Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Els reptes de l'accés obert a la ciènciaErnest Abadal
Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia:
1) Cantidad
¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA?
2) Extensión del modelo a otros ámbitos
¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación?
3) Credibilidad / Calidad
¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"?
4) Políticas
¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra?
------
Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment:
1) Quantitat
Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA?
2) Extensió del model a altres àmbits
Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca?
3) Credibilitat / Qualitat
Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”?
4) Polítiques
Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Àlex López-Borrull, professor agregat d’Estudis Ciències Informació i Comunicació, UOC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Els reptes de l'accés obert a la ciènciaErnest Abadal
Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia:
1) Cantidad
¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA?
2) Extensión del modelo a otros ámbitos
¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación?
3) Credibilidad / Calidad
¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"?
4) Políticas
¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra?
------
Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment:
1) Quantitat
Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA?
2) Extensió del model a altres àmbits
Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca?
3) Credibilitat / Qualitat
Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”?
4) Polítiques
Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació d' Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona en el marc de la 1a Jornada de documentació ambiental a Catalunya, el 29 d'octubre de 2014 a Barcelona
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Discusión grupal No. del curso "La web un espacio para el aprendizaje" en las comunidades de aprendizaje de facebook y whatsapp
Tutor del curso: Carlos Gómez Valderrama
Le Sérignan Plage | Yelloh! Village | Dossier de presse juin 2013Gölitz Carole
Dossier de presse présentant le camping Le Sérignan Plage, ses hébergements glamping, ses 2 grandes nouveautés (les cabanes Canardières et le grand parc Aquatique), son spa, ses activités et services pour les enfants, ses offres découvertes
Werelddag van de Stedenbouw 2014. Vrp lecture parckdesign2014-parckfarmEls Brouwers
De 17de editie van de Werelddag van de Stedenbouw (7 november 2014, Vlaams parlement Brussel) focust op gebiedsontwikkeling. Bij deze aanpak gaan actoren en sectoren in een bepaald gebied samenwerken om een gedeelde ruimtelijke visie en een nieuwe dynamiek te realiseren.
Martin 23 ans et fraîchement diplômé vient d'être embauché chez SSII Consulting. Son commercial lui a proposé une superbe mission où il pourra développer ses compétences en Java/J2EE ! Chouette car c'est exactement ce qu'il cherchait : "Spring, Hibernate et Struts les technos du moment !" lui dit son commercial. "Mais avec un petit peu de maintenance sur l'ancienne appli en PHP mais c'est vraiment minime !" rassure-t-il.
Et c'est tout enthousiaste qu'il commence sa première journée de mission, dans une équipe ... un peu particulière ...
Au travers de cette histoire, je souhaite illustrer (en dessin) le quotidien d'une équipe caricaturée mais pas si éloignée que ça de la réalité de nos projets ...
Brochure Tap France présentant des exemples de fabrication sur-mesure d'équipements industriels et professionnels dans les domaines du stockage, manutention, logistique, protection de l'environnement, collecte des déchets, espace collectif et ateliers...
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació d' Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona en el marc de la 1a Jornada de documentació ambiental a Catalunya, el 29 d'octubre de 2014 a Barcelona
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Discusión grupal No. del curso "La web un espacio para el aprendizaje" en las comunidades de aprendizaje de facebook y whatsapp
Tutor del curso: Carlos Gómez Valderrama
Le Sérignan Plage | Yelloh! Village | Dossier de presse juin 2013Gölitz Carole
Dossier de presse présentant le camping Le Sérignan Plage, ses hébergements glamping, ses 2 grandes nouveautés (les cabanes Canardières et le grand parc Aquatique), son spa, ses activités et services pour les enfants, ses offres découvertes
Werelddag van de Stedenbouw 2014. Vrp lecture parckdesign2014-parckfarmEls Brouwers
De 17de editie van de Werelddag van de Stedenbouw (7 november 2014, Vlaams parlement Brussel) focust op gebiedsontwikkeling. Bij deze aanpak gaan actoren en sectoren in een bepaald gebied samenwerken om een gedeelde ruimtelijke visie en een nieuwe dynamiek te realiseren.
Martin 23 ans et fraîchement diplômé vient d'être embauché chez SSII Consulting. Son commercial lui a proposé une superbe mission où il pourra développer ses compétences en Java/J2EE ! Chouette car c'est exactement ce qu'il cherchait : "Spring, Hibernate et Struts les technos du moment !" lui dit son commercial. "Mais avec un petit peu de maintenance sur l'ancienne appli en PHP mais c'est vraiment minime !" rassure-t-il.
