3. Els evangelis
- “La bona notícia”.
- Escrits que narren la vida de Jesús.
- Remarquen el que és essencial en el missatge cristià en relació amb al que hi ha
estat afegit amb el pas del temps.
- Escrits primers segles de la nostra era (41-98 anys)
- Quatre són retinguts com a canònics: els evangelis dits de Mateu, de Marc, de Lluc i
de Joan; a la resta se'ls anomena apòcrifs.
- Mateu i Lluc comencen la narració des del naixement de Jesús; Marc i Joan ho fan
amb el començament del seu Ministeri. .
4. Relats evangèlics canònics i apòcrifs
Canònics: únics considerats inspirats per Déu i dignes de formar part de les Santes
Escriptures, donen «la solidesa de l’ensenyament» a les ensenyances i la vida de Jesús.
- 4 relats, cadascun escrit per un autor diferent. El de Marc va ser escrit al 60-75 dC, el
de Mateu al 65-85 dC, el de Lluc al 65-95 dC i el de Joan al 75-100 dC.Es diferencien
en el seu contingut i en l'ordenament que fan dels esdeveniments.
Apòcrifs: nous escrits no incorporats al cànon del nou testament.Omplen els buits dels
evangelis canònics amb detalls de la vida de Jesús.
- més antics: l'Evangeli de Tomàs (basat en les dites de Jesús) i l'Evangeli de Pere (una
altra narració de la vida de Jesús). Al segle II van aparèixer els "Evangelis de la
Infantesa".
5. Altres Testimonis sobre Jesús
·Flavi Josep (37 dC)
-Historiador romanitzat nascut a Jerusalem.
-Fa referència a Jesús en un document anomenat Testimonium Clavium.
“En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi (si és il·licit anomenar-lo home):
perquè va ser autor de fets sorprenents.
6. Altres Testimonis sobre Jesús
·Suetoni (70 - 126 dC)
-Historiador romà.
-Fa una referència→ “Sobre la vida dels Cèsars”.
-En el llibre V anomena a un tal “Chrestus”.
·Llucià de Samòsata (120-190 dC)
-Important escriptor grec.
-”La mort de Pelegrí”. Pelegrí=Déu→ mor a la creu per haver introduit nova religió.
7. Altres Testimonis sobre Jesús
·Tàcit (56-118 dC)
-Historiador, governador, cònsol i senador romà.
-Li fa referència als seus “Anales”.
-Quan parla de Nerón i de l’incendi de Roma.
·Plini el Jove (61-120 dC)
-Procònsol a Bitínia (actualment Turquia)
-Cita 3 vegades a crist i cristians en els seus llibres.
-Cristianisme = superstició perversa i extravagant.
9. El territori i les regions
Palestina, que significa "terra dels filisteus", ha rebut diversos noms al llarg de la història: Canaan, Israel, Judea,
Terra Santa… Actualment és un territori de l’Àsia Occidental, situat en el Mediterrani.
Palestina està dividida en tres grans regions:
GALILEA
❖ Jesús és originari de
Galilea.
❖ Els galileus no eren
ben vistos pels jueus,
que cridaven a la regió
"Galilea dels pagans",
una mena de "districte
dels ateus".
SAMARIA
❖ Entre Galilea i la
Judea.
❖ La majoria dels
habitants descendien
de colons estrangers.
JUDEA
❖ És la regió sud de
Palestina.
❖ La més extensa i
pobra.
❖ Jerusalem, és la
ciutat principal.
10. Recursos econòmics
❖La majoria dels jueus habitaven en pobles petits
❖Vivien dels recursos de la terra; l’agricultura i la ramaderia
❖Els més afavorits es dedicaven al comerç.AGRICULTURA
● Recurs principal a
palestina
● El blat de moro era el
que més conreaven
● Cultivats per jornalers
i assalariats
RAMADERIA
● Bones condicions
climàtiques
● Cria de ovelles,
bous, camells,
burros...
PESCA
● El mar de Galilea:
centre industrial
de la pesca
COMERÇ
● Palestina era un pas
obligat per al comerç
internacional
● Exportació productes
agrícoles.
● Importació objectes
de culte
11. Jerusalem
❖Jerusalem capital de l’estat d’israel - Palestina des de 1950
❖La paer oriental de la ciutat és territori ocupat segons la ONU
❖És una ciutat antiga de molta importància per a les altres principals regions
monoteistes del món Cristianisme, judaisme, i islam.
❖El 1967, conclou la guerra dels sis dies, Israel a conquerir Jerusalem Est, i la regió de
Cisjordània i va iniciar el procés per tal d’unificar els territoris, la qual cosa es va fer
oficial el 1980.
❖El 1988, Jordània va renunciar a la seva reclamació de Cisjordània, però només
reconeixerà el control de l’Autoritat Palestina sobre aquestes regions. La ciutat
antiga de Jerusalem i les muralles van ser declarades l’any 1981.
12. El Domini Romà
-Palestina formava part Imperi Romà.
-Abastava 3 continents: Sud i Oest d’Europa, l’Oest d’Àsia i el Nord d’Àfrica.
-Dins dels seus límits: Britània, Gàl·lia, Espanya, Suïssa, països pel Sud del Rio Danubi,
Itàlia, Grècia, Turquia, Àsia Menor i el Nord d’Àfrica.
13. Personatges Històrics
·Octavi August (63 a.C - 14 a.C)
-Successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
-Governa imperi de facto i funda dinàstia julio-claudia.
