3. Els evangelis: Què són i perquè s’escriuen
Què són?: Es tracta d’escrits que narren la vida i el missatge de Jesús de
Natzaret. Durant els primers segles del cristianisme se’n varen escriure
diverses versions, però només quatre van ser retingudes com a canòniques: Els
evangelis dits de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan. A la reste se’ls anomena
apòcrifs.
Perquè s’escriuen?: Els evangelis es van escriure per deixar constància de la
vida de Jesús de Natzaret i de les seves obres.
4. Relats evangèlics canònics i apòcrifs sobre
Jesús de Natzaret
Canònics: Els evangelis canonics són aquells que van ser escrits els primers
segles de la nostra era pels quatre evangelistes.
Apòcrifs: Van ser incorporats al nou Testament. En la literatura evangèlica
apòcrifa tingué un paper important el poble senzill. Els mes antics son
l’Evangeli de Tomàs i d’en Pere.
5. Altres testimonis escrits sobre Jesús:
Romans, Musulmans i Jueus.
·Jueus: Entre les fonts jueves més destacades per les dades que aporten sobre
Jesús hi ha l'historiador jueu Flavi Josep, que alerta de les tensions romanes i
jueves fent referència a Jesús.
·Romans: Gai Suetoni Tranquil, va ser un governador romà que va fer
referències directes a la figura de jesús.
·Musulmans: No se’n tenen gaires, però en els seus llibres sagrats s’hi fa aluna
remota referència.
7. El territori i les regions
·Jesús va néixer oficialment a Betlem, malgrat
això ens referim a ell com a Jesús de Natzaret
perquè va fer la seva vida a aquella ciutat.
·Es va moure per tot l’estat palestí predicant les
seves paràboles encara que majoritàriament
es va moure per Judea i Galilea.
8. Recursos econòmics
·Evidentment, en aquella època les classes socials es dividien en aquells que
tenien molt i aquells que no tenien ni per menjar. Aquests últims solien ser
pagesos, artesans, ramaders, agricultors, captaires i els primers solien ser
prestigiosos escribes, governants, membres d’ordres religioses…
·Jesús va néixer al si d’una família pobra. De pare fuster i de mare sense
treball, es va dedicar a l’ofici del seu pare Josep.
9. Jerusalem
·Jerusalem és l’actual capital de Palestina i és vista com l’anomenada “Terra
Santa”.
·És aquí on el governant Ponç Pilat va ordenar la crucifixió de Jesús i també on
va ser executat i crucifixat.
10. Domini Romà
·El governant de l’imepri era August encara que el rei mandatari establert a:
Judea, Galilea, Samaria i Idumea era Herodes I el Gran.
·Els romans tenien establertes unes polítiques imperialistes i opressores
respecte el que ells consideraven agitador, és per això que matarien a Jesús.
·Ponç Pilat va ser un procurador del rei Herodes i va ser qui va jutjar a Jesús de
Natzaret i qui va ordenar la seva crucifixió.
11. Personatges històrics
·Octavi August: Va ser el primer emperador de l’imperi romà i el que va tenir
més longevitat al poder.
·Tiberi: Va ser el segon emperador de l’imperi romà. Va ser un emperador molt
més apàtic i una mostra del que desgasta el poder.
·Herodes el Gran: Era el rei dels 4 estats que conformaven Palestina. Se’l
descriu com a una persona: dolenta, cruel i vil.
·Ponç Pilat: Va ser el cinquè procurador de Judea i el culpable del suplici i
crucifixió de Jesús de Natzaret.
13. La societat jueva en temps de Jesús
·La societat de l’època i el sistema de govern estava organitzat de la següent
manera:
14. El judaisme en temps de Jesús
·Un Déu: Els jueus de l’època eren monoteistes, és a dir, només creien en un
únic Déu al qual anomenaven: Yavé.
·Un poble: Els jueus creien que Israel era el poble de Déu perquè havia sigut ell
qui els havia alliberat de l’esclavitud egípcia.
·Una llei: Afirmaven que la voluntat de Déu estava constituïda per mitjà d’una
llei que els unia entre sí.
15. El temple d’Herodes
·Fou el santuari principal del poble Israelita i contenia l’arca de l’aliança i el
canelobre dels set braços.
·Gran Sacerdot i Sanedrí: El sanedrí era una assemblea de savis constituïda per
23 jutges. El gran Sanedrí constava de 71 membres del gran ordre sacerdotal.
·Escribes i sacerdots: Els escribes eren aquells estudiosos que posseïen
l’habilitat de llegir, comprendre i escriure textos. Eren molt venerats durant
aquells temps, igual que els sacerdots, que sovint també escrivien.
16. Les sinagogues
Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus. Usualment hi ha
habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Encara que les oracions es
poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i
el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.
17. Partits religiosos
Saduceus: Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga
Judea. Apareixen al segle II aC.
Fariseus: Eren una comunitat jueva que va durar fins el segon segle i es considera successora dels
hassidim.
Zelotes: Grups radicals. El seu objectiu era una Judea independent de l'imperi romà mitjançant la
lluita armada.
Essenis: Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i el despreniment de les riqueses, i
celebraven ritus de purificació a base d'aigua.
18. Els marginats
La llei de Moisès organitzava la vida dels jueus en temps de Jesús. Aquells que
no observaren la llei eren considerats pecadors. Eren persones mal vistes per
la societat i estaven marginades.
Jesús anuncia que la bona notícia del Regne de Déu és per a tots inclosos, els
pecadors també. Ell es va relacionar amb totes les persones encara que
estiguessin mal vistes.
19. La dona
·La dona en aquella època era tractada com alguna cosa inútil i que només
servia per realitzar tasques domèstiques.
·Les dones no podien accedir a cap responsabilitat laboral ni molt menys
gubernamental ni religioses ja que consideraven que no tenien capacitats per
fer-ho.