1. LAOCOONT I ELS SEUS
FILLS
Ana Sierra
Belén Gómez
Noelia Pérez

2. CATALOGACIÓ
 Fitxa tècnica:
Títol: Laocoont i els seus fills.
Autor: Agesandre, Polídor i Atenodor de rodes
Cronologia: Segle III-II a.C

3. Tipologia: Escultura exempta
Material: Original de bronze; còpia romana de
marbre
Mides: 2,42 m (alt)
Estil: Hel·lenístic grec

4. Tema: Mitològic
Localització: Musei Vaticani
Característiques a destacar:
Tècnica: L’original grec era, es creu, de bronze a la cera perduda.
La còpia de què disposem és una talla de marbre, esculpida a
Roma, segurament per esclaus.
Material: Marbre

5. Formes: És de grup exempt
Tipologia: El personatge principal està assegut i els altres més o menys
dempeus
Cromatisme: Monòcroma
Lloc: L’escultura, força malmesa,
va ser trobada a les excavacions de la Domus Aurea
de Neró, el 1506. Actualment es troba
als Museus Vaticans.
L’antecedent és l’estil clàssic. Va inspirar a
Miquel Àngel per fer l’obra de Moisès.

6. CONTEXT HISTÒRIC.
 Al llarg del s.V van esdevenir diferents guerres, entre elles La Guerra
del Peloponès (431-404 a.C).
 Tebes s’estava convertint en la potencia d’hegemonia del món grec.
 Macedònia s’obria pas i va imposar el seu poder aprofitant la crisi
grega. Macedònia era de caràcter rural i en ella no trobàvem molta
activitat mercantil. Es duia la aristocràcia
 Al s.IV a.C Filip va reunir als soldats d’infanteria i va anar a conquerir
les polis del sud (338a.C). Però va ser assassinat.

7. CONTEXT HISTÒRIC
 Alexandre el Gran: Va provocar nombroses revoltes contra l’Imperi
Persa, vencent al seu emperador en La Batalla d’Issos l’any 333 a.C
 . Va fundar a Egipte Alexandria. Després al tornar a Pèrsia va realitzar
la Batalla de Gaugamela (331a.C) on va derrotar finalment l’emperador
persa.
El 323 a.C va morir a causa d’unes febres.

8. CONTEXT HISTÒRIC
 Alexandre va dividir els regnes hel·lenístics:
- Egipe i sud de Síria: governat per Ptolomeu I
-Àsia, des de la Mar Egea fins a l’Indo: Governats per Seleuc i els deus
descendents
- Macedònia:Antígon.
Es va desenvolupar una activitat activa entorn la cultura, l’art i la
ciència, així com també van conviure grans filòsofs.

9. BIOGRAFIA DELS AUTORS
 L’any 1957, els estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta
obra als escultors de l’escola de Rodes Agesandre, Polídor i Atenodor
(segons sembla, pare i fills respectivament) gràcies al descobriment de
diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments
de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de banquets
d’estu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de Nàpols.

10. ANÀLISI FORMAL
 Composició: oberta triangular
Línies compositives: força complexes.
Una primera és la diagonal que va del braç dret
de Laoocont a la seva cama esquerra.
La serp que s’entortolliga als cossos dels
fills uneix el conjunt en una línia sinuosa
de gran dinamisme.

11.  Llum: : la superfície ha estat brunyida amb diferents intentistats, de
manera que quan la llum s’hi reflecteix crea efectes de llum i ombra, o
clarobscur.
Ritme: Està en moviment i expressa el dinamisme i dramatisme de la
situació.
Temps: Vol representar un mite que perduri tota l’eternitat, és a dir, no es
conforma només amb el momento anecdòtic sinó que el vol recordar per
sempre.

12. L’ESTIL
 L’estil és l’henel·lístic grec. Elements propis de l’estil: Trobem aquí
algunes de les principals característiques de l’hel·lenisme escultòric: és
un grup, el tema és dramàtic, la presentació dramàtica i dinàmica, els
recursos tècnics es posen al servei d’un pathos gairebé teatral, entre
altres coses. Però es conserva un enllaç amb l’estil clàssic. L’estil dels
autors és l’estil hel·lenístic.

13. INTERPRETACIÓ
 Tema: El grup ens mostra el sacerdot troià Laoocont essent
devorat, junt amb els seus fills, per serps marines. Segons una part de la
tradició grega, recollida per Virgili a la Eneida, aquest sacerdot del temple
de Zeus va voler advertir els troians que el famós cavall aqueu era una
trampa. Els déus el van castigar per intentar desafiar el destí. Segons altres
versions, però, va ser un càstig per casar-se i tenir fills, i no dedicar-se
íntegrament al seu sacerdoci.

15. Recepció: una bona part de l’estatuària
hel·lenística anava destinada al col·leccionisme
privat romà, marcadament esnob.

16.  Relació obra –època: A més del que acabem de dir, el
Laoocont exemplifica prou bé la complexitat de les relacions
entre l’herència grega i Roma: els segons s’inspiren en els
primers perquè representen un model respectable i elegant. No
s’estan, però d’adaptar-lo a les seves concepcions i gustos: la
tradició grega parla d’un fill de Laoocont: la romana, de dos.

17. FI