1. Recull dels alumnes de 4t de Primària

3. Crida l‘atenció per les seves fulles grans,
compostes, de forma arrodonida, amb cinc
nervis que recorden la posició dels dits de la
mà.
FLOREIX
Les flors blanques amb taques vermelles,de
color carbassa i grogues, molt atractives,
estan agrupades en poms drets, de figura
cònica
Castanyer d’Índia
FRUCTIFICA
Castaño de Índias
El fruit, rodó i cobert d’ una capa dura i
espinosa, conté una o dues castanyes no
comestibles.
Aesculus hipposcastanum
Hipocastanàcies

5. Arbre de l’amor
Àrbol de Judas
Cercis siliquastrum
Caesalpinàcies
Arbre petit,de fulla caduca,molt original i
de gran bellesa per les seves nombroses
flors,d’un color rosa intens, que surten
directament del tronc i de la fusta de les
branques,fins i tot de les més velles.
Arriben a omplir tota la capçada.
Floreix entre l’abril i el maig.
Les fulles,molt
característiques,arrodonides en forma de
cor,apareixen després de la floració.
Els fruits,uns llegums estrets i
aplanats,contenen unes quantes llavors.
A la tardor prenen un to vermellós i
generalment resten a l’arbre durant tot
l’ hivern.

6. Àlber
Álamo
Populus alba
Salicàcies

7. Arbre caducifoli que pot assolir fins a 25 m d'
alçada o més ; capçada ampla i irregular .L'
escorça és blanca, d' aquí el seu nom. Les
fulles al revers són més o menys peludes i d'
un blanc intens i a l’ anvers verdes . Té
borrons. És un arbre alt i corpulent, de forma
arrodonida i de creixement molt ràpid. En
ocasions pot presentar-se una mica tort. Té
una forma ampla i columnar, amb un tronc
gruixut . La capçada és oberta i esbarriada,
és a dir, ampla i irregular, amb branquetes i
brots tomentosos peluts no enganxosos . És
una espècie típica dels boscos de ribera .
Floració: Floreix al març. Les flors femenines
i masculines es troben en peus diferents, són
molt petites i es reuneixen en inflorescències
amb forma de penjoll. Les llavors presenten
un plomall i el fruit apareix entre els mesos
de maig i abril.
Usos: La fusta d' aquest arbre es fa servir per
fer pasta de paper . És una espècie que s'
utilitza com a arbre d' ombra als parcs i als
jardins.

9. Arbre verd tot l'any , sovint
poc desenvolupat i d'aspecte
arbustiu ; branques joves
enrogides i peludes . Fulles
lluents, lanceolades,
finament dentades amb el
pecíol curt. Les fulles
s'alternen a la tija. És una
espècie que viu principalment
en sòls silicis .
Floració :d'octubre a febrer.
Les flors són blanques, de
corol·la petita amb forma de
vas .El fruit és comestible, la
cirera d'arboç , presenta una
superfície granelluda i és
vermell quan és madur. Triga
un any a madurar .Usos: Es
fan confitures amb el fruit .
Cal tenir en compte que el
fruit quan és madur conté
petites quantitats d'alcohol.
Arboç
Madroño
Arbutus unedo
Ericàcies

11. El podem reconèixer fàcilment pel
seu tronc i branques tortuoses i
nusoses .
Les branques joves ,en canvi ,són
flexibles i pengen ,de vegades fins a
terra .
Fulles compostes ,llargues i estretes
i flors en llargs ramells de color
blanc verdós.
A la tardor, s`han convertit ja en
fruits madurs, unes boletes
vermelles de gust picant que
recorda el del pebre autèntic.
Fals pebrer
Pimiento falso
Schinus molle
Anacardiàcies

13. Alzina
Encina
Quercus ilex
Fagàcies
Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor
i primavera. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre
perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a
les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L‘ anvers de la fulla és d‘ un
color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit
és la gla , amb les escames de la cúpula no punxants.
Aquest arbre és present a tota la serra de Collserola, ja que l‘ alzinar és un dels
boscos més característics de la Mediterrània. L‘ alzinar és un bosc dens amb
abundant presència d‘ arbustos i lianes . Les denses capçades de l‘ alzina crea
al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran
diversitat d’espècies .
Floració.L‘ alzina floreix als mesos d‘ abril i maig . Les glans maduren al
començament de la tardor .
Usos: La fusta de l‘ alzina és dura i compacta i s‘ utilitza per fer eines de pagès i
fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i
carbó vegetal de qualitat excel-lent .

