacient”.
en xarxa. Aquest objectiu s’està assolint gràcies a
Aquest plantejament fa que la HC3 segueixi
la seva integració amb la HC3 i a data d’avui es
evolucionant i ampliant el seu abast, millorant
disposa del 45% de la imatge radiològica
l’atenció sanitària als ciutadans i facilitant la tasca
compartible a traves de la HC3.
dels professionals.
Per altra banda, el PIMed inclou entre els seus
A nivell estatal s’està treballant també en una
objectius encetar el procés de digitalització de la
història clínica digital compartida (HCDSNS,
imatge mèdica no radiològica, contribuint a establir
Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de
les bases necessàries en aquest sentit. La imatge
Salud) que permeti compartir de manera resumida
no radiològica es pot dividir en tres grans grups,
les principals dades de la història clínica
segons l’arxiu que es genera en cada tipus de
compartida entre totes les comunitats autònomes.
prova:
Al setembre de 2011 està prevista una prova pilot
d’interconnexió la Història Clínica Resumida amb Fotografia, que genera un arxiu estàndard
la resta de Comunitats Autònomes de, i tot seguit .JPG.
un pilot amb Europa dins del marc del projecte Vídeo, per proves com endoscòpia,
epSOS. colonoscòpia, etc., que generen un arxiu
Per altra banda, la carpeta personal de salut és estàndard .MPEG.
també una realitat a Catalunya. El desplegament Gràfiques, per proves com
s’ha iniciat a Calella, a on 50.000 persones ja electrocardiograma, monitors de UCI,
tenen accés a les seves dades de la HC3. espirometries, etc. En aquest àmbit
existeix una gran manca d’estandarització,
Tot això ha situat Catalunya com a regió pionera i requereix com a pas previ a la
en història clínica compartida i en el desplegament digitalització establir les bases per a la
de la carpeta de salut personal. El projecte ha interoperabilitat.
estat estratègic pel departament de Salut, i tot i el
pes tecnològic que té, és un projecte de caire Especialment en l’àmbit de les gràfiques,
assistencial, orientat a millorar la qualitat sanitària l’estandardització en els formats i la
pel ciutadà i l’activitat dels professionals. Les interoparabilitat estan menys definides i és
característiques pròpies de la nostra xarxa necessari, tal com explica Carles Rubies, Director
sanitària han donat un gran impuls als projectes de PIMed, “reunir als tres actors principals
d’estandarització i interoperabilitat, que han estat (professionals sanitaris –incloent especialistes
claus per aconseguir que la HC3 pugui ser una metges i gestors dels centres-, industria i
realitat avui. tecnòlegs) per definir una proposta d’estàndard
català i fomentar el seu ús. Treballar conjuntament
amb aquests tres actors és la millor manera per
2. El Pla Director de Digitalització de la Imatge avançar en els projectes d’interoperabilitat”. En
Mèdica aquest sentit el PIMed treballa activament per
contribuir a definir estàndards que facilitin el
treball, impulsant des del Departament de Salut la
Els objectius del Pla Director de Digitalització de la promoció d’un estàndard i finançant el
Imatge Mèdica (PIMed) de Catalunya són desplegament inicial. Això contribueix a donar
digitalitzar les imatges radiològiques que es garanties de governabilitat als centres i suposa la
realitzen als centres sanitaris de la xarxa sanitària implicació dels proveïdors que hauran de
públics i establir les bases de la digitalització de la subministrar els aparells, adaptant la sortida digital
resta d’imatges mèdiques no radiològiques a l’estàndard i facilitant la compartició.
(fotografia, vídeo i registres). A més a més, la possibilitat de disposar de totes
Com a primer pas, el PIMed pretenia digitalitzar les imatges de Catalunya en un repositori central,
tota la imatge radiològica de Catalunya. Amb lligades amb la HC3 (informes, vacunes, etc.)
aquest objectiu es van donar ajuts i es van activar ofereix un gran potencial de recerca i permet la
diferents polítiques per facilitar als centres a tenir detecció precoç de certes malalties.
sistemes digitals. Aquesta fase del projecte es va Al nostre territori s’ha realitzat ja una experiència
concloure a finals de 2010, i a la actualitat amb electrocardiogrames, implicant l’àmbit
pràcticament el 100% de la imatge radiològica industrial i ajudant als centres a implantar el
Health IT FORUM
7/10

8. aparells adients que permeten compartir les dispositius mèdics, que establís un canal
proves a la HC3. homogeni de comunicació entre els diferents
aparells d’espirometria. L’entorn d’integració
Catalunya, pionera durant molts anys en
permet a més a més que els diferents dispositius
digitalització a la sanitat, es va quedar endarrerida
enviïn la prova de manera normalitzada al sistema
respecte a d’altres Comunitats Autònomes durant
sanitari, permetent incloure els resultats a la HC3,
un cert temps. L’autonomia de que havien disposat
així com treballar amb les dades amb finalitats
els centres per digitalitzar els seus sistemes havia
d’investigació, comparativa, etc.
