Édouard Manet (1832-1883)
Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat
és més realista que no impressionista.
El fet cert és que és l’antecedent immediat de
l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada
ràpida i empastada.
Pertanyia a una família acomodada, i era un home
bastant culte.
Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya
i Velázquez.
És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir
quotidià.
3.
Édouard Manet
Característiques pintura
És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista
però, malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i
mai no es va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves
exposicions.
Els impressionistes es van apropiar de la importància que Manet donava a
la llum, de l’intent de transmetre la sensació, dels temes de l’actualitat
quotidiana, dels colors clars i de l’arbitrarietat de la perspectiva. I, a
diferència d’ells, Manet no va suprimir de la seva paleta el blanc, el negre
i el gris, la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava
amb reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però
introduint-hi figures.
Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona
mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la plasmació de
la llum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lecte. La seva
pintura, sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de
colors plans. No hi ha distinció entre la llum i l’ombra, només una
juxtaposició de colors de diverses tonalitats.
L’obra deManet te varis antecedents en la història de l’Art, però cap va
produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del retrat d’una jove
de tan sols setze anys molt coneguda en París, Victorine Meurent, que
seria la seva model favorita i a qui retratarà en altra de les seves obres
més conegudes, Olympia.
James Tissot - La partie de carrée
Ticià - Concert campestre
Claude Monet (1840-1926)
El més poètic dels pintors impressionistes; la seva principal
aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de captar les
formes que canvien contínuament.
En les sèries de variacions d’un mateix tema: El Parlament
de Londres, La Catedral de Rouen (FITXA 140), Les Nimfees...,
experimenta els efectes de la llum en diferents hores del dia
i en diverses condicions atmosfèriques; no pretén fixar el
que és, sinó plasmar el que canvia. Són composicions
planes, sense perspectiva.
Preocupat pels efectes estètics de la combinació de colors,
realitza un art essencialment decoratiu. Pinta atmosferes
més que objectes, i sobrepassa la simple figuració. En les
seves sèries, Monet obre el camí de la investigació cap a
l’art abstracte. Kandinsky va aprendre de Monet que la
forma i el color expressen emocions per sí mateixos. Va
pintar més de 3.000 quadres, sobretot paisatges, marines i
escenes fluvials. Destaquen les Regates d'Argenteuil, on
capta, mitjançant pinzellades ràpides i soltes, els reflexos
25.
Claude Monet, Elpont d’Argenteuil
No es busca la profunditat sinó la
lluminositat i realitat canviant
John Constable (1776-1837),La catedral de Salisbury vista des del
jardí del palau episcopal, (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm,
Victoria and Albert Museum, Londres