15. Pi
Pino
Pinus pinea
Pinàcies
Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.
Les fulles tenen una forma acicular característica i s’apleguen en flocs
de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts.
Les espècies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.
Els pins són plantes monoiques, amb inflorescències masculines i
femenines separades a cada peu. Les femenines, després de
pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les
escames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons.
Hi ha més d' un centenar d 'espècies de pins, distribuïdes per totes les
latituds i altituds de l' hemisferi nord, sis de les quals es fan
espontàniament als Països Catalans: el pi blanc, el pi pinyer i el
pinastre, propis de la terra baixa.

17. Arbre que s’arriba a fer altíssim , de creixement molt
ràpid.
L’escorça es va desprenent del tronc en llargues tires, i el
deixa pelat, amb tonalitats grises platejades.
La fusta, avui dia, es fa servir per fer paper.
Les fulles, estretes i allargades tenen forma de llança.
Són molt aromàtiques i tenen virtuts medicinals.
Al llarg de l’any apareixen unes càpsules característiques,
soles o en grup, que s’obren en madurar, tot desprenentse d’una mena de tapadora que tenen.
Eucaliptus
Eucalipto
Eucalyptus
Mirtàcies

19. Llentiscle
Lentisco
Pistàcia lentiscus
Anacardiàcies
És un arbust perenne, de fulles compostes. Dóna fruits vermells primer i
quan maduren, negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar
.
El llentiscle té en general forma d' arbust d' uns 3 metres, però en realitat
és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres.
Els folíols són coriacis i lluents, de forma ovada a el·líptica, acabats en un
petit mugró. El seu nombre varia entre 6 i 12. Sovint els folíols estan
parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.
Igual que d' altres pistatxers, el llentiscle és dioic. Les flors són apètales.
Floreix de març a maig.
El fruit és una petita drupa arrodonida d' uns 5 mm de diàmetre. Quan és
verda, és de color roig; a mesura que va madurant, es torna negra. La
llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida

21. Aladern
Aladierno
Phyllyrea latofolia
Oleàcies
Arbret de fulla perenne, sovint d’aspecte
arbustiu. L’escorça és llisa i grisenca. Les
branques estan oposades. Les fulles s’alternen
a la tija, són de forma ovalada i tenen la vora
una mica dentada.
Floreix de febrer a abril. Les flors femenines i
les masculines es troben en arbres diferents.
Són molt petites , formen raïms.
El fruit madura al final de l’estiu o a la tardor;és
carnós, rodó i petit, vermell primer i negre quan
és madur.
L’escorça és purgant. Les fulles i branques
s’han utilitzat en forma de gargarismes contra
les inflamacions de la boca i angines.

23. Xiprer
Ciprés
Cupressus
sempervirens
Cupressàcies
Arbre perennifoli originari de la Mediterrània oriental, alt i dret amb forma de
columna, amb branques acostades al tronc i de capçada fusiforme que pot arribar
als 30 m d'alçada . Fulles petites atapeïdes entre elles de color verd fosc .Les llavors
estan protegides per un revestiment d'escames poligonals dures, que formen una
pinya arrodonida o con femení .
El xiprer és cultivat com a arbre ornamental i funerari . La fusta és molt apreciada per
la seva duresa i resistència . Arbre utilitzat en medicina natural per les seves
propietats astringents

