3. UNITAT 6
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
d’aquestes.
Moltes vegades el resultat del partit de la
competició no reflexa el treball realitzat al
És a dir, en funció del que s’observi en una
llarg de la temporada, perquè intervenen
acció de joc, el resultat de l’avaluació pot ser
molts altres factors. Sovint els equips perden
diferent. Veiem això amb un exemple; un
un partit per la mínima i el resultat amaga els
jugador abans de rebre la pilota, busca
progressos de determinats nens o nenes, i en
informació sobre el seu entorn, i decideix fer
moltes altres ocasions un equip que ha
una passada a un company que s'ha
entrenat bé i en que els jugadors han millorat
desmarcat bé i està en una posició de molta
molt, perd un partit perquè tenen un nivell
avantatge, però la passada del primer va
de talent manifestament inferior al rival. Per
directament fora del camp. En aquest cas, el
aquest motiu no hem d’avaluar, ni a
jugador ha fet bé les dues primeres coses,
l'entrenador, ni la qualitat de les propostes
mirar i escollir bé la millor opció de passada, i
del procés d'ensenyament-aprenentatge
després ha executat malament. És possible
plantejat per aquest, ni els avenços dels
que durant aquell mes, les tasques
jugadors, en funció del resultat dels partits,
plantejades durant la setmana tinguessin
sinó que hem de fer-ho en funció de la
com a objectiu la millora dels mecanismes
qualitat i la quantitat dels aprenentatges.
perceptius i decisionals, i en aquest cas,
l'avaluació del nen hauria de ser positiva.
Fins i tot a les accions d’un partit es poden
Així doncs, tenim que el més important no és
avaluar diferents coses, independentment de
sempre el resultat de l'acció, sinó el procés
la influència en el resultat immediat
que s’ha seguit per fer-la, ja
3
4. UNITAT 6
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
que ens permet observar moltes altres coses recollim es registrin, ja que sempre serà més
(Hernández-Ligero, D. i Romagosa, C., 2008; fiable que fer-ho de memòria o en funció de
López, 2003). En el cas concret de l'exemple les nostres opinions o sensacions. En aquest
anterior, si aquest mateix nen segueix sentit, pot ajudar-nos molt el fet d'elaborar
aprenent els continguts que se li plantegen un full de registre per tenir els resultats
durant la setmana, segurament acabi fent apuntats (Blázquez, 1990; González, 1995;
passes molt útils pel rendiment de l'equip en Hernández i Velázquez, 2004; Sales, 1997).
el futur.
A continuació proposem un protocol per
Una vegada sabem el que hauríem avaluar i avaluar els aprenentatges en els
el que no, hem de saber com fer-ho. Com entrenaments. En primer lloc, hem d’escollir
passa a la majoria d'esports, en futbol la alguna consigna referida a un contingut per
millor manera d'avaluar és observar els treballar als entrenaments, i aquesta serà la
comportaments dels jugadors (Blázquez, que avaluarem (Vilà, J., 2007). Per exemple,
1990; González, 1995; Hernández i si volem millorar la passada, podem escollir
Velázquez, 2004; Sales, 1997). L'observació la consigna de “donar la passada facilitant
pot fer-la l'entrenador, un altre membre de l'acció del company” (Hernández-Ligero, D. i
l'equip tècnic del club o el mateix jugador, si Romagosa, C., 2008).
és possible que es vegi en vídeo o per mitjà Després hem de desglossar la consigna en
d'un full d'auto-avaluació. En aquests diferents indicadors que estiguin directament
processos, és preferible que les dades que relacionats amb aquesta. (Blázquez, 1990;
4
5. UNITAT 6
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
González, 1995; Hernández i Velázquez, diferents a una altra persona. (Blázquez,
2004). En el cas de l'exemple que ens ocupa, 1990; Hernández i Velázquez, 2004). No seria
hem de redactar indicadors com ara: “aixecar correcte un indicador del tipus: “fa bé l'acció
el cap per buscar activament informació tècnica”.
sobre la posició de companys i contraris
immediatament abans de rebre la pilota” o Per últim direm que cal avaluar
“fixar a l'adversari per donar més avantatge individualment al jugadors. Això vol dir que
al seu company en situacions de dos contra no podem tenir indicadors que parlin del
un”, entre d'altres. rendiment col·lectiu (almenys a l'etapa
d'iniciació), i que cal fer l'avaluació recollint
Tal com assenyalen la majoria dels experts en les dades de cadascun dels nens o nenes de
avaluació, aquests indicadors han de complir l'equip (Blázquez, 1990; Hernández i
les següents condicions: Velázquez, 2004). En aquest sentit, és molt
- S’han de poder respondre amb un “sí” o un recomanable recollir tota la informació
“no”, sempre (Blázquez, 1990; Hernández i referida a un jugador primer, fins a tenir les
Velázquez, 2004). Cal redactar els indicadors dades suficients per fer l'avaluació, i després
de tal manera que la resposta no pugui estar centrar-se en un altre, fins a avaluar la
situada entre el “sí” i el “no”. totalitat del grup.
- Han de ser objectius, és a dir, no es pot
utilitzar paraules com “bé” o “malament”, ja
que la persona que avaluï pot tenir criteris
5
6. UNITAT 6
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
física escolar. Barcelona: Inde.
Referències
Sales, J. (1997). La evaluación de la educación
Blázquez, D. (1990). Evaluar en Educación
física en primaria: una propuesta práctica.
Física. Barcelona: Inde.
Barcelona: Inde.
González, M. A. (1995). Manual para la
Vilà, J. (2007). La formació en la iniciació al
evaluación en educación física: Primaria y
futbol. Curs de formació al C.F. Cardedeu.
Secundaria. Madrid: Escuela Española.
Hernández-Ligero, D. i Romagosa, C. (2008).
Apunts de l'assignatura Iniciació esportiva
futbol. Barcelona: Universitat de Vic.
Hernández, J. L.i Velázquez, R. (2004). La
evaluación en educación física: investigación
y pràctica en el ámbito escolar. Barcelona:
Graó.
López, V. M. (2003). Buscando alternativas a
la forma de entender y practicar la educación
6
