Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bce. tema 1. característiques generals desenvolupament.

2,719 views

Published on

  • Be the first to comment

Bce. tema 1. característiques generals desenvolupament.

  1. 1. BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIU IES ROCAGROSSA Salvament i Socorrisme 30 hores de teoria Professora: Lídia Tàrrega Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1
  2. 2. BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIU CONTINGUTS 1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES 2.L’APRENENTATGE MOTOR 3.LES MOTIVACIONS ENVERS L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT 4.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES 5.EL GRUP ESPORTIU. DINÀMICA DE GRUPS 6.ELS VALORS EN L’ESPORT Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 2
  3. 3. TEMA 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES
  4. 4. 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES  CARACTERÍSTIQUES DE L’INDIVIDU ◦ Factors de desenvolupament i personalitat ◦ Aspectes terminològics ◦ Factors que influeixen en el desenvolupament humà    LES ETAPES EVOLUTIVES. DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU, AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES ◦ Les etapes evolutives  Infància  Primera infància (0 - 3 anys)  Segona infància (3 - 6 anys)  Tercera infància (6 – 12 anys)  Adolescència (12 – 16/17 anys)  Maduresa / Adult  Vellesa
  5. 5. Característiques de l’individu  1.- FACTORS DE DESENVOLUPAMENT I PERSONALITAT.   1.1.- Aspectes terminològics.    Abans d’entrar en matèria, cal aclarir alguns conceptes que aniran sorgint al llarg del crèdit i que es convenient de conèixer.  CREIXEMENT: Activitat biològica que suposa un increment de tamany del cos o de les seves parts. Podem mesurar quilos, metres, centímetres... Representa un aspecte quantitatiu d’aquesta activitat biològica.
  6. 6. MADURACIÓ: Processos morfològics (de forma) i psicològics que es produeixen en la persona durant el seu creixement. Mentre una persona està creixent, hi ha uns canvis que fan que la seva estructura corporal sigui d’una determinada manera, (ossificació final del crani...etc).
  7. 7. A nivell psicològic hi ha una maduració també, en el sentit que un nen/a estarà preparat per a dir “papà” , “mama”, “caca”... quan comprengui a qui o què fan referència aquests conceptes.
  8. 8. DESENVOLUPAMENT: És el procés de canvi biològic (funcional) i conductual. Biològic quant a la diferenciació cel·lular dirigida cap a la funció determinada (per exemple, els ovaris preparats per la reproducció) i producte de l’activació o repressió genètica. I Conductual quant a l’adaptació de l’individu al medi cultural en el què s’inscriu. (Una nena desenvolupada en el seu medi, tindrà diferent conducta envers la maternitat segons el que s’espera d’ella en la societat on viu).
  9. 9. EDAT CRONOLÒGICA: És l’edat de la persona que ve determinada en base als anys, mesos i dies de vida. Dos nens de 12 mesos tenen igual edat cronològica. EDAT MADURATIVA: És l’evolució real de la persona. Són els canvis que es produeixen en relació directa a l’edat cronològica. S’anomena també edat Biològica. NO s’ha de confondre amb l’edat mental de la persona. Dos nens de 12 mesos tenen diferent edat madurativa perquè un d’ells ja té adquirida la locomoció i l’altre no.
  10. 10. FILOGÈNESIS: Història de l’espècie. Els homes/dones provenen d’éssers que han anat evolucionant des de la quadrupèdia fins a la bipedestació. ONTOGÈNESIS: Desenvolupament individual d’un ser vivent, des de la fecundació fins a la mort. La ontogènesi representa l’evolució única de cada ésser vivent. Hi influenciaran factors genètics i també factors de l’ambient on es desenvolupa.
  11. 11. 1.2.- Factors que influeixen en el desenvolupament humà.   La personalitat és una síntesi, dinàmica i relativament estable, de les diverses maneres de ser i d’actuar de l’individu. Aquesta està constantment relacionada amb els factors orgànics i els factors ambientals. La personalitat d’una persona serà més rica com més ric sigui el factor ambiental.
  12. 12. FACTORS GENÈTICS: La potencialitat del creixement es transmet de pares a fills a través del DNA dels cromosomes sexuals que contenen la informació sobre les possibilitats de creixement del nou ésser viu, així com el seu desenvolupament i la diferenciació entre els diferents òrgans.