Et c'est tout enthousiaste qu'il commence sa première journée de mission, dans une équipe ... un peu particulière ...
Au travers de cette histoire, je souhaite illustrer (en dessin) le quotidien d'une équipe caricaturée mais pas si éloignée que ça de la réalité de nos projets ...
Brochure Tap France présentant des exemples de fabrication sur-mesure d'équipements industriels et professionnels dans les domaines du stockage, manutention, logistique, protection de l'environnement, collecte des déchets, espace collectif et ateliers...
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC hi ha participat amb la conferència "El nou paradigma de publicar: publicar en obert. La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys".
Similar to L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica (20)
¿Pagar para publicar en una revista científica?Ernest Abadal
Explicar cómo se ha pasado del pago de suscripciones para financiar las revistas a la exigencia del pago por parte de los autores.
Analizar las polémicas derivadas de este cambio de modelo económico.
Quejas por los precios
Dobles pagos de las universidades
Revistas depredadoras
El contexto de la investigación científica: Internet, Acceso abierto, Ciencia abierta
Elementos: Datos de investigación, Nuevos modelos de evaluación
Retos
Revistas científicas: retos para doctorandosErnest Abadal
Revistas científicas: ¿cuáles son los retos que deben conocer los investigadores en formación?
Ernest Abadal
http://fima.ub.edu/pub/abadal
a) Objetivo:
- Conocer el contexto y los retos de las revistas científicas.
b) Objeto de estudio:
Revistas científicas (Sector editorial muy potente, grandes cambios en los últimos años), elementos comunes con las monografías
c) Enfoque:
Panorámica general para doctorandos
Sumario
1 La comunicación científica
2 Retos
- Sostenibilidad económica
- Estándares de calidad
- revisión abierta
- Datos de investigación
- Difusión a redes sociales
- Nuevas métricas
3 Consideraciones finales
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadoresErnest Abadal
1 Los marcos: acceso abierto, ciencia abierta
2 Las implicaciones: Publicar en revistas de acceso abierto, Archivar en repositorios, ¿Pagar por publicar?, Evitar las revistas fraudulentas, Revisión abierta (open peer review), Archivar los datos de investigación, Nuevos modelos de evaluación
3 El acceso abierto en la Univ. de Cantabria
4 Consideraciones finales
Los marcos y los retos de las revistas científicasErnest Abadal
1 Los marcos: Acceso abierto, Ciencia abierta
2 Los retos: Sobre la calidad, Sostenibilidad económica, Nuevas métricas, Datos de investigación, Revisión abierta
3 Consideraciones finales
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicasErnest Abadal
Se presentan las limitaciones del análisis de citas para evaluar las publicaciones en ciencias humanas y sociales. Se definen las altmétricas como unas métricas que permiten analizar la presencia de las publicaciones científicas en las redes sociales y académicas y que pueden ser un buen complemento a las citas. Se describen las fuentes así como los principales indicadores utilizados por las altmétricas, así como las principales aplicaciones en el ámbito de las revistas científicas y en bases de datos académicas. Finalmente se realiza una valoración global de los puntos fuertes y débiles de las altmétricas así como del interés que tienen para los nuevos modelos de evaluación de publicaciones científicas que se están configurando.
Mercado laboral de profesionales de la informaciónErnest Abadal
Se analiza la evolución del mercado laboral de los profesionales de la información. También se ofrecen datos.de los perfiles más demandados en los últimos años a partir del análisis de las ofertas de trabajo del SIOF, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentación de la Universitat de Barcelona. Finalmente se indican las implicaciones que tiene esta situación entre los formadores, asociaciones y colegios profesionales y también en los propios profesionales.
My presentation has three parts: a short global introduction to open access, some considerations on the challenges to open access journals and, finally, an analysis of communication journals in Spain.
Es descriuen els principals riscos que afecten en aquests moments l'ús d'internet: privacitat, seguretat, abús de posició dominant, accés universal, neutralitat, qualitat de la informació. Es una xerrada per als alumnes de les Aules de la Gent Gran de la Universitat de Barcelona (2014).