25. Normalment és un arbust espinós o
un petit arbre que arriba a fer de 5 a 7
m d'alt. La copa és ampla i
arrodonida. Les fulles són simples, de
disposició alternada, lanceolades, de
4 a 9 cm de llarg i d'1 a 2'5 cm
d'ample, de color verd grisós per
sobre i argentades per sota. Flors
axilars, en grups d'1-3, argentades per
fora i de color groc crema per dins,
erectes i aromàtiques. Tenen forma
acampanada i 4 estams; apareixen a
principi d'estiu. El fruit és una drupa
d'1 a 1.5 cm de llarg, ovoide, amb un
llarg peduncle, de color marró
vermellós, comestible i de gust
agradable. El tronc sol presentar
formes retorçades, i l'escorça, de
color fosc, presenta una textura
clivellada.
Arbre de Paradís
Árbol del paraiso
Eleagnus angustifolia
Eleagnàcies

27. Arç blanc
Majuelo
Crataegus monogyna
Rosàcies
Arbre caducifoli que generalment presenta forma d'arbust .Es
caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes
d'espines . L'escorça és de color gris clar. Les fulles apareixen al
final de l'hivern, són profundament dividides de 3 a 7 lòbuls i amb el
marge dentat.
Floració: Floreix des de finals de març a juny . Les flors són
blanques i oloroses i s'agrupen formant ramells . Floreix després
que apareguin les fulles . Fructifica a començaments de la tardor . El
fruit és carnós de color vermell i esfèric d‘ aproximadament 1 cm .
Usos: Les seves flors s'utilitzen en medicina natural per fer infusions
que tenen acció tonificant i sedant. La seva fusta és força
apreciada .

29. Pollancre
Álamo negro
Populus nigra
Salicacies
Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 30 m d'alçada.
Capçada estretament allargada i fusiforme . Escorça grisenca marcadament
clivellada . Fa borrons molt enganxosos. Les fulles es disposen de forma alterna
a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma
de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides
El pollancre viu a prop dels corrents d'aigua i en ambients humits i és un dels
arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid . Aquesta espècie
pot arribar a viure força anys. Hi ha exemplars que poden superar els 200 anys.
Floració : febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants
anomenades aments .Les flors masculines són vermelles i les femenines d'un
discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins). Les
llavors porten un plomall sedós que s'escampa per tot arreu.
Usos :La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper . En medicina natural
s'utilitza per tractar les bronquitis.
Es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats.

31. Garric
Coscoja
Quercus coccifera
Fagàcies
En català aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:
Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès,
Ribera d'Ebre i Baix Ebre, entre altres llocs; coscoll roig, coscoll roger, coscó o
cuscó, coscona, coscolla.
Garriga i els seus derivats; garritx, garriga, garriguella, garroll, garrulla, garric
roig,
Grana i els seus derivats; grana d'escarlata, graneta, grana vermelló,
alzina ravell
El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que
sol arribar fins als 2 metres d ‘alçada. Cobert de fulles perennes de color verd
intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i
comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada.
Floreix d' abril a maig i fructifica durant l' agost de l 'any següent. És una espècie
que viu en zones seques .
Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. La seva distribució
geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A
la serralada litoral o prelitoral catalana hi localitzem els millors exemplars del
territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.

33. Freixe
Fresno
Fraixinus ornus
Oleàcies
A l’hivern perden les fulles.
Floreixen entre abril i maig.
Les flors,petites, poc aparents, reunides en densos ramells, surten abans de les
fulles. Més tard, es tranformen en fruits, cada un amb una ala llarga. Es
mantenen a l’arbre fins a la primavera següent.
La fusta, de color clar, forta i flexible, és molt apreciada en ebenisteria i per fer
peces de precisió

35. Llorer
Laurel
Laurus nobilis
Lauràcies
Arbre típicament mediterrani, molt freqüent i conegut arreu per l’aroma de
les seves fulles, d’un verd molt fosc i bastant dures.
Floreix
A la primavera, amb flors petites, groguenques i agupades al llarg de les
branques.
Usos
S’utilitzen com a condiment d’alguns menjars.
El diumenge de rams es porten branques a beneir.

37. Til·ler
Tilo
Tilia platyphillos
Tiliàcies
És un arbre d’ombra, de fulla caduca, És un arbre molt freqüent en
passeigs, carrers i avingudes de parcs i jardins de la nostra ciutat.
Creix lentament.
Capçada copuliforme amb fulles bastant grans, asimètriques a la base i
de marge finament dentat.
Flors de color blanc groguenc, subjectes a una bràctea estreta i
amagades en penjolls sota les fulles de l’arbre.
La infusió de flors de til·la és coneguda per la seva acció sedant.

