És una presentació en la que trobareu tota mena d'informació sobre la vida de Jesús o el judaisme en la seva época.

1. JESUS DE NATZARET
CONTEXT HISTÒRIC

2. Documents sobre Jesús 1
• Evangelis:
• Constitueixen el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe. Es tracta d'escrits que
narren la vida i el missatge de Jesús anomenat pels cristians Jesucrist.
• Durant els primers segles del cristianisme se'n varen escriure diverses versions,
però només quatre foren retingudes com a canòniques: els evangelis dits de
Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena apòcrifs.
• Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que és essencial en el
missatge cristià en relació amb al que hi ha estat afegit amb el pas del temps.
• Els evangelistes eren persones que creien en què Jesús fos l’escollit de Déu.

3. Documents sobre Jesús 2
• Evangelis canònics i apòcrifs sobre Jesús:
• Canònics:
Són els considerats inspirats per Déu.
Dignes de formar part de les SANTES.
Donen → Solidesa de l’ensenyament → ensenyances i vida de Jesús.
4→ autor diferent → Marc (60-75 dC.) / Mateu (65-85 dC.) / Lluc (65-95 dC.)
/ Joan (75-100 dC.)
Es diferencien en el seu contingut i l’ordenament dels esdeveniments.
• Apòcrifs:
No incorporats al cànon del nou testament. Omplen els buits.
Més antics→ Evangeli de Tomàs (basat en dites de Jesús) / Evangeli de Pere
(altra narració de la vida de Jesús).

4. Documents sobre Jesús 3
• Altres testimonis:
• Trobem textos de les autoritats romanes, les quals es van començar a interessar
per ell al veure el seu gran nombre de seguidors al inici del s.II dC. Flavi Josep,
Tàcit, Suetoni o Plini el Jove van ser uns dels autors d’escrits sobre Jesús, des de un
punt de vista “no-cristià”.
• Hi ha altres textos escrits per gent cristiana, que havia conegut a algun dels dotze
apòstols. Aquests relats no obstant so han sigut inclosos al nou testament. Climent
de Roma, Didakhé i Ignasi d’Antioquia són uns dels clars exemples.

5. Palestina en temps de Jesús 1
• Territoris i Regions:

6. Palestina en temps de Jesús 2
• Recursos econòmics:
• La vida econòmica en temps de Jesús depèn principalment de la classe
professional. Gaudien d'una gran estima els artesans, i molts dels escribes, per
subsistir, exercien una professió, entre les quals predominaven les indústries
familiars de la pell, la terrisseria i la tèxtil.
• Les nombroses construccions empreses per Herodes el Gran, van necessitar de
paletes, picapedrers, escultors, mestres d'obra i conservadors.
• Entre altres professions, figuren metges, barbers, oculistes, canvistes de diners i
banquers.

7. Palestina en temps de Jesús 3
• Rol de Jerusalem:
• La situació geogràfica de Jerusalem la feia pobra en recursos. La mateixa
configuració de Jerusalem en ciutat alta i ciutat baixa, condicionava a la seva
població; a la part alta vivia la gent noble i en la baixa la popular, afiliada a gremis.
• La seva importància radicava en la seva funcionalitat política i religiosa. Tenia
25.000 habitants en temps de Jesús, i els seus principals recursos procedien del
Temple, al qual acudien molts jueus de la diàspora i estrangers a pagar els seus
delmes.

8. Palestina en temps de Jesús 4
• Domini romà:
• 63 a.C Pompeo conquista Jerusalem, y Palestina passa a dependre del poder de Roma.
• Quan neix Jesús governa Octavi August i quan Jesús mor Tiberi.
• En els territoris conquistats, Roma procura conservar els costums locals. Es reserva la política
exterior, controla la moneda i els camins i exigeix un tribut elevat. Per aconseguir aquests fins es
serveix d'homes fidels.
• El jueu Herodes el Gran és un d'aquests homes. Roma l'utilitza per governar la Palestina ocupada.
Va ser posat pel Senat romà com a rei vassall per tot Palestina. Va governar des de l'any 37 a.C. al 4
a.C. Estava obsessionat per mantenir la seva sobirania mitjançant dos mètodes: estar sempre al
costat del que manava a Roma i eliminar els que podien aspirar al seu lloc.

9. Palestina en temps de Jesús 5
• Personatges històrics:
• Octavi August: 63 a.C - 14 a.C. Va ser el successor de Juli Cèsar i 1r emperador
romà. Va crear monarquia en forma de principat → període de pau (pax augusta)
Governa imperi “de facto” i fundà la dinastia de Julio-Claudia.
• Tiberi: 14 d.C - 37 d.C. 2n emperador romà i successor de O. August. Exiliat a la illa
de Rodes però va tornar temps desprès. Reforma la llei militar, reorganitza
l’exèrcit i crea noves legions.
• Herodes el Gran: 40 a.C - 4 a.C. Rei de Judea, Galilea, Samària i Idumea. Grans
fortaleses i noves ciutats. No practicava de cor la Llei Jueva.
• Ponç Pilat: 26 a.C - 36 a.C. Governador de Judea, successor de Valeri Grat. Intenta
romanitzar la província → enfrontaments amb els dirigents jueus. Va condemnar a
Jesús a morir a la creu.

