Dinàmica de la geosfera

1. Unitat 4: La dinàmica de la geosfera

2. Índex
4.1. Processos geològics externs
4.2. Agents geològics externs
4.3. Processos geològics interns
4.3.1. Moviment divergent
4.3.2. Moviment convergent
4.3.3. Moviment transformant
4.4. Volcans i terratrèmols
4.5. Les roques

3. 4.1. Processos geològics externs

Meteorització

Erosió

Transport

Sedimentació

4. Meteorització
Trencament i disgregació de les roques:
Mecànica: Química: Biològica:
Congelació de l'aigua
a les esquerdes
Precipitació del
carbonat de calci
Acció de les arrels

5. Erosió, transport i sedimentació
Retirada dels
materials disgregats

6. Formes de transport:
En contacte amb el fons
Sense tocar el fons
Rodament
Saltació
Arrossegament
Flotació
Dissolució
Suspensió

7. 4.2. Agents geològics externs

Vent

Glaç

Aigües salvatges

Rius

Aigües subterrànies

Mar

8. Vent: formació de dunes

9. Glaceres:
Erosió i transport durant
l'avenç de la glacera

10. Aigües salvatges: després de pluges
torrencials, gran capacitat erosiva

11. Rius: Erosió
Transport Sedimentació

12. Sedimentació: DeltaErosió: congost

13. Vall fluvial Vall glaciar
forma de V forma de U

14. Aigües subterrànies:
dissolució de roques
calcàries i guixos, forma-
ció de coves, estalactites...

15. Mar: acció de les ones, corrents
marins i marees
Penyasegats
Platges

16. 4.3. Processos geològics interns
Són deguts a l'energia interna de la Terra.
Al mantell, sota l'escorça, hi ha corrents de convecció
que mouen les plaques litosfèriques. El magma
calent ascendeix cap amunt i el magma fred
descendeix.

17. Plaques litosfèriques:

18. Moviment de les plaques:

19. http://raconetdeciencies.jimdo.com/2n-eso/la-din%C3%A0mica-interna-del-planeta-volcans-i

20. Tipus de vores de les plaques
litosfèriques:
Divergents: ←→
Les plaques se separen.
Convergents: →←
Les plaques topen.
Transformants: ↑↓
Lliscament lateral entre plaques.

22. 4.3.1. Vores divergents:
Es forma nova litosfera.
Si se separen dues plaques oceàniques, es forma una
dorsal: serralada volcànica submarina.
Si se separen dues plaques continentals, es forma un
rift: esquerda a l'escorça que forma una vall. Un rift
es pot acabar convertint en un mar.
Dorsal Rift

23. Rift Valley (Àfrica)

24. El Mar Roig

25. Formació d'un oceà:

26. Dorsals:

27. La dorsal atlàntica
Volcà submarí

28. Volcà Eyjafjallajökull (Islàndia)
Volcà Krafla
Fissura
deThingvellir

29. 4.3.2. Vores convergents:
Les plaques topen, i una de les plaques s'enfonsa sota
l'altra i es destrueix.

30. Quan topen dues plaques continentals es forma una
serralada:

31. Formació de
l'Himàlaia:

32. Quan topa una placa continental amb una placa
oceànica es forma una serralada litoral
acompanyada de volcans. Per exemple els Andes.

33. Quan topen dues plaques oceàniques es forma un arc
d'illes volcàniques acompanyada d'una fossa
oceànica.

34. Fossa oceànica:

35. Peixos abissals:

36. 4.3.3. Vores transformants:
Les plaques
llisquen
lateralment, i no
es crea ni
destrueix
litosfera.
Es formen falles.
El moviment de les
plaques origina
terratrèmols.

37. Falla de San Andrés (Califòrnia):

38. 4.4. Volcans i terratrèmols

39. Volcans:
ls volcans són esquerdes de la
litosfera per on el magma de
l’astenosfera puja a la
superfície terrestre, en un
procés anomenat erupció.

40. Situació dels volcans a la Terra:

41. Parts d'un volcà:

42. Materials expulsats en les erupcions volcàniques:

Gasos: hidrogen, nitrogen,
diòxid de carboni i vapor
d'aigua

Líquids: Lava

Sòlids: Piroclasts:

Cendres: <2mm

Lapil·li: 2-64 mm

Bombes: >64 mm

43. Tipus de volcans:
Volcans efusius:
Els magmes pobres en gasos
donen lloc a erupcions poc
explosives, on el magma és
molt fluïd, donant lloc a
volcans extensos i poc alts.
Un exemple són les illes
Hawaii.
Volcans explosius:
Els magmes rics en gasos
originen erupcions
volcàniques explosives.
Donen lloc a volcans cònics
de pendents elevats.

