És un resum de la literatura hebrea i els seus autores més importants.

1. LITERATURAHEBREA
Grup: Albert Sánchez Piñol
Estudis: 1CHUM Batxillerat
Materia: Literatura universal
Professor: Pere Poy Baena
Curs: 2015-16

2. continguts objectius
1.Presentar la literatura
Hebrea.
1.Conèixer les diferentes
etapes.
1.Saber-ne dels autors
més destacables.
1. Què és la Bíblia?
2. Els manuscrits del Mar Mort
3. La literatura rabínica.
a)Les obres més importants de la
literatura rabínica.
4. L’Edat d’or del judaisme.
5. Personatges importants des del S.XI
fins al s.XIV.
6. Literatura hebrea en les terres
catalanoaragoneses.
7. Arribada del s.XVII.

3. Quèéslabíblia?
❖ La Bíblia és la biblioteca antiga del poble d’Israel i constitueix l’aportació
més gran del poble d’Irsael a la cultura de la humanitat. És el testimoni de
gairebé 2.000 anys d’experiència religiosa.
❖ Israel és una comunitat que té la convicció d’haver estat escollida per Déu. La
Bíblia narra la història fascinant que es produeix entre Déu i Israel narrada a
partir de formes literàries molt diverses.

4. elsmanuscritsdelmarmort
Van ser descoberts a partir de l’any 1947, han donat a
conèixer la biblioteca de la comunitat jueva que vivía a
Qumran, molt a prop del Mar Mort, des de la meitat del s. II
aC fins a la destrucció d’aquest establiment l’any 68 dC per
les légions de Roma.

5. Laliteratura rabínica
La literatura rabínica és el conjunt d'escrits produïts pels savis jueus al llarg
dels set primers segles de l’era cristiana. Aquest corpus literari és format per dos
grans gèneres literaris: L’halacà i l’agadà.
L’halacà: És el conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme, que tracten de
les obligacions religioses a les quals s’han de sotmetre els jueus en les seves
relacions amb Déu, amb el proïsme i amb l’univers.
L’agadà: és el conjunt de material no jurídic, com ara exposicions de caracter
homilètic, narracions, llegendes i màximes, que sovint complementen l’halacà.

6. Lesobresmésimportantsdelaliteratura rabínica
Les obres més importants són: la Misnà, la Tosseftà, els dos Talmuds i els
midraixos.
La Misnà: És un codi legal acabat cap l’any 200 dC i promulgat per rabí Yehudà el
Patriarca. La Misnà és el primer document que recull la <<llei oral>> del
judaisme. Apleguen 63 tractats que tracten de les lleis agrícoles, les lleis de
les festes i del dissabte, la situació familiar i personal, els danys i les
lleis de les festes i civil, les lleis que regulen la vida i les normes sobre la
puresa ritual.
La Tosseftà: acabada cap a l’any 250 dC, és un conjunt de complements de la Misnà.
El Talmud és una lectura analítica i un comentar 7i de la
Misnà. La part del Talmud dedicada a l’explicació de la Misnà és la Guemarà.
El Talmud de Jerusalem. acabat al 400 dC, conté 39 tractats de la Misnà.
El Talmud de Babilònia, redactat per les acadèmies jueves de la satrapia persa de
Babilònia, conté la Guemarà de 37 tractats de la Misnà.

7. El midraix: és la forma literària que adopten aquestes obres rabíniques. El midraix
és un comentari rabínic d’un text bíblic que té per finalitat explicitar
diversos pnts jurídics o desenvolupsr un ensenyament moral per mitjà de relats,
paràbolas i llegendes.
Les principals obres midràixiques són:
❏ La Mekhiltrà, que tracta sobre el llibre de l’Èxode. Sifrà, sobre el llibre del
Levític. Sifrè, sobre el llibre del Deuteronomi.
❏ Gènesi Rabbà, Levític Rabbà. Van ser recopilats al 400-500 dC.
❏ Càntic Rabbà, Rut Rabbà, Ester Rabbà, presenten uns principis teològics a través
de la lectura aquests versets.

8. L’edatd’ordeljudaisme
Amb la arribada de l’Islam a Europa a la Península Ibèrica es va dividir el judaisme
en la ‘’diàspora d’Esaú’’ (jueus en terres cristianes) i la ‘’diàspora d’Ismael’’
(jueus en terres islàmiques).
A l’Edat Mitjana, a l’Al-andalus es va produir l’edat d’or del judaisme amb
personatges molt importants:
Hasdai ibn Xaprut: cortèsa i home del govern del califa cordovès Abd al-Rahman III.
Moixè ben Hanokh: Gran mestre talmúnic provinent d’Itàlia i origen babilònic.
Dunaix ben Labrat: deixeble de Seadiyà.
Gerxom de Metz: Gran mestre del judaisme asquenazita molt influent per d’altres
posteriors com Raixí.
Yishaq ibn Halfun: Un dels poetes àrabs més grans del s. X.
Yehuda ben David (també conegut com Hayuy): Fou el pare de la gramàtica hebrea (en
llengua àrab)

