Es descriuen el projectes de restauració que es porten a terme al Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de ciències Naturals de Barcelona.
• CC BY NC
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Anna Cabré, Directora d'Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat diverses accions destacades, com el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l'emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).
Ángel Borrego, va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col•laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca. Els resultats mostren un creixent nombre de publicacions en col•laboració amb investigadors al voltant de quatre temes: treballs sobre biblioteconomia (bibliometria, gestió de dades, etc.) publicats a revistes d’altres disciplines; educació universitària i alfabetització informacional; revisions sistemàtiques i metanàlisis; i col•laboracions en les àrees de recerca dels grups d’investigació. Un estudi qualitatiu posterior va posar de manifest que el personal bibliotecari desenvolupa diferents tasques al llarg de tot el procés de recerca i que la coautoria ofereix beneficis al personal bibliotecari, especialment l’increment de la satisfacció laboral i la millora de la reputació tant individual com del servei de biblioteca en el seu conjunt.
Andreu Orte ens va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i els “bibliolabs”. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.
Gema Santos, també professora de la UB, va presentar la ponència “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. La recerca analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Properament, es preveu la publicació d'un article científic en base a aquesta recerca.
Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Anna Cabré, Directora d'Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat diverses accions destacades, com el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l'emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).
Ángel Borrego, va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col•laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca. Els resultats mostren un creixent nombre de publicacions en col•laboració amb investigadors al voltant de quatre temes: treballs sobre biblioteconomia (bibliometria, gestió de dades, etc.) publicats a revistes d’altres disciplines; educació universitària i alfabetització informacional; revisions sistemàtiques i metanàlisis; i col•laboracions en les àrees de recerca dels grups d’investigació. Un estudi qualitatiu posterior va posar de manifest que el personal bibliotecari desenvolupa diferents tasques al llarg de tot el procés de recerca i que la coautoria ofereix beneficis al personal bibliotecari, especialment l’increment de la satisfacció laboral i la millora de la reputació tant individual com del servei de biblioteca en el seu conjunt.
Andreu Orte ens va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i els “bibliolabs”. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.
Gema Santos, també professora de la UB, va presentar la ponència “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. La recerca analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Properament, es preveu la publicació d'un article científic en base a aquesta recerca.
Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Es mostren els processos de treball i els resultats de la restauració d’una taxidèrmia amb la recuperació del color perdut per tal de poder ser exposada.
• CC BY NC SA
Es mostren els aspectes important en la conservació preventiva de les col·leccions paleontològiques i els materials que es fan servir habitualment.
• CC BY NC ND
Es presenten els trets generals de la implementació de la conservació preventiva dins el Pla de Museus 2030, els seus objectius, el projecte Re-org als museus de Catalunya.
CC BY NC ND
Se presentan los aspectos a tener en cuenta en la conservación de patrimonio de colecciones en general, así como la descripción detallada del Plan Nacional de Conservación Preventiva de 2011.
CC BY SA
Es mostra la trajectòria del Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona des del seu inici, reptes assolits i projectes en funcionament.
Laboratori conservació, MCNB
CC BY SA
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Clara Armengou, gestora de projectes i comunicació a DOAJ, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ignasi Labastida, Cap de la Unitat de Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Reme Melero, científica titular del CSIC a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Un repàs dels 5 anys del BioBlitzBcn i de la participació activa del Departament d'Artròpodes del Museu i que han donat com a resultats:
5 anys:
10 dies de mostreig
3018 exemplars
180 families
272 morfoespècies
El documento describe la nueva exposición "Planeta Vida" en el Museo Blau de Ciencias Naturales de Barcelona. La sección sobre rocas y minerales incluye mesas interactivas sobre conceptos geológicos, vitrinas con especímenes clasificados de diferentes formas y un video sobre investigación mineral. El feedback de los visitantes sugiere mejorar la colección para públicos especializados y agregar gemas y minerales de la vida cotidiana.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Es mostren els processos de treball i els resultats de la restauració d’una taxidèrmia amb la recuperació del color perdut per tal de poder ser exposada.
