2. Evangelis.
Escrits que narren la vida i el missatge de Jesús.
Dels escrits hi ha diverses versions, però només quatre van ser anomenades
canòniques: evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan; la resta apòcrifs.
Dates aproximades dels evangelis:
-Mateu, c. 70 - 100.
-Marc, c. 68 - 73.
-Lluc, c. 80 - 100.
-Joan, c. 90 - 110.
3. Relatscanònicsiapòcrifssobrejesús.
A part dels evangelis canònics hi ha altres parts del Nou Testament (Epístoles
Paulines), probablement escrites dècades abans que els evangelis.
Els Ac 10:37-38 i Ac 19:4 es refereixen als principis del ministeri de Jesús.
Ac 1:1-11 expliquen més coses sobre l'Ascensió de Jesús.
Grups gnòstics tenien altres descripcions de la vida: Evangeli de Tomàs i l'Evangeli
de Pere...
4. altrestestimonissobrejesús.
Flavi josep→“En temps de Pilat visqué Jesús, un home savi, si se l’ha d’anomenar home: car feta obres
meravelloses i era mestre de tots aquells que escolten de bon grat la veritat, i va guanyar-se molts jueus i molts
grecs. Aquesta era el Crist. I després que fou condemnat per Pilat a la creu, per l’acusació dels principals, aquells
qui primer l’estimaren no deixaren de venerar-lo.”
Tàcit→ “Aquest nom els ve de Crist, el qual, mentre Tiberi era emperador, havia estat condemnat a la pena
capital, pel procurador Ponç Pilat. Reprimida momentàniament aquesta superstició perniciosa ha tornat a
emergir, no solament a Judea, bressol del mal, sinó fins i tot a Roma, on arriba i s’escampa tot el que hi ha, arreu,
de terrible i vergonyós”
Sanhedrin→ “La vigília de la festa de Pasqua, Yeixu fou penjat. Durant els quaranta dies anteriors a la seva
execució, un pregoner va anar anunciant: “Aquell és a punt de ser 2 apedregat perquè ha practicat la màgia, ha
seduït i esgarriat Israel. Tothom qui vulgui dir alguna cosa a favor d’ell, que es presenti i que ho manifesti”(...)
6. Territoriiregions.
Jesús va néixer i va viure en Palestina.
Des de l'any 64 a. C., aquesta regió formava part de l'imperi
romà.
El mar Mediterrani el limita l'oest, i la vall del riu Jordà l'est.
Gran importància pel pas de comunicacions i comercis.
7. Territorisiregions.
Palestina estava dividida en quatre províncies:
1. Galilea→ Situada al nord, es troba Natzaret i a 140km Jerusalem; i està a prop
d'un precipici pel qual van intentar llançar a Jesús els seus propis paisans.
Jesús es va criar a Natzaret.
1. Samaria→ Situada entre Galilea al nord i Judea al sud, habitada per una
població d’emigrants d'origen assiri, potser juntament amb altres israelites.
Pels jueus, els samaritans eren un poble impur perquè hi havien molts
extrangers.
1. Judea→ Capital, Jerusalem, és la ciutat santa dels jueus. La importància
d'aquesta ciutat és religiosa, allí està el temple jueu, únic al món, al qual tots
han de peregrinar.
1. Perea→ "el país de més enllà", part del regne d'Herodes el Gran situada a
Jordània.
8. Recursoseconòmics.
Palestina tenia estrats socials extrems: els rics i els pobres.
Rics: Pocs, molt poderosos, conservadors en religió i també en política,
generalment pertanyien al grup dels saduceus.
Majoria de la població era pobre, es trobaven:
-Jornalers: guanyaven el sustent amb la feina, se'ls pagava per dies i
l'abonament era diari, treballaven de sol a sol per un denari i el menjar.
-Els mestres que no tenien un ofici ni exercien el comerç, vivien
de les ajudes que rebien dels seus admiradors i seguidors.
9. Jerusalem.
Capital de Palestina, però no reconeguda internacionalment.
Considerada pels palestins com a capital nacional.
Part oriental de la ciutat territori ocupat segons l'ONU.
Antiga ciutat de molta importància per les tres principals religions: cristianisme, islam i judaisme.
10. Dominiromà.
Any 63 a.C., Pompeu conquesta Jerusalem, i Palestina passa a poder de Roma.
Quan neix Jesús governa a Roma l'emperador Octavi August ,quan mor, és l'emperador
Tiberi.
En els territoris conquistats, Roma procura conservar els costums locals.
Herodes el Gran es posa com a rei vassall per tot Palestina. Obsessionat per mantenir la
seva sobirania sempre al costat del que manava a Roma i eliminar els que podien
aspirar al seu lloc.
12. OctaviAugust.
Roma 23 de setembre de 63 aC -Nàpols, 19 d'agost de 14
dC.
Successor de Juli Cèsar i primer emperador romà.
Es va imposar a la Guerra Civil que va haver després de
l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC.
Va ser succeit per Tiberí
13. tiberi.
Emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14
dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37.
Era fillastre d'August que li donà el permís per tornar a Roma del
seu exili a l'illa de Rodes.
Va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant
noves legions.
14. HerodeselGran.
Rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea.
Ascaló el 73 aC.
Sota el seu govern desenvolupament del comerç i de
l'agricultura, construccions d'importància.
Va edificar la fortalesa Antonia, palau reial, amfiteatre, teatre
i un hipòdrom.
L'any 20 a. C. va reprendre la construcció del temple de
Jerusalem.
15. PonçPilat.
Governador de Judea entre els anys 26 i 36.
Successor de Valeri Grat.
Conegut per ser l'home, que condemnà Jesús a morir a la
creu.
L'Església Ortodoxa el venera com a sant.
19. Eltempled’herodes.
Santuari edificat en 18 mesos, però la construcció dels patis i altres es va estendre per vuit
anys.
No es va acabar completament fins a uns sis anys després.
A causa que els jueus no li van permetre reedificar el temple fins que va tenir tot preparat
per al nou edifici.
Obra d'enginyeria.
La construcció més gran en el món d'aquell temps.
20. Eltempled’herodes.
1. Sanhedrí→ Gran consell de la Judea. Format per 70 membres. Les atribucions del sanedrí
eren el poder legislatiu, poder judicial i la part administrativa.
1. Gran Sacerdot→ Responsable màxim del temple y president del Sanhedrí. Situació
econòmica confortable. Col·laborador amb el poder romà.
1. Els escribes i els sacerdots→
-Els escrius: Majoria laics i la seva missió consisteix a explicar i actualitzar la llei en funció
dels nous temps i els problemes que es plantejaven.
-Els sacerdots: A Israel el sacerdoci era hereditari i s'adquiria per néixer a la tribu de Leví.
Uns 7000 sacerdots s'encarregaven d'atendre el temple.
21. Sinagoga.
Lloc de reunió dels jueus per l'oració.
Lloc on es forja la fe i la pietat del poble.
La cerimònia es dividia en dues parts:
-Shemà, que acabava amb una
benedicció.
-Lectura de la Llei, il·luminada per un
text dels profetes.
24. Fariseus.
Homes piadosos.
Coneixien bé la Llei i la complien
rigorosament.
Classe mitjana.
Nacionalistes i hostils als romans, però no
feien servir la força.
Es consideraven la resta d'Israel i
esperaven a la resurrecció dels morts.
25. ZELOTES.
Moviment extremista i armat.
Capes més pobres del poble.
No organitzaven revoltes i assassinats
aprofitant les reunions massives.
Comptaven amb el suport de les classes
populars.
26. Essenis.
Mena de monjos que vivien en
comunitat a la vora del mar
Mort.
Esperaven la vinguda de dos
messies, que restablirien la
justícia.
29. Malalts.
De la pell, leprosos i, d'afeccions
mentals o nervioses, eres
apartats de la vida social, fins
i tot de la religiosa.
Els minusvàlids freqüentment
convertits en captaires, eren
un altre tipus de marginats.
30. Gentilsiesclaus.
Gentils: Els que no eren jueus i pecadors públics eren discriminats per motius
morals-religiosos.
Esclaus: Majoria venien a ser com criats domèstics no lliures. Els jueus només
podien ser esclaus durant sis anys.
32. LADONA.No tenia els mateixos drets que l'home i depenia totalment del seu
pare fins els 12 anys, i un any després tenia lloc el matrimoni.
Després la dona passava a dependre del marit. Ell podia
divorciar-se; la dona, no.
En el culte de la sinagoga no jugava cap paper. Només es limitava
a escoltar.
En els judicis seu testimoni no valia. La dona estava considerada
com a menor d'edat i una possessió de l’home.
Només l'home podia tenir diverses dones, i l'esposa havia de
tolerar l'existència d’elles.
