Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la cloenda de la "Jornada Intensiu Digital 2021: Impacte i necessitats dels projectes amb col·leccions digitals" el 20 d'octubre de 2021 a Sala d’Actes de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Els reptes de l'accés obert a la ciènciaErnest Abadal
Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia:
1) Cantidad
¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA?
2) Extensión del modelo a otros ámbitos
¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación?
3) Credibilidad / Calidad
¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"?
4) Políticas
¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra?
------
Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment:
1) Quantitat
Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA?
2) Extensió del model a altres àmbits
Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca?
3) Credibilitat / Qualitat
Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”?
4) Polítiques
Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Aquesta ponència, que s'emmarca dins les Quartes Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2015) organitzades per l'Institut d'Estudis Catalans, presenta el Portal de la Recerca de Catalunya, un nou portal que té per finalitat visualitzar i difondre des d'un lloc únic l'activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya quant a investigadors, publicacions, grups i projectes de recerca per a la comunitat científica internacional, empreses, organitzacions finançadores i públic en general, facilitant així l'accés obert a la producció científica.
Presentació a càrrec de Sílvia Torres, ExLibris Software Sales Specialist, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Ciutadans competents científicament: les controvèrsies socio-científiques i...jdomen44
Què són i perquè cal treballar controvèrsies sòcio-científiques
I Recerca i Innovació Responsable (#RRI) ?
-Perquè les ciències s’aprenen millor.
-Perquè eduquem ciutadans més competents.
-Perquè és el que ens demana el currículum i les proves internacionals
Com fer-ho? presentació del projecte Europeu Engaging Science.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la cloenda de la "Jornada Intensiu Digital 2021: Impacte i necessitats dels projectes amb col·leccions digitals" el 20 d'octubre de 2021 a Sala d’Actes de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Els reptes de l'accés obert a la ciènciaErnest Abadal
Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia:
1) Cantidad
¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA?
2) Extensión del modelo a otros ámbitos
¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación?
3) Credibilidad / Calidad
¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"?
4) Políticas
¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra?
------
Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment:
1) Quantitat
Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA?
2) Extensió del model a altres àmbits
Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca?
3) Credibilitat / Qualitat
Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”?
4) Polítiques
Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Aquesta ponència, que s'emmarca dins les Quartes Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2015) organitzades per l'Institut d'Estudis Catalans, presenta el Portal de la Recerca de Catalunya, un nou portal que té per finalitat visualitzar i difondre des d'un lloc únic l'activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya quant a investigadors, publicacions, grups i projectes de recerca per a la comunitat científica internacional, empreses, organitzacions finançadores i públic en general, facilitant així l'accés obert a la producció científica.
Presentació a càrrec de Sílvia Torres, ExLibris Software Sales Specialist, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Ciutadans competents científicament: les controvèrsies socio-científiques i...jdomen44
Què són i perquè cal treballar controvèrsies sòcio-científiques
I Recerca i Innovació Responsable (#RRI) ?
-Perquè les ciències s’aprenen millor.
-Perquè eduquem ciutadans més competents.
-Perquè és el que ens demana el currículum i les proves internacionals
Com fer-ho? presentació del projecte Europeu Engaging Science.
Presentació del mòdul "Preparació de la investigació: selecció del problema, revisió de la literatura i propòsit de la recerca", per a l'assignatura d'Investigació i Innovació en tecnologia educativa, de 4t de Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Similar to Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols (20)
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Anna Cabré, Directora d'Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat diverses accions destacades, com el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l'emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).
Ángel Borrego, va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col•laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca. Els resultats mostren un creixent nombre de publicacions en col•laboració amb investigadors al voltant de quatre temes: treballs sobre biblioteconomia (bibliometria, gestió de dades, etc.) publicats a revistes d’altres disciplines; educació universitària i alfabetització informacional; revisions sistemàtiques i metanàlisis; i col•laboracions en les àrees de recerca dels grups d’investigació. Un estudi qualitatiu posterior va posar de manifest que el personal bibliotecari desenvolupa diferents tasques al llarg de tot el procés de recerca i que la coautoria ofereix beneficis al personal bibliotecari, especialment l’increment de la satisfacció laboral i la millora de la reputació tant individual com del servei de biblioteca en el seu conjunt.
Andreu Orte ens va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i els “bibliolabs”. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.
Gema Santos, també professora de la UB, va presentar la ponència “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. La recerca analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Properament, es preveu la publicació d'un article científic en base a aquesta recerca.
Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Es descriuen el projectes de restauració que es porten a terme al Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de ciències Naturals de Barcelona.
• CC BY NC
Es mostren els processos de treball i els resultats de la restauració d’una taxidèrmia amb la recuperació del color perdut per tal de poder ser exposada.
• CC BY NC SA
Es mostren els aspectes important en la conservació preventiva de les col·leccions paleontològiques i els materials que es fan servir habitualment.
• CC BY NC ND
Es presenten els trets generals de la implementació de la conservació preventiva dins el Pla de Museus 2030, els seus objectius, el projecte Re-org als museus de Catalunya.
