2. Evangelis :
·Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe. Es tracta d'escrits que narren la vida i el
missatge de Jesús de Natzaret, anomenat pels cristians Jesucrist.
·Els deixebles de Jesús conserven l'ensenyament del Mestre. Llavors apareixen, seguint les pautes literàries de l'època, diferents tradicions
orals que es desenvolupen segons les necessitats de cada comunitat. Més tard, aquestes tradicions es posen per escrit.
3. Evangelis Canònics
·Dels evangelis, en el sentit literari, que van ser escrits els primers segles de la nostra era, quatre van ser acceptats per les autoritats
eclesiàstiques com a part del cànon del Nou Testament.
·La insistència de conservar només quatre llibres canònics va ser un tema central d'Ireneu de Lió c. 185. En la seva defensa dels quatre
evangelis canònics, va declarar que "no és possible que n'hi hagi més ni menys de quatre", i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel,
de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i d'una àguila.
Evangeli segons Mateu
Evangeli segons Marc
Evangeli segons Lluc
Evangeli segons Joan
4. Evangelis Apròcrifs
·A més dels quatre evangelis canònics, hi ha altres evangelis que no van ser incorporats al cànon del Nou Testament. Alguns d'aquests van
ser escrits després dels canònics, i per això van ser acceptats només per petits grups de la comunitat cristiana de l'Església Primitiva. Part
del contingut dels evangelis no canònics va ser declarat heretgia per la majoria de les branques del cristianisme, i alguns d'aquests van ser
objecte de persecució per part de l'Església Catòlica.
·En la literatura evangèlica apòcrifa tingué un paper important el poble senzill. La seva imaginació oriental per tot el que es presentava com
extraordinari, misteriós i llegendari, trobà la manera d'omplir els buits dels evangelis canònics amb detalls de la vida de Jesús.
5. Altres testimonis escrits sobre Jesus
Jueu :
Entre les fonts jueves més destacades per les dades que aporten sobre Jesús hi ha l'historiador jueu Flavi Josep , que deixà constància de
les relacions entre l'Imperi romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme
primigeni. El Testimoni flavià són els paràgrafs 63 i 64 del capítol XVIII de l'obra Antiguitats judaiques, que alguns crítics exposen de manera
independent perquè hi ha dubtes sobre l'autoria.
6. Palestina en temps de jesus
·En l'època de Jesús , el poble jueu estava sotmès al poder romà que exercia el seu domini a través del seu procurador o
governador. Les autoritats romanes exigien tributs personals i territorials pel César , i aportacions en espècie per al
manteniment de les seves tropes d'ocupació.
·L'actuació de Jesús de Natzaret va afectar d'una manera o altra la vida palestinense , les seves institucions , els seus
diferents grups socials , religiosos, i la política en aquells dies lligada amb la religió.
7. La vida social en temps de jesus
Zelotes: eren gent extremista .
Essenis: eren una especie de monjos que vivien a prop de la Mar Morta, esperavan al messies.
Poble: Era la clase social inferior que no coneixien ni complia la llei. Era la gran massa del país.
Dones: depenia de l’home, i ni tenia els mateixos drets ni privilegis.
Marginats: Se’ls consideraba pecadors. I el poble els odiava i discriminava.
8. El judaisme en temps de jesus
·El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una
concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida
quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el
Regne de Déu
9. El temple d'Herodes
El Temple de Jerusalem va ser el santuari principal del poble d'Israel i contenia en el seu interior l'Arca de l'Aliança, el canelobre dels
set braços i altres estris emprats per dur a terme el culte hebraic en temps de l'Edat Antiga.
-Gran sacerdot i el Sanedí
El Sanedrí era a l'Antic Israel una assemblea o consell de savis estructurat en 23 jutges en cada ciutat jueva. Al seu torn, el Gran Sanedrí
era l'assemblea o cort suprema de 71 membres del poble d'Israel.
-Els escribes i els sacerdots
Eren homes que coneixien bé la llei, i la complien. Exercien una gran influencia entre el poble.
10. Les sinagogues
·Es lloc d’estudi oracio pels jueus. Els terme hebreu és un casa d’oracio
Tene un lideratge laic presidit per un comité i un president, i un guía espiritual.
·En obediencia al segon dels seu deu manaments de l’Èxode, a les sinsgogues no hi ha cap imatge per representar-hi Déu.
11. Grups religiosos(partits)
La dominació Romana- L’any 63aC pompeià va conquistar jerusalem i Palestina va pasar a dependre del
poder de Roma.
L’herència d’herodes- Herodes va voler que els seus tres fills fossin reis, però els romans, només van
deixar que fossin goernadors.
El sanedrí-Eran institució més important de la societat jueva. Era com un paralament amb poder legislatiu,
executiu i judicial.Format per 71 membres.
12. La dona
La dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l’home.
Una dona depenia totalment delseu pare fins que se celebraven les esposalles i llavors la dona era del
marit.
No jugaba cap paper ni en la societat ni en les sinagoges, estaba consederada un propietat del home.
13. Els marginata
Eran els que expulsaban
de la ciutat a pobles .
-Els publicans:
eran els que cobraven impostas i els pujaba per conseguir diners, era una feina
molt odiada.
-Alguns malalts:
es veien apartats de la societat i la religuio i tambe per que creien que les
malaties eran un castig de Deu.
-Els gentils:
eran ela que partanyian a una altra egnia diferent que no fos la jueva.
