4. Lonicera implexa (Didalets)
El lligabosc mediterrània es
caracteritza, per tenir dues bràctees
soldades a la base de les
inflorescències; que són terminals.
Les fulles inferiors poden aparèixer
soldades o no, encara que no presenten
pecíol. L'aspecte de les seves fulles
és arrodonit, encara que en algunes
varietats acaba en bec.
El color de les flors varia de rosa
(abans d'obrir-se) a groc-blanc un cop
obertes.
El seu fruit són bayas vermelloses,
que apareixen en parelles a l'interior
de l'espècie. No són comestibles.
Sol aparèixer en boscos oberts,
aguanta millor les sequeres que altres
espècies del gènere Lonicera.
Apareix en el sud d'Europa;
especialment al litoral mediterrani i
al sud i Centre d'Espanya.
5. Myrtus communis (Murta) És una planta de la família de les
mirtàcies que creix a les dues vores del
Mediterrani.
És un arbust fanerògam d'1-3m d'alçada
de fullatge dens, molt ramificat, amb
pèls glandulars a les branques més
joves.
Les fulles es caracteritzen per ser
simples molt aromàtiques per fregament i
per tenir una disposició damunt la tija
oposada.
El fruit és una baia anomenada murtó que
normalment mesura 10x8mm. És de color
blau-negrós, poc carnós i comestible.
La floració es dóna entre els mesos de
maig i principis d'agost.
Les seves fulles contenen un oli
essencial que són els elements que
proporcionen les diverses propietats
farmacològiques. processos inflamatoris
de les vies respiratòries.
Cal tenir en compte la possible
toxicitat de l'oli essencial i del
mirtol i no aplicar grans dosis.
6. Prunus dulcis (Ametller)
És un arbre de fulla
caducifòlia.Pertany a la família de les
rosàcies.
És principalment cultivat per les
ametlles.
És un arbre caducifoli que pot arribar
a mesurar fins a 10 m d'alçada i que
floreix entre els mesos de gener a
l'abril i dóna el seu fruit entre els
mesos d'agost a octubre.
L'ametller és poc ramificada, ben
aferrada al sòl i de color groc-grisenc
quan és jove.
La tija és llenyosa i de ramificació
simpòdica, és a dir, que del tronc
principal en surten diferents branques
divergents; és llisa, verda i marró
quan és jove i escamosa i gris en
l'arbre adult.
Les seves fulles són simples amb una
base atenuada, un àpex acuminat i per
tant, marcadament punxegut i els seus
marges són lleugerament serrats; tenen
una textura coriàcia, una nervadura
pennada i són de color verd intens.
7. Pinus halepensis (Pi blanc)
És un arbre del gènere Pinus
originari de la regió mediterrània,
bastant xeròfil i heliòfil.
És un arbre de fins a 20 metres
d'alçada, amb les branques i
l'escorça són grisenques. Les
fulles tenen de 0,7 a 1 mm
d'amplada i de 3,5 a 7 cm de
longitud i són d'un verd groguenc.
Floreix a l'abril o al maig i fa
moltes pinyes, de 5 a 12 cm de
longitud.
També els incendis n'afavoreixen la
propagació, ja que d'una banda el
foc fa esclatar les pinyes i
n'escampa les llavors i d'una altra
les altes temperatures afavoreixen
l'obertura de les pinyes: és una
espècie piròfita.
Les grans repoblacions forestals
ajuden a la conservació del sòl
enfront de l'erosió. La fusta es fa
servir només per a la producció de
cel·lulosa o per a fer caixes de
fusta, perquè la soca no acostuma a
ser gaire recta i no es pot fer
servir per a altres utilitats.
8. Juniperus phoenicea (Savina comuna)
La savina comuna és un arbre o arbust del
gènere Juniperus.
La savina és originària de la zona
mediterrània i també a les illes Balears
hi està molt representada.
És una planta molt resistent al fred, la
calor, la secada i els sòls pobres o
lleugerament salins; és per això que es
troba des del nivell del mar fins als
2.400 metres d'altitud.
Pot arribar a ser un arbre de fins a 12
metres d'alt, o ser un arbust de dos
metres.
El tronc, de vegades, és tortuós i la
capçada pot estar deformada per l'acció
del vent.
Les fulles juvenils són aciculars i les
adultes imbricades.
S'utilitza en repoblacions forestals, sola
o amb altres coníferes,en jardineria i en
fusta per a fer bigues o mobles.
