Fitxa amb el nom, descripció i característiques de les principals espècies vegetals mediterrànies per a completar amb una fotografia de les mateixes.

1. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
FITXES VEGETACIÓ:
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR CARRASCA, ALZINA, ENCINA
IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS ILEX subsp.
BALLOTA,
DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli i corpulent que pot assolir els 25 mts d'alçària.
Escorça gris fosca. Capçada de color verd grisos. Fulles el·líptiques de
vora llisa o dentada amb 5-8 parells de nervis secundaris.
DISTRIBUCIÓ Es troba a bona part de la mediterrània. La subespècie Ballota és
exclusiva de la Península Ibèrica.
USOS S'ha usat com a llenya, per a fer carbó i en ebenisteria en totes aquelles
TRADICIONALS eines que necessiten fusta dura.
Les bellotes dolces s'han usat com aliment dels animals i també com
menges humanes: molts en farinetes, torrats, etc.
USOS MEDICINALS Tasses de pell de carrasca per a fer pixar.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR SURERA, ALCORNOC, ALCORNOQUE
IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS SUBER
DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli, corpulent, rarament depassa els 20 mts. Tronc i
branques gruixudes i revestides d'una capa de suro. Fulles de 3-10 cm
ovalades de color verd fosc, blanquinoses del revés, de vora dentada.
DISTRIBUCIÓ Al mediterrani central i occidental sempre sobre sòls descarbonatats i
frescos.
USOS Aprofitament del suro.
TRADICIONALS La llenya és bona per a carbó i les bellotes per als animals.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR MARGALLÓ, PALMITO
IDENTIFICACIÓ Família PALMACEAE Gènere CHAMAEROPS CHAMAEROPS
HUMILIS
DESCRIPCIÓ Palmera petita, sovint sense tronc o molt curt de forma cònica i cobert
de fibres. Pot arribar als 4-6 mts. Les fulles tenen un pecíol espinós d'on
es divideix la fulla, rígida, erecta i llarga de més de 20 cm, en forma de
ventall.
DISTRIBUCIÓ Mediterrània central i occidental. Sempre prop de la mar.
USOS S'ha emprat per a fer graneres, ventalls, cistelles, etc.
TRADICIONALS El cor del margalló s'ha usat com a llepolia.
1

2. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR ROURE VALENCIÀ, GAL·LER, QUEJIGO, REBOLLO
IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS FAGINEA
DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 20 mts. Brancatge angulós, fulles que es marceixen a la
tardor i pengen de l'arbre tot l'hivern. Fulles de 5-10 cm verdes,
endurides i dentades amb 6-12 parells de nervis, pel revers porten pèls.
DISTRIBUCIÓ Només es troba a la mediterrània occidental, no tolera massa bé la
sequera estival.
USOS De l'escorça s'extreu l'àcid cuercitànic per a adobar pells.
TRADICIONALS De les gal·les s'extreuen també tanins.
USOS MEDICINALS S'ha usat l'escorça i les gal·les per les propietats astrigents per a tallar les
diarrees.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR PI BLANC, PI BORT, PINO CARRASCO
IDENTIFICACIÓ Família PINACEAE Gènere PINUS, PINUS HALEPENSIS
DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 30 mts, capçada irregular i esclarissada, fulles curtes,
toves i estretes de color clar, escorça gris clar d'entre 6-10 cm. Pinyes
còniques i allargades que resten a l'arbre molts anys.
DISTRIBUCIÓ Es troba arreu de la mediterrània, sobretot en zones eixutes i sòls
pobres.
USOS Rames de pi per a ficar-les dins les nanses a sota l'aigua per agafar
TRADICIONALS sépies.
USOS MEDICINALS Fulles i ulls de pi per a les malalties del pit.
Pell de pi tendra per a posar als talls o ferides.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR LLENTISCLE, MATISSA, LENTISCO
IDENTIFICACIÓ Família ANACARDIACEAE Gènere PISTACIA, PISTACIA
LENTISCUS
DESCRIPCIÓ Arbust perennifoli de fins a 5 metres, molt ramificat. Escorça
vermellosa a les branques tendres. Fulles compostes amb 6-12 folíols,
lluents.
Arbre dioic trobant-se peus mascles(flors) i femelles (flors i fruits).
Fruit en pom, de color roig, negre quan està madur.
Les fulles i branques jòvens desprenen una forta olor resinosa.
DISTRIBUCIÓ Es troba arreu de la mediterrània en zones càlides.
USOS Per a enramar els carrers per les festes.
TRADICIONALS De la resina se'n feien vernissos.
USOS MEDICINALS La resina és usada per a ciments dentaris en odontologia.
2

3. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR GARROFERA, GARROFER, ALGARROBO
IDENTIFICACIÓ Família LEGUMINOSEAE Gènere CERATONIA, CERATONIA
SILIQUA
DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli de fins a 10 m de tronc gruixut i abonyegat, escorça
grisa i llisa, branques sovint entortellades.
Fules compostes de 6-10 folíols ovalats i lluents.
Flors poc vistoses que ixen a les branques i al tronc, i donen un fruit
lleguminós negre (garrofa).
La garrofera és polígama; çò és hi ha peus mascles, femelles i alguns
hermafrodites.
DISTRIBUCIÓ Originària de la mediterrània oriental es troba naturalitzada a
l'occidental. La garrofera prop de la mar.
USOS Les garrofes s'han usat com a aliment del bestiar i també de les
TRADICIONALS persones, així com per a fer xocolata. Hui en dia s'usa el garrofí com a
estabilitzant en la indústria alimentària.
Les fulles de garrofera s'han usat per a amanir olives en salmorra.
El garrofí és l'origen del quirat, mesura de pes dels joiers.
USOS MEDICINALS Per a llevar la diarrea (garrofes), xarop de garrofes per a la tos.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR ALBORCER, MADROÑO
IDENTIFICACIÓ Família ERICACEAE Gènere ARBUTUS, ARBUTUS UNEDO
DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli que pot assolir els 8 m d'alt, branques joves enrogides
i peludes. Fulles de 4-10 cm lanceolades i finament dentades, lluents i
endurides.
Fruit roig i tou de superfície granelluda.
DISTRIBUCIÓ Dispersa pel Sud i Oest d'europa i nord d'Àfrica es troba a tota la
península ibèrica acompanyant carrasques i sureres.
USOS L'escorça s'ha usat per a encurtir i el fruit es venia antigament com a
TRADICIONALS llaminadura per als menuts.
El fruit té una certa quantitat d'alcohol i si se'n pren molt fa mal de cap.
USOS MEDICINALS Arrel bullida amb àrnica per als granets.
Fulles en decocció i maceració per a la diarrea.
FOTOGRAFIA
NOM OLIVERA, OLIVO
DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli que pot arribar als 10 mts. Fulles d'1-7 cm, dures i
el·líptiques, verd lluent per la cara i de color blanquinós pel revers.
Tronc llis de jove i clivellat amb el temps.
DISTRIBUCIÓ Varietat cultivada de l'Olivó o Ullastre natural de la zona mediterrània.
IDENTIFICACIÓ Família OLEACEAE Gènere OLEA OLEA EUROPEA
USOS Per fer oli.
TRADICIONALS La fusta és molt valorada pe la seua duresa.
3

4. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
USOS MEDICINALS S'ha usat l'oli per a tractar enfermetats de la pell, o per a fer ungüents
amb altres plantes.
Les fulles d'olivera baixen la tensió.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR ROURE REBOLL, MELOJO, TOZO
IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS PYRENAICA
DESCRIPCIÓ Arbre de talla mitjana amb branques i tronc cobert per una escorça fosca
i clavillada. Fulles marcerescents (si no fa fred es sequen però no cauen)
de 7-20 cm, profundament lobulades, entapissades d'un gran nombre de
pèls en ambdues cares, sobretot el revers.
DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental, més abundant al nord i oest de la península
ibèrica. Creix sobre sòls descarbonatats i amb certa humitat.
USOS De l'escorça s'extreu l'àcid cuercitànic per a adobar pells.
TRADICIONALS De les gal·les s'extreuen també tanins.
USOS MEDICINALS S'ha usat l'escorça i les gal·les per les propietats astrigents per a tallar les
diarrees.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR PI RODENO, PI VER , PINO RESINERO
IDENTIFICACIÓ Família PINACEAE Gènere PINUS, PINUS PINASTER
DESCRIPCIÓ Arbre de 25 a 30 mts amb capçada densa i cònica, d'escorça rogenca i
clivellada. Fulles molt llargues de 10-20 cm, les més llargues de tots els
pins europeus, rígides i punxants, verd clar.
Pinyes de fins a 25 cm, estretes i còniques, les més grosses dels nostres
pins.
DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental. A la península ibèrica està present un poc per
tot arreu. Sempre sobre sòls àcids i sense calç.
USOS S'ha usat per a treure'n resina per elaborar aiguarràs, vernís i pegunta.
TRADICIONALS
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR ROMER, ROMANÍ, ROMERO
IDENTIFICACIÓ Família LAMIACEAE Gènere ROSMARINUS ROSMARINUS
OFFICINALIS
DESCRIPCIÓ Arbust perennifoli que pot arribar als 2 mts. Branques rectes i
ascendents, fulles linials i enrotllades sobre elles mateixa, fortament
oloroses.
DISTRIBUCIÓ Mediterrani occidental. Viu en matollars secs i boscos poc densos.
USOS Per a la cuina s'ha usat com a condiment per a molts plats.
TRADICIONALS La mel de romer és considerada la de millor qualitat.
USOS MEDICINALS Aigua de romer per a fer ganes de menjar.
Alcohol de romer per als colps.
4

5. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR COSCOLL, GARRIC, COSCOJA
IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS COCCIFERA
DESCRIPCIÓ Arbust molt ramificat de fullatge dens. Fulles endurides i lluents d'1-4
cm ondulades i amb dents acabades en espina, sense pèls.
DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental en terrenys calars i sòls de mala qualitat. Tolera
molt bé les altes temperatures i la sequera estival.
USOS De les gal·les de la coscolla (produïdes per un insecte) s'obtenia un
TRADICIONALS colorant porpra usat per a tenyir els teixits.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR BALADRE, ADELFA
IDENTIFICACIÓ Família APOCINACEAE Gènere NERIUM, NERIUM OLEANDER
DESCRIPCIÓ Arbust de fins a 4 metres molt ramificat i sense tronc veritable. Fulles
simples i lanceolades, agudes i lluents de fins a 20 cm.
Flors de color rosa o blanc.
Les branques tenen un làtex poc evident.
DISTRIBUCIÓ A l'àrea mediterrània vora rius i barrancs amb una certa humitat.
USOS Per a fer cortines (branques menudes).
TRADICIONALS Com a mata-rates bullint menjar amb fulles de baladre.
El baladre és tot ell verinós mortal però cal menjar-ne en quantitat, fins i
tot s'ha arribat a afirmar que dormir a l'ombra d'un baladre mata.
USOS MEDICINALS Per a combatre malalties de la pell, especialment la sarna.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR GINEBRE, CÀDEC, ENEBRO DE LA MIERA
IDENTIFICACIÓ Família CUPRESSACEAE Gènere JUNIPERUS, JUNIPERUS
OXYCEDRUS
DESCRIPCIÓ Arbust de fins a 15 metres encara que no sol passar dels 3 o 4,
normalment de forma arrodonida. Fulles aciculars de 8-25 mm
agrupades en grups de tres, es diferència del Ginebre ver en presentar
les fulles dos línies blanques en conte d'una. Espècie dioica amb peus
mascles i femelles.
Fruit verd, roig apagat al madurar. Tarden dos anys a madurar.
DISTRIBUCIÓ Al voltant de la mediterrània viu des de vora mar fins als 1500 metres.
Molt resisten a l'aridesa.
USOS La fusta és imputrescible i de la seua destil·lació s'obté l'oli de ginebre o
TRADICIONALS miera usada per a deparasitar els ramats.
Untant d'oli de ginebre les portes i finestres de casa no entren serps.
USOS MEDICINALS Vares de ginebre bullida per a la calentura. Baies de ginebre per a les
afeccions respiratòries.
5

6. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR ÀLBER, XOP BLANC, ÁLAMO
IDENTIFICACIÓ Família SALICACEAE Gènere POPULUS POPULUS ALBA
DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 25 mts, d'escorça blanca i llisa fins a certa edat.
Branques tomentoses i fulles peciolades verdes i blanques pel revers,
amb vores lobulades.
DISTRIBUCIÓ Es troba a moltes parts del vell món. Espècie de ribera les arrels
necessiten estar sempre en contacte amb l'aigua. No tolera el fred intens.
USOS Fusta per a construcció. Els borrissols de les llavors s'ha usat per a farcir
TRADICIONALS coixins.
USOS MEDICINALS Fulles en tissana per a desfer les pedres del ronyó.
FOTOGRAFIA
NOM POPULAR XOP, POLLANCRE, CHOPO
IDENTIFICACIÓ Família SALICACEAE Gènere POPULUS POPULUS NIGRA
DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 30 mts, escorça grisa i clivellada, branques llises i fulles
ovalades tirant a triangulars, verdes per totes dues cares.
DISTRIBUCIÓ Es troba a moltes parts del vell món. Espècie de ribera les arrels
necessiten estar sempre en contacte amb l'aigua. No tolera el fred intens.
USOS Fusta per a construcció. A l'Aragó s'usaven els anomenats chopos
TRADICIONALS cabeceros als quals se'ls tallava a 1 metre de terra deixant vares llargues
que s'esporgaven periòdicament.
USOS MEDICINALS Els brots tendres amb mantega de porc s'usen per a tractar les
almorranes.
BIBLIOGRAFIA
• http://ca.wikipedia.org
• http://herbarivirtual.uib.es
• Pellicer, Joan Costumari botànic, ed. Bullent, 2000, Picanya
• Pellicer, Joan Costumari botànic [2] ed. Bullent, 2000, Picanya
• Pellicer, Joan Costumari botànic [3] ed. Bullent, 2004, Picanya
• Pascual, Ramon Guia dels arbres dels Països Catalans ECSA, 1999, Barcelona
• Galán, P., Gamarra, R. I García, J. Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas
Baleares Jaguar, 1998, Madrid
• Font Quer, Pío Plantas medicinales. El Dioscórides renovado Editorial 62, 2005, Barcelona
• Boada, Martí coord. Els fruits silvestres Cercle de lectors, 2005, Barcelona
6