2. Superfamilia lleguminoses
• Amb 13000 espècies és la segona
família de les Fanerògames,
després de les compostes. Només
persiteix un sol carpel que forma
una beina o llegum. Hi ha hagut
una reducció del nombre
d'estams i s'arribat a una corol.la
zigomorfa.
• De fet les lleguminoses són una
superfamília que reuneix les
Cesalpinàcies (Cercis
siliquastrum, arbre de l´amor,
Ceratonia siliqua, garrofer) les
Mimosàcies (gènere Acacia) i les
Papilionàcies (Vicia).
• Les Mimosàcies tenen encara
nombrosos estams i flor regular.
Les altres dues famílies tenen
10 estams i corol.la zigomorfa
típica amb 5 pètals lliures
(estandart, ales i carena formada
pels dos pètals centrals) però les
papilionàcies amb un estandart
més voluminós.
4. El gènere Acacia, de port arbori o
arbustiu, són les espècies
llenyoses més típiques, i sovint
dominants, de les sabanes àrides,
encara que estan distribuides
pràcticament arreu del món, on són
especialment nombroses és a les
sabanes seques africanes i
australianes, algunes, la majoria
originàries d´Austràlia, es cultiven
a les contrades mediterrànies com
a ornamentals anomenant-se, en
general, mimoses.
Acacia ancura, Mulga, Austràlia
5. Acacia dealbata
• Arbret perennifoli no
espinós d´origen australià
i creixement ràpid de
10-12 m.
• Fulles bipinnaticompostes
grisenques amb folíoluls
de 3-4 mm i flors en
glomèruls grocs, esfèrics,
de 4-7 mm de diàmetre
que curullen l´arbre a
finals de l´hivern formant
una vistosa taca groga en
el paisatge.
• Fruit en llegum.
IES Horticultura, 24-2-09
6. Acacia dealbata
• Les mimoses es
diferencien
facilment de la
resta de
lleguminoses per
tenir la flor en forma
de glomèrul esfèric
amb nombrosos
estams molt
vistosos i en canvi
els pètals petits o
absents.
Reus, febrer 08
15. Albizia julibrissin
Un arbret asiàtic de flor una mica diferent, no tan esfèrica i
petita, però també amb estams nombrosos, visibles, rosacis,
és l´acàcia de Constantinopla, Albizia julibrissin, molt
plantada en carrers i jardins per la seva bonica floració.
Vall-Llobrega, juliol 99
17. • Les papilionàcies són 10000
espècies amb un estandart
molt més voluminós que el de
les Cesalpinàcies, recubrint els
restants pètals.
• Les flors es troben en
inflorescències en raïms. El
calze, gamosèpal, amb 5 dents
molts cops formant dos llavis. Spartium junceum, Albarca, 11-5-06
• L'androceu consta de 10
estams, tots soldats pel
filament (monadelf), 9 de
soldats i un de lliure (diadelf) o
bé tots lliures.
• Gineceu amb un sol carpel
central allargat que acaba
donant un fruit en llegum.
18. Spartium junceum
• La ginesta és un arbust
de 1-3(5) m, subafil·le
amb tiges junciformes
verdes, fulles oblongo-
linears, fugaces i flors
grogues, flairoses, en
raïms més o menys
densos amb calze
escariós i llegun de
6-8(10) cm, comprimit,
glabre i negrós a la
maturitat.
Vall del Glorieta
19. Spartium junceum
També s´utilitza en jardineria.
IES Horticultura, 11-5-06 IES Horticultura, juny 06
39. Anthyllis cytisoides
L´albada, Anthyllis cytisoides, és un arbust blanquinós de flors
grogues molt habitual a les nostres muntanyes mediterrànies
calcàries, Maspujols, 91
46. Ulex parviflorus
• la gatosa, arbust
densament espinós, de
0,3-1,5(2) m, subafil·le
• fulles simples, subulades
i flors papilionades
grogues de 13-20 mm de
calze groc dividit fins a la
base en dos peces
• floreix a l´hivern
27-10-05
47. Ulex europaeus
Les Landes, 30-11-00, bosc talat
Santiago, abril 00
i amb regenerat natural de Q. robur
49. Erinacea anthyllis
La Mussara, 13-5-00
l´eriçó, és una mata subafil·la
de carenes ventoses calcàries
que fa densos coixinets La Mola, 18-3-01
espinosos de 1-3 dm;
50. Erinacea anthyllis
Fa fulles simples d´uns 5 mm i flors papilionades blaves
de calze bilabiat piloso-sedós, finalment inflato-vesiculós i
llegum pilós de 12-20 mm.
63. Robinia pseudoacacia
• Arbre caducifoli, de
capçada irregular i
creixement relativament
ràpid que pot arribar a 25
metres d´alçada; originari
de Nord-amèrica,
introduït i naturalitzat a
les nostres contrades.
• Ha estat molt utilitzat per
a la consolidació de
talussos donada la seva
facilitat de fer nous peus,
llucs o turions.