  13. 13. FACTORS AMBIENTALS: S’ha demostrat que els factors ambientals tenen una influència definitiva en certs aspectes de desenvolupament i del creixement de la persona. Entre ells cal destacar: Alimentació Medi Físic Malaties Afectivitat Activitat física Factors socio-econòmics
  14. 14. Alimentació: Es tracta d’un factor de gran importància ja que s’ha demostrat la influència d’aspectes nutricionals sobre diversos aspectes del creixement, la maduració i el desenvolupament. El fet de tenir una bona, sana, equilibrada i complerta alimentació ajuda a que la potencialitat del creixement i desenvolupament es faci efectiva.
  15. 15. Medi físic: Aspectes com el clima, l’altitud, la irradiació solar, s’han demostrat influents en el creixement humà. La irradiació solar ajuda a l’absorció de les vitamines. És important aquest fet per tal que es puguin obtenir els beneficis d’una aportació vitamínica correcte.
  16. 16. Malalties: el fet de patir, durant el període de creixement, determinades malalties pot originar retards i anomalies en el procés de creixement i desenvolupament final.
  17. 17. Afectivitat: La carència d’afectivitat durant la infantesa pot originar anomalies i trastorns de la conducta i la personalitat que poden portar associats efectes negatius sobre el creixement. Les mancances a nivell afectiu sovint són font de problemes en un futur. La persona és un tot, i com a tal es manifesta, no podem destriar mai l’aspecte emocional i afectiu de la persona, de la resta (físic, biològic i psicològic…)
  18. 18. Activitat física: s’està demostrant cada cop més, que l’activitat física pot tenir influència sobre el desenvolupament i el creixement, ja que porta associats aspectes com hàbits de vida saludables, nutrició , aspectes afectius, relacionals, i també els purament fisiològics que fan referència, entre d’altes, a la pressió necessària en els punts de creixement per a que siguin estimulat aquests.
  19. 19. Factors socio-econòmics: Pràcticament tots els aspectes abans comentats depenen, en bona mesura, del nivell socio-econòmic en què la persona creix i es desenvolupa, donat que hi haurà certs aspectes als quals s’accedirà o no dependentment de la qüestió econòmica i social (nutrició, activitat física, malalties…). Tot i que és prou evident que aquest fet per sí mateix no garanteix un estat de salut integral de la persona.
  20. 20. 2.- LES ETAPES EVOLUTIVES. DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU, AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES. Introducció Psicologia Pedagogia Les etapes evolutives
  21. 21. Introducció  Base científica sobre: Psicologia Pedagogia
  22. 22. Psicologia  Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
  23. 23. Pedagogia  Art i ciència de l'educació.
  24. 24. En l’esport infantil i juvenil cal plantejar-se com a objectiu primordial el fet de contribuir a l’aprenentatge i el desenvolupament del nen i de l’adolescent, en detriment de l’assoliment d’èxits esportius 
  25. 25. El desenvolupament evolutiu  ETAPES EVOLUTIVES:  1- Infància a) Primera fase (0 - 3 anys) b) Segona fase (3 - 6 anys) c) Tercera fase (6 – 12 anys)    2- Adolescència (12 – 16/17 anys) 3- Maduresa / Adult 4- Vellesa
  26. 26. Primera infància (0 - 3 anys)  És l’etapa on es produeixen els canvis més espectaculars en la vida d’un nen.
  27. 27. Desenvolupament físic i motor Desenvolupament cognitiu Desenvolupament afectiu Desenvolupament social
  28. 28. Desenvolupament físic i motor - Primer evoluciona el cap i després les extremitats.  - És un procés continu que no s’atura.  - El cos no canvia uniformement.  - Predominen les conductes filogenètiques (menjar, orinar, defecar, plorar...) i després conductes ontogènètiques (apreses a l’entorn).  - Aquesta etapa s’inicia amb moviments molt globals i descontrolats (motricitat difusa) i s’acaba amb moviments molt fins.  - A la fi del primer any comença a tenir una activitat motora coordinada i als dos anys és capaç de córrer, pujar i baixar escales ...
  29. 29. Desenvolupament cognitiu - Segons Piaget l’anomena “Intel·ligència motora”.  - Comencen a aparèixer els primers esquemes mentals a través de la coordinació perceptiu-motriu.  - El nen construeix les seves estructures mentals a partir d’uns ajustaments progressius amb l’entorn.  - Comença a saber que els objectes del seu entorn continuen existint malgrat haver desaparegut de la seva vista.  - S’adona que els seus actes poden influir sobre l’entorn.
  30. 30. Desenvolupament afectiu - Necessita un adult que el vigili constantment per tal d’alimentar-lo, el protegeixi i faci d’enllaç amb el món exterior. - Un clima familiar afectiu positiu constitueixen el marc apropiat per al desenvolupament d’una personalitat sana i equilibrada.
