Jesús De Natzaret

1. JESÚS DE NATZARET
EVA RUIZ HERBÓN
SANDRA FERNÁNDEZ CASADO

2. Context Històric
•Jesús va passar la major part de la seva vida a Galilea, un petit regne
vasalla de Roma, governat per un dels fills d’Herodes el gran.
• Jesús era jueu, i com a tal tenia una especial relació amb Jerusalem,
la ciutat santa, on es trobava el Temple al qual els jueus acudien en
peregrinació per donar culte a Déu.
• Jerusalem va ser important també perque va ser on va morir Jesús.

3. DEL JESUS DE LA HISTÒRIA AL CRIST DE LA FE
•Durant més d'un mil·lenni i mig els cristians van creure
fermament en Jesucrist, sense conèixer clarament o tenir accés
al Jesús històric tal com avui s'entén; però, ningú negà la validesa
i força d'aquella fe.
•Per al creient l'objecte de la fe cristiana és una persona viva,
Jesucrist, que va tenir plena existència humana a la terra en el
segle I, i que ara, ressuscitat i glorificat, viu eternament en
presència del Pare.

4. EL MISATGE DE JESUCRIST: EL REGNE I EL CAMÍ
• Jesús tenia un missatge central que constituïa la base de
tot el seu ministeri i ensenyaments. Ell va assenyalar
aquest missatge fonamental enmig del seu sermó més
famós, El Sermó de la Muntanya.
• Va fer una afirmació sobre quin havia de ser la major
prioritat dels seus seguidors: "Mas busqueu primer el
Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us
seran afegides“
•Les paraules de Jesucrist són clares -el Regne de Déu ha
de ser el primer, l'èmfasi principal en la vida dels seus
seguidors.

5. QUE SON ELS EVANGELIS? QUAN S'ESCRIUEN?
PER QUE?
• L'evangeli és un conjunt de 4 llibres continguts en el Nou
Testament en on narra la vida, ensenyament i miracles de
Jesucrist. La majoria dels experts consideren que aquests quatre
evangelis van ser escrits entre els anys 65 i 100 d. C.
• El propòsit dels Evangelis no és donar dates i dades exactes dels
esdeveniments que estaven succeint o que anaven a succeir sinó
més aviat presentar a la Persona de l'nostre Senyor Jesucrist com
el Messies esperat, el Salvador.

6. EVANGELIS CANÒNICS I APÒCRIFS
• Els evangelis canònics són els que l'Església catòlica com
aquells que transmeten autènticament la tradició
apostòlica i estan inspirats per Déu. Són quatre i només
quatre: Mateu, Marc, Lluc i Joan.
• Els evangelis apòcrifs són els que l'Església no va acceptar
com a autèntica tradició apostòlica, encara que
normalment ells mateixos es presentaven sota el nom
d'algun apòstol.

7. ALTRES TESTIMONIS ESCRITS SOBRE JESÚS:
ROMANS, MUSULMANS I JUEUS.
• Jesús apareix esmentat en repetides ocasions en obres
d'escriptors romans com Tàcit, Suetoni, Flavi Josep i Plini
el Jove. El caràcter històric de Jesucrist també és testificat
per la literatura jueva hostil d'unes centúries.

8. TERRITORI I REGIONS DE PALESTINA
• Territoris Palestins és una de les denominacions que rep el
territori format per les regions de Cisjordània i la Franja de
Gaza, que formaven part del Mandat Britànic de Palestina fins
a 1948 i que van ser conquistades, ocupades militarment, i
administrades en conseqüència per Egipte i Jordània en 1948
i, des de 1967 i fins a l'actualitat.
•Palestina es dividia en tres territoris, Galilea, Judea i Samaría.

9. RECURSOS ECONOMICS A L'EPOCA
• La vida econòmica en temps de Jesús depèn principalment de la
classe professional. Gaudien d'una gran estima els artesans, i molts dels
escribes, per subsistir, exercien una professió, entre les quals
predominaven les indústries familiars de la pell, la terrisseria i la tèxtil.
•Les nombroses construccions empreses per Herodes el Gran, van
necessitar de paletes, picapedrers, escultors, mestres d'obra i
conservadors.

10. IMPORTANCIA DE JESURALEM
• Jerusalem posseeix també una gran importància per a la Cristiandat,
doncs aquí va viure i va morir Jesucrist. Només al barri cristià hi ha 40
edificis religiosos.
• Un dels llocs més destacats i rellevants d'aquest barri és la Via Dolorosa o
Via Crucis, l'últim camí que va recórrer Jesús, i que segons la tradició
cristiana anava del Tribunal al Gólgota, lloc on va ser crucificat i enterrat
•Molts pelegrins arriben a Jerusalem per seguir els passos de Jesús per un
recorregut que comença al barri musulmà, a la Porta del Lleó, i passa per
les 14 estacions del Via Crucis per finalitzar a l'Església del Sant Sepulcre;
allí es conserven algunes de les relíquies més importants del Cristianisme,
com la Pedra de la Unció i la Tomba de Jesús.