• CC BY NC SA
Es mostren els aspectes important en la conservació preventiva de les col·leccions paleontològiques i els materials que es fan servir habitualment.
• CC BY NC ND
Es presenten els trets generals de la implementació de la conservació preventiva dins el Pla de Museus 2030, els seus objectius, el projecte Re-org als museus de Catalunya.
CC BY NC ND
Se presentan los aspectos a tener en cuenta en la conservación de patrimonio de colecciones en general, así como la descripción detallada del Plan Nacional de Conservación Preventiva de 2011.
CC BY SA
Es mostra la trajectòria del Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona des del seu inici, reptes assolits i projectes en funcionament.
Laboratori conservació, MCNB
CC BY SA
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Clara Armengou, gestora de projectes i comunicació a DOAJ, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ignasi Labastida, Cap de la Unitat de Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació de Reme Melero, científica titular del CSIC a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Un repàs dels 5 anys del BioBlitzBcn i de la participació activa del Departament d'Artròpodes del Museu i que han donat com a resultats:
5 anys:
10 dies de mostreig
3018 exemplars
180 families
272 morfoespècies
El documento describe la nueva exposición "Planeta Vida" en el Museo Blau de Ciencias Naturales de Barcelona. La sección sobre rocas y minerales incluye mesas interactivas sobre conceptos geológicos, vitrinas con especímenes clasificados de diferentes formas y un video sobre investigación mineral. El feedback de los visitantes sugiere mejorar la colección para públicos especializados y agregar gemas y minerales de la vida cotidiana.
More from Museu de Ciències Naturals de Barcelona (20)
El ámbito de rocas y minerales de la nueva exposición Planeta vida, en el Mus...
La restauració al MCNB
1. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les Restauracions al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Olga Muñoz Blasco
Restauradora, GROP S.L – MCNB
omblas@hotmail.com
Exposicions i Museografia
http://www.g-grop.com
17.18 Febrer 2021
Com citar aquest treball: Olga Muñoz Blasco (Grop, S.L). Les Restauracions al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. VII Trobada de Tècnics de Col·leccions de Ciències Naturals de Catalunya. 2021
2. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Què és la restauració i tipus d’intervenció
Es defineix com la intervenció professional en els béns del patrimoni cultural, amb el propòsit assegurar la
seva conservació i revelar o restituir el seu valor i qualitats estètiques o històriques.
Conservació curativa (mínima intervenció)
Totes aquelles accions aplicades de manera directa sobre un bé o un grup de béns culturals que tinguin com a
objectiu aturar els processos nocius presents o reforçar la seva estructura. Aquestes accions només es realitzen
quan els béns es troben en un esta de fragilitat notable o s’estan deteriorant a un ritme elevat, per la qual cosa
podríem perdre en un temps relativament breu. Aquestes accions de vegades modifiquen l’aspecte dels béns.
(consolidacions, deshidratacions , desinfestació)
Restauració (restauració expositiva)
Totes aquelles accions aplicades de manera directa a un bé individual i estable, que tinguin com a objectiu
facilitar la seva apreciació, comprensió i ús. Aquestes accions només es realitzen quan el bé ha perdut una part
del seu significat o funció a través d'una alteració o un deteriorament passats. Es basen en el respecte del
material original. En la majoria dels casos, aquestes accions modifiquen l'aspecte del bé. Alguns exemples de
restauració inclouen, reintegracions pictòriques i reintegracions volumètriques.
3. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
PRINCIPIS BÀSICS
- Recerca prèvia a la intervenció.
- Respecte vers l’original.
- Mínima intervenció.
- Compatibilitat dels materials afegits.
- Reversibilitat dels tractaments.
- Documentació de l’estat inicial i final
de la peça i del procés de restauració.