10. Vida social en temps de Jesús 1
• Societat jueva en temps de Jesús:
• Saduceus:
Nom relacionat amb Sadoc.
Se’ls considera descendents del sacerdoci i l’aristocràcia de l’època Macabea.
Apareixen com un grup organitzat sota Joan Hircà i intervenen contínuament en
la vida política del país.
Per mitja del sacerdot i el sanedrí (consell).
• Zelotes:
Grups de jueus que guardaven el zel pel compliment de la voluntat de Déu.
A vegades utilitzaven mitjans violents.
Rebel·lió dirigida per Simó el Galileu a causa del cens imposat per Roma.
Van sorgir cap a finals de l’any 67 encara que ja n’hi havia grups que actuaven com
ells.
Objectiu: Judea independent de l’imperi romà mitjançant la lluita.

11. Vida social en temps de Jesús 2
• Judaisme en temps de Jesús:
El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats
característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una
concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat
com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus,
fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el
Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu. Aquesta va ser la força
de resistència més gran del poble en moments d'amenaça per a la seva
existència. La idea messiànica va revestir aviat característiques massa
terrenals, encara que mai va faltar una idea de missió essencialment
religiosa.

12. Vida social en temps de Jesús 3
• Temple d’Herodes:
El santuari en si és va edificar en Divuit mesos; però la construcció dels
patis i demés annexes és va estendre per vuit anys. Quan CERTs jueus és
van APROPAR a Jesucrist a l'any 30 E.C. i li van dir: "Aquest tremp SER
edificat en quaranta- sis anys" (Joan 2:20), sembla ser que és referien a la
feina que Encara seguia efectuant-se al recinte del tremp. No terminis per
complet ta Uns sis anys Abans de la seva destrucció en 70 E.C.

13. Vida social en temps de Jesús 4
• Sinagogues:
• És el lloc d'estudi i oració pels jueus.
• La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les
oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el
propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.
• tenen un lideratge dual: un lideratge laic presidit per un comitè i un president, electes per
tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.
• Es pot realitzar un ofici religiós si hi ha un minyan, és a dir un mínim de deu jueus adults.
• No es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sinó com a "lloc de reunió“.

14. Vida social en temps de Jesús 5
• Grups Religiosos:
Saduceus
Nom relacionat amb Sadoc.
Se’ls considera descendents del sacerdoci i l’aristocràcia de l’època Macabea.
Apareixen com un grup organitzat sota Joan Hircà i intervenen continuament en la vida
política del país.
Per mitja del sacerdot i el sanedrí (consell).
Zelotes:
Grups de jueus que guardaven el zel pel compliment de la voluntat de Déu.
A vegades utilitzaven mitjans violents.
Rebel·lió dirigida per Simó el Galileu a causa del cens imposat per Roma.
Van sorgir cap a finals de l’any 67 encara que ja n’hi havia grups que actuaven com ells.
Objectiu → Judea independent de l’imperi romà mitjançant la lluita.

15. Vida social en temps de Jesús 6
• Marginats:
• A la societat palestina havia grans grups marginats per diferents causes: religioses,
morals o racistes.
- Publicans: Eren marginats perquè cobraven, per arrendament dels romans, els
tributs sobre les mercaderies importades. Perquè els quedés una mica de guany
havien de cobrar una mica més del tribut. Cometien molts abusos, i el poble en
general els odiava i els tenia per lladres.
- Alguns malalts: Sobretot de la pell, leprosos i, d'afeccions mentals o nervioses,
endimoniats es veien apartats de tota vida social, fins i tot de la religiosa. Els
minusvàlids, freqüentment convertits en captaires, eren un altre tipus de
marginats.
- Els gentils i els pecadors públics: Eren discriminats per motius orals-
religiosos.

16. Vida social en temps de Jesús 7
• Dona:
• La dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l'home. Una dona
depenia totalment del seu pare fins a l'edat de 12 anys. A aquesta edat, se
celebraven normalment les esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni,
llavors la dona passava a dependre totalment del marit. Aquest podia divorciar-se;
la dona, no.
• En el temple, la dona no podia passar de l'atri reservat als gentils i a les dones. En
el culte de la sinagoga no jugava cap paper. Només es limitava a escoltar. En els
judicis seu testimoni no valia.
• La dona estava considerada com a menor d'edat i una possessió de l'home.