39. Bruc
Brezo
Erica arborera
Ericàcies
Arbust perennifoli que pot arribar a mesurar 3 o 4 m d'alçada . Fulles linears i
molt petites de 3 a 4 mm . Branques primes . Les tiges joves són cobertes de
pels blancs .
Floració: febrer - maig . Les seves flors oloroses són molt petites , 3 mm, de
color blanc o lleugerament rosades amb forma de campana, s'agrupen formant
ramells amples al llarg de les tiges . El fruit, molt xic, és una càpsula que s'obre
en quatre valves on hi ha les llavors
Usos: Amb les arrels es fan les cassoletes de les pipes de fumar . Aquesta
aplicació està relacionada amb la capacitat de suportar el foc que té la seva
fusta . Antigament s'utilitzava per fabricar carbó .

41. Server
Serval
Sórbus doméstica
Rosàcies
És un arbre caducifoli, que pot arribar a uns 15 metres d’alçària.
Té la capçada densa . L’escorça és bruna amb clivelles
verticals.
Té borrons força viscosos, d’un verd clar i sense pèls.
Les seves fulles es disposen de forma alterna a les branques.
Les flors, que podem veure d’abril a juny, són blanques o una
mica tacades de rosa, petites, de 8 a 18 mm de diàmetre, amb
5 pètals i molts estams, agrupades formant ramells.
El fruit és la serva, en forma de pera, d’uns 3-4 centímetres de
llargada, de vegades més arrodonida i no tan grossa. És
comestible.
El server a vegades es cultiva com a arbre ornamental.
És freqüent a la muntanya mitjana, a les valls fresques i
ombrívoles de la Terra Baixa, encara que pot créixer a gairebé
qualsevol lloc. No és mai abundant en un mateix lloc, no forma
boscos i sovint es troba enmig de les rouredes.

42. Ginjoler
Azufaifo
Ziziphus jujuba
Rhamnàcies

43. El ginjoler és un arbust o petit arbre .Hom pensa que és originari del nord d'
Àfrica i Síria i introduït posteriorment a l'Índia i a la Xina, on es conrea des de fa
més de 4000 anys. Avui dia també es conrea a diversos països de la conca
Mediterrània.
És una planta caducifòlia que pot arribar a fer uns 10 m d' altura, amb tronc
dret, amb grops i escorça molt clivellada. Les fulles, de 2 a 6 cm, són oval
lanceolades amb el marge finament dentat i d' un color verd clar brillant. Les
flors, que apareixen entre abril i maig, són petites, verdoses i situades en grups.
El fruit és el gínjol, una drupa comestible de forma el·lipsoïdal , de color rogenc
o marronós, quan és madur, que es produeix cap al setembre, i amb un sol
pinyol. Els gínjols són rics en sucres i amb una important quantitat de vitamina
C. Per això s'han consumit pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o
assecada. També s'han utilitzat com a expectorant i com a remei contra
afeccions respiratòries. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.
La fusta del ginjoler s'utilitza per fer instruments musicals com gralles i tenores.

45. Ametller
Almendro
Prunus dulcis
Rosàcies
L’ametller o ametler és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família
de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombroses en
espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra. Tot i que no està
catalogat com una planta medicinal de forma legal, s' usa molt de forma
quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l' ametlla dolça de
l’amarga (la qual és tòxica).
El fruit de l' ametller és l' ametlla, és a dir, la llavor

47. Magnòlia
Magnolio
Magnolia grandiflora
La Magnòlia és un arbre de la família de les magnoliàcies,
compacte, perenne i de fulles oblongues alternes i
brillants. Té una gran flor blanca i aromàtica. Produeix un
fruit coniforme de 10-12 cm. És originària del sud-est dels
Estats Units (de Texas a Virgínia). Actualment és molt
usada a la jardineria i distribuïda arreu de les zones
temperades del món.
Magnoliàcies