suposat un impuls a les TIC a l’àmbit sanitari, però
va representar un problema quan a finals dels 90 L’estàndard desenvolupat per espirometries conté
en va comprendre la necessitat d’interconectar els informació de diferents fonts, tant del dispositiu
diferents sistemes i permetre que es mèdic (resultat de com ha bufat el pacient) com
comuniquessin. Fa uns cinc anys, però, des del relacionades amb la sol·licitud de la prova (metge
Departament de Sanitat es va donar un gran que l’ha realitzat, metge que l’ha sol·licitat, etc.),
impuls a les politiques de compartició entre així com les gràfiques amb els resultats. Per
diferents entitats, fomentant el desenvolupament aquest motiu es va considerar adient elaborar dos
de la HC3, i arrancant altres projectes com el de tipus d’informe: un amb la informació complerta i
digitalització i compartició d’imatge mèdica, la un altre de simplificat. D’aquesta manera,
recepta electrònica, etc. mitjançant l’informe simplificat, es facilita la seva
utilització per part dels especialistes mèdics.
Aquesta evolució ha col·locat Catalunya com a
regió puntera en interoperabilitat sanitària, amb un Per desenvolupar aquest estàndard s’ha
entorn madur a on s’han desenvolupat i resolt amb necessitat la col·laboració d’un equip
èxits experiències molt diverses. Aquesta interdisciplinari, que inclogués personal tècnic i
experiència és ara enormement positiva per sanitari. També s’ha comptat amb la participació
afavorir i facilitat la connexió amb d’altres entitats a dels fabricants de dispositius mèdics. Tal com
nivell estatal o europeu. destaca Manel Domingo, Tècnic en projectes de
eHealth a la Fundació TecnoCampus Mataró-
Maresme, “hi ha hagut molta col·laboració en tot el
3. EI2MED, Entorn obert d’integració de serveis projecte, i tots hem treballat per un objectiu comú:
per processos assistencials amb dispositius aconseguir un estàndard robust i perdurable, que
mèdics fos útil tant als metges, com als pacients com als
departaments d’informàtica dels hospitals”.
El resultat és un XML estructurat des del que es
La necessitat de digitalitzar la imatge no pot accedir a qualsevol dada de la prova, i que al
radiològica, i la manca d’estandardització en emmagatzemar la informació de manera
aquest àmbit, ha impulsat el desenvolupament
estructurada, encapsulada dins d’un camp
d’estàndards a Catalunya. Amb l’impuls de
DIRCOM, permet realitzar tasques de data mining
projectes com PIMed, i el suport de l’oficina
i facilitar la investigació de les malalties
d’estàndards i interoperabilitat de la fundació
respiratòries. A més a més, la seva integració a la
TICsalut, Catalunya està donant grans passes per HC3 permetrà realitzar comparacions entre
a l’establiment d’estàndards sanitaris i el foment diferents proves d’un mateix pacient, així com
de la interoperabilitat en salut.
intercanviar proves entre diferents centres.
L’espirometria forçada és un dels àmbits mèdics a
Actualment, i amb la col·laboració del ICS, el
on es percebien grans necessitats, donat l’elevat
sistema s’ha implantat a diferents hospitals per tal
nombre de proves que es realitzen anualment i el
de realitzar proves pilot. Per altra banda, es
creixement de les malalties respiratòries. La treballa també en el desenvolupament d’un
col·laboració i coordinació de diferents entitats ha algoritme que permeti avaluar els resultats de
donat impuls a un projecte pioner a tot el món i ha
l’espirometria i realitzar una tria automàtica
facilitat el desenvolupament d’un estàndard i un
d’aquelles proves que presenten resultats que
entorn d’integració per a espirometries que podria
podrien requerir atenció mèdica. Aquest algoritme
convertir-se en referent mundial. permetria l’automatització d’un procés de control
L’estàndard per proves d’espirometria es va de les proves, agilitzant la detecció precoç de
desenvolupar sota el paraigües d’HL7, un conjunt malalties.
d’estàndards establert a tots els països i que
facilitarà el seu desplegament i difusió. Com a part
d’un projecte d’Inforegió, un cop establert un 4. Illes Balears: història de salut i epSOS
primer model d’estàndard, es va treballar en el
desenvolupament d’un entorn d’integració per
Health IT FORUM
8/10

9. Les Illes Balears, al igual que Catalunya, és també Tot i les dificultats per resoldre aspectes vinculats
un territori capdavanter en el desenvolupament de a la interoperabilitat organitzativa, epSOS ha
la Història Clínica Compartida i en experiències marca un punt d’inflexió en aquest àmbit. El seu
d’interoperabilitat. Dins el marc del projecte caràcter europeu, i l’elevada participació, han
nacional de la HCDSNS, el sistema de salut de posat sobre la taula els aspectes pràctics de la
balears està capacitat per enviar i rebre informació interoperabilitat, i han permès dissenyar casos que
d’altres comunitats autònomes, així com amb estableixen precedent. I es que a nivell local, tot i
Europa dins el projecte epSOS. que es compren la importància de la
interoperabilitat, no acostuma a estar entre les
Tal com explica Carlos Bermell, de la Oficina de
prioritats de les organitzacions i la participació en
Tecnologies i Comunicacions de Ib-Salut, els
projectes d’aquestes característiques evidencia la
projectes de interoperabilitat “es justifiquen pel
necessitat de donar impuls a aquests aspectes
gran benefici que aporten al ciutadà, ja que tenen
des d’un a nivell local.
