2. Evangelis
Es tracta d'escrits que narren la vida i el missatge de Jesús de Natzaret.
Durant els primers segles del cristianisme se'n varen escriure diverses versions, però només quatre foren
retingudes.
Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que és essencial en el missatge cristià en relació
amb al que hi ha estat afegit amb el pas del temps.
3. Evangelis Canònics: Formen part del cànon del Nou Testament.
En la seva defensa dels quatre evangelis canònics, va declarar que "no és possible que n'hi hagi més ni menys de quatre",
i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel, de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i
d'una àguila.
Aquest és l'origen dels símbols convencionals, principalment en el catolicisme, dels evangelistes, és a dir, els escriptors del
evangelis canònics: Evangeli segons Mateu, segons Marc, segons Lluc i segons Joan.
Evangelis Apròcrifs: Hi ha altres evangelis que no van ser incorporats al cànon del Nou Testament.
En la literatura evangèlica apòcrifa tingué un paper important el poble senzill.
La seva imaginació oriental per tot el que es presentava com extraordinari, misteriós i llegendari, trobà la manera d'omplir
els buits dels evangelis canònics amb detalls de la vida de Jesús.
5. Palestina en temps de Jesús
Palestina estava dividida en quatre provincies: Galilea, Samaria, Judea i Perea.
Galilea: Està situada entre Naím i Canà. I esta al costat d’un precipici on volien
tirar a Jesús.
Samaria: Esta situada entre Galilea i Judea. La gent es considerava fiel a la llei i
verdaders Israelitas.
Judea: Esta formada per montanyes. La importancia d’aquesta ciutat la crea el
temple dels jueus.
Perea: Estava al altre costat del Jordà. Vivien gregs i pagans.
6. Jerusalem
Aquesta era la ciutat jueva per exelencia, era la seva ciutat santa.
Estava completament emmurallada, i les seves cases eren comunment de planta
baixa, sobre tot aixo es podia veure el Temple i el palau d’Herodes el gran.
El temple tenia una forma rectangular, i nomes aquest ocupava una quinta part de
el territori de Jerusalem.
Herodes el Gràn va construir tres torres: Hippicus, Fasael i Mariamme.
7. Economia a Palestina
Aquesta es basava principalment en la agricultura, la industria i el comerç exterior.
Agricultura:
Estava constituida pel blat, l’ordi i les figues.
Industria:
La construcció estava en ple apogueu degut a la construcció del temple de Jerusalem.
La hilatura i la industria textil que estava constituida principalment per dones.
Comerç:
Interior: Era molt reduit degut a que les aldees prefereixen l’intercanvi amb mercancies per evitar les
tases.
Exterior: Era mes conegut. Les importancions eren purament d’articles de luxe.
8. Dominació romana a Palestina
Els Romans havien sigut molt respectuosos amb la religió Jueva.
Els Jueus que habitaven a Atenes es consideraven Jueus.
Moltes de les ciutats conquerides pels romans quedaven exemptes de les
obligacions que imposaven aquests a altres pobles.
Encara que les coses van començar a canviar desprès de la conquesta de Judea.
9. Personatges historics
Octavi August: (23 de setembre de 63 aC - Nola, Nàpols, 19 d'agost de 14 dC). Va ser el successor
de Juli Cèsar i el primer emperador romà. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se'l
coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
Tiberi: Era un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14dC fins a la seva mort,
el 16 de març del 37, successor d'Octavi August. Tiberi era fillastre d'August qui li donà el permís per
tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes.
Herodes el Gran: Fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Ponç Pilat: Fou un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i36 de la
nostra era, successor de Valeri Grat. És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà
Jesús a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se'n les
mans.
10. Societat Jueva
El Sanderín era la institució més important en la societat jueva.
Els Jueus celebravan 3 festes:
-La Pascua
-El Pentecostes
-I la dels tabernacles
La societat Jueva estava dominada pels romans, amb Octavio August per
emperador.