11. El Domini Romà
• En els territoris conquistats pels romans, l'emperador August
nomenava a un Prefecte o governador com el seu representant
per dirigir-ho tot. Des dels anys 6 al 41 el Prefecte de la Judea
va ser anomenat procurador que té el suprem poder militar, és
l'agent de finances de l'emperador romà.
• Sota les seves ordres hi ha els recaptadors d'impostos,
recolzats pels seus soldats. La justícia ordinària l'exerceix el
Sanedrí, però el procurador romà es reserva l'execució de la
pena de mort.

12. El Domini Romà
Pilat va ser procurador romà des del 26 al 35 està descrit com
un procurador fred i hostil als jueus, poc comprensiu amb les
seves tradicions religioses va provocar una resistència no
violenta quan amb engany va introduir a Jerusalem, ciutat
sagrada dels jueus, estendards amb la imatge del emperador.

13. OCTAVI
AUGUST
• Va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Des
de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, conduí, la transició cap a
una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà
amb un gran període de pau, anomenat com Pax augusta.
• Va reformar les institucions romanes, adaptant-les a la necessitat
de gestionar un Imperi tan extens: crear el Consell del Príncep, va
dividir les províncies en senatorials i imperials, va reorganitzar la
fiscalitat, sotmetent-la a la seva gestió directa i fent-la menys
costosa i va protegir el culte.

14. TIBERI
• Va ser el segon emperador romà perquè després de la mort de Cayo i
Lucio, els hereus al tron, va ser cridat per l'emperador i nomenat
successor.
• Se li reconeixen la seva capacitat administrativa i la seva habilitat de
governant, però la seva personalitat difícil i desconfiada, que el va
portar a desencadenar persecucions contra tots aquells que podien
enfrontar-se a ell, va generar al seu voltant la imatge d'un tirà cruel i
sense entranyes.
Acabat abandonant Roma i se'n va anar a governar des del seu lloc de
retir a Capri.

15. HERODES
EL GRAN
• Herodes va ser nomenat primer governador de Galilea i
posteriorment «tetrarca» per dirigir les relacions de Roma amb els
jueus, però va haver de fugir davant l'atac dels parts, que donaven
suport al representant de la resistència jueva contra la dominació
política i cultural de l'Occident grecoromà .
•L'any 40 a. C. el Senat romà va nomenar a Herodes rei dels jueus per
indicació de Marc Antoni, amb l'encàrrec de recuperar la Judea de
mans d'Antígona. Va combatre durant tres anys fins que va conquistar
Jerusalem i va decapitar a Antígona.
• En morir, va deixar el regne dividit entre els seus fills: Judea, Samaria
i Idumea per Arquelau i Galilea i Perea per Herodes Antipes

16. PONÇ PILAT
• Governador romà de la Judea. Es desconeix el seu origen. Va arribar a
aquest càrrec en l'any 26, aviat es va guanyar l'hostilitat dels jueus en
pretendre introduir el culte imperial mitjançant la col·locació d'imatges
pintades del Cèsar. Després d'això, va tornar a provocar les ires del
poble en voler pagar un aqüeducte amb els fons del tresor del Temple.
• Segons la tradició cristiana, Ponç Pilat va ser el responsable de la
condemna de Jesús de Natzaret a la creu, que va decretar per instigació
de la jerarquia religiosa.
• L'any 37 Pilat va ser destituït del seu càrrec pel governador de Síria,
Vitelio, a causa de la duresa amb la qual havia reprimit als samaritans al
Garizim.

17. Societat Jueva en temps de Jesús
• Les cases senzilles eren de tova, els de la ciutat de pedra amb
maó.
• Es prenien 2 menjars la més important la de la nit, el cap de
família pronunciava 1 benedicció sobre el menjar. Estava
Prohibit menjar uns quants aliments com el porc. És rentaven els
mans abans de menjar
• Per mesurar el temps dividint els hores del dia en dotze i el any
en uns llocs es seguia el cicle solar, i a uns altres, la piga.