un gran efecte en la qualitat assistencial. El
pacient està en situació d’indefensió quan
abandona el seu marc de referència, i per tant
l’accés dels professionals al coneixement de les Conclusions
teves patologies garanteix la qualitat i pot suposar
una gran diferencia”.
La necessitat de comptar en salut amb entorns
Però tot i aquests beneficis evidents, i l’entusiasme interoperables és innegable i els grans beneficis
amb que ho reben els metges un cop implantats, que aporta en qualitat assistencial fan d’aquests
aquests projectes no estan lliures de problemàtica. projectes una prioritat per les administracions. En
Les característiques administratives i culturals un entorn estandarditzat i interoperable, i tornant a
d’Espanya, amb una organització en comunitats l’exemple amb que hem començat aquest article,
autònomes i transferència de bona part de les el metge que va atendre a en Joan hauria tingut
competències sanitàries a les administracions accés a la seva història clínica, i hauria pogut
autonòmiques, així com diferents llengües dins el afegir l’incident pel qual l’estava atenent. El metge
seu territori, han fet necessari l’impuls dels habitual del Joan tindria doncs aquesta informació,
projectes de interoperabilitat. així com qualsevol especialista del seu hospital de
Les Illes Balears, amb un nivell d’informatització referència. Per suposat, en Joan no hauria tingut
del 100% als hospitals i centres de salut, formen problemes amb la recepta electrònica, i tindria la
una comunitat pionera en història de salut, que tranquil·litat de que allà a on va els metges
van començar a implantar al 2008. Des de 2009 és coneixen les seves característiques i els resultats
pot accedir a la informació més rellevant des de de les seves darreres proves. A més a més, les
qualsevol punt de la xarxa corporativa, i dades de la espirometria serien automàticament
actualment el pacient té també accés a la seva analitzades en busca d’anomalies per una
carpeta de salut a través d’internet. detecció precoç, i els resultats s’inclourien en una
base de dades de recerca de malalties
Dins el marc europeu, el projecte epSOS trasllada respiratòries.
aquesta realitat a diferents països, i una de les
principals problemàtiques és la semàntica: establir L’estandardització i la interoperabilitat comencen a
vocabularis estàndards que permetin compartir la ser una realitat en salut. Poc a poc es va passant
informació de manera fidel entre professionals de dels conceptes teòrics a la pràctica, i cada cop són
diferents països. més nombrosos els projectes que aborden
aquests aspectes. Catalunya és pionera en aquest
I és que la representació de la informació no es àmbit, i ha desenvolupat nombroses iniciatives per
una tasca senzilla. La recepta electrònica, per facilitar la comunicació i compartició dels seus
exemple, implica poder traduir una prescripció de sistemes sanitaris i les seves dades. Projectes
manera que el pacient pugui comprar aquell com la HC3 o la digitalització de la imatge mèdica
medicament en un altre país, però no sempre és mostren una voluntat d’impulsar la interoperabilitat
fàcil trobar equivalències. en benefici del ciutadà i es complementen amb
Tal com destaca Carlos Bermell “els problemes altres iniciatives empreses a nivell nacional o
tècnics es resolen amb relativa agilitat. Però europeu.
aspectes com la confidencialitat de les dades, que Per al ciutadà, aquest creixement en la
reben un tractament diferent a cada país, han interoperabilitat sanitària suposarà sens dubte una
estat el gran problema i un dels punts més millora en la qualitat assistencial, garantint la
complexes del projecte epSOS”. disponibilitat de la informació quan i a on sigui
necessària, així com minimitzant la duplicitat de
proves.
Health IT FORUM
9/10

10. Enllaços d’interès
1. Història clínica compartida de Catalunya (HC3),
http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/compartida.htm
2. Tecnologia, qualitat i indicació adequada marquen els reptes en el Diagnòstic per la Imatge a
Catalunya, http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3590/doc34500.html
3. TicSalut defineix un nou estàndard per a la digitalització de les proves d’espirometria forçada,
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/html/ca/articles/doc35290.html
4. Ib-Salut, http://www.ibsalut.es
5. Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud,
http://www.msps.es/profesionales/hcdsns/home.htm
6. Spart Open Services for European Patients (epSOS),
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1825/doc17360.html
Health IT FORUM
10/10