11. Judaisme
Els Jueus eren molt fidels a la llei aixi convertint-se en el poble de la llei.
Amb el seguiment tan fidel de la llei van convertir-se en persones molt mes
tradicionalistes, tal va ser que van arribar al punt que els dissabtes no podien fer
un total de 39 tipus d’accions.
Creien en el deu Yahvé (eren monoteistes).
12. Temple d’Herodes
Van treballar nou mil obrers per poder construir aquest temple.
Quinze escales en forma de semicercle conduïen a l’atri de les dones.
Ocupava una cinquena part del poble.
Va ser construit com diu el nom per Herodes el Gran
Avui en dia nomès queda una paret a la que
anomenem mur de les lamentacions.
13. El Gran sacerdot
Era el cap de tots els jueus a palestina i del extranjer.
Responsable del temple, administrador i president.
Era l’unic mortal que entrava a el “Sancta Santorum” la part mes sagrada del
temple.
Aquest es consagra quan li entreguen els ornaments de Gran sacerdot.
14. Sanedrí
Era la institució legislativa que impartia justícia a traves de la Torà.
Estava format per setanta-un membres, sota la presidència del Gran sacerdot.
Feia la funció d’un parlament.
Exercia el poder judicial, legislatiu i executiu.
15. Sacerdots
Aquests havien organitzat als jueus desprès del desterrament de Babilònia.
Ser sacerdot no era una cosa vocacional, sinò era un dret que es transmitia per
herència.
Estaven organitzats en 24 grups i cada grup asegurava el servei del temple
durant una setmana.
El més important d’aquests era el Gran sacerdot, pertanyia a la aristocràcia.
16. Escribes
Aquests eren els especialistes en la llei, els que la coneixien i la interpretaven.
Son teolegs, professors i jutges.
Ensenyen el que s’ha de fer per cumplir la llei
Aquests pertanyen a la aristocracia intelectual Jueva.
Si aquests a mes a mes eren fariseus tenien un gran poder perque tambe
ensenyaven i transmitien les tradicions.
17. Sinagogues
És el lloc d’estudi i oració pels jueus.
No es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sinó com a "lloc de reunió".
A les sinagogues no hi ha cap imatge per representar-hi Déu.
Els rabins no són essencials, de fet, moltes sinagogues no en tenen, però són
una guia espiritual.
18. Partits religiosos
Saduceus:Ocupaven un lloc en el clergat secular i la classe política de l'època. Una part d'ells va
participar en l'administració de la Judea romana.
Per la seva doctrina molt conservadora són molt criticats al Nou Testament. Les morts de Jesús de
Natzaret i de Sant Jaume són imputades a membres d'aquest grup social pels Evangelis.
Fariseus: Consideraven que l'única forma de desfer-se de l'ocupació romana era a través d'una revolta
armada, tal com van intentar amb fatal resultat.
S'hi van enfrontar, rebutjant la doctrina dels cristians primitius que pregonaven que era el Messies promès
a laBíblia.
19. Partits religiosos
Zelotes: Eren grups radicals a l’Israel, fundat per Judes el Galileu.
Aquests es van enfrontar repetidament amb els Fariseus i el Saduceus.
La paraula “zelot” ha passat a diferents idiomes com sinonim
d’intrensigencia o radicalisme.
Essenis: Aquests practicaven la fratenitat i el despreniment de les riqueses.
Vivien al desert.
Si algù hi volia accedir havia de ser instruit, acceptat i passar dos anys
de prova.
20. Partits religiosos
Baptistes: Són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen
el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua,
el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.
21. Els marginats
En la societat palestina havia grans grups marginats per diferents causes:
religioses, morals o racistes.
Els malalts es veien apartats de tota vida social
Eren discriminats per motius morals-religiosos.
Vivien de l’almoïna
22. La dona
No participaven de la vida pública
Les deures de l’esposa consistien a atendre les necessitats de la casa
No tenien cap dret
Les dones havien de passar desapercebudes en públic
Portaven la cara coberta amb una lligadura