9. Xemuel ibn Nagrella ha-Naguit: Home de govern molt important a la cort dels reis
Zirís de Granada. Va destacar la seva obra poètica en el periode en la divisió
del califat de Còrdova en taifes.
Xelomo ibn Gabriol: Escriptor tant de lírica com de prosa, majoritariament en àrab
pero part de la seva obra està escrita en hebreu semblant al de la Bíblia.
Yishak ibn Gayyat: Va redactar un comentari al Talmud en àrab. També va fou un gran
escriptor de poemes. Apart també va ser rabí i mestre de una acadèmia rabínica.
Yonà ibn Yanah: Fou el filòleg més important del s. XI. Va escriure en àrab una
descripció de la llengua hebrea en àrab
Issac ben Rovèn, el barceloní: Va treballar com a rabí a Dénia. Va traduir un
tractat jurídic de Hai Gaon i també fou gran poeta litúrgic de la època.
Bahyé ibn Paqudha: Va ser un dels moralistes més importants del poble jueu. La seva
obra més important s’anomena ‘’Els deures dels cors’’, la qual va escriure en
àrab i posteriorment va traduir al hebreu.

10. personatges importants desdelS.XIfinsals.xiv
Yehudà ha-levi deixa prop de 400 poemes seculars i 400
litúrgics
Abraham ibn ezra i Moises Maimònides escriuen tota mena
obres
Terres catalanoaragoneses van sobresortir figures com
Abraham bar yiha, Jucef ibn Zabara, Binyamin ben Yonà,
Xelomó ibn Parhon o el Esdra de Girona, on tractaven
temàtica de tota mena.

11. Literatura hebreaenterrescatalanoargoneses
Des del s. XII fins el s. XIV Les terres tant de Catalunya
com de Aragó foren un lloc on hi va abundar la literatura
hebrea amb escriptors que van destacar-hi (abans mencionats).
Molts van ser personatges importants en dites localitats, era
una temàtica variada però densament religiosa, per exemple el
comentari a la TORÀ de Mossé ben Nahman (nahmànides)

12. ArribadadelS.XVIII
Amb l’arribada del s. XVIII el món jueu coneixerà
un moviment nou que el farà entrar en la modernitat. Salomo Y. Rappaport i Samuel David Luzzatto
La Haskala és la versió jueva de l'Aufklarung, la
`Il·lustracio' alemanya. Meir Letteris
Yishaq Baer Levinson
Moses Mandelssohn Naphtali Herz Nachman Krochmal
Abram Dob Lebensohn
pare de
Mikha Yossef Lebensohn
Mordekhay Aharon Ginzberg Abram Mapu

13. Delromanticismealrealisme
● La segona generació la Il·llustració russa marca el moviment gradual del romanticisme
al realisme. Després de l'assassinat del tsar Alexandre l'any 1881 les comunitats
jueves de Rússia van ser sotraguejades per una ona de violència terrible.
● Els pogroms van posar en crisi la tesi de la Haskalà que els jueus s'havien
d'integrar en la societat russa. Molts jueus van començar a emigrar vers els Estats
Units d'Amèrica i altres es van afiliar als moviments revolucionaris després d'haver
abandonat qualsevol esperança de millora per als jueus dins del règim dels tsars.
Altres encara, inspirant-se en altres moviments nacionalistes romàntics van concebre
el somni de crear una llar nacional jueva a la Terra d'Israel. Els escriptors en
llengua hebrea van donar suport a aquest moviment anomenat Hibbat Tsion.
El moviment de Hibbat Tsion va aconseguir que molts jueus abandonessin les comunitats
d'Europa oriental i que s'establissin a Palestina, aleshores sota el govern de l'Imperi
Otomà. En el moment de la primera revolució russa una nova generació de joves pioners va
començar a emigrar a Palestina.

14. continuacióde“Delromanticismealrealisme”
Quan Bialik arribà a Tel-Aviv es va consolidar la seva primada com a centre de la
literatura hebrea. La Primera Guerra Mundial i la revolució comunista van afectar
greument els centres intel·lectuals de l'Europa de l'est Odessa i VatthVia van ser
gairebé destruïdes.
Durant la dècada del 1920 una colla d'escriptors rebels van trencar les seves relacions amb
Motnaim. Es van revoltar contra el classicisme de Bialik i dels seus seguidors. Els
rebels van publicar a Ketuvim, que es convertí en un òrgan de revolta literària. Cap a
la fi dels anys 1950 va emergir una segona generació d'escriptors nadius.
Molts havien estat alumnes de Simon Halkin a la Universitat Hebrea. Halkin els féu conèixer
els corrents dominants de la literatura angloamericana: la poesia d'Eliot i la nova crítica.
Aquests escriptors fan palesa la desil·lusió que vingué després de la Guerra de la
Independencia juntament amb la trobada amb els supervivents dels camps de concentració nazis
i dels jueus que venien dels països islàmics.