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?Ernest Abadal
El objetivo de este estudio consiste en analizar la situación actual de las revistas científicas españolas indizadas por WoS y Scopus para determinar el impacto del acceso abierto en sus políticas editoriales. Se analizaron las revistas científicas españolas indexadas en las base de datos WoS y Scopus en octubre de 2013. Después de descartar las que no estaban editadas en España y las inactivas, resultó un total de 406 títulos (392 en Scopus y 171 en WOS, con un solapamiento de 157 revistas). Se establecieron un conjunto de seis indicadores fundamentales: antigüedad, temática, idioma, editor, tipo de acceso y derechos de explotación. La mayor parte de los datos se han recopilado analizando directamente las sedes web de las propias revistas y se ha utilizado también información que consta en la base de datos del directorio Dulcinea. La mayoría de las revistas aparecieron a partir de 1980 (el 63% del total). En cuanto al tipo de editor, las universidades y editoriales comerciales son las de mayor peso, con un 42% y 31% del total de las revistas, respectivamente, y por disciplinas las ciencias sociales y las ciencias de la salud las más representadas, con un 33% cada una de ellas. En lo que se refiere al acceso, un 60% de las revistas se pueden consultar gratuitamente y de manera inmediata a su publicación y el 76% permiten el autoarchivo de alguna versión del manuscrito. Cruzando ambos datos, hemos situado en el 48% el total de revistas que son de acceso abierto (acceso gratuito y permisos para autoarchivo).
Open access in Southern European countries: the current situation and its imp...Ernest Abadal
The aim is to describe the situation of open access in six countries of Southern Europe (Portugal, Spain, France, Italy, Greece and Turkey). These countries share some common features in the field of scientific communication, such as a significant presence of their own languages in scientific dissemination, the predominance of publications in Social Sciences and Humanities, the low proportion of commercial publishers, and a lack of interest in standardizing publications to increase their quality and visibility.
We want to provide an overview of the current situation of the six countries with regard to four areas (scientific journals, books, institutional repositories, and policies for promoting open access) and also some considerations and reflections about future actions that can be carried out by libraries.
(This presentation will be based upon the "Conclusions" of the report Open access in Southern European countries, Madrid: Fecyt, 2010).
L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
1. 2es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica
(IEC: Barcelona, 1/03/2013)
L’impacte de l’accés obert
en la comunicació científica
Ernest Abadal
Universitat de Barcelona
abadal@ub.edu
2. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica 2
Sumari
1. Introducció
2. L’accés obert a la ciència
3. Què canvia?
4. Fins on s’ha arribat?
5. Altres àmbits
6. Polítiques: verd o daurat?
7. Conclusions
3. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
1 Introducció
Accés obert és una “visió”.
•Convenciment de que el sistema de comunicació
científica funcionaria millor amb aquest model.
Suport institucional
•Universitats, agències finançadores de la
recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la
Ciència), etc.
Moviment ja “madur”.
•Ampli coneixement entre els científics, editors,
etc.
10 anys de la Declaració de Budapest.
3
4. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
1 Introducció (ii)
Antecedents moviment “open”
•Programari lliure (codi obert), anys 1980.
•Compartir, adaptar, redistribuir, reutilitzar, etc.
Context: la comunicació científica.
•Àmbit molt específic: difusió de la recerca, de la
ciència.
•Basat en el finançament públic (en la gran
majoria de països).
•Control de qualitat: peer review (revisió per
experts).
4
5. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
1.1 Objectius
Quin és l’impacte de l’accés obert en el
funcionament del sistema de comunicació
científica?
•Què canvia?
•Què no canvia?
•Fins on s’ha arribat?
Quins són els reptes actuals?
•Extensió del model a altres àmbits (dades).
•Com han de ser les polítiques de suport? Cal
prioritzar alguna via (verd/daurat)?
5
6. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
2.1 Què és l’OA? (ii)
Accés lliure i gratuït
a la producció
científica per mitjà
d’internet.
Vessant econòmic
•Accés gratuït
Vessant legal
•Lliure de drets
•Reutilització
6
7. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
2.2 Antecedents
Experiències pioneres
•Arxiv.org (1991)
•Primeres revistes accés obert (1990s)
El malestar
•Els científics asseguren (gratuïtament) el
funcionament del procés de comunicació
científica (originals, revisió, etc.).
•Els fons per a la recerca són públics.
•Al final de la cadena, els científics han de pagar
per accedir als continguts creats i revisats per
ells.
7
8. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
2.2 Antecedents (ii)
La guspira
•Augment del cost de les subscripcions a revistes
acadèmiques. (Entre 1986-2006 va pujar un
321%, mentre que la inflació va ser del 80%).
Les reaccions
•Carta Public Library of Science (PLOS) (2001)
•Declaracions de Budapest (2002), Bethesda
(2003) i Berlín (2003).
