Resum del mòdul 4 sobre els grups de discussió. Assignatura Tècniques qualitatives de recerca. Lina Casadó (URV)

1. TÈCNIQUES QUALITATIVES
D’INVESTIGACIÓ
MÒDUL 4
Grups de discussió
E-mail: linacristina.casado@urv.cat
1

2. EL GRUP DE DISCUSSIÓ
2

3. 1.- El grup de discussió
ELEMENTS NECESSARIS PER A LA REALITZACIÓ D’UN
GRUP DE DISCUSSIÓ:
 1) Espai (ha de ser neutral). L’espai on es desenvolupa la
reunió es important per l’atribució simbòlica que els
informants donen a aquell espai.
 2)Temps: saturació/dinàmica/1’5-2h
 3) Participants: 6-12 Ibañez planteja que siguin, dintre de la
homogeneïtat, el mes heterogenis possibles
 4) enregistrament: audio i video (millor si els dos)
 5) Investigadors: idealment moderador i redactor
3

4. Grup de discussió
2) Tècnica
3) Objectiu principal:
Buscar la construcció del sentit comú que un o
diversos grups socials estableixen al voltant d’un
tema determinat.
L’objectiu final: trobar MARCS INTERPRETATIUS
subjectes SENTIT experiencies.
4

5. MARCS D’INTERPRETACIÓ (vinculats)
*situacions membres del grup
*relacions socials
*Categories i * interpretacions
5

6. IBÁÑEZ, J. (1979) Más allá de la sociología. El GD:
técnica y crítica. Madrid, siglo XXI.
Condicionants al voltant de l’aplicació de la tècnica:
2) Necessitat que el grup no pre-existeixi i que el
tema no sigui conegut pels participants….
3) Necessitat que el moderador sigui NO directiu
(MARCS D’INTERPRETACIÓ)
4) Necessitat d’homogeneïtat
5) Necessitat que la situació sigui relativament
excepcional. Evitem estereotips
6) Necessitat que els participants s’impliquin
“formació del grup”
6

7. En el GD la imatge i valor social dels participants
es construeix fonamentalment a partir del seu
discurs
7

8. Fases en la creació d’un grup:
1) El moderador convoca a un hora i lloc concret els
participants
2) Una vegada allí estableix les regles del joc (participació i
dinàmica únicament)
llença la pregunta (provocadora)
4. S’ha d’exigir als participants que parlin sobre el tema.
Elements a tenir en compte:
-encontre entre desconeguts: el valor social dels participants es
construeix a partir del que diuen
8

9. -Es habitual que les primeres jugades molt prudents.
Tòpics i discursos socialment acceptats
-Mica en mica es negocia treball cognitiu i el discursiu.
Els participants es negocien a si mateixos.
-punt d’esclat: moment que apareix una opinió divergent
A partir d’aquest moment augmenta la implicació, posant-se en
escena les diferents figures a les que els participants
representen.
FORMACIÓ GRUP
El preceptor es desdibuixa
9

10. Què busca el Grup de discussió?
- El consens del grup
- La construcció del sentit comú
- Però…com podem definir el consens de
discursos?
10

11. GRUP FOCAL I GRUP DE
DISCUSSIÓ
11

12. FG (grup focal) DG (grup de discussió
Buscar obtenir informació Busca el discurs intersubjectiu sobre un determinat tema
A partir de 4 i fins a 12 participants S’aconsella a partir de 6 i fins a 12 participants
Discussions generades al voltant d’un tema (acotat) Busca el consens de discursos sobre 1 tema a partir dels
papers que interpreten els participants
Moderació directiva. Generalment s’utilitzen preguntes Moderació no directiva. Preguntes obertes
tancades
El grup pot existir prèviament Es preferible que els participants siguin desconeguts entre
ells
S’utilitza en l’àmbit de la recerca social però sobretot com El producte es un discurs social que com a investigadors
a estratègia de marketing abans de llençar un producte al ens resulta summament útil en les primeres i darreres
mercat fases de la nostra recerca
12

13.  JESÚS IBAÑEZ
GD: “Un dispositivo analizador cuyo proceso de producción es la
puesta de colisión de los diferentes discursos y cuyo producto es la
puesta de manifiesto de los efectos de la colisión (discusión) en los
discursos personales (convencimiento: convencido es el que ha sido
vencido por el grupo) y en los discursos grupales (consenso)
(Ibáñez, 1994:58)
Individu/grup
GD2: GD= máquina de produir discursos y consensos
(Ibáñez, 1994:51)
13

14.  Principal aportació d’Ibáñez, análisi metodològic
dels GD con un instrument en si per a la recerca
 Ibáñez: “Si las tecnicas cuantitativas investigan el
sentido producido, los hechos, la técnica del
grupo de discusión investigan el proceso de
producción de sentido, que no es más que la
reproducción de la unidad social de sentido”.
 Per a Ibáñez el Grup es un tot en el que cada
integrant al participar va generant canvis tant en
el seu discurs propi com en el del grup
14

15.  Discussió: Unitat mínima d’interacció social. A partir
d’aquest joc reprodueix l’ordre social
Punts a recordar:
4) Els GD no es produeixen consensos situacionals,
sino que es reprodueixen consensos que ja estaven
en l’ordre social
5) En la mesura que consensos ja están preestablerts,
Ibáñez parla de diferents tipus de consens.
15

16. Funcions del moderador
 1.-Introdueix el tema de discussió. Ha de mantenir el sentit
de l’humor (empátic). Els temes de discussió s’han de
plantejar de forma clara i comprensible.
 2.- Ha d’anar dirigint el grup d’acord amb els objectius
plantejats
 3.- Tenir clar que no hi ha respostes bones o dolentes. El que
ens interessa per a l’etnografia es el punt de vista de l’altre i
com se consensuen aquests discursos. Reaccionar
neutralment
16

17.  4.- Amb el fet d’assentir amb el cap no ha de semblar que
acceptem el punt de vista de qui parla.
 5.- Tractar que intervingui tothom...sovint tendim a fer
preguntes a aquells que corroboren les nostres hipòtesis de
treball, evitar que això passi.
 6.- Establir una bona relació amb els informants: actitud
d’escolta i respectuosa. Mostrar empatia.
 7.- Controlar el ritme de la reunió i controlar (sutilment) el
temps dedicat a cada pregunta i el que intervé cada
participant.
17

18.  8.- Observar la comunicació no verbal, els gestos, el cos...
 9.- Moderar el to de veu i es important mantenir el contacte
visual
 10.- Estar atent als tempos i aquelles conductes i respostes
que mostrin que s’ha arribat a la saturació
18

19. Redactor
 1.- Esta present en el grup focal com a observador “desde
fora” i pren notes. Controla també els dispositius d’audio i
visuals
 2.- Apunta el dia i hora de la reunió
 3.- Descriu l’espai on te lloc la reunió. Important la qüestió
de l’atribució simbòlica. Cal buscar espais neutrals.
19

20.  4.- Anotar el nombre de participants: gènere, edat
aproximada, informació rellevant sobre l’estudi.
 5.- Anotar les sensacions de la dinàmica del grup en general:
si genera cansament, avorriment...
 6.- El fet de ser observador facilita la realització d’una
etnografia sobre les dinàmiques del grup.
 Sobre aquest punt hem de tenir en compte, com ja s’ha dit
que l’anàlisi de la dinàmica de grup no es el grup en si
mateix.
 7.- Anotar aquells aspectes de la comunicació no verbal que
creguem significatius.
20

21. 21