49. Saüc
Sauco
Sambucus migra
Caprifoliàcies
Arbust que arriba als 5m d'alçada, que viu habitualment en llocs humits i prop
de l'aigua . La medul·la de les tiges és blanca . Fulles oposades compostes de
5 a 7 foliols . Els foliols són lanceolats amb els marges dentats.
Floració : maig - juny. Flors petites de color blanc agrupades en ramells amb

51. Magraner
Granado
Punica granatum
Punicàcies
És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres
d' alçada, de capçada irregular. De fulles simples, oposades,
peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb
espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors
solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses.
Calze en forma d' urna carnosa, obert a manera d' estrella de 5
a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell,
de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la
corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els
filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un
ovari ínfer que al madurar dóna lloc a la magrana de 5 a 9 cm,
fruit comestible, singular dins el regne vegetal. La magrana és
del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós que quan és madur
es clivella i s' obre de manera irregular. El fruit té una envolta
coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta
està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes
llavors, cadascuna d' elles envoltada per una polpa molt sucosa,
translúcida i vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors
carnoses.

53. Sanguinyol
Durillo
Cornus sanguinea
Cornàcies
El sanguinyol o pelabou és una espècie de planta del gènere Cornus.
És originària d‘ Europa i Àsia occidental i es troba des del sud
d’Escandinàvia al Mar Caspi.
És un arbre petit o arbust caducifoli, d'1 a 6 m d'alçària, de branques
vermelloses, de fulles en disposició oposada, toves, ovals i acuminades i
amb els marges enters. Les flors són blanques, agrupades en corimbes
terminals. Floreix d 'abril a juny. Els fruits són en baia amb una sola llavor,
amargs i negres a la maduresa. Viu sobretot en boscos i bardisses una
mica humides. És molt comú a comarques com Osona.
El nom català de sanguinyol, i el de l 'espècie sanguinea, fan referència a la
coloració vermella de les fulles a la tardor i també de les branques a
l’hivern.

55. L'olivera és un arbre cultivat. El fruit és una drupa ; l'oliva . Les
seves fulles són rígides, enteres ,lanceolades i tot l'any verdes .
L'anvers de la fulla és d'un verd grisenc mentre que el revers és
d'un color esblanqueït.
Aquest arbre pot arribar a viure molts anys . La raça silvestre:
Olea europaea varietat sylvestris és l'Ullastre. Aquesta varietat
es caracteritza per presentar branques punxoses i fulles i fruits
més petits.
El fruit madura de novembre a gener.
Floració : maig -juny . Les flors són blanques petites i s'agrupen
formant ramells.
Usos: de l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i Olivera
l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres . L'oli és un
Olivo
laxant natural quan es pren en dejuni . Les fulles tenen
propietats hipotensores i febrífugues .
Olea europaea
Les olives es consideren aperitives i tòniques .
Oleàcies

57. Roure
Roble
Quercus pubescens
Fagàcies
Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada. Fulles
amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie
endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat
de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i
necessita un clima temperat, marítim, mitjanament humit.
Floració: abril,maig . Té flors masculines i femenines a la
mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a
5 inflorescències d' 1 a 3 cm d' alçada. Les flors
masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de
llargada.
Fructifica a la tardor . El seu fruit és l‘ aglà.
Usos: és molt apreciada la seva fusta per fer botes .
També s' utilitza per fer mobles i bigues

59. Garrofer
Algarrobo
Ceratonia siliqua
Papilonàcies
Arbre de fulla perenne que assoleix uns 7 m d'alçada i es manté
verd tot l'any. El seu tronc presenta una escorça llisa i és gruixut i
sovint mostra irregularitats. Fulles persistents compostes amb 6, 8
o 10 foliols, sempre en nombre parell. Els foliols són durs i lluents .
El fruit és la garrofa,llegum molt rica en sucres . La garrofa s'utilitza
tradicionalment per alimentar el bestiar .En les èpoques de penúria
les garrofes són utilitzades com aliment pels humans.
La seva fusta s'utilitza, per la seva qualitat, en ebenisteria
Floració :agost a octubre .Les flors del garrofer són petites i
mancades de corol.la, per la qual cosa, poden passar
desapercebudes.
La floració coincideix amb la maduració dels fruits de l'any anterior.