Geodinamica externa

1. © GELV
AULA 360
Geodinàmica externa
1 La Terra sòlida és activa?
2 Els processos geològics externs
3 L’energia de les roques d’origen orgànic
4 Com es forma una roca sedimentària?
5 Els agents geològics externs
6 Dibuixant el paisatge
UNITAT 01
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
EN LÍNIA

2. © GELV
AULA 360
1 La Terra sòlida és activa?
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
La geodinàmica interna estudia processos formadors de relleu produïts per
l’energia interna del planeta.
La geodinàmica externa estudia els agents geològics que modelen el relleu
preexistent i donen lloc al paisatge gràcies a l’energia del Sol.
El cicle de les roques, és a dir, d’un conjunt de processos que
possibiliten que unes roques es converteixin en unes altres.
Els responsables del cicle extern
de les roques són els agents
geològics externs. La seva acció
sobre les roques té com a resultat
els processos geològics externs:
la meteorització, l’erosió, el
transport i la sedimentació.

3. © GELV
AULA 360
2 Els processos geològics externs
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
La meteorització és el conjunt de processos d’alteració i esmicolament
de les roques originats per l’acció de l’atmosfera i dels éssers vius. En
cap cas, els materials resultants són transportats de l’emplaçament
original.
• Meteorització física o mecànica (1. variacions de temperatura, 2. acció de
l’aigua i 3. dels éssers vius): procés de fragmentació, esmicolament i
polvorització de la roca.
• Meteorització química (hidratació, hidròlisi, dissolució, oxidació i
carbonatació): transformació química dels minerals que conformen la roca.

4. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
L’erosió és el resultat de l’acció
dels agents geològics externs
sobre els materials de la
superfície terrestre. Comporta
l’alteració de la roca preexistent
i implica l’inici del transport dels
materials fragmentats o dissolts
cap a la conca de sedimentació
on es dipositaran.
El transport és el trasllat dels
materials en dissolució o en forma
sòlida cap a les conques
sedimentàries.
en fluids
per gravetat o moviments de massa

5. © GELV
AULA 360
Reptació: Es manifesten en
forma de petites ondulacions,
una mena de petites
terracillas , i solen ser signe
d'una possible futura
inestabilitat

6. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
La sedimentació és el dipòsit dels materials transportats pels agents
geològics externs quan perden l’energia. Aquests materials
s’anomenen sediments.
• Ambient continental
• Ambient de transició
• Ambient marí

7. © GELV
AULA 360
Roques sedimentàries
Roques formades per restes d’altres roques
Roques formades per substàncies dissoltes
Roques formades per restes d’éssers vius

8. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Roques sedimentàries
Roques formades per restes d’altres roques
Es formen amb fragments que han estat arrencats d’altres roques pel vent
i per l’aigua. Si aquests fragments són grans, la roca és un conglomerat,
si són grans de sorra es forma gres i, si són fang, es forma argila.

9. © GELV
AULA 360
Roques formades per restes d’éssers vius
Quan alguns éssers vius queden enterrats, al cap dels anys els cossos es poden
transformar en roques sedimentàries. Per exemple, els vegetals es transformen en
carbó.
Roques formades per substàncies dissoltes
L’aigua dissol alguns minerals i, quan aquesta aigua s’evapora, les substàncies que hi
havia s’endureixen i formen roques sedimentàries com la calcària, el guix o la sal.

10. © GELV
AULA 360
3 L’energia de les roques d’origen orgànic
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
El carbó prové de les grans conques
sedimentàries que hi havia durant el
Carbonífer (fa 290 milions d’anys) i on es
dipositaren les falgueres gegants que
colonitzaven la terra. No tots els carbons són
aprofitats per la indústria.
El petroli i el gas comparteixen el mateix
origen: les restes de plàncton marí que es
dipositen en fons marins superficials,
llimosos o argilosos i es degraden. El gas és
un subproducte de la digestió que els
bacteris fan de la matèria orgànica. Per tal
que el petroli pugui ser explotable, cal que
quedi atrapat en trampes de petroli.

11. © GELV
AULA 360
4 Com es forma una roca sedimentària?
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Des que el sediment és dipositat en una conca fins que es transforma
en una roca sedimentària, tenen lloc una sèrie de processos
anomenats diagènesi o litificació.
• El sediment és dipositat a la conca i és enterrat de forma
superficial.
• Compactació dels sediments per l’augment de pressió i
temperatura i cimentació quan els minerals dissolts en
l’aigua precipiten. Hi ha reaccions químiques que
transformen uns minerals en d’altres.
• Les roques acabades de formar tornen a entrar en
contacte amb l’atmosfera i són susceptibles de ser
alterades pels processos geològics externs. Es tanca així, el
cicle de les roques.

