En aquesta guia podem trobar un bon nombre dels
arbusts, arbres i lianes del Parc de la Serralada de
Marina. La relació dels hàbitats i la flora és ben estreta,
per això les plantes s’han organitzat en els hàbitats que
caracteritzen o que hi són abundants.
https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61017.pdf
En aquesta guia podem trobar un bon nombre dels
arbusts, arbres i lianes del Parc de la Serralada de
Marina. La relació dels hàbitats i la flora és ben estreta,
per això les plantes s’han organitzat en els hàbitats que
caracteritzen o que hi són abundants.
https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61017.pdf
Aquesta presentació té com finalitat que els alumnes puguin reconèixer, els arbres, arbustos i plantes aromàtiques més comuns al nostre jardí. Amb aquest suport hauran de localitzar i assenyalar en un mapa els diferents exemplars.
2. Familia Taxodiàcies
Compren arbres grans, ampliament difosos a l´hemisferi
boreal al Terciari; trobem la seva fusta en els lignits
d´aquella època. Als Estats Units es conserven en parcs
nacionals i arreu del món són cultivats pel seu valor
ornamental.
En total nou gèneres, amb poques espècies, originaries
de les regions temperades (càlides) d´Amèrica i Àsia
(alguna a Àfrica i Oceania).
Són monoics, fan estròbils llenyosos d´esquames
peltades i maduració anual (en la sequoia gegant és
bianual). Fusta de bona qualitat, fosca i poc reïnosa.
3. Les pinyes
Estròbils de taxodiàcies: la més gran de Sequoiadendron giganteum, les
petites de Sequoia sempervirens i la del peduncle Metasequoia gliptostroboides.
També una de Criptomeria japonica a la foto de la dreta.
4. Taxodium
distichum
El nom de Taxodium deriva del grec
"taxos", teix, i "eidos", semblança, i fa
referència a la similitud de les seves fulles
amb les del teix.
Kew Garden, juny 94
5. tardor 95 Primavera
La tonalitat marró pàlid del fullatge a la tardor reflectida en l´aigua tranquila d´un llac és
una de les meravelles que pots admirar en el Parc Samà, prop de Vinyols i els Arcs.
6. Taxodium distichum
El Retiro,
28-4-99
Viu a la costa atlàntica dels Estats Units, a la part septentrional del Golf de
Mèxic on cubreix zones pantanoses. Tenen un tipus especial d´arrels que
surten de l´aigua i permeten la respiració de la part radicular (neumatòfors).
7. Taxodium
distichum
El xiprer dels pantans, és un
arbre de port cònic, gran
desenvolupament (40-50 m) i
longevitat; de creixement ràpid fins
als 50 anys, després pot perdre el
port cònic.
La casa del labrador,
Aranjuez, 29-3-99
10. Sequoidendron
giganteum
D´aspecte cònic, presenta la
ramificació encorvada cap avall en
una espècie de corona a la part alta
d´un grandiós tronc despullat i
eixamplat a la soca.
Montseny, abril 06
12. Sequoidendron
giganteum
Les fulles en forma d´esquames
punxagudes, acuminades,
rodejen la branca quedan
aixecades per la punta.
Els estròbils rodons, de 4-6 cm,
d´escudets romboidals amb
unes arrugues radials, maduren
en dos anys.
14. Sequoidendron giganteum
De fins a 100 m
d´altura, amb un
diàmetre a la base
de 8-10 m, tenim
bastants exemplars
amb edats entre
2000 i 3500 anys (a
la foto el més
famós, el general
Sherman).
15. Sequoia sempervirens
Amb fulles linears (6-18 mm) d´un verd més fosc a l´anvers i més platejades
pel revers (dues línies glauques), i en posició dística. Estròbil semblant al
del seu parent gegant però més petit (2-3 cm).
16. Metasequoia gliptostroboides
Kew Garden, 92, W. Xina
Arbre de fins a 30 m en estat natural, de port piramidal irregular amb ramificacions
quasi horitzontals. El nom de Metasequoia prové del grec "metà", pròxim, i sequoia
fent referència a la semblança amb aquesta espècie.
17. Metasequoia gliptostroboides
Kew Garden, 92, W. Xina
De fulla caduca, va ser descobert formant un bosquet a Xina al 1944; abans
només es coneixia com a fòssil del Mesozoic i del Terciari, havent-se trobat així
inclús a Amèrica del Nord. Des de la seva descoberta es freqüentment plantat
encara que requereix humitat. Les fulles linears es tornen grogues i després
marró-vermelloses abans de caure, a finals de tardor, junt amb les branquetes
secundaries. Pinya pedunculada.
21. