Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia: 1) Cantidad ¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA? 2) Extensión del modelo a otros ámbitos ¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación? 3) Credibilidad / Calidad ¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"? 4) Políticas ¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra? ------ Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment: 1) Quantitat Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA? 2) Extensió del model a altres àmbits Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca? 3) Credibilitat / Qualitat Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”? 4) Polítiques Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?

1. Seminari sobre “Coneixement i informació en obert”
(Barcelona, 21/11/2013)
Els reptes de l’accés
obert a la ciència
Ernest Abadal
Universitat de Barcelona
abadal@ub.edu

2. Sumari
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Introducció
Les dimensions de l’accés obert
La batalla de la credibilitat
Altres àmbits
Polítiques: verd o daurat?
Conclusions
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
2

3. 1 Introducció
 Accés obert és una “visió”.
• Convenciment de que el sistema de comunicació
científica funcionaria millor amb aquest model
(accés lliure i gratuït als continguts acadèmics).
 Principals beneficis:
• Millora el funcionament de la comunicació
científica (difusió, impacte, reducció de costos,
etc.).
• Trenca barreres entre països rics i pobres en
informació.
• Permet la reutilització de la informació i de les
dades.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
3

4. 1 Introducció (ii)
 Suport institucional
• Universitats, agències finançadores de la
recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la
Ciència), etc.
 Moviment ja “madur”.
• Ampli coneixement entre els científics, editors,
etc.
 10 anys de la Declaració de Budapest.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
4

5. 1.1 Objectius / reptes
 Quantitat
• Quin percentatge dels continguts acadèmics ja
es troben en accés obert? Quan s'arribarà a l’OA
ple?
 Credibilitat
• Com esvair les crítiques a la manca de qualitat i
de rigor de les revistes OA? Com denunciar les
males pràctiques d’alguns editors?
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
5

6. 1.1 Objectius / reptes (ii)
 Altres àmbits
• Quins altres continguts, a més de les
publicacions científiques, es poden oferir en OA?
 Polítiques
• Quines polítiques de suport s'han d'implementar
per afavorir l’OA? Cal prioritzar alguna via (verda
/ daurada)?
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
6

7. 2 Les dimensions de l’accés obert
 Es disposa d'estimacions sobre l'impacte
quantitatiu de l’accés obert en el sistema de
comunicació científica. (Quant OA hi ha?)
 Sistemes de càlcul:
• Respecte del total de revistes.
• Respecte del total d'articles.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
7

8. 2.1 Revistes
 Revistes científiques
• Èlit (19.000 títols)
- OA: 10%
• Revisió per experts (59.000)
- OA: 8.000 (13,5%)
• Resta (101.000)
- OA: 14.600 (14,5%)
(Font: Ulrich’s)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
8

9. Taula 1. Distribució de revistes per països (valors absoluts)
País
Títols
1
USA
1250
2
3
Brasil
India
921
640
4
5
6
7
8
9
10
Regne Unit
Espanya
Egipte
Alemanya
Romania
Itàlia
Canadà
618
506
399
341
299
282
277
(Font: DOAJ)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
9

10. Figura 1. Directori DOAJ (llistat per països)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
10

11. Taula 2. Distribució de revistes per països (percentatge)
País
Revistes peer
review
Open
access
%
Brasil
568
374
65,85
Argentina
122
66
54,1
Romania
408
175
42,89
Espanya
559
191
34,17
India
2102
489
23,26
Canadà
1241
255
20,55
Itàlia
1667
195
11,7
USA
18057
1549
8,58
Alemanya
2626
223
8,49
Regne Unit
11263
476
4,23
(Font: Ulrich’s)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
11

12. 2.2 Articles
 17% d’Scopus (Laakso-Bjork, 2012)
- 12%, immediatament
- 5%, embargament
 20,4% del total (Bjork, 2010)
- 8,5%, en portals d’editors de revistes
- 11,9% en repositoris
 23% de WoK (Gargouri, 2012)
 50% del total (Archambault, 2013)
- Àrees: biomedicina (>60%)
- Països: Brasil (>65%)
- Estimació molt optimista
(Es basen en estimacions a partir de mostres)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

13. 3 La batalla de la credibilitat
 Dubtes sobre la qualitat de la revisió per
experts (peer review) en algunes revistes
OA.
 Les taxes (Article Processing Charges),
condicionen el debat.
 Males pràctiques: editors “pirates” (predator
publishers).
 Corrupció en el model OA.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
13

14. 3.1 Editors pirates (“predatory”)
 Són revistes que no acompleixen els mínims
nivells de qualitat (científica, editorial, etc.
etc.).
 Únic objectiu: publicar a canvi de taxes.
 Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado)
• Bloc (http://scholarlyoa.com/)
• Denuncia les males pràctiques i els infractors.
 Llista 2013
• Més de 400 editorials (“potencials, possibles o
probables”).
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
14

15. Fig. 2. Missatges enviats
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
15

16. Fig. 3. Pàgina web de la revista
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
16

17. Fig. 4. Portal web de l’editor
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
17

18. 4 Altres àmbits
 Dades obertes de recerca
 Dades obertes de l’administració
 Recursos educatius en obert
 Èmfasi en la reutilització.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
18

19. 4.1 Dades obertes de recerca
 Open Science Data.
 Objecte: les enquestes, mesures preses al
laboratori, seqüències ADN, etc. que
acompanyen qualsevol recerca.
 P.e. GenBank
 La seva reutilització pot suposar un estalvi
per a la recerca.
 Proposta d’una infrastructura global per a
dades.
 REBIUN té un grup específic i un informe.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
19

20. Fig. 5. Registre de dades de recerca
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
20

21. 4.2 Dades obertes de l’administració
 Open Government Data (Open Data)
 Objecte: informació generada pel sector
públic (administracions públiques). P.e.
cartografia, dades transports, cens, etc.
 Objectiu:
• Afavorir la transparència de l’administració.
• Possibilitar la creació de nous productes
(reutilització).
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
21

22. Fig. 7. Portal dades obertes Generalitat Catalunya
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
22

23. 4.3 Recursos educatius en obert
 Open Educational Resources (OER).
 Objecte: materials educatius que es poden
fer servir i/o reutilitzar per a la docència i
l’aprenentatge.
 S’està començant a conservar i difondre en
repositoris.
 P.e. MDX, CIRAX, JORUM, etc.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
23

24. Fig. 8. Repositori CIRAX
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
24

25. 5 Polítiques: verd o daurat?
 Quin és l’objectiu d’una política OA?
• Que els investigadors dipositin les seves
publicacions en repositoris (via verda) o que
publiquin en revistes OA (via daurada).
 Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?
• Gestors en política universitària (rectorats de les
universitats, directors de centres de recerca,
etc.) i administració pública (autoritats polítiques)
 Debat:
• Cal prioritzar alguna de les vies? Verd o daurat?
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
25

26. 5.1 Informe Finch
 Janet Finch, sociòloga Manchester Univ.
 Proposta: adopció de la via daurada per al
sistema de comunicació científica a GB.
 Cal incloure els costos de comunicació i
difusió científica en els pressupostos de
recerca.
 Model: pagament per part dels autors.
 Els editors hi estan d’acord.
 Ressò als mitjans de comunicació (britànics i
espanyols).
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
26

27. Fig. 9. Informe Finch
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
27

28. 5.1.1 Alguns problemes
 Què passa amb els autors que no disposen
de finançament per a la recerca? (Són una
part important del total)
 Què passa amb el material científic que no
es publica en revistes?
 Com funcionaria el model en països amb
poca estructura editorial? No dependrien
encara més d’editors globals?
 És possible la via daurada només en un sol
país?
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
28

29. 5.2 John Houghton / Alma Swan
 Difondre la recerca amb el model d’accés
obert és més efectiu i menys costós que per
la via de les subscripcions.
 En un sistema de comunicació científica
totalment OA els beneficis nets de la via
daurada serien superiors als de la verda.
 De moment, però, els repositoris segueixen
sent necessaris.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
29

30. 5.3 BOAI10
 Segueix mantenint la vigència de les dues
vies.
 Recomanació 3.1
• Totes les institucions d’educació superior han de
tenir repositori o participar en un de consorciat.
 Recomanació 3.5
• Ajudar els autors a pagar taxes (raonables) en
revistes OA.
• Finançar les revistes OA que no requereixen
taxes.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
30

31. Fig. 10. BOAI 10
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
31

32. 5.4 Situació a Espanya
 RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
 Ley de la Ciencia, Tecnología e Innovación
(Espanya, 2011)
• Article dedicat a l’accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
l’activitat de recerca amb finançament públic.
• Limitació en cas que no es tinguin els drets.
 Universitats
• Mandats (UPC, UOC, UB, UPF, etc.)
• Ajuts a publicació en revistes OA.
 Valoració: promouen fonamentalment la via verda.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

33. 5.5 Valoració
 Cal optar per una via exclusivament?
 Estem encara en una fase de transició i la
via verda (repositoris) encara és necessària.
 Avantatges:
• Pot ser adoptada de manera unilateral (i més
ràpida, per tant) per part del finançador, la
institució, a nivell nacional, etc. A un cost
relativament baix.
• Permet incloure treballs de recerca que no són
estrictament articles de revista.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
33

34. 6 Conclusions
 L’accés obert aporta importants beneficis al
funcionament de la comunicació científica.
 Creixement quantitatiu
• Bons percentatges en general (entre 20% i 50%
del total, segons estimacions).
• Majoria absoluta a països emergents (Brasil,
model a seguir).
 Sobre la credibilitat
• Èmfasi en els controls de qualitat.
• Denunciar editors “depredadors”.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
34

35. 6 Conclusions (ii)
 Ampliació del model d’accés obert
• Dades obertes de recerca i de l’administració.
• La reutilització és un element clau.
 Desplegament de polítiques favorables a
l’accés obert.
• Suport exclusiu a la via daurada presenta
problemes.
• Importància de mantenir la doble via (suport a
revistes i a repositoris).
• Importància del seguiment de l’acompliment dels
mandats.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
35

36. 7 Bibliografia





Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.
(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)
Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad,
calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net.
(http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-accesoabierto.html)
Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.;
Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at
the European and world levels—2004-2011. Brussels: European
Comission. (http://www.sciencemetrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf)
Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature:
situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273)
Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest
Open Access Initiative: setting the default to open (2012).
(http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10recommendations)
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
36

37. 7 Bibliografia (ii)





Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to
expand access to research publications.
(http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINALVERSION.pdf)
Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative
scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London:
Joint Information Systems Committee. January 2009.
http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmode
lsfinalreport
Laakso, M., et al. (2011). “The development of open access journal
publishing from 1993 to 2009”. PLoS ONE, 6, 6.
(doi:10.1371/journal.pone.0020961)
Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a
study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine,
10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124).
Swan, Alma; Houghton, John (2012). Going for Gold? The costs and
benefits of Gold Open Access for UK research institutions.
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
37

38. Moltes gràcies per la vostra atenció
E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
38