METODOLOGIA
1. Documentació
2. Examen i diagnòstic: patologies.
3. Proves tractaments.
4. Intervenció:
- consolidacions i fixacions
- neteges
- adhesió de fragments
- reintegracions volumètriques
- reintegracions pictòriques
4. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Exemples d’alteracions. Solucions. Productes i procediments
Les consolidacions i fixacions.
Les neteges.
L’adhesió de fragments i unió de fissures.
La protecció dels farcits.
Les reintegracions volumètriques.
Les reintegracions pictòriques.
Aproximació a l’espècimen.
5. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les consolidacions Les fixacions
Resina Acrílica. Paraloid® B72 al 3%
Acetona.
Per injecció
Resina Acrílica.
Paraloid® B72 al 3%
Acetona. Per degoteig
Metilhidroxietilcelulosa. Tylose® MH 300. Amb pinzell
Capa pictòrica i capa de preparació sobre
cartó. Tylose® MH 300. Amb pinzell
per impregnació (consolidació, fixació i
neteja)
Acetat de Polivinil Lineco®
al 5% Aigua Dest.
Per polvorització
Cebus olivaceus
Vespula vulgaris.
Coberta de llibre
Calichis minuta Model de fruita
6. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les neteges. En sec. Mecànicament.
Pols i brutícia. Etiquetes i suport de paper. Paletines, gomes d’esborrar,
goma en pols Wishab® i hisops de cotó.
Labrus bimaculatus.
Buceros hydrocorax
Vernissos esgrogueïts,
restes d’adhesiu i
intervencions anteriors.
Bisturís i eines de
dentista. Cebus olivaceus
Restes de mudes.
Pinces i aire
controlat.
Hypsignathus monstrosus
Elephas maximus
7. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les neteges. Humida o amb detergent
Buceros rinhoceros
Chrysolophus amherstiae
Esquirol
Diomedea exulan
Colobus guereza
Pols, brutícia adherida i restes de
productes d’intervencions
anteriors (sabons i “Autobrill”).
Aigua destil·lada, detergent Ph
neutre LM02®.
• Per immersió
• Amb cotó, aïllant les plomes o
pels inferiors amb làmina de
Melinex
• Amb esponges
Ursus maritimus
Làmina de Melinex per humitejar el mínim possible i evitar al màxim
que arribi a la pell.
8. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les neteges. Química
Monachus monachus
Cebus olivaceus
Nautilus pompilius
Paradisaea minor
Greix propi de la taxidèrmia, vernissos molt adherits o que omplen racons de difícil accés i taques de difícil identificació. Gel
d’Acetona , Gel d’Etanol i emulsions. Aplicat amb espàtules i retirat amb espàtules i hisops de cotó amb dissolvents.
Brutícia adherida plomes inferiors . Bany
Ultrasons amb WS.
Adhesius i cintes adhesives d’intervencions anteriors.
Dissolvents, hisops de cotó i bisturís.
Model Corall
Diomedea exulans
9. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
L’adhesió de fragments i unió de fissures.
Cyrtopleura costata
Meles meles
Model pera
Resina Acrílica. Paraloid® B72
al 20% Acetona. Amb pinzell.
Resina Acrílica. Paraloid®
B72 HMG. Amb aplicador.
Cianocrilat. Amb aplicador.
Acetat de Polivinil. Lineco®. Amb pinzell.
10. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Mus musculus
L’adhesió de fragments i unió de fissures.
Myotis myotis
Incidències que necessiten un reforç per
mantenir estable la unió de fragments o estrips
o per fixar l’espècimen a un suport.
Paper Japonès Tengujo 17 gm i Tylose® MH 300
• Mus Musculus. Reforç posterior.
• Myotis myotis. Unió provisional dels estrips i
unió definitiva per la part posterior amb tires
de paper Japonès desfibrat en el seu
perímetre.
• Herbari. Fixació a un suport.
11. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
L’adhesió de fragments i unió de fissures. Altres recursos.
Anas acuta Paradisaea minor
Actitis macularia
Unió del cap amb escuma de polietilè
“Plastazote” i agulles entomològiques. Unió de la cua amb tub de silicona.
Unió del primer dit amb agulla entomològica nº 3
inserida i adherit amb Paraloid® B72 HMG
12. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
La protecció dels farcits
Cap de foca i panxa
d’armadillo . Reixeta de
Polietilè i agulles
entomològiques.
Cap d’esturió. Escuma de
Polietilè i pintura acrílica.
Calyptorhincus banskii
Panxa d’au. Paper
Japonès i Paraloid® B72
al 3% Acetona.
13. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les reintegracions volumètriques
Circaetus gallicus
Lacerta lepida
Ursus
Escaiola o estuc (Modostuc o
Polyfilla) i ànimes d’agulles
entomològiques.
14. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les reintegracions volumètriques
Podiceps grisegena
Exocoetus volitans
Scorpaena porcus
Cepphus grylle
Scorpaena porcus
Teixit no teixit de polièster “Remay”® adherit amb
Paraloid® B72 al 10% Acetona.
Paper Japonès adherit amb
Tilose® MH300.
Paper Japonès (4 capes) i
simulació dels radis, adherit
amb Tilose® MH300.
Paper Japonès (5 capes) i
adherit amb Paraloid® B72
al 10% Acetona.
15. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les reintegracions volumètriques. Altres recursos.
Giraffa camelopardis
Avahi cleesei
Buata de polièster desfibrada inserida
als talls i tenyida amb pigments.
Ploma sintètica i roba de
polièster agafada amb tres
agulles entomològiques.
Buceros rhinoceros
Peluix sintètic adherit amb 3 punts de Paraloid® B72 HMG, prèvia capa
d’intervenció.
Resina epoxi Poxyglass Small 1045 NF.
Làmina prima
16. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Otis tarda
Les reintegracions pictòriques.
Campanile giganteum
Ceratotherium simum
• Capa d’intervenció: Paraloid B72® al 3% acetona.
• Procediment pictòric: Acrílics Golden®
• Tècnica pictòrica: tinta neutra.
17. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Les reintegracions pictòriques.
• Capa d’intervenció Paraloid® B72 al 3% acetona.
• Procediment pictòrica: Pintura acrílica Golden®
• Tècnica pictòrica: Il·lusionista .
Alligator mississippiensis
Rhyticeros plicatus
Model Pòlip
18. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Monachus monachus
Colobus guereza
Cercopithecus diana
Eritrhocebus patas Les reintegracions pictòriques.
• Capa d’intervenció Paraloid® B72 al 3% acetona.
• Procediment pictòrica: Pintura acrílica Golden®
• Tècnica pictòrica: Símil Trattegio.
19. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Intervencions pictòriques. Aproximació a l'espècimen. Proc. Pictòric: Acrilics. Tècnica: Il·lusionista.
Abans Després Abans Després
Larus fuscus
Mergus serrator
Anas clypeata
Sula bassana
Anas acuta
Anser anser
20. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Substitució ulls. Aproximació a l'espècimen
Abans Després Abans Després
Pteroglosus aracari
Diomedea chloroohynchos
Ramphastos vitellinus
Anodorhynchus
hyacinthinus
Clamator glandarius
Himantopus himantopu
21. VII TROBADA
DE TÈCNICS DE COL·LECCIONS DE
CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA
Agraïments a : Bernat Font Rosselló, Cristina Coll Siria, Natalia Hervás,
Marina Rull, Marta Golobardes.................................
Editor's Notes
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Intervencions anterior coral. Buscar foto
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita
Consolidació: descohesio del material amb aspecte pulverulent Mico i au fixació: problemes de separació de capes axecament que poden acabar en pèrdues. Llibre i model de fruoita