Des d’una perspectiva holística,l’individu experimenta,i creix,implicant en el procés cada una de les cèl·lules del seu organisme. Com a pares i mares,docents,o entrenadors en edats d’iniciació,tenim la responsabilitat social d’educar a l’individu perquè esdevingui un ciutadà personal i socialment competent. Per aquesta raó,hem de proposar situacions que afavoreixin aquest aprenentatge. I si la situació que presentem a l’infant és un joc motor? Doncs,amb els criteris adequats i les ajudes pertinents,l’individu desenvoluparà la seva competència motriu que alhora incidirà en el seu creixement personal.

1. EL JOC MOTOR I L’ESPORT:
recursos pel creixement personal
Raquel Font Lladó. EUSES- centre adscrit a la UdG
Aula Blanes. 25 febrer 2014

2. DESENVOLUPAMENT MOTOR
COMPETÈNCIA MOTRIU
CREIXEMENT PERSONAL
Desenvolupament i aprenentatge

3. COMPETÈNCIA MOTRIU
Medi
Confluència de les dimensions perceptivo-cognitiva,
motriu i afectiva dels subjectes alhora d’interaccionar amb
el medi per tal de resoldre els problemes plantejats amb
eficàcia i eficiència. (Ruiz Pérez, 1995)
Individu

PROBLEMA MOTOR
D. cognitiva
D. motriu
D. afectiva
RESPOSTA
MOTRIU
Eficaç i eficient
Autònoma
Adaptada
Blanes. Font, 2013

4. COMPETÈNCIA MOTRIU
HABILILTATS
Resultat: salt horitzontal amb un peu
saltant la bassa.
Criteris d’èxit associats a: carrera
prèvia, batuda, fase de vol i recepció
COMPETÈNCIES
Resultat: resolució del repte.
Criteris d’èxit associats a dimensió:
cognitiva, afectiva o motriu
Blanes. Font, 2013

5. COMPETÈNCIA MOTRIU
D. Cognitiva (Saber)
- Coneixement conceptual
- Decisió tàctica
D. Actitudinal /afectiva (Saber estar)
- Responsabilitat
- Autoestima
- Superació
D. Motriu (Saber fer)
-Tècnica, gest observable
RESPOSTES VÀLIDES
Manifesta què ha de fer, perquè ho ha de fer i ho fa (Ruiz Pérez, 2005)
Blanes. Font, 2013

6. COMPETÈNCIA MOTRIU
CAPACITATS MOTRIUS
CAPACITATS PERCEPTIU-MOTRIUS
CAPACITATS CONDICIONALS
HABILITATS MOTRIUS
MOVIMENT: desplaçament dels segments
corporals
+
FINALITAT MOTRIU
COMPETÈCNIA MOTRIU
Component: motriu + socialafectiu + cognitiu
+
EFICIÈNCIA I EFICÀCIA: en la
resolució d’un problema motriu
Blanes. Font, 2013

7. CREIXAMENT PERSONAL
Desenvolupament i aprenentatge

El desenvolupament de la competència motriu suposa
un procés de canvi en el control de si mateix sobre
l’entorn (físic i social).




Dinàmic
Complex
No lineal
Individual
Blanes. Font, 2013

8. CREIXAMENT PERSONAL
Desenvolupament i aprenentatge

Un nen mostra la seva competència quan posseeix
un repertori de respostes per actuar i sap som
gestionar-lo (Ruiz-Pérez, 2005)




Selecciona les informacions més rellevants (de si mateix i
l’entorn)
Elabora un pla d’acció (en relació a la informació
obtinguda)
Programa i dur a terme la seqüència de moviments
prevista
Avalua l’efecte de les seves accions i formula nous plans
d’acció
Fases interdependents i no lineals
Blanes. Font, 2013

9. CREIXAMENT PERSONAL
Desenvolupament i aprenentatge

La incompetència motriu genera a (Hellín, Moreno y Rodríguez, 2006)



Sentiment de fracàs
Baixa autoestima
Inseguretat

Aquests sentiments porten a una inhibició o inactivitat
progressiva  + incompetència

El paper de les famílies, dels entrenadors i dels
professors d’educació física és imprescindible:

Facilitar la competència motriu

Gestionar els sentiments associats a la incompetència
Blanes. Font, 2013

10. EL JOC MOTOR I L’ESPORT
ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR
CLASSIFICACIÓ DE JOCS: Segons la interacció social
ELEMENTS ESTRUCTURALS DEL JOC I L’ESPORT

11. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR
Període (Piaget)
Moviment
Desenvol. Motor Tipus Joc (Piaget)
(Gallahue)
(Gallahue)
0-2anys
(Sensoriomotor)
Reflexos
Mov. reflexos i
(estimular-los) rudimentaris(0-3
anys)
Sensoriomotor o funcional
2-6 anys
(preoperacions)
Voluntaris
HM bàsiques (3-7
anys)
2-4: Simbòlic egocèntric
4-6: simbòlic imitació
6-12 anys
(operacions
concretes)
Voluntaris
HM específiques
(7-12anys)
6-7: simbòlic col·lectiu
7-9: reglat (regla acàcter
absolut)
9-.... Reglat (comprensió
real de la regla)
12-adult
(operacions
formals)
Automàtics
HM especialitzades …: Reglat (comprensió
(12 i+ anys)
real de la regla)
Blanes. Font, 2013

