1. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
TRAVESSANT LA SERRA D’IRTA PER VORA MAR
Distància: 15 km
Desnivell: 200 mts
Dificultat: mitjana
Temps: 5 hores
2. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Descripció del recorregut:
Comencem la ruta al Pla dels Pitxells on arriba un ample camí asfaltat del Pebret fins a
l’Aljub situat al punt on es desvia el camí del coll d’en Berri, prop de la urbanització Font
Nova.
Seguirem des d’ací el camí del Pebret, ara de terra, que ens porta a travessar el barranc de
lo Volante per on discorre el PR-CV-194.
Passat el barranc el camí comença a pujar per la costera del Llosar, formigonada per a
facilitar la pujada dels vehicles a motor cap als Penya-segats de Badum. A banda i banda
del camí un dens matollar envaeix els bancals que ressegueixen la muntanya com si foren
corbes de nivell conformant un paisatge construït pels peníscolans a les primeries del segle
XX.
Arribem seguint el camí als Penya-segats
de Badum, els més elevats (i pot ser
únics) entre el Delta de l’Ebre i el cap de
la Nau i des d’on en dies clars es poden
vore les illes Columbretes. En ells nien
diverses espècies d’ocells i als seus peus
hi ha surgències d’aigua dolça a la vora
de la mar.
A la part més alta es troba la torre de
Badum, que formava part del sistema de
vigilància i defensa del litoral juntament
amb la torre d’Ebrí.
A partir d’ací la senda baixa recte,
retallant les revoltes que fa el camí fins
que passem per dalt de la Cova dels
Coloms, o més bé el que en resta després que l’erosió marina l’afonés.
El camí continua per la vora de la mar, pel Ull de Bou fins que arriba a la Platges del Russo i
del Pebret, les dos úniques que mereixen el nom en tota la serra.
A dalt queda el despoblat medieval d’Irta que dóna nom a la serra, convertida després en
comú de Peníscola i finalment, amb la desamortització de Madoz, comprada pels veïns de
Peníscola dóna pas a la Comunidad civil de propietarios de Monte de Irta.
A la vora de la platja del Pebret hi ha una duna incipient, fixada per la vegetació, i a la vora
una àrea recreativa a l’antiga caserna de carabiners que vigilaven la costa.
Ací cal abandonar el PR momentàniament
per seguir el sender adaptat del parc que,
per la vora de la mar, ens porta per la vora
del cap del Pebret abans de retornar a
l’interior per a trobar el camí al Pla del
Pebret.
Continuant el camí retornarem a la vora de
la mar a la cala d’Irta, on desemboca el
barranc d’Irta protegit pel cap del mateix
nom. Ací sota els pins hi ha una altra àrea
recreativa més menuda i acollidora que la
del Pebret.
3. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
A partir d’ací el camí continua prop de la mar fins a la Platja de la Basseta, per on circula a
la vora de la mar, només separat per un cordó litoral de grava.
Al final del pla, on hi ha una basseta nova per a acumular l’aigua de pluja el camí s’endinsa
cap al Pla de la Basseta mentre que recte continua una senda on hi ha marques blanques i
roges del GR-92 (no homologat) que recorre el litoral mediterrani i per on cal seguir.
El sender continua pels matollars de coscoll i margalló que colonitzen els primers metres de
la vora de la mar, acompanyats per alguns pins que prenen forma de bandera molt afectats
per la sal marina en els temporals de llevant.
Travessa el barranc de l’Escutxa i passa per on hi havia la caserna de carabiners de la Torre
Nova (a la qual va substituir) i de la qual no en queden restes.
Baixa tot seguit a la cala Argilaga o de la Torre Nova on desemboquen els barrancs de la
Torre Nova i de la font de la Parra i on retrobem el camí del Pebret que segueix a les Fonts.
Cal travessar les cales i seguir per l’altra banda, sota el xalet de la Cubanita per on continua
una senda que s’alterna amb pista abans de travessar un altre barranquís i arribar als
apartaments “Prestige”.
Ací enllacem amb el PR-431 que continua per la
vora de la mar seguint el camí de l’Atall, antic
assegador que recorre tot el litoral castellonenc.
El camí travessa el Pla de Roda i passa per la
vora de la Platja del Serradal passant tot seguit
per davant d’un parell de villes o xalets isolats.
Arriba així al barranc del Malentivet que excava la
profunda cala Mundina que cal travessar per
continuar el camí de l’altra banda, convertit ja en
un passeig per vora mar que ens portarà fins a la
cala Blanca on retrobem el camí del Pebret o de
Ribamar, ací ja asfaltat i que s’endinsa en la urbanització de les Fonts d’Alcossebre.
Seguint-lo finalitzarem el recorregut a la platja de les Fonts, vora el port esportiu del mateix
nom, on sí l’any ha sigut plovedor podrem gaudir de les fonts que naixen a la mateixa arena
de la platja.
4. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Llocs d’interés:
Serra d’Irta:
El Parc Natural de la Serra d’Irta està situat
al nord de la Comunitat Valenciana entre
les localitats de Peníscola, Santa
Magdalena de Pulpis, Alcalà de Xivert i
Alcossebre. Representa una de les últimes
serres litorals que queden sense edificar en
la costa mediterrània. Aquest és un espai
protegit de 12000 ha i un dels paisatges
més bells de la costa valenciana. L’altura
màxima és de 572 m en el pic Campanilles,
i els seus abruptes vessants descendixen
suaus cap a la mar, on al llarg de 12 km de
costa, pràcticament inalterats, hi ha nombrosos penya-segats i cales.
Dins del parc natural té lloc un fenomen curiós i únic, brollen naixements d’aigua dolça en la
vora de la mar. Aquestes aigües procedents de les entranyes calcàries de la serra d’Irta, on
les pluges s’infiltren fàcilment a causa de la presència d’una abundant vegetació forestal i un
sòl permeable, emergixen finalment al costat de la mar, a través de surgències com les que
es troben a la platja del Pebret. i a les fonts.
La serra d’Irta presenta un ric patrimoni històric. Destaquen les construccions àrabs com els
castells de Xivert i de Polpis, i les torres sentinelles de Badum i d’Ebrí, que mostren l’antiga
ocupació humana i el caràcter militar d’aquesta. Els castells, construïts en el segle X-XI,
van passar per diverses restauracions a les mans d’almoràvits, i d’ordes cristianes com
l’Orde del Temple i la de Montesa. Altres importants construccions les constituïxen les
ermites de Sant Antoni (terme municipal de Peniscola) i la de Santa Llúcia i Sant Benet (en
el terme municipal d’Alcalà de Xivert-Alcossebre). Aquestes construccions es troben en un
enclavament privilegiat des d’on observar la costa i part de la comarca.
Torre Badum:
La Torre de Badum és una torre de Guarda de la costa,
construïda el 1554 quan s’organitza un sistema de
vigilància, alarma i defensa de la costa davant els continus
atacs dels pirates berberiscos que s’emmarquen dins del
conflicte entre l’Imperi Espanyol i el Turc.
La torre fou construïda seguint les noves ordenances
emanades de les Corts i on es consta que s’han d’erigir
torres de guarda de manera que d’una se’n veja l’altra i no
deixen punts cecs al llarg del litoral on puguen aprofitar els
corsaris turcs per a desembarcar.
La construcció de lees torres es va finançar amb l’impost
sobre la producció de seda del regne, seguint moltes
d’elles una mateixa tipologia circular amb entrada elevada
anomenades colomeres, de les qual la torre de Badum n’és
un bon exemple situant-se l’entrada a 6 metres d’altura i
accedint-se amb una escala que es podia retirar per tal de refugiar-se en cas d’atac.
5. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Les torres havien de tindre comunicació visual entre elles i també amb les principals places
fortes on hi havia els destacaments militars, com és el cas de Peníscola. A més cada torre
disposava d’una guarnició de quatre soldats; dos torrers que s’alternave en la vigilància dalt
la torre i dos vigilants a cavall o atalladors que seguien el litoral de torre a torre i que han
donat nom a molts dels camins paral·lels a la mar anomenats “camí de l’atall”.
La torre de Badum és un bon exemple de torre de Guarda, prou ben conservada i on
destaca un escut del regne de València en l’època de Carles V amb la data de 1554 i el
lema “Tierra, alarmar, protegeme”. És per això que Bé d’Interés Cultural i està subjecta a
protecció.
Platja i caserna del Pebret:
La platja del Pebret i la del Russo, annexa a la
primera, són unes de les poques platges d’arena que
hi ha dins el parc natural de la Serra d’Irta. A més a la
platja del Pebret l’arena i el vent ha contribuït a
formar una duna on es conserven tota una sèrie de
plantes endèmiques del litoral valencià.
A la vora de la platja es troba l’antiga caserna del
Pebret, una de les dos que hi havien entre Peníscola
i Alcossebre (i l’única que es conserva) on hi havia un
destacament del “Cuerpo de carabineros del Reino”,
depenents d’Hisenda i destinats a guardar les
fronteres terrestres i marítimes i evitar el contraban.
Alcossebre:
Alcossebre és un nucli turístic costaner del municipi d'Alcalà
de Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebre
i Cap i Corb. En el litoral s'estenen les grans platges de la
Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges i
Tropicana; en l'àrea de Ribamar hi ha nombroses cales com
cala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli
de les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nord
de la població s'estén el Parc Natural de la Serra d'Irta.En la
rodalia hi ha nombrosos jaciments arqueològics com el d'El
Tossalet.
El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli
per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una
segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell
de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat
de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per
evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la
torre de Cap i Corb (en molt bon estat).
L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la
costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha
desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que uneix
6. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va ser
clausurat durant els anys 90.
Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de
Sant Benet i Santa Llúcia.
Bibliografia:
● Forcada Martí, Vicente (1992) Torres y Castillos de la provincia de Castellón
(síntesis Histórico-Estructural) Sociedad Castellonense de Cultura
● Gines Moya, Juan F. (2007) Historia de Alcocebre Diputació de Castelló
● Web del parc natural de la Serra d’Irta
<http://www.parquesnaturales.gva.es/ca/web/pn-serra-d-irta>
● Diversos Autors Mapa del Parc Natural de la Serra d’Irta. Illes Columbretes.
Peníscola. Alcalà de Xivert Ed. Piolet