Presentació de Clara Armengou, gestora de projectes i comunicació a DOAJ, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Comunicació a càrrec de Lluís Anglada (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Comunicació a càrrec de Lluís Anglada (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
L'ús de la web social s'ha consolidat com un mitjà de treball per gestionar i compartir coneixement, comunicar, difondre i promocionar la informació, recursos i serveis de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
Material docent del curs RECURSOS I SERVEIS PER ESTAR AL DIA EN LA TEVA ESPECIALITAT impartit per Miquel Puertas i Marta Roca, dins l'oferta formativa de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UPC
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Anna Cabré, Directora d'Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat diverses accions destacades, com el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l'emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).
More Related Content
Similar to Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ i bones pràctiques. Clara Armengou
L'ús de la web social s'ha consolidat com un mitjà de treball per gestionar i compartir coneixement, comunicar, difondre i promocionar la informació, recursos i serveis de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
Material docent del curs RECURSOS I SERVEIS PER ESTAR AL DIA EN LA TEVA ESPECIALITAT impartit per Miquel Puertas i Marta Roca, dins l'oferta formativa de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UPC
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Anna Cabré, Directora d'Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona, va explicar que l’any 2021 el Govern municipal va presentar ‘Fem Cultura!’, i la 9a mesura és el Pla director 2030 de les Biblioteques de Barcelona, i una de les línies d’acció, dins l’àmbit de coneixement i innovació, fa referència específicament a l’adquisició del coneixement científic. Va argumentar que des de Biblioteques de Barcelona s’han realitzat diverses accions destacades, com el podcast “Ciència imprescindible”, que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l'emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola – Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert). Dins el programa BiblioLab, són diverses les programacions a recalcar, com el BiblioLab de Ciència i Ciència Jove (B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte), l’ American Space (B. Ignasi Iglésias – Can Fabra) o la Zona Gaming (B. Zona Nord).
Ángel Borrego, va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col•laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca. Els resultats mostren un creixent nombre de publicacions en col•laboració amb investigadors al voltant de quatre temes: treballs sobre biblioteconomia (bibliometria, gestió de dades, etc.) publicats a revistes d’altres disciplines; educació universitària i alfabetització informacional; revisions sistemàtiques i metanàlisis; i col•laboracions en les àrees de recerca dels grups d’investigació. Un estudi qualitatiu posterior va posar de manifest que el personal bibliotecari desenvolupa diferents tasques al llarg de tot el procés de recerca i que la coautoria ofereix beneficis al personal bibliotecari, especialment l’increment de la satisfacció laboral i la millora de la reputació tant individual com del servei de biblioteca en el seu conjunt.
Andreu Orte ens va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i els “bibliolabs”. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.
Gema Santos, també professora de la UB, va presentar la ponència “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. La recerca analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Properament, es preveu la publicació d'un article científic en base a aquesta recerca.
Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Es descriuen el projectes de restauració que es porten a terme al Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de ciències Naturals de Barcelona.
• CC BY NC
Es mostren els processos de treball i els resultats de la restauració d’una taxidèrmia amb la recuperació del color perdut per tal de poder ser exposada.
• CC BY NC SA
Es mostren els aspectes important en la conservació preventiva de les col·leccions paleontològiques i els materials que es fan servir habitualment.
• CC BY NC ND
Es presenten els trets generals de la implementació de la conservació preventiva dins el Pla de Museus 2030, els seus objectius, el projecte Re-org als museus de Catalunya.
CC BY NC ND
Se presentan los aspectos a tener en cuenta en la conservación de patrimonio de colecciones en general, así como la descripción detallada del Plan Nacional de Conservación Preventiva de 2011.
CC BY SA
Es mostra la trajectòria del Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona des del seu inici, reptes assolits i projectes en funcionament.
Laboratori conservació, MCNB
CC BY SA
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
More from Museu de Ciències Naturals de Barcelona (20)
Ciència oberta: estat de la qüestió. Anna Guillaumet
Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ i bones pràctiques. Clara Armengou
1. Publicar en accés obert:
indexació a DOAJ i bones
pràctiques
Clara Armengou
DOAJ Project and Communications Manager
3 d’octubre de 2018
2. Resum
• Què és DOAJ i quina és la seva missió?
• Revistes a l’Estat Espanyol / Catalunya
• Per què hauria d’enviar una sol·licitud a DOAJ?
• Quins són els criteris d’inclusió a DOAJ
• Bones pràctiques en les publicacions en Accés Obert
• SCOSS i COALITION S
3. Què és el DOAJ?
• El Directory of Open Access Journals es va fundar el maig de
2003, a la Universitat de Lund, Suècia.
• És una base de dades mantinguda per la comunitat i sense
ànim de lucre.
• Actualment inclou al voltant de 12.100 revistes i més de 3
milions de links a articles en accés obert.