12. CLASSIFICACIÓ DE JOCS
Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs (esports) de col·laboració o cooperació: Jocs
sense oposició, sense competició (col·laboració amb
competició desvirtua els beneficis dels jocs)



L’objectiu s’assoleix amb els altresmetes empàtiques i
constructives. Cal assolir l’objectiu compartit per
tothomtothom participa amb intervencions individuals que
beneficien al grup
El procés està per damunt del resultat
Afavoreix l’aprenentatge de competències socials (escoltar els
altres, negociar, ajudar, comunicar-se)
Blanes. Font, 2013

13. CLASSIFICACIÓ DE JOCS
Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs (esports )d’oposició: Jocs sense col·laboració, amb
interessos individuals. Jocs de tipus competitiu





L’objectiu s’assoleix en relació als altres l’èxit d’uns implica el
fracàs dels altres
El procés està marcat pel resultat final
Permet conèixer limitacions i possibilitats envers els altres,
autosuperar-se i millorar l’autoconcepte si hi ha domini de la
situació
També pot propiciar: por al fracàs, actituds de rivalitat, limitació
de la recerca creativa per la necessitat de guanyar,
individualització
Relacions d’interacció 1x1, 1xn, nx1
Blanes. Font, 2013

14. CLASSIFICACIÓ DE JOCS
Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs (esports) de col·laboració- oposició: Jocs de
tipus competitiu


Es prioritza el resultat sobre el procés
Relacions d’interaccióderivades de les situacions d’interacció
en la col·laboració (relació intergrupal. Comunicació positiva) i
en l’oposició (relació intragrupal. Comunicació negativa)



Col·laboració pot ser obligatòria (lligam físicagafats de la mà, avançar
passant-se la pilota) o voluntària (per avançar pots botar o passar)
Jocs d’incertesa elevadadifícil repetir els acontaixements i la
dinàmica del joc
Pot afavorir el sentiment de pertinença a un grup, la motivació,
la responsabilitat, l’empatia
Blanes. Font, 2013

15. CLASSIFICACIÓ DE JOCS
Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs individuals: Jocs sense interacció amb altres
participants




Es prioritza la millora, l’expressió o la introjecció de l’acció
motriu
Jocs amb baixa incertesa, el control de l’acció depèn únicament
de les intencions, decisions i accions personals
La incertesa provocada pel medi pot ser-hi present, o no.
Necessitat d’un gran control personal
Blanes. Font, 2013

16. ELEMENTS ESTRUCTURALS
Joc i esport

Objectiu educatiu



Allò que ha d’aprendre l’alumne
Associat a la resolució d’un problema motriu
Associat a criteris d’èxit (aprenentatge)


desenvolupament de les tres dimensions de la competència
Modifica l’estructura interna del joc o l’esport




Espai: Limitat (Zones i subzones) o Il·limitat
Temps: Inicial i final; Parcial; Associat a accions o espais
ObjectesEls medis auxiliars
Relacions: Rols i tasques; Formes de participació
Blanes. Font, 2013

17. EL PAPER DE L’EDUCADOR
LA TASCA
AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL

18. LA TASCA
Planificació

Criteris de selecció






Que doni resposta a un objectiu d’aprenentatge
Ajustat a la ZDP (Vigotsky, any)
Resolució flexible permetre múltiples solucions, en funció
de les individualitats
Ajustat a mitjans i recursos dels que disposem
Adaptables en quan a complexitat
Variats en relació a l’estructura interna i la disponibilitat
motriu que requereix
Blanes. Font, 2013

19. LA TASCA
Planificació

Criteris d’exclusió




Que afavoreixin l’exclusió del menys hàbil  eliminació
Que generin llargues esperes
Que el temps de pràctica sigui desigual pels diferents
participants
Que suposin un risc pels participants: sobrecàrregues, excés de
competició i per tant descontrol individual
Blanes. Font, 2013

20. AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL

L’autoconcepte (Gallahue, 1989)



Es forma a la primera infantesa
Fruit de múltiples interaccions socials i culturals
Es configura en dos nivells


1er nivell: competència percebuda basada en les experiències d’èxit i
fracàs
2on nivell: reconeix competències i incompetències en la interacció
amb el medi. Les accepta o treballa per canviar-les (cal ajudar-lo a que
sigui real) genera sentiment de confiança en les pròpies capacitats i
s’autoestima
Blanes. Font, 2013

21. AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL

L’autoconcepte és un element que predisposa a
l’aprenentatge

Paper de l’educador





Diversificar les situacions d’aprenentatge
Consensuar objectius d’aprenentatge a curt i llarg termini
assequibles (Magill, 1989)  individuals i significatius
Centrar els objectius en la tasca (èxit en relació als propis
resultats d’aprenentatge) en lloc de centrar-los en l’ego (èxit en
relació als resultats dels altres) (Decy y Rayan, 1985)
Integrar la reflexió sobre l’error com un recurs d’aprenentatge
Potenciar les motivacions intrínseques a (Molt, 2007) (Vallerand,
1997)
Blanes. Font, 2013