8
9. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
2.3 Beneficis
Millora en el funcionament de la
comunicació científica.
•Augmenta la difusió.
•Augmenta l’impacte.
•S’agilita la transferència de coneixement
(disminueix el període de recepció).
•Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).
9
10. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
2.3 Beneficis (ii)
Repercussió directa sobre la societat.
•Transferència directa de coneixement a la
societat.
•Trenca barreres entre països rics i pobres.
•Permet visibilitzar la inversió pública en
investigació.
Permet la reutilització de la informació i de
les dades.
•Els continguts no són només per a la consulta
sinó que amb ells es poden crear nous
productes i serveis derivats
10
11. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica 11
2.4 Com arribar-hi?
Publicació en revistes de lliure accés (via
“daurada”)
•Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga
l’autor, híbrides (article obert en revista de
subscripció).
Arxivatge en repositoris (via “verda”)
•Els científics dipositen els preprints o postprints
de les seves publicacions.
Complementarietat.
12. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
3.1 Què canvia?
Fluxos
•Aparició dels repositoris.
•L’autor també és agent en la difusió
(autoarxivar).
12
13. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica 13
3.1 Fluxos
Agent Funció Producte
Autor
Revisor
Editor
Distribuïdor
Indexador
Autor
Biblioteca
Investigar
Revisar
Publicar
Agregar
Indexar (referencia
y/o texto completo)
Autoarxivar
Seleccionar,
subscriure, facilitar
accés
Text original
Informe revisió
Article
Portal de revistes
(OA o comercial)
Base dades, motor
de cerca acadèmic,
etc.
Repositori
Catàleg de revistes
14. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
3.1 Què canvia? (ii)
Model econòmic
•L’autor, l’administració pública, les agències de
financiació, etc. paguen les despeses d’edició.
•El cost és gratuït per al lector.
•Sector fàcilment regulable perquè l’administració
pública controla la major part del procés:
- Finançament recerca.
- Científics.
- Biblioteques
14
15. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
3.2 Què no canvia?
Peer review
•El sistema de control de qualitat no varia.
•Objectiu: incrementar la difusió.
Tasques editorials
• Els editors segueixen exercint les mateixes
funcions (revisió, correcció, publicació, difusió).
15
16. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
4 Fins on ha arribat l’accés obert?
Ja es disposa d’estimacions sobre l’impacte
quantitatiu en el sistema de comunicació
científica.
Dimensions OA:
•Respecte del total de revistes.
•Respecte del total d’articles.
16
17. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
4.1 Revistes en accés obert
Nombre En accés obert
Èlit (WoS i Scopus) 10.000
19.000
800 (8%)
1.900 (10%)
Revistes peer review
(Ulrich’s)
58.000 13.000 (22%)
17
18. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
4.1 Revistes en accés obert (ii)
Algunes dades:
• 8.600 (DOAJ), 13.000 (Ulrich’s)
• Un 10% de les revistes a l’èlit.
• Un 22% del total de revistes peer review.
• Majoritari a economies emergents: Brasil (>90%)
Principals països: EUA, Brasil, Gran
Bretanya, India, Espanya.
Estan aconseguint nivells de qualitat i
reconeixement similars a les comercials.
Estan consolidant models de negoci i
sostenibilitat econòmica.
18
19. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
4.2 Articles
17% d’Scopus (Laakso-Bjork, 2012)
- 12%, immediatament
- 5%, embargament
20% del total (Bjork, 2010)
- 8,5%, en portals d’editors de revistes
- 11,9% en repositoris
(Es basen en estimacions a partir de mostres)
20. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
5 Altres àmbits
Dades obertes de recerca
Dades obertes de l’administració
Recursos educatius en obert
Èmfasi en la reutilització.
20
21. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
5.1 Dades obertes de recerca
Open Science Data.
Objecte: les enquestes, mides de laboratori,
seqüències ADN, dades observacionals, etc.
que acompanyen qualsevol recerca.
P.e. GenBank
La seva reutilització pot suposar un estalvi
per a la recerca.
Proposta d’una infrastructura global per a
dades.
REBIUN té un grup específic i un informe.
21
22. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
5.2 Dades obertes de l’administració
Open Government Data (Open Data)
Objecte: informació generada pel sector
públic (administracions públiques).
Objectiu:
•Afavorir la transparència de l’administració.
•Possibilitar la creació de nous productes
(reutilització).
