3. Es tracta d'escrits
que narren la vida i
missatge de Jesus
de Natzaret.
Per deixar
constancia de
l'existencia de Jesus
el que deia, pensava
i o expresava.
Van haver 4
evangelistes: Lucas,
Mateu, Lluc i Joan
N'hi ha 4, pero si
que hi ha 2 tipus de
evangelis que son
els canonics i els
apòcrifs.
Coneixem dates
aproximades: Lluc
entre els anys 50-60,
Mateu 60-70, Lucas
70-80
4. Romans
• Tàcit--> «Per acabar amb
els rumors, Neró (…) va
ser executat durant el
regnat de Tiberi a mans,
Ponç Pilat».
• Plini el Jove-->« He
considerat necessari
arrancar la veritat (…)
això, recorro a tu per
demanar-te consell».
Jueves
• El Talmud--> « " Yeshu"
que es va burlar de les
paraules dels savis i va
comentar l'Escriptura de
mateixa forma que els
fariseus».
• Flavi Josep--> «Jaume,
germà de Jesús anomenat
Crist, i alguns altres, i va
presentar contra ells
l'acusació de ser
transgressors de la llei, i
va condemnar a lapidar-
los».
Gregues
• Llucià--> Va escriure
burlant-se de la
credulitat dels seguidors
Jesús
• Cels--> Va acusar a Jesús
de ser un mag i un bruixot
5. Galilea: De Galilea era originari Jesús i a Natzaret
va viure fins al començament de la seva vida
Samaria: Els samaritans eren seguidors de la Llei:
admetien només el Pentateuc, rebutjaven la resta
dels llibres de l'Antic Testament i no reconeixien a
Jerusalem com a centre religiós.
Judea: És la regió sud de Palestina, la més extensa
i la més despoblada i pobra. La seva importància
en primer lloc, religiosa: és allà l'únic temple jueu
món
6. Judea va tindre una importància
econòmica molt gran per Palestina. La
gran afluència de pelegrins la feia centre
de grans negocis monetaris, de banquers,
recaptadors d'impostos, mercaders
d'esclaus i de bestiar.
7. L'any 63 a.C., Pompeu conquesta Jerusalem, i
Palestina passa a dependre del poder de
Roma. Quan neix Jesús governa a Roma
l'emperador Octavi August (del 31 a. C. al 14
d.C.). Quan Jesús mor, és l'emperador Tiberi
(del 14 d.C. al 37 d.C.).
En els territoris conquistats, Roma procura
conservar els costums locals. Es reserva la
política exterior, controla la moneda i els
camins i exigeix un tribut elevat.
8.
9. Tiberi va pujar al tron l'any
14 d.C, a l'edat de 56 anys i
es diu que "posseïa un de
doble personalidad.elevado.
Era just, capaç i benèvol en
el seu govern provincial.Sin
això, a Roma Tiberi era un
tirà.
10. Va néixer a Roma l'any 60
a.C, va ser el pimer
emperador de Roma. El seu
govern es va caracteritzar
per una sèrie de victòries a
l'exterior la millora de la
hisenda, l'ampliació i
professionalització de
l'exèrcit.
11. Rei dels jueus. A la seva mort,
l'emperador August va repartir el regne
entre tres dels seus fills:
Herodes Arquelau: Etnarca de Judea,
Samaria i Idumea.
Herodes Antipes: Tetrarca de Galilea i
Perea.
Herodes Filip: Tetrarca de Batanea,
Gaulanítide, Traconítide i Auranítide.
Va morir a Jerusalem cap al 12 o 13 de
març de 4 a. C. (entre la Pasqua i
l'eclipsi de lluna).
12. Fou un governadorde la
província romana de Judea És
conegut per ser l'home, que
segons els evangelis
condemna a Jesus a la creu
Enla seva etapa com a
governador de Judea intentà
romanitzar la província el que li
ocasionà enfrontaments amb els
dirigents jueus
13.
14. SANEDRÍ
Era la institució més important de la societat jueva. Una espècie de parlament amb
poder legislatiu, executiu i judicial. Només estava limitat en les seves funcions pels
ocupants romans.
En l'època de Jesús, el Sanedrí consta de 71 membres, que es triaven d'entre
aquestes tres classes:
-Els ancians (representants de l'aristocràcia laica);
-Els grans sacerdots retirats i els membres de les quatre famílies de les que es triaven
generalment els grans sacerdots;
-Els mestres o doctors de la Llei, pertanyents les més de les vegades al partit dels
fariseus.
Exerceix la justícia segons les lleis jueves
15. L'origen de les sinagogues es remunten a
l'època de l'exili, i va sorgir com una forma de
reunió per instruir i comunicar la Torà, els
escrits pròpiament jueus, i no perdre de vista
les costums jueus enmig de tanta influència
estrangera.
No obstant això, en temps de Jesús era
creença generalitzada que la institució de la
sinagoga procedia del mateix Moisès.
17. • Pertanyen a la classe alta del país
• Religiosament eren molt
conservadorsSaduceus
• Era hereditari, en general era gent
pobra
• Vivien de les ofrenes i d'oficis que
es buscaven.
Sacerdots
18. • La majoria eren laics
• Explicaven i actualitzaven la Llei en
funció dels nous tempsEscribes
• Coneixien bé la Llei i la complien
rigorosament.
• Eren nacionalistes i hostils als romansFariseus
19. • Eren un moviment extremista i armat.
• Organitzaven revoltes i assassinats
aprofitant les reunions massivesZelotes
• Monjos que vivien en comunitat a la
vora del mar Mort
• Esperaven la vinguda de dos messiesEssenis
20. • No tenia els mateixos drets ni
religiosos que l'home
• Depenia totalment del seu pare,
després del marit
Dona
• El poble en general els odiava i els
tenia per lladres
• Alguns malalts, sobretot de la pell,
leprosos
Marginats
