2. Biografia
● Neix sobre el 1280/1288
● Mor al 1349
● Fou un fraile francisca, filòsof i ecolàstc anglès
● És conegut per La navaja de Ockham, i per les seves
obres en lògica, medicina i teologia.
3. Filosofia
Es divideix en quatre grans blocs
Principi de l’economia del
pensament
Principi nominalista
Principi empirista
Principi voluntarista
4. Principi de l’economia del pensament
Explica que si tenim un un problema, i tenim dos o més solucions possibles, la causa encertada serà
la més senzilla, sempre i quan sigui completa. Per més senzilla ens referim a la causa més evident.
Aquest principi es basa en el pluralisme: entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem (no
introdueixis més elements en una alternativa dels absolutament necessaris). Aquest principi es basa
en que el món està format per realitats independents i relacionades entre si.
Un problema que pot tenir aquest principi és que no sempre es compleix, és a dir, no sempre l’opció
més senzilla és la correcta.
5. Principi nominalista
El nominalisme diu que no existeixen les universalitats ni les essències com a
conceptes, si no que tots els éssers, animals o objectes són individus
particulars.Pel contrari, no hi existeix una universalitat per denominar la dona,
ja que tot i tenir trets comuns, cada dona és un ésser individual. Per tant, per
Ockham no hi ha una essència repartida en diferents individus, si no que hi ha
una essència per cada individu existent.
6. Principi empirista
El coneixement era exclusivament intuïtiu, ja que coneixem els individus per
ells mateixos, i no per la seva essència.
Per a Ockham hi ha dos tipus de coneixement:
1. Intuitiu relació directa entre la persona que coneix i l’objecte
conegut.
1. Abstractiu formació del concepte establint relacions entre les idees
7. Principi voluntarista
El nominalisme li serveix a Ockham per a l’afirmació absoluta de la creencia en
Déu.
Per a ell, Déu és principalment un ser omnipotent, per tant res limita la seva
voluntat.
El món és com és per la voluntat de Déu, per tant no existeix un ordre
inteligible, racional i necessari, l’ordre del món no pot reduir-se a principis
racionals.
8. Política
Ockham deixa clar que tota llei esta sotmesa sota
la voluntad de Déu.
La societat política és popular, Déu cedeix el
poder als homes.
Aquets tan sols reben el poder de Déu ,no pot ser
destetuit per el Papa ,
El pensament polític d’Ockham pot dividir-se en
la pobresa evangélica i la relació entre els poders civils i eclesiàstics.Els seus
escrits denuncien i s’oponen al absolutisme del papa. Creu que pot defensar la
mutua independència i la superioritat civil.
9. Ètica
La separació de la raó i la fe
La primera ruptura del pensament d’Ockham va ser la separació entre la raó i
la fe.
La raó, ja no està al servei de la fe, ni la fe necessita de la raó. Això se li ha
anomenat Agnosticisme fideista. Agnosticisme, es refereix a la negació de la
capacitat de la raó per a arribar a les veritats de la fe; i fideista, perquè només
un acte de fe ens permet accedir a aquest tipus de veritats.
Segons Ockham només la fe ens pot admitir l’existència de Déu o la
inmortalitat del alma.
10. Ètica
La separació de la filosofia i teologia
La filosofia comença a independitzar-se de la religió, que fins ara havia estat el
marc teòric en el que es desenvolupava la seva filosofia. Ockham allibera a la
raó humana de la teologia, i diu que la raó s’ha d’ocupar del món i dels
problemes, D’aquesta manera ens trobem amb la possibilitat d’enfrontar-nos a
problemes en els quals si que es pot avançar mitjançant la raó, com
l’estructura de l’univers o el moviment dels cossos.