18. Festes
importants
• El dissabte per Lloar a Deu
• La Pasqua es celebrava a la primavera
• La Pentecosta és recordava el Lliurament de la Llei a Moisès.
• Tabernacles es celebrava a l'inici de la tardor

19. El judaisme en
temps de Jesús
• El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats
característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una
concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat
com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe
que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el
Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.
•Al costat de la fe monoteística i a l'esperança messiànica, una funció
decisiva en el món religiós jueu era la Llei, deure que la vida religiosa
quotidiana posa al devot: el compliment porta la benedicció de Déu, la
falta, un deure d'expiació. La Llei es presenta a la Sagrada Escriptura.
L'observança de la Llei portarà divisions doctrinals dins el judaisme:
asideus, saduceus, fariseus, zelotes

20. El temple
d’Herodes
• Sanedrí, era la institució més important de la societat, constava de 71
membres: ancians, grans sacerdots i alguns mestres de fariseus.
• Societat teocràtica, rigorosament jerarquitzada amb criteris religiosos, la
societat jueva té el seu vèrtex en clar, casta restringida, tancada, i molt
organitzada.
• El president del Sanedrí era el gran sacerdot.
Summe sacerdot, nomenat pel procurador romà, la seva comesa era governar
el país sota la tutela romana. El Sanedrí exercia la justícia seguint les lleis
jueves per a tots els jueus, estiguessin a Palestina oa l'estranger. No tenia
poder per condemnar a mort.

21. El temple D’Herodes
• Els mestres de la seva tasca era el de copista de les Sagrades
Escriptures i posteriorment de coneixedor i intèrpret de la llei.
La mateixa paraula, etimològicament, al·ludeix a una persona
instruïda, un mestre de la Llei.
• Aguns sacerdots eren al seu torn escriguis.

22. Els sacerdots
Formaven part de la noblesa, estaven:
• El gran sacerdot
• Els sacerdots caps s'encarregaven de diferents funcions del temple.
• Els sacerdots simples, que eren la majoria, Les funcions cultuals dels
sacerdots estaven pràcticament limitades a dues setmanes per any, a
més de les tres festes anuals de peregrinació. Els sacerdots vivien deu
o onze mesos a l'any a casa seva i no se'ls exigia ser cultes.
• Els levites constituïen el clergat baix. Estaven en un grau inferior als
sacerdots i no participaven dels serveis rituals; estaven encarregats
únicament de la música del temple i dels serveis inferiors del mateix.

23. Les sinagogues
• Significa assemblea 0 congregació.
•Es fa servei sagrat cada dia. Lloc de culte i estudi, i on es
reunien els jueus per pregar.
• Jesús va utilitzar també les sinagogues per predicar.

24. Els saduceus
• A aquest grup saduceus, a part de les famílies sacerdotals,
pertanyien les principals famílies patrícies de Jerusalem i la
noblesa laica del camp jueu, els representants constituïen, amb
l'aristocràcia sacerdotal, part de l'Alt Consell, el Sanedrí.
•Els saduceus formaven un grup organitzat i reduït. Posseïen una
tradició basada en la interpretació de l'escriptura, tradició que
havien de seguir els membres en la conducta de la seva vida. La
pertinença al grup saduceu, com al dels fariseus, estava limitada.

25. Fariseus
• Eren el grup religiós més excel·lent. Es deien així perquè
propugnaven ser la "resta escollit per Déu" per a la salvació, la
veritable comunitat que el dia del judici seria la primera a ser
salvada.
• Les comunitats farisea seran molt tancades. creien que tant
les bones obres com la destinació i Déu són necessàries per a
la salvació de l'home

26. Zelotes
• Els zelotes van ser la facció més violenta del judaisme de la
seva època, enfrontant freqüentment als fariseus o saduceus, als
que acusaven de tenir "zel pels diners".
•Disposats a recórrer a les armes abans de pagar tribut.

27. Esenis
• Sentien que els havia estat confiada una missió, es
consideraven guardians de les Divines Ensenyaments. Eren
veritables sants, Mestres de saviesa.
• Van compartir les seves possessions, Vivien de l'agricultura i
l'artesania, van rebutjar l'esclavitud, i creien en la immortalitat
de l'ànima.

28. Baptistes
• Es van caracteritzar pel desig de proposar a tots i no
només a alguns la salvació, fins i tot als pecadors i als
paganos.
• El baptisme, immersió a l'aigua, fet un cop per sempre
(la qual cosa el distingeix dels ritus de purificació d'altres
sectes) era un ritu realitzat amb vistes al perdó dels
pecats.

29. Els marginats
• És l'estrat social més oprimit
• Vivien de l'almoina, eren els malalts i els discapacitats. L'estar
malalt es considerava que era un càstig de Déu.
• Els pecadors, com les prostitutes, exclosos per la seva professió
menyspreable.
• Els jornalers sense feina, els captaires.
• Els esclaus eren tractats com a propietat de l'amo i no tenien drets
legals

30. Les Dones
• No participava en la vida pública. La seva obligació era ocupar dels
seus fills, passava d'estar sota la submissió del seu pare a la del seu
marit, no podien ocupar un càrrec o funció pública i no s’admetrien
com a testimonis en un tribunal.
• De nena: No pot posseir res, ha de respectar al pare i germans, la
poden vendre d'esclava, no pot prendre decisions pròpies, el pare és la
seva representació jurídica.
• De casada: ha de gaudir al marit, no pot tenir béns propis, no pot
decidir res i si és esclava és el marit la qual l'ha de alliberar.

31. FI