44. Vesubi (Itàlia)
79 d.C.
Erupcions volcàniques:

45. Pompeia

46. Santorini (Grècia)
3600 a.C.

48. Krakatoa (Java) 1883

49. Mount Pelé (Martinica) 1902

50. Santa Helena (USA) 1980

51. Pinatubo (Filipines) 1991

52. Zona volcànica de La Garrotxa

53. Zona volcànica de La Garrotxa

54. Terratrèmols:
Els terratrèmols o sismes són vibracions a la superfície
de l’escorça que, generalment, tenen lloc a les zones
de contacte entre dues plaques tectòniques.
El sismògraf és l’aparell que mesura la força o
magnitud dels terratrèmols.

55. Elements d'un terratrèmol:

56. Escala de Richter (1-12):

57. Terratrèmol de Xile:
El sisme de Valdivia, Xile, del 1960 va assolir
els 9,6 graus en l’escala de Richter.

58. Terratrèmol de San Francisco:
San Francisco ha patit nombrosos
terratrèmols degut a la seva
proximitat a la falla de San Andrés.
L'últim gran terratrèmol, de grau 7,
es produí el 1989. El 1906 es produí
l'anterior gran terratrèmol, de grau
8,6, que provocà més de 500 morts i
un important incendi.

59. Terratrèmol d'Haití:
El terratrèmol d'Haití del 12 de gener de 2010 va assolir els
7 graus en l’escala de Richter.

60. Terratrèmol de Japó:
El terratrèmol de Japó de l'11 de març de 2011 va ser de
magnitud 9 i va provocar 15836 morts i l'accident nuclear a
la central de Fukushima.
Nivell de radiació a
Fukushima el 22 de març de
2011.

61. Terratrèmol de Nepal:
El 25 d'abril de 2015 es produí un terratrèmol de
magnitud 8 al Nepal que provocà més de 7000
morts i nombrosos danys en el patrimoni històric
i cultural del país. 9,5 milions de persones van
necessitar ajuda humanitària ja que les seves
poblacions van quedar aïlades i destruïdes.

62. Tsunamis:
El terratrèmol submarí que es produí a l'oceà Índic el 26 de desembre de 2004 va ser de
grau 9,1 (el 3r més important). Amb epicentre a l'oest de Sumatra, Indonèsia, va
provocar una sèrie de tsunamis que van devastar le costes de l'oceà Índic matant una
gran quantitat de persones.

63. Terratrèmol de Lorca (Múrcia)
L'11 de maig de 2011 es produí un terratrèmol de magnitud 5,1 amb epicentre a Lorca, que
produí 9 morts i danys estructurals en el 18% dels edificis.

64. Mapa sísmic de la Península Ibèrica:

65. Sismicitat a Catalunya:

66. 4.5. Les roques

67. Classificació de les roques:
Les roques es classifiquen en tres grups segons les condicions
ambientals de pressió i temperatura que van predominar durant
la seva formació.
- Roques ígnies o magmàtiques: Es formen com a resultat del
refredament del magma. Si el magma es refreda ràpidament i a
la superfície, les roques que s’originen són volcàniques,
mentre que si ho fa a l’interior de l’escorça i de manera lenta,
les roques que en resulten són plutòniques.
- Roques sedimentàries: S’originen per processos d’erosió,
transport, sedimentació i compactació dels sediments.
- Roques metamòrfiques: S’originen per la transformació
d’altres roques situades a l’interior de l’escorça a causa de
l’augment de pressió i temperatura, però sense que els
materials es fonguin.

68. Roques ígnies:
Plutònica: granitVolcànica: pumicita

69. Roques sedimentàries:
Detrítica: conglomerat No detrítica: calcària
Calcària fossilífera

70. Roques metamòrfiques:
Argila
Pissarra
Esquist
Gneis
Calcària
Marbre

71. Cicle de les roques:
Magma

72. Cicle de les roques:
Magma
Roques ígnies
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT

73. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ

74. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
Roques sedimentàries
DIAGÈNESI: compactació i
cimentació dels sediments
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ

75. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
Roques sedimentàries
Roques metamòrfiques
DIAGÈNESI: compactació i
cimentació dels sediments
METAMORFISME
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ

76. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
Roques sedimentàries
Roques metamòrfiques
DIAGÈNESI: compactació i
cimentació dels sediments
METAMORFISME
METAMORFISME
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ

77. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
Roques sedimentàries
Roques metamòrfiques
DIAGÈNESI: compactació i
cimentació dels sediments
METAMORFISME
METAMORFISME
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ

78. Cicle de les roques:
Magma
Sediments
Roques ígnies
Roques sedimentàries
Roques metamòrfiques
DIAGÈNESI: compactació i
cimentació dels sediments
METAMORFISME
METAMORFISME
FUSIÓ
SOLIDIFICACIÓ
PER REFREDAMENT
METEORITZACIÓ,
EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