22
23. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
5.3 Recursos educatius en obert
Open Educational Resources (OER).
Objecte: materials educatius que es poden
fer servir i/o reutilitzar per a la docència i
l’aprenentatge.
S’està començant a conservar i difondre en
repositoris.
P.e. MDX, JORUM
23
24. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6 Polítiques: verd o daurat?
Quin és l’objectiu d’una política OA?
•Que els investigadors dipositin les seves
publicacions en repositoris (via verda) o que
publiquin en revistes OA (via daurada).
Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?
•Gestors en política universitària (rectorats de les
universitats, directors de centres de recerca,
etc.) i administració pública (autoritats polítiques)
Debat:
•Cal prioritzar alguna de les vies? Verd o daurat?
24
25. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.1 Informe Finch
Janet Finch, sociòloga Manchester Univ.
Proposta: adopció de la via daurada per al
sistema de comunicació científica a GB.
Cal incloure els costos de comunicació i
difusió científica en els pressupostos de
recerca.
Model: pagament per part dels autors.
Els editors hi estan d’acord.
Ressò als mitjans de comunicació (britànics i
espanyols).
25
26. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.1.1 Alguns problemes
Què passa amb els autors que no disposen
de finançament per a la recerca? (Són un
40% del total)
Què passa amb el material científic que no
es publica en revistes?
Com funcionaria el model en països amb
poca estructura editorial? No dependrien
encara més d’editors globals?
És possible la via daurada només en un sol
país?
26
27. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.2 John Houghton / Alma Swan
Difondre la recerca amb el model OA és
més efectiu que per la via de les
subscripcions.
En un sistema de comunicació científica
totalment OA els beneficis nets de la via
daurada serien superiors als de la verda.
De moment, però, els repositoris segueixen
sent necessaris.
27
28. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.3 BOAI10
Segueix mantenint la vigència de les dues
vies.
Recomanació 3.1
•Totes les institucions d’educació superior han de
tenir repositori o participar en un de consorciat.
Recomanació 3.5
• Ajudar els autors a pagar taxes (raonables) en
revistes OA.
•Finançar les revistes OA que no requereixen
taxes.
28
29. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.4 Situació a Espanya
RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,
2011)
• Article dedicat a l’accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
projectes de recerca amb finançament públic.
• Limitació en cas que no es tinguin els drets.
Universitats
• Mandats (UPC, UOC, UB, UPF, etc.)
• Ajuts a publicació en revistes OA.
Valoració: promouen fonamentalment la via verda.
30. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
6.5 Valoració
Cal optar per una via exclusivament?
Estem encara en una fase de transició i la
via verda (repositoris) encara és necessària.
Avantatges:
•Pot ser adoptada de manera unilateral (i més
ràpida, per tant) per part del finançador, la
institució, a nivell nacional, etc. A un cost
relativament baix.
•Permet incloure treballs de recerca que no són
estrictament articles de revista.
30
31. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
7 Conclusions
L’accés obert aporta importants beneficis al
funcionament de la comunicació científica.
Canvis:
• No canvia el sistema de control de qualitat
(revisió per experts).
• No canvien les funcions dels editors.
• Canvia el model econòmic.
Presència al sistema de comunicació
científica:
• Creixement moderat però constant.
• Un 20% del total (de revistes i d’articles).
31
32. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
7 Conclusions (ii)
Ampliació del model d’accés obert més enllà
de la informació científica.
• Dades obertes de recerca.
• Dades obertes de l’administració.
• La reutilització és un element clau.
Desplegament de polítiques favorables a
l’accés obert.
• Suport exclusiu a la via daurada presenta
problemes.
• Importància de mantenir la doble via (suport a
revistes i a repositoris).
32
33. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica
8 Bibliografia
Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.
(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)
Björk, B-C et al. “Open access to the scientific journal literature: situation 2009”. PLoS
ONE, 2010, v. 5, n. 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273).
Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative:
setting the default to open (2012).
http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-recommendations
Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to
research publications. (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-
VERSION.pdf)
Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a study of
longitudinal development and internal structure, BMC Medicine, 10:124 (doi:
10.1186/1741-7015-10-124).
REBIUN (2013). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Grupo
de trabajo de REBIUN. Madrid: Fecyt.
Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. October 2010.
(http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=6204).
Swan, Alma; Houghton, John (2012). Going for Gold? The costs and benefits of Gold
Open Access for UK research institutions.
33
34. E. Abadal. L’impacte de l’accés obert en la comunicació científica 34
Moltes gràcies per la vostra atenció