Pont del diable, 19-4-99
64. Robinia pseudoacacia
• El tronc, recte i de
fusta dura, té una
escorça molt
característica amb
esquerdes profundes
que formen com unes
crestes que
s´entrecreuen.
Parc de la ciutat, 14-10-00
65. Robinia
pseudoacacia
La fulla és pinnaticomposta amb
folíols un xic emarginats i una
espina en el lloc de l´estípula. Pont del diable, 19-4-99
66. Robinia pseudoacacia
• Cap al maig, floreix
i les seves
branques s´omplen
de raïms pènduls,
de flors blanques,
flairoses; fruit en
llegum aplanada.
Albarca, 11-5-06
68. Tipuana
tipu
• Arbre originari de la zona
de Bolivia i Argentina que
darrerament és
freqüentment plantat
• La forma extesa de la
seva capçada i l´absència
d´espines el poden
diferenciar de la nostra
acàcia
• És de creixement ràpid i
pot viure fins a 250 anys.
IES Horticultura, 4 juny 06
69. Tipuana tipu
• De fulles caduques,
compostes,
imparapinnades, de
folíols subsèssils i
emarginats molt
semblants a les de
l´acàcia però sense
espina estipular que
queden dalt de
l´arbre fins quasi al
final de l´hivern
70. Tipuana tipu
• El fruit és una beina
amb poques llavors i
disposat en forma de
sàmara.
71. Tipuana tipu
Produeix una munió de flors grogues que encatifen el terra de la rambla
de sant Josep obrer o la de Tarragona a començaments d´estiu quan
floreix.
Rambla de St. Josep obrer, Reus, juny 98
72. Wisteria
sinensis
• la glicina fa raïms
pènduls molt vistosos
de 15-30 cm amb
flors d´un lila clar en
el moment de treure
la fulla com podreu
veure aquesta
primavera a la
pèrgola de l´escola
Mar i murtra, 29-3-01
79. Laburnum
anagyroides
• És un arbret de 5-6 m
originari del Sud
d´Europa, de forma
irregular, creixement
ràpid i vida curta.
• Molt apreciat per
l´exuberància de les
floracions grogues en
llargs raïms pènduls que
cobreixen l´arbre en
primavera. Tot ell és
metzinós però sobretot
ho són les llavors negres
de la beina.
IES Horticultura, Reus, 25-4- 05
85. Ceratonia siliqua
• El garrofer, arbre baix
(5-10 m), capçada
ampla i creixement
lent propi de
contrades
mediterrànies seques
on és cultivat i
naturalitzat.
IES Horticultura, 7-1-03
86. Ceratonia siliqua
• Fulla perenne,
paripinnades amb 2-5
parells de folíols
el·líptics, coriacis,
obtusos o emarginats,
lluents a l´anvers, de
2,5 a 6 cm
• llegum indehiscent de
10-20 cm amb polpa
dolça, comestible, la
garrofa
87. Flors
hermafrodites,
octubre 02
Ceratonia
siliqua
Fan flors polígames a
la tardor
Flors masculines
IES Horticultura
20-11-08
89. Cercis siliquastrum
Montblanc, maig 05 Plaça Imperial Tarraco, 22-3-00
Arbre de la mediterrània oriental de 5-8 m de fulles
caduques, suborbiculars, cordiformes
90. Cercis siliquastrum
Montblanc, maig 05
Flors d´un rosa viu que neixen en fascicles sobre
el tronc i les branques velles abans de que sorti la
fulla, a la primavera. Llegum bru.
93. Parkinsonia aculeata
El pal verd és un arbre de 4-6 m, de creixement ràpid, originari de
l´Amèrica tropical que pot viure fins a 200 anys. Forma extesa i
fullatge pèndul amb espines. Plaça de la Font, Tarragona, juny 01
95. Parkinsonia aculeata
escorça verda, Passeig S. Antoni,
2-1-00
IES Horticultura i jardineria,
juny 98
96. Sophora japonica
Arbre de 10-20 m,
d´origen xinès, no
espinós, semblant a la
robínia, de fulles
pinnaticompostes amb
folíols més o menys
lluents a l´anvers i àpex
agut, de flors d´un blanc
groguenc en panícules
erectes terminals i el
llegum pèndul,
indehiscent, amb fortes
constriccions (en Mitja Lluna, Tarragona, 17-9-01
loment).
99. Gleditsia triacanthos
IES Horticultura, maig 2005
Arbre de 10-30 m, originari
d´Amèrica del Nord, amb
espines robustes (7-20 cm) i IES Horticultura, 17-11- 2005
ramificades
100. Gleditsia
triacanthos
• Arbre de 10-30 m, originari
d´Amèrica del Nord, amb
espines robustes (7-20 cm) i
ramificades. El de l´institut és IES Horticultura, 22-9- 2005
una varietat sense espines.
• Fulles caduques, 1-2-
pinnaticompostes, amb folíols
feblement serrats; flors petites,
no papilionàcies, unisexuals,
d´un blanc verdós
• Llegum gros de
20-45 x 2-5 cm.
Carrer Ramón y Cajal, Tarragona, 21-11-99
