Modelat del relleu (Agents geològics externs)

1. Joel Artés
Jaume Avinyó

2.  Aspecte de la superficie terrestre al marge dels elements
biologics.
RELLEU

3.  Són els diferents elements que percebem a l’entorn.
Relleu, animals, vegetals, carreteres, cases i fenomens
atmosferics
PAISATGE

4.  Es tracta de mapes que ens mostren el relleu.
 Es mostren formes com: turons, planes, valls, muntanyes
etc
MAPES TOPOGRÀFICS

5. 
 Muntaya: Relleu aïllat que te un gran desnivell entre
la base i el cim.
 Turó: Elevació del terreny aïllada amb poc desnivell
 Congost: Vall de fons estret, les parets delqual són
abruptes
 Altiplà: Relleu aïllat del cim pla.
 Terrasses: Relleu esglaonat.
FORMES DEL RELLEU

6. 
 Muntanya: Formada pel plegament del material o la
formació volcànica. L’alineació d’aquestes formen
serralades.
 Turó testimoni: Relleu aïllat el cim del qual es troba a
l’altura en que en el passat es trobava la zona que
l’envoltava.
 Terrasses: Plana fragmentada i esglaonada
CLASSIFICACIÓ DE LES
FORMES DE RELLEU

7. Núria Tuset

8.  Planes abissals: planes submarines
extensíssimes. Profunditat mitjana: 4.500m
 Dorsals oceàniques: alineacions de volcans amb
una intensa activitat volcànica fissural.
 Relleus volcànics aïllats: volcans aïllats com a
resultat d’una activitat volcànica puntual.

9.  Fosses oceàniques: solcs allargats que
arriben a grans profunditats. Tenen una
intensa activitat sísmica.
 Arcs d’illes: serralades volcàniques que
emergeixen del mar i formen arxipèlags.

11.  Peneplans: planes extenses produïdes per l’erosió
dels agents geològics.
 Serralades: alineacions de muntanyes formades pel
plegament de materials o per l’activitat volcànica.
 Rifts: depressions
allargades formades
per la ruptura, la
distensió i
l’enfonsament de
l’escorça continental
al llarg de grans
fractures.

12.  Plataformes continentals: part d l’escorça
continental coberta pel mar.
 Talussos continentals: constitueixen les
vores dels continents i abasten les zones en
pendent situades entre la plataforma
continental i l’escorça
oceànica.

14. ELS PROCESSOS
EXTERNS
MARC CID CLAPAROLS I ROGER MACIAS QUESADA.

15. ÍNDEX
 1.-Introducció dels processos geològics externs.
 2.-Meteorització ( a fons ).
 3.-Erosió ( a fons ).

16. Processos geològics externs
 Meteorització: és la disgregació de les roques a causa de l’efecte
dels agents geològics, que les fracturen i n’alteren els minerals.
 Erosió: és l’evacuació de materials per part dels agents geològics.
Per aquest motiu el relleu es desgasta i apareix un modelat
característic del paisatge.
 Transport: és el trasllat de materials per part dels agents geològics.
Durant aquest procés continuen la fragmentació i l’alteració dels
fragments.
 Sedimentació: és l’acumulació dels materials a les zones les
conques sedimentàries.

19. Meteorització
 La fragmentació i disgregació de les roques té lloc de maneres
diverses:
 Meteorització mecànica o física: ruptura de les roques a causa de
tensions que es poden originar per processos diferents:
 -Gelifracció o crioclàstia:
 -Termoclàstia:
 -Descompressió:

21.  Meteorització química: és la disgregació de les roques a causa de
l’alteració química dels seus minerals . Aquesta causa el
deteriorament dels material exposats a la intempèrie. Pot passar
per:
 -Oxidació:
 -Dissolució:
 -Carbonatació:
 -Hidròlisi

23.  Meteorització biològica: és la
ruptura mecànica o alteració
química de les roques a causa de
l’acció dels éssers vius. Molts
organismes produeixen substàncies
químiques que modifiquen les
propietats dels minerals.

24. Erosió
 Aquests agents geològics erosionen el relleu causant efectes
diferents sobre la superfície terrestre:
- Evacuació de detritus.
- Modelat característic de la superfície.
- Formació de peneplans.
- Redistribució de la massa dels continents.

26.  Els detritus són els fragments de clasts produïts per la meteorització i
acumulats al peu de roca original.
 Durant l’erosió, els agents geològics poden produir unes formes de
relleu característiques de l’agent geològic que les ha provocat,
això és el modelat característic de la superfície.
 Els peneplans són superfícies molt extenses, gairebé planes,
resultants de l’erosió produïda pels agents geològics. El seu procés
de formació requereix milions d’anys d’acció erosiva continuada.

27.  L’erosió, juntament amb el
transport dels sediments que
queden dipositats a les conques
sedimentàries, origina que les
zones muntanyoses perdin pes i
les parts més baixes del
continent augmentin de pes.
D’això se’n diu redistribució de la
massa dels continents.

28. LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
I ELS AMBIENTS SEDIMENTARIS
Nico Julin Martínez
Mateo Cabrero Giménez

29. ÍNDEX
Les conques sedimentàries
Els ambients sedimentaris

30. LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
Mateo Cabrero

31. Les conques sedimentàries són zones extenses de la superfïcie terrestre que
presenten enfonsament

32. AMBIENTS SEDIMENTARIS
Nico Julín i Mateo Cabrero

33. AMBIENTS SEDIMENTARIS
CONTINENTALS
Es classifiquen segons l'agent geològic al que pertanyen. Poden ser:
• Fluvials
• Torrencials
• Glacials
• Eòlics
• Càrstics

39. AMBIENTS SEDIMENTARIS
MARINS
Es classifiquen segons la
posició geogràfica i les
característiques ambientals :
• Litoral
• Escullosos
• Plataformes continentals
• Talussos continentals
• Conca marina profunda

45. AMBIENTS SEDIMENTARIS DE
TRANSICIÓ
Són els que es troben entre el mar i el continent.Poden ser:
• Platges
• Deltes
• Estuaris

50. ÍNDEX:
1.Què és?
2.Parts
3.Formes de relleu
4.Formes de modelat
5.Altres formes de modelatge
6.Transports i sedimentació
fluvials

51. QUÈ ÉS?
• El modelat fluvial és quan els rius o les
aigües fluvials provoquen l’aparició de
grans valls i altres elements del relleu
fluvial.

52. PARTS:
En podem diferenciar 3 parts
significatives que actuen de diferent
forma sobre el relleu:
• Curs alt: Erosió: Caràcter torrencial,
salts i ràpids, valls en V.

53. • Curs mitjà: Transport: disminució
pendent, augment del cabal,
eixamplament del llit ,planes al·luvials o
d’inundació, meandres.

54. • Curs baix: Sedimentació, pendent mínim,
eixamplament del llit, planes al·luvials o
d’inundació, meandres, deltes o estuaris

55. FORMES DE RELLEU:
VALLS EN FORMA DE V
VALLS EN FORMA DE PLA
PENEPLANS

56. FORMES DE MODELAT
ELS TURONS TESTIMONI
LES TERRASSES

57. ALTRES FORMES DE MODELATGE:
• Rambla: Una rambla és el terme en el
que es denomina a un barranc o torrent,
és a dir, a un llit en cabal ocasional o
temporal.

58. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ FLUVIAL
Els rius transportant els sediments redueixen
la mida dels clasts i els arrodoneixen, i també
alteren els minerals més inestables.

59. LES AIGÜES MARINES.
MODELITAT LITOAL
ROGER IBAÑEZ
ELSA MARTÍ

60. INDEX
1. PORTADA
2. ÍNDEX
3. ABRSIÓ
4. PROCESSOS EROTIUS
5. RETROCÈS DELS PENYA-SEGATS
6. TRITUTACIÓ I RENTADA DE MATERIALS
7. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ LITORAL

61. ABRASIÓ
COM MÉS FORT ÉS L’ONATGE ENS
ELS PENYA-SEGATS, MÉS INTENSA
ÉS LA SEVA ABRASIÓ.

62. PROCESSOS EROSIUS
• RETROCÉS DEL PENYA-SEGAT
• TRITURACIÓ I RENTADA DELS MATERIALS

63. RETROCÉS DEL PENYA-SEGATS
• CAIGUDA DE BLOCS A CAUSA DEL DESGASTAMENT
• PLATAFORMA D’ABRASIÓ

64. TRITURACIÓ I RENTADA DELS MATERIALS
• ELS FRAGMENTS DE ROQUES S’ESMICOLEN
• L’ONATGE I ELS CORRENTS TRANSPORTEN
MAR ENDINS ELS MATERIALS

65. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ LITORAL
• PLATGES
• TÓMBOLS I FLETXES
• CORDONS LITORALS

66. Marc Fabregat i Àlvaro López

67. ÍNDEX
1. LES GLACERES
2. TIPUS
3. EROSIÓ
4. FORMES EROSIVES
5. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ
6. LES MORENES
7. GLACIALS IMPORTANTS

68. LES GLACERES
 L’agent geològic extern són masses de glaç,
anomenades glaceres.

69. TIPUS
Casquets glacials
Alpines o valls

70. EROSIÓ
 Les glaceres poden avançar erosionant el sòl i fent un
transport sobre el terreny pla.

71. FORMES EROSIVES
Valls en forma de U. Zones de sobreexcavació.

72. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ
 Els tils són les acumulacions de clasts originades per
les glaceres.

73. LES MORENES
 Són acumulacions de tils, associades amb el
moviment de les llengües glacials.

74. GLACIALS IMPORTANTS
Perito Moreno (Argentina)
Glaciar Negre i
Jokulsarlon (Islàndia)
Franz Josep
(Nova Zelanda)
Glaciar d’Olden (Noruega)
Llac i glaciar Viedma
(Argentina)