9. Olea europaea (Olivera) L'olivera és un arbre de la família de les
oleàcies originari de l'Àsia Menor que es
conrea des de l'antiguitat a tota la conca
mediterrània.
És un arbre perenne amb la capacitat de viure
i produir durant centenars d'anys.
Té per mitjà: entre 2 i 10 metres d'alçada.
L’arrel és axonomorfa i té caràcter pivotant.
El tronc és tortuós, gruixut i ramificat.
L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de
tonalitats gris clar, i amb els anys es fissura i
s'enfosqueix. La fusta és dura.
La capçada és arrodonida, atapeïda i
irregular. Les fulles són simples, coriàcies i
lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex
agut.
Les flors són petites i actinomorfes amb
simetria radiada.
El fruit de l'olivera és l'oliva.L'oliva és un fruit
en drupa relativament petit i amb forma
el∙lipsoïdal o globosa més o menys
simètrica.La droga, que és la part que
s'aprofita de la planta per a l'ús farmacològic i
medicinal, són tant les fulles com el fruit.
10. Ferula comunis (Canyaferla)
És un arbust perenne de la
família de les Apiàcies, d'1 a
3 m d'alçada, molt robust, amb
grans inflorescències
abundantment ramificades. Es
troba a praderies seques i
sobre pedra calcària al
mediterrani.
Les seves tiges són erectes i
cilíndriques, de fins a 2 cm de
gruix, solcades. Les seves
fulles són tendres, de 3 a 4
vegades foliats. Els folíols
són linears, plans, d'1,5 a 5
cm de longitud. Les fulles són
inferiors de 30 a 60 cm de
llarg, amb pecíol llarg i
cilíndric. Els fruits són
normalment d'uns 15 mm de
llarg, aplanats i alats.
11. Quercus ilex (Aglaner) És un arbre de fullatge persistent de la
família de les fagàcies .
És un que pot arribar a aconseguir de 16 a
25 metres d'altura. En estat salvatge, és de
copa ovalada al principi i després va
eixamplant-se fins a quedar finalment amb
forma arrodonida-aixafada; encara que la
seva copa sol ser podada amb l'objectiu de
millorar la producció de fruit mitjançant la
poda, obtenint així una forma semiesfèrica.
Les fulles són perennes de 3 a 7 cm de
color verd fosc, i romanen en l'arbre entre
dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7
anys. Coriàcies i de color verd fosc pel
feix, i més clar pel revés, estan proveïdes
de fortes espines en el seu contorn quan la
planta és jove i en les branques més baixes
quan és adulta.
L'escorça és llisa i de color verd grisenc
en les tiges; es va enfosquint a mesura que
creixen.
Les seves fruites es diuen: aglà, gla o bellota i és
amargant.
La fusta de l'alzina és molt dura, i per
això mateix sempre ha estat emprada en
fusteria. També s'utilitza la fusta d'alzina
en els bastons que utilitzen els balladors
de bastons precisament, ja que aquestes
eines estan sotmeses a cops constants de
molta força i requereixen una resistència
com la de l'alzina o el roure. Un altre
àmbit d'ús és la química.
13. Cistus albidus (Estepa blanca)
És un arbust de la família de les
cistàcies. Les fulles són perennes
i de color verd grisenc.
Aquesta planta s'adapta molt bé
als terrenys secs i solellosos
dels països temprats de
l'hemisferi boreal, sobretot els
de l'àrea mediterrània
Les flors, grosses, són rosades i
tenen els pètals lleugerament
arrugats. Els fruits són una
càpsula ovoide on es troben les
llavors.
Té les fulles oblongues, oposades,
sèssils, amb els nervis prominents
per l'envés.
Les flors són grans i vistoses,
d'un bell color rosa púrpura.
La planta creix brolles i
matollars que corresponen a la
fase regressiva dels alzinars i
altres boscos mediterranis.
14. Daphne gnidium (Matapoll)
És una planta distribuïda per la
regió mediterrània, en gairebé
tota la península ibèrica,
arxipèlags canari i balear i nord
d'Àfrica, on creix en matolls,
pinedes i terrenys .
És un arbust amb moltes fulles amb
forma de punta d'espasa, totes
dirigides cap a amunt.
Desenvolupa les flores blanques al
final de l'estiu i la tardor.
El seu fruit és de color vermell,
en baia. Té fulles lanceolades,
estretes. Donat el potent efecte
purgant de l'escorça i de les
fulles del matapoll és considerat
verinós, ja que pot produir
butllofes a la pell després d'un
prolongat contacte.