4. La missió de DOAJ
• Mantenir i desenvolupar un directori de qualitat de
revistes acadèmiques en accés obert.
• Augmentar la visibilitat, difusió i descobriment de les
revistes en OA
• Ser el punt de partida per a totes les recerques sobre
revistes de qualitat
• Permetre als acadèmics, biblioteques i universitats
beneficiar-se de la informació disponible
5. DOAJ no inclou:
• Revistes híbrides
• Revistes gratuïtes sense llicències d’accés obert
• Revistes questionables (“predatory”)
• Revistes que han deixat de publicar (a menys que no tinguin
continuïtat en una altra revista)
• Revistes que no ens hagin enviat una sol·licitud!
6. Els deu països que han enviat més sol·licituds des de 2014
7. Les universitats catalanes a DOAJ:
Aproximadament 60 revistes indexades
2 revistes del Museu de Ciències Naturals
8. Per què enviar una sol·licitud a DOAJ?
• Més visibilitat per a la vostra revista
• El contingut de la revista es pot descobrir fàcilment
• Es demostra la qualitat en los processos editorials
• Millora de la reputació de la revista
• Atraure més autors
• Complir els requisits de les institucions finançadores
9. Dades a DOAJ
• Metadades disponibles via API, OAI-PMH, RSS, CSV
• Dades integrades en molts motors de cerca i serveis de
descoberta i catàlegs de biblioteques
• Aviat tindrem disponible un arxiu descarregable de tota la
nostra base de dades
10. Requeriments per a la inclusió a DOAJ
• Accés Obert (“gold”) open access - no híbrid
• Accés immediat a text complet sense embargament
• Peer review
• Text complet - no abstracts
• La principal audiència és acadèmica
• Qualsevol disciplina
• Qualsevol idioma
11. El web de la revista
• La revista ha de tenir un ISSN registrat a issn.org
• Espai web dedicat a la revista
• Navegació clara i enllaços al contingut
• Nom i adreça de l’editor
• Dades de contacte de la revista
12. Contingut de la revista
• Estructura organitzativa clara
• Taules de continguts
• URL única per article
• Data de publicació de cada article
• Cerca / navegació
• Mínim 5 articles acadèmics publicats per any
13. Informació de la revista
• Objectius i abast
• Instruccions per a autors
• Procés de peer review
• Despeses per a l’autor (fins i tot si no n’hi ha, s’ha d’incloure la
informació)
• Política d’exempció, si correspon
• Política d’arxivat, si existeix
14. Consell editorial
• La revista ha de tenir un/a editor/a i un consell editorial
• El consell editorial ha de tenir com a mínim 5 membres
• Els membres han de ser experts en l’àmbit
• S’han de demostrar les afiliacions dels membres
15. Procés Editorial
• Demostrar un rigorós control de qualitat
• Peer review externa abans de publicar
• Tipus de revisió: e.g. blind, double blind, open
• Revisió editorial només per a revistes d’arts i humanitats
16. Política d’Open Access
• El text complet de tot el contingut ha d'estar disponible en
accés obert, sense demores.
• La política d'accés obert ha d'estar clarament establerta en el
lloc web
http://www.budapestopenaccessinitiative.org/read
17. Llicències de contingut
• Els termes d’ús i reutilizació del contingut de la revista han de
ser clar tant per als autors com per als lectors
• Recomanem llicències Creative Commons
• Els editors poden escollir “com d’obert” és el seu contingut, per
exemple escollint una llicència que només permeti l’ús no
comercial
• Les agències i institucions de finançament acostumen a exigir la
llicència més oberta, CC BY
18. Copyright
• Els drets d’autor dels articles poden ser conservats pels autors
o transferits a l’editor
• Moltes editorials comercials encara demanen la transferència
de drets d’autor
19. Directrius de bones pràctiques
• Committee on Publication Ethics (COPE)
http://publicationethics.org/resources/code-conduct
• Open Access Scholarly Publishers Association (OASPA)
http://oaspa.org/membership/code-of-conduct/
• Principles of Transparency and Best Practice in Scholarly
Publishing
https://doaj.org/bestpractice
20. Full de ruta a curt termini
• Seguretat, estabilitat i escalabilitat
• Increment en la ingestió de metadades
• Validació i neteja de base de dades
• Projecte d’adquisicions
• Col·laboracions amb altres serveis (OASPA, CrossRef,
Metadata 2020)
23. SCOSS (The Global
Sustainability Coalition for
Open Science Services)
• SCOSS is an Open Science community that evaluates OS
services to ultimately encourage the de-centralised
international crowd-funding of essential infrastructure
• SCOSS’ goal is to help sustain the infrastructure to support the
implementation of Open Access, Open Science and Open
Scholarship
• The SCOSS development group comprises: EUA, IFLA, ERC,
COAR, Science Europe, SPARC, LIBER, SPARC Europe, EIFL,
AOASG, CAUL.