12. © GELV
AULA 360
5 Els agents geològics externs
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Atmosfera. Els gasos que conté i les variacions de temperatura són els
responsables dels canvis que produeix sobre les roques.
Meteorització: física i química sobre les roques que, a la llarga, en produeix
la disgregació i el transport..
Sedimentació: una forma característica són els sòls poligonals, formats per
la repetició reiterada d’absorció d’aigua i dessecació.
Aigües torrencials. Procedeixen de pluges intenses però curtes
en conques properes a la costa, amb vessants pronunciats i
que provoquen una crescuda sobtada de rieres i rambles
generalment seques.
L’erosió i el transport es produeixen per arrossegament, i
originen una conca de recepció a la part alta del torrent i
un canal de desguàs a la zona mitjana.
Sedimentació: al tram final, la disminució del pendent
provoca el dipòsit dels materials, i això origina un con de
dejecció.

13. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Aigües salvatges. Són aigües procedents del desgel o la pluja que corren pels
vessants sobtadament sense canalització fins que s’incorporen a un riu.
Erosió: per disgregació mecànica, arrencament i dissolució.
Transport: per gravetat, suspensió i arrossegament.
Formes erosives típiques:
Sedimentació: els sediments es dipositen en forma d’al·luvions, originats
per l’arrencament del material fi d’un vessant i la posterior acumulació a
poca distància.

14. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Aigües fluvials. Són corrents permanents d’aigua de curs més o menys fix. Al
curs alt el riu predomina l’erosió; al mitjà, el transport, i al baix, la sedimentació.
Erosió: per arrossegament.
Formes erosives:
Transport: per suspensió, flotació i arrossegament.
Formes sedimentàries:

15. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Glaceres. Són grans masses de gel que recobreixen permanentment el cim de
les muntanyes més altes i que es desplacen vessant avall.
Erosió: per arrencament, abrasió i desgast.
Formes erosives: circs, llacs i valls glacials. A diferència de les valls
fluvials, les glacials tenen forma d’U.
Transport: per arrossegament i flotació.
Formes sedimentàries:

16. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Aigües subterrànies. Part de l’aigua que circula pel subsòl en forma de rius
subterranis.
Erosió: per dissolució.
Formes erosives: avencs, dolines i coves.
Transport: en dissolució a l’aigua.
Formes sedimentàries: estalactites i estalagmites.
Aigües marines. L’acció modeladora és exercida per les onades, les marees i
els corrents marins.
Erosió: abrasió i dissolució.
Formes erosives: penya-segats i plataformes d’abrasió.
Transport: per arrossegament, dissolució i suspensió.
Formes sedimentàries:

17. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Vent. L’acció geològica depèn de la velocitat que assoleix.
Erosió: per deflació o corrasió.
Formes erosives: relleus en bolet, superfícies alveolars i regs.
Transport: per reptació, rodament, saltació i suspensió.
Formes sedimentàries: dunes, ergs, loess i arrugues.
Éssers vius. Contribueixen tant a erosionar el sòl com a construir roques
sedimentàries i relleus nous.
Meteorització: mecànica i química.
Formes erosives: roques alterades per fragmentació o dissolució.
Formes sedimentàries: bioconstruccions com els esculls coral·lins
fòssils, sediments orgànics com el carbó i sòls rics en humus.

18. © GELV
AULA 360
6 Dibuixant el paisatge
GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Un mapa és la
representació reduïda i
plana de la superfície
terrestre.
El grau de reducció és
determinat per l’escala.
• Escala numèrica
• Escala gràfica

19. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Mapes topogràfics
• Planimètrics: inclouen els elements naturals i els
determinats per l’activitat humana.
• Toponímics: els noms que reben els diferents elements
que hi són representats.
• Altimètrics: informen sobre el relleu i la morfologia de la
regió estudiada.
Una corba de nivell és una línia imaginària que uneix tots
els punts del terreny que estan situats a la mateixa altitud
sobre el nivell del mar. Les corbes de nivell estan separades
entre si per una distància d’altitud fixa o equidistància pròpia
de cada mapa. Donen una idea aproximada del relleu d’una
regió i de les característiques que té.

20. © GELV
AULA 360GEODINÀMICA EXTERNA EN LÍNIA
2n ESO | UNITAT 01 | CIÈNCIES DE LA NATURALESA
A partir d’un mapa, es pot aixecar un perfil topogràfic que representi el relleu de
la zona tal com es veuria si es tallés seguint la línia que uneix els dos punts
entre els quals tracem el perfil.

21. © GELV
AULA 360

22. © GELV
AULA 360