Cal anar amb compte amb aquesta
planta perquè és irritant
15. Juniperus phoenicea (Sabina negral)
És un arbre o arbust del gènere
Juniperus, originària de la zona
mediterrània.
És una planta molt resistent al
fred, la calor, la secada i els sòls
pobres o lleugerament salins; és per
això que es troba des del nivell del
mar fins als 2.400 metres d'altitud.
Creix en forma silvestre o plantada
en jardins.
Pot arribar a ser un arbre de fins a
12 metres d'alt, o ser un arbust de
dos metres. El tronc, de vegades, és
tortuós i la capçada pot estar
deformada per l'acció del vent .
S'utilitza en repoblacions
forestals, sola o amb altres
coníferes, per a la jardineriai
ademés sútilizta la fusta per a fer
bigues o mobles ja que és molt
resistent.
16. Rosmarinus officinalis (Romaní)
És un arbust mediterrani molt conegut gràcies
als seus usos culinaris i medicinals.
El romer posseeix en les seves fulles
glàndules que contenen olis essencials que li
confereixen una fragant, fresca i forta olor,
sobretot quan es trituren les seves fulles.
És un condiment tradicional de la cuina
mediterrània.És un arbust perenne i aromàtic
que pot arribar als 2 metres. L'arrel és
axonomorfa amb tiges molt ramificades
Les fulles són lanceolades, tenen un color
verd brillant a l'anvers i blanc tempestuós
al revers com a molt de 3,5 cm de longitud.
La corol·la a entre 10 i 12 mm i té un color
blau pàl·lid, rarament blau intens i en
poques ocasions blanc.
La gran majoria estan relacionades amb
l'activitat de l'oli essencial. S'ha
demostrat de forma activa que és un
bactericida potent, antiviral i també
antioxidant. També es tractaven amb romer
alguns trastorns nerviosos. Té un efecte
similar al dels antiinflamatoris i millora
l'activitat circulatòria.
17. Pancratium maritimum (Llira blanc de marines)
El lliri de mar és una planta
de la família de les
amaril∙lidàcies,
Amaryllidaceae.
Es troba per les illes de
Mallorca, Cabrera, Formentera,
Ibiza, Menorca.
És una planta legalment
protegida, una espècie halòfita
.
És una planta bulbosa,del bulb,
neixen fulles en forma de cinta
de 10 a 20 mm d'ample, de color
verd glauc.
El fruit és una càpsula grossa
amb moltes llavors negres.
18. Crithmum maritimum (Fonoll marí)
És una planta comestible i l'única espècie
dins del gènere Crithmum. És una planta
herbàcia, glauca, perenne, llenyosa a la
base, molt ramificada, que pot atènyer
uns 40 cm d'alçària, amb branques
finament estriades.
Les fulles són carnoses, suculentes, dues
o tres vegades pinnades
Les flors són petitones, d'un blanc
verdós, reunides en umbel∙les de 8 a 40
radis. Floreix de juliol a gener.
El fruit és ovoide, d'uns 6 mm a 7 mm.Es
troba a les zones litorals d'Europa
meridional.
En amanides, com a verdura bullida i
formant part de salses.També es menja
envinagrat com a acompanyant del pa
amb oli.
19. Ononis natrix (Gavó)
És una planta de la família de
les fabàcies.
És pròpia de llocs secs i
assolellats, sovint pedregosos o
sorrencs, com dunes i prades
calcàries.
El gavó és una mata de densament
pilosa, de tacte enganxós i amb
flors papilionades de color groc
amb estries vermelles, molt
vistoses.
Les fulles són compostes i tenen
en general tres folíols, si bé
les fulles florals només en
tenen un.
Els folíols són lleugerament
dentats. El peduncle de les
flors té una aresta molt
característic. Floreix a la
primavera i l'estiu.
20. Arthrocnemum fruticosum (Solcera)
Arthrocnemum són un gènere de
plantes amb flor.
El gènere es troba a les
regions tropicals i
subtropicals del planeta.
Són plantes herbàcies halòfites
i suculentescapaces de viure en
ambients d'alta salinitat com
aiguamolls i albuferes de la
costa.
Prefereixen sòls argilosos
salins del litoral marítim,
sempre xops i sovint inundats.
Són plantes que contenen moltes
sals.
De totes les espècies es pot
obtenir sosa (carbonat sòdic)
que es feia servir abans per a
fer sabó.