CC BY NC ND
Se presentan los aspectos a tener en cuenta en la conservación de patrimonio de colecciones en general, así como la descripción detallada del Plan Nacional de Conservación Preventiva de 2011.
CC BY SA
Es mostra la trajectòria del Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona des del seu inici, reptes assolits i projectes en funcionament.
Laboratori conservació, MCNB
CC BY SA
Presentació de Clara Armengou, gestora de projectes i comunicació a DOAJ, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ignasi Labastida, Cap de la Unitat de Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
More from Museu de Ciències Naturals de Barcelona (20)
Accés obert: gestió dels drets i les llicències de propietat intel·lectual. I...
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
1. Indicadors per a fomentar la
participació en ciència oberta
Ismael Ràfols
Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València
CWTS (Centre for Science and Technology Studies), University of Leiden, NL
SPRU (Science Policy Research Unit), University of Sussex, UK
Jornada sobre Ciència Oberta
Museu de les Ciències Naturals
Barcelona, Octubre 2018
2. Resum
1. Per què són els indicadors/avaluació importants en ciència oberta?
Els incentius són una barrera per a les pràctiques de ciència oberta.
Sistema de revisió per experts i jerarquia de revistes, tancat en la torre d‘ivori.
2. Expectatives de nous indicadors per a l‘avaluació?
Twitter, cites a documents polítics, % accés obert, % dades oberts???
Les promeses dels nous indicadors no donen lloc a una avaluació robusta
– Comptar outputs (blogs, cafè científics, articles premsa) no reflecteix les qualitatSS
– La recerca és diversa, no pot ser coberta en uns pocs indicadors
– Substitució d‘objectius per indicadors, reducció de tasques i efectius indesitjables
3. Marcs d‘indicadors: cap a una avaluació plural i condicional
Avaluació hauria de deprendre de
– missió, objectius avaluació, pràctiques, agents implicats i els contextos de recerca
Cal fer avaluació per a cada configuració (marc)
– Genòmica de plantes per a la recerca bàsica internacional
– Agronomia aplicada a un context local específic
3. Valors clàssics i ciència oberta (sota vents autoritaris?)
Robert K. Merton
L’estructura normativa de la ciència
El 1942, Robert Merton escrigué sobre
els valors als que aspira la ciència
• Communalisme (coneixement compartit)
• Universalisme (tothom hi pot participar)
• Sense interès personal (bé public)
• Escepticisme organitzat (transparència)
...valors clau darrera de Ciència Oberta
La motivació del seu articles va néixer per l’ús de
la ciència en règims autoritaris (1930s-40s):
La seva resposta: La millor ciència floreix
en societats pluralistes i democràtiques
• Vents autoritaris
• Suppressió de drets i llibertats a migrants
i minories culturals i socials
• Ordre burocràtics vs. bé public
5. Què és avaluació?
Sinònims: valoració, apreciació, consideració, qualificació
• Definició: comprovar o fixar el valor d’un objecte d’acord amb certs criteris
especificats.
• Avaluación professional és la ‘determinació sistemàtica de la qualitat o valor
d’alguna cosa (Scriven, Evaluation thesaurus, 4th edition, 1991)
Objectius de l’avaluació:
• Auditoria / Retiment de comptes
• Distribució de recursos (e.g. beques, projectes, centres)
• Ànalisi i aprenentatge (per a millorar)
... segons la missió de la recerca:
• Coneixement acadèmic
• Formació
• Contribució Social
Indicadors bibliomètrics (JIF, cites) -- útils per a funcions d’auditoria en algunes
ciències naturals.
Problemàtics per altres funcions (formació, contribució social). Útil per a mànagers però
perjudicial per al sistema.
6. Problema: focus en indicadors bibliomètrics afavoreixen
la recerca de la torre d’ivori
- Cal contextualitzar
- Els indicadors serveixen per
a ajudar a reflexionar no per
a decidir
Hicks et al. (2015)
San Francisco
Declaration
of Research
Assessment
(DORA)
2013
No utilitzeu el factors
d’impacte de revistes!!
The Metric Tide
HEFCE Report
• Robustesa
• Humilitat
• Transparència
• Diversitat
• Reflexivitat
Wilsdon et al. (2015)
7. Principis del Manifest de Leiden sobre indicadors
1. L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa
per experts
2. El rendiment ha de ser mesurat d’acord amb les missions de recerca
de la institució, grup o investigador
3. L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser
protegida
4. Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i
simples
5. Les dades i les anàlisis han d’estar obertes a la verificació per part dels avaluats
6. Les diferències en les pràctiques de publicació i citació entre camps científics s’han
de tenir en compte
7. L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del seu
dossier d’investigació
8. S’ha d’evitar la concreció improcedent i la falsa precisió
9. Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors
10. Els indicadors s’han d’examinar i actualitzar periòdicament
Hicks, Wouters, Waltman, de Rijcke and Rafols (Nature, 2015)
8. Un procés d’avaluació
de la recerca
Quin són els objectius
de la recerca?
Quin són els criteris
per assolir els objectius
en el context específic?