  31. 31. Desenvolupament social - El nen rep la influència socialitzada dels éssers humans amb els quals estableix la relació, però al mateix temps influeix sobre aquests éssers humans i els seu comportament social. - Aquests processos d’interacció personal estan en relació amb la seva maduresa, la seva intel·ligència i l’afectivitat.
  32. 32. Segona infància (3 – 6 anys) S’inicia el seu primer aprenentatge escolar i comença a dominar amb molta destresa el seu propi cos i els objectes que l’envolten.  És idoni el treball de la psicomotricitat i les habilitats motrius bàsiques. 
  33. 33. Desenvolupament físic i motor - Progressiva maduració del sistema neuromuscular. Augmenta la destresa en l’execució d’activitats físiques.  - Un element clau és la quantitat d’experiències que poden realitzar i assumir.  - A mesura que el nen guanya grandària i força també va perfeccionant les seves destreses i les seves capacitats motores. També es modifiquen les percepcions.  - L’objectiu d’aquesta etapa és assolir un bon l’esquema corporal, orientació espacial, temporal, domini de les Habilitats Motrius Bàsiques (HMB).
  34. 34. Segona infància (3 – 6 anys) Habilitats motrius bàsiques:  Totes aquelles formes de moviment natural què són necessaris per a la motricitat humana, que serveixen com a base per adquirir una motricitat fina i per a l’adquisició de destresses més complexes. 
  35. 35. Segona infància (3 – 6 anys)  Habilitats motrius bàsiques:  Locomotrius:  marxar, còrrer, saltar, reptar, gatejar, …
  36. 36. Segona infància (3 – 6 anys)  Habilitats motrius bàsiques:  No locomotrius:  Balancejar-se, inclinar-se, doblegas-se, girar-se, aixecar-se, equilibrar-se,... Quique Molina
  37. 37. Segona infància (3 – 6 anys)  Habilitats motrius bàsiques:  De projecció o recepció:  Llençar, recepcionar, colpejar, batejar, atrapar, ..
  38. 38. Desenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament preoperatori”.  - El llenguatge permet al nen utilitzar les paraules per representar els aconteixe-ments.  - Comença a deslligar-se de la realitat i recordar experiències anteriors a partir de la memòria.  - Importància de la imitació i el joc.  - Donat que no són capaços d’entendre les regles ni les operacions mentals, no tenen la capacitat de generalitzar i classificar, que requereixen la combinació d’informació.  - Pensament unidireccional i perceptiu, qüestió que condiciona les possibilitats de raonament.
  39. 39. Desenvolupament afectiu - Importància del JO. - El nen veu el món a partir del seu punt de vista únic i irreversible. - Tot existeix a partir del JO. - Construeix un món inconscient i subjectiu. Ell està en mig de la creació.
  40. 40. Desenvolupament social - El joc és el protagonista principal en la vida d’un nen. La família i l’escola són mitjans eficaços pel desenvolupament social. - S’inicien els jocs cooperatius i al final disminueixen els jocs individuals. - Importància de l’escola, és un fet social.
  41. 41. Tercera infància (6 – 12 anys)  Es produeix un constant trencament de l’equilibri físic, no hi ha mai un creixement harmònic.
  42. 42. Tercera infància (6 – 12 anys)  S'inicia l'aprenentatge de tècniques esportives. Habilitats motrius específiques.
  43. 43. Tercera infància (6 – 12 anys)  Sobre els 9-12 anys es troben en l'anomenada edat d'or de l'aprenentatge esportiu.
  44. 44. Desenvolupament físic i motor - Entre els 6-7 anys es produeix un ràpid creixement que trenca l’equilibri físic. El nen es fa més alt i té una figura més semblant a la de l’adult. - A l’entorn dels 8-9 anys s’engreixa i torna a equilibrarse. - En aquesta etapa es desenvolupen de forma articulada tots els esquemes motors de base per tal d’afinar la coordinació. - Es comença a dominar la pròpia motricitat.
  45. 45. - Els objectius que ens podem plantejar són: Adquisició de l’autonomia personal. Estructuració de l’esquema corporal. Consolidació de les Habilitats Motrius Bàsiques (HMB). Creació d’una imatge corporal positiva. Inici del desenvolupament de les Habilitats Motrius Específiques (iniciació esportiva)(HME).