-Crea monarquia amb forma de principat→ període culminat de pau; ”pax augusta”
-Parla sobre l’esclavatge i la moral→ fomentant el matrimoni i castigant l’adulteri.
14. Personatges Històrics
·Tiberi (14 d.C - 37 d.C)
-Successor d’Octavi August i el segon emperador romà.
-August li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes i el va adoptar.
-August mor i Tiberi es queda tots els poders.
-Reorganitza l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions (unitats militars).
15. Personatges Històrics
·Herodes el Gran (40 a.C - 4 a.C)
-Va ser rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea.
-Era d’origen idumeu, empeltat de cultura grecoromana.
-No practicava de cor la Llei jueva.
-Intensa activitat constructora de grans fortaleses i noves ciutats.
16. Personatges Històrics
·Ponç Pilat (26 a.C - 36 a.C)
-Governador de Judea, successor de Valeri Grat.
-Intenta romanitzar la província = enfrontaments dirigents jueus.
-Detalls de la seva vida desconeguts.
-Va condemnar a Jesús a morir a la creu per les demandes dels sacerdots del temple.
18. Les classes socials jueves
Es distingeix en tres estrats:
Els rics
a) La cort: El poble jueu en temps de Jesús va viure sota els auspicis de la família
herodiana.
b) La classe adinerada: La noblesa sacerdotal i els membres de la família del gran
sacerdot.
La classe mitjana : Els propietaris, artesans, sacerdots, mercaders i petits comerciants.
Els pobres : Grup més nombrós. Eren malalts, leprosos, cecs, invàlids que vivien de
l'almoina. Figuraven els jornalers. En aquesta classe social també està composta pels
llibertins, els esclaus, els doctors de la llei i els mestres.
19. El judaisme en temps de Jesús
❖El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques
religioses, el centre era el monoteisme.
❖Conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en
la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.
❖Força de resistència més gran del poble en moments d'amenaça per a la seva
existència.
20. El temple d’Herodes
❖El gran sacerdot i el Sanedrí
El Sanedrí era la Cort Suprema de la llei jueva, amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la
Torah, tant oral com escrita. Alhora, ostentava la representació del poble jueu davant l'autoritat romana.
El Gran sacerdot era el líder polític dels jueus
❖Els escribes i sacerdots
Els escribes eren els copistes de l'Antiguitat. Era un personatge fonamental, ja que eren cultes, Pels hebreus
era el copista de les Sagrades Escriptures i, posteriorment, fins i tot el doctor i intèrpret de la llei.
Els sacerdots en la seva gran majoria, eren gent corrupta, amants dels béns materials i de les riqueses i que
aprofitaven del poder que els donava la seva església
21. Les Sinagogues
-Significa “reunió” o “assamblea”
-És el lloc d’estudi i d’oració dels jueus.
-La pregària en comunitat → important al judaisme
-Preguen 3 cops al dia → objectiu sinagoga: ser un lloc per exercir l’activitat.
- Tenen un Lideratge laic presidit per un comitè i un president, electes per tots els
membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.
En obediència al segon dels deu manaments de l'Èxode, a les sinagogues no hi ha cap
imatge per representar-hi Déu.
22. Els Grups Religiosos
· Baptistes:
-Desig de proposar a tots la salvació.
-Una vegada a la vida → immersió en l’aigua = perdó dels pecats.
Hi ha 2 grups:
1. S’entorna en Joan (el Baptista), dura bastant temps.
2. S’entorna en Jesús, que havia estat batejat. → rebutgen els sacrificis sagnants.
23. Els Grups Religiosos
·Saduceus:
-Nom relacionat amb Sadoc (sacerdot del rei David).
-Apareixen II aC. Ocupaven lloc en el clergat i la classe política de l'època.
- Una part d'ells va participar en l'administració de la Judea romana.
- Doctrina conservadora = criticats al Nou Testament.
-Segons l’evangeli→ Morts de Jesús i Sant Jaume imputades pels seus membres.
24. Els Grups Religiosos
·Zelotes:
-Grup radical d’Israel → fundat per Judes el Galileu, després de morir Jesús.
-Objectiu: Judea independent de l’Imperi Romà → mitjançant la lluita armada.
-”Primer grup de terroristes” → segrest i homicidi de civils que col·laboraven amb el
govern romà.
-Moviment amb popularitat → van preferir la llibertat de Barrabàs,
un líder Zelota abans que la de Jesús.
25. Els Grups Religiosos
·Essenis:
-Membres de la secta jueva fundada a l’II aC.
-Vivien al desert i predicaven la fraternitat i el desprendiment de riqueses.
-Són descrits per Flavi Josep, Filó d’Alexandria i Plini el Vell.
-Esseni = probablement pur.
-Celebraven ritus de purificació amb aigua
26. Els Marginats
-Hi pertanyien→ Dones, nens, esclaus no jueus i gentils, pastors assalariats, pecadors,
publicans (recaptaven impostos).
-Molt pobres→ no tenien drets suficients per complir la llei que es regia per la religió.
-Considerats pecadors.
-Vivien de l’almoina.
27. La dona
❖El igual que els nens, perteneixien als grups marginats de la societat.
❖Jesús les valora, els dona atenció, carinyo i les tracte amb respecte i igualtat.
❖No tenien “ valor” econòmic ni religiós.
❖Les dones estaven subordinades primer als seus pares, i després als seus marits.
❖La seva condició socioeconòmica variava significativament d'acord amb el grau de
drets civils i d'herència assignats a elles per cadascuna de les cultures mediterrànies.