Quins indicadors
representen els criteris?
Adam et al. 2018
10. Indicadors per a promoure la ciència oberta
EC Expert Group on Indicators for fostering engagement with OS.
(P. Wouters (chair), B. Holbrook, M. Jacob, Lynn Kamerlin, A. Oancea, I. Ràfols)
Nous mètodes d‘avaluació i indicadors per a:
• identificar and eliminar barreres per a la ciència oberta; (IF)
• promoure la capacitació i infrastructura en ciència oberta;
• reformar el sistema d’incentius per a fomentar la ciència oberta.
Quins indicadors?
11. Indicadors per a promoure la ciència oberta
Què és la ciència oberta?
• ‘nova aproximació al procés científic basada en la feina cooperativa i
noves maneres de difondre el coneixement utilitzant tecnologies
digitals i noves eines col·laboratives. La idea captura un canvi
sistèmic cap a un ús compartit de tot el coneixement en estadis
anteriors del procés de recerca.’ (p. 33)
Gran diversitat de pràctiques cap a la ciència oberta:
• Accés obert i dades obertes
• Open source en software
• Communicació amb media, i social media
• Ciència ciutadana (e.g. crowd-sourcing)
• Co-creació amb actors socials --e.g. en salut i agricultura
• Participació en avaluació i agendes de recerca
12. Exemple: Com la compartició de dades depèn del context
Wolfram Horstmann (RDA Long tail group) emfasitza la diversitat de dades
• Standardizació vs. ‘diversitat de dades’
“Estandards per a dades de recerca tenen l’objectiu de fer les dades
uniformes i homogènies. Però la diversitat de dades requereixen
multiplicitat i heterogeneïtat. Per tant, podríem dir que estàndards i
diversitat de dades estan en conflicte i s’exclouen l’un a l’altre.”
Propietats de les dades:
Tamany, format, estructura, compexitat, protocol, disciplina, mètode
Lloc: Les dades són creades en lloc específics, en un espai físic particular, i a
partir d’instruments específics, i guardades en llocs particulars.
Ús: Aplicacions diferents de dades demanen contextos human i tecnològics
diferents amb condicions diferents d’accés i participació.
13. Context de recerca: rànkings d’universitats per accés obert
Siler et al. (2018) -- estudi de pubs AO en salut global:
-- “...els autors que treballen a universitats de baix rànking tenen més
probabilitat de publicar en revistes de pagament, i menys probabilitat
d’escollir revistes que tinguin Article Processing Charge (APCs).”
-- “.. .autors que treballen a universitat d’alt rànking i institucions ben
finançades tendeixen a (...) escollir publicacions OA de pagament.”
-- Rànking basats en indicadors d’accés obert són anàlegs a jerarquies
científiques en publicacions tradicionals.
-- Suggereix:
• Indicators of AO reflecteixen recursos a disposició
• Poden reprodueir o accentuar desigualtats en la visibilitat
-- Fenomen possible en altres àmbits de ciència oberta
15. Cap a evaluacions basades en ‘marcs d’indicadors’
Dimensions a considerar en una avaluació
• Objectiu de l’evaluació
• Missió de la recerca
• Camp científic i mètodes de recerca
• Possibles co-creadors, agents participants i beneficiaris
• Contextos de recerca
• Recursos humans i tècnics (infrastructures, personal,
capacitació en ciència oberta)
Donada una determinada configuració de dimensions
-- certs indicadors específics seran relevants i altres NO
Atenció:
• NO hi pot haver indicador UNIVERSALS de ciència oberta
• Indicadors conventionals poden NO ser relevants en moltes situacions
16. Exemple: els canals de comunicació depenen del context
Els temes i els llocs específic són importants
Pràctiques estàndard practices d’indicadors convencionals de ciència
oberta poden no ser ideals.
• Recerca en ‘maracujà’ (passiflora o passion fruit) (Chavarro et al. 2017)
• Revista professional de pagament de pràctiques agronòmiques
• publicacions domèstiques professionals en portuguès i castellà
• Revista prestigiosa internacional d’accés obert (Gold)
• anglès inaccessible, llenguatge massa abstracte, publicació lenta
(plagues!)
• Recerca sobre immigració
• Ciències polítiques - distinció entre discurs acadèmic i divulgació és
ambígua
• Diari de pagament (paywall) més accessible que una revista OA.
18. Resum
1. Expectatives de nous indicadors per a l‘avaluació?
Twitter, cites a documents polítics, % accés obert, % dades oberts???
Les promeses dels nous indicadors NO donen lloc a una avaluació
robusta
– Comptar outputs (blogs, cafè científics, articles premsa) no reflecteix les
qualitatSS
– La recerca és diversa, no pot ser coberta en uns pocs indicadors
2. Marcs d‘indicadors: cap a una avaluació plural i condicional
Avaluació depèn de
– missió, objectius avaluació, pràctiques, agents implicats i els contextos de
recerca
Cal fer avaluació per a cada configuració (marc)
– Genòmica de plantes per a la recerca bàsica internacional
– Agronomia aplicada a un context local específic