  46. 46. Desenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament operacional concret”.  - A partir dels 7 anys el seu pensament és menys egocèntric.  - Augmenta el seu vocabulari i les seves possibilitats d’expressió.  - El pensament es torna reversible.  - Els nens són capaços d’abstraure i generalitzar a partir d’exemples particulars, però el seu raonament està molt vinculat al que succeeix al seu voltant.  - S’inicia als jocs reglats.  - Comença a comprendre el valor social de les regles.
  47. 47. Desenvolupament afectiu - S’inicia el concepte d’autoestima (valoració positiva d’un mateix). Els factors que hi intervenen són: Sentir-se acceptat pels adults significatius. Experiències de respecte, envers el nen. Regles de comportament. Autoestima dels adults (imatge tranquilitzadora).
  48. 48. Desenvolupament social - La seva socialització es va fent més independent. Els companys comencen a tenir un paper important. - És el primer pas cap a una relativa independència. - La seguretat que li donen els seus coneixements, el domini del llenguatge i la seva expansió a nivell social, fa que desitgi cada cop més tenir una mica d’independència. - Si el nen és estable emocionalment, no ha de tenir cap dificultat per assumir els canvis que se li aproximen.
  49. 49. L’Adolescència (12 – 17 anys)  És un moment dur per a la persona, que és conscient dels seus canvis.  A cavall entre la infantesa i la maduresa.
  50. 50. L’Adolescència (12 – 17 anys)  És una nova etapa de canvis fisiològics encarats a la procreació.
  51. 51. L’Adolescència (12 – 17 anys)  S’explica que els problemes dels adolescents estan condicionats a tres motius:  Situacions que se’ls exigeix (demandes professionals o vocacionals).  Ajustaments fisiològics (hormones sexuals i ajustament del propi cos).  Inseguretat de tipus psicològic (ajustament de comportament, pautes socials, laborals...)
  52. 52. Desenvolupament físic i motor - Canvis físics provocats per l’augment de la producció d’hormones gonadotròpiques (referides a les característiques sexuals masculí/femení). - Aquesta glàndula estimula les gònades i per tant fa augmentar la producció d’hormones sexuals i el desenvolupament d’espermatozous (testosterona) en els nois i els òvuls (estrògens) en les noies. - Aquestes hormones en combinació amb altres hormones del cos estimulen els creixement dels ossos i la musculatura, accelerant el creixement general.
  53. 53. - Els augments en alçada són produïts per un allargament de les extremitats, qüestió que determina desequilibris corporals. - Aquest ràpid creixement i a vegades poc harmònic fa que la figura del noi o noia acabi sent poc agraciada. - Realitza moviments imprecisos i sovint maldestres.  - Tot això pot provocar inseguretat i timidesa.  - Però el fet més remarcable en l’adolescència passa per l’inici de la funció sexual. En el noi d’una forma més imperiosa i en la noia de forma més difosa i ambigua.
  54. 54. Desenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament operacional formal” (s’aconsegueix normalment als 15 anys). - Els individus són capaços de realitzar un raonament completament abstracte i lògic. No necessita la percepció ni les experiències concretes. - Pot considerar no solament una possible resposta a un problema o una explicació, sinó diverses possibilitats o solucions al mateix temps.
  55. 55. - Té la capacitat d’adquirir i utilitzar coneixements arribant a la seva màxima eficàcia. - El nivell de funcionament intel·lectual assolit al final de l’adolescència determinarà en gran mesura el seu futur cognitiu d’adult. - Els adolescents són uns grans raonadors, però poc raonables.
  56. 56. Desenvolupament afectiu - Les transformacions a nivell físic i cognitiu que es produeixen en aquesta etapa són la base de molts canvis tant a nivell psicològic com sobretot emotius. El canvi més rellevant és el sentiment de fractura en la continuïtat en el desenvolupament d’un mateix.  - El noi o noia viu a la recerca d’un estil de vida, una forma d’adaptació i presenta un caràcter força complex i sensible a qualsevol influència.  - En l’adolescent es produeix una crisi d’identitat:  Passa d’una etapa en la que gràcies a l’entorn familiar la seva identitat té una funció i un sentit concret a un altra etapa on ell mateix és l’artífex de la seva pròpia identitat.
  57. 57.  La pèrdua de la identitat infantil i l’actual imatge que té de l’entorn familiar, que ara qüestiona, són elements que remouen les vivències de l’adolescent.  Els canvis del cos determinen una imatge diferent i modifiquen la idea global de la pròpia persona.  El model masculí s’orienta cap a l’acció i el femení cap el món de les persones.  La personalitat no es pot considerar un producte acabat sinó més aviat com un procés de transformació constant, a causa de les experiències i les vivències que es donen en la vida d’una persona.
  58. 58. Desenvolupament social - Les relacions socials proporcionen la capacitat d’explicitar les destreses i interessos propis de la seva edat compartint problemes i sentiments semblants.  - Les relacions amb els altres del mateix sexe i de l’oposat serveixen de prototip de les relacions adultes posteriors.  - La naturalesa dels grups amb companys evoluciona amb l’edat. Inicialment comença amb la colla, després comença a interaccionar amb els nois/noies i evoluciona cap a grups heterosexuals, per acabar finalment a la parella.
  59. 59. - S’ha de comprendre que l’adolescent ja no és un nen i, no obstant, la família, l’escola i la societat el segueixen tractant com a tal. Durant molts anys romandrà en una terra de ningú sense els drets dels nens ni els drets de l’adult.
  60. 60. Maduresa/ Adult Estabilització: és la fase més estable de la vida de les persones.  És l’etapa en que es poden assolir els màxims rendiments físics i intel·lectuals. 
  61. 61. A partir d’aquí i fins a la vellesa, el rendiment i la involució de les persones és molt personal i individual, i prenen especial importància al llarg de tots aquests anys aspectes com: - Nivell de vida / hàbits de vida i higiene. - Activitat física. - Alimentació. - Malalties... Aquests aspectes, i d’altres, seran determinants a l’hora de disposar de les millors condicions durant la vellesa.
  62. 62. Vellesa  No hi ha un inici concret.  Hi ha una etapa en la que l’individu comença a patir disfuncions que l’acosten a la vellesa.
  63. 63. Vellesa  Des del punt de vista legal un és vell a partir dels 65 anys (67 anys properament).  Està augmentant la proporció de la vellesa dins de la societat.  Actualment el 12% de la població mundial és gent gran.
  64. 64. Vellesa Durant l’envelliment:  procés biològic que modifica constantment l’estructura i el funcionament del nostre ésser. 
  65. 65. Vellesa  És el conjunt de modificacions morfològiques, psicològiques i biològiques que succeeixen com a conseqüència del pas del temps.  L’envelliment provoca una disminució de les funcions en els diferents òrgans.
  66. 66. Aspectes físics - Els músculs s’atrofien, el greix s’acumula especialment al voltant de l’abdomen. Els ossos s’omplen de cavitats, es tornen més fràgils, mentre que les articulacions es desgasten.  - A l’envelliment fisiològic se li afegeixen factors d’acceleració com la no utilització d’una funció.  S. Circulatori: disminueix la quantitat de sang impulsada i de la freqüència cardíaca. Augmenta la rigidesa de les parets de les artèries i la pressió arterial.  S. Respiratori: disminueix la mobilitat de la caixa toràcica, el que dificulta la respiració.
  67. 67.  S. Muscular i Esquelètic: disminueix la massa muscular, la capacitat de generar força i la velocitat de contracció. Degeneració de les articulacions, pèrdua de massa òssia i els teixits elàstics perden la seva propietat.  Metabolisme general: Tendència a consumir més oxigen i tolerància a la Glucosa (predisposició a la diabetis). Augment del greix, el colesterol s’incrementa en la sang i hi ha una tendència a patir arteriosclerosi i malalties cardíaques i cerebrals.
  68. 68. Importància de l’exercici físic  Organisme utilitza millor l’oxigen.  La tensió arterial tendeix a baixar.  Retarda el deteriorament del Sistema Nerviós Central (SNC).  Disminueix la percepció del dolor, de l’ansietat i millora la concentració.
  69. 69. Importància de l’exercici físic  Disminueix el greix corporal i augmenta la massa muscular.  Millora la mobilitat articular.  Augmenta la sensació de benestar i la percepció d’una més gran mobilitat.
  70. 70. Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa són Activitats  Es poden fer en qualsevol lloc i no fa falta canviar-se de roba. Caminar  gimnàstiques. i/o nordic walking. Té l’avantatge de protegir el sistema circulatori, ajuda a perdre pes i és fàcil de fer.
  71. 71. Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa són Pedalar.  Produeix beneficis circulatoris i manté el to en els braços i la columna. Nedar.   Activitat molt complerta per la seva gran mobilitat articular. Ideal per a persones amb artrosi i obesitat.
  72. 72. Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa són  SEMPRE: Cal tenir en compte possibles contraindicacions.
  73. 73. Aspectes emotius i socials  Els investigadors han demostrat que les persones que tenen el recolzament emocional dels seus amics i de la seva família tenen un nivell més baix d’estrès i estan menys exposades a morir en un futur pròxim que les persones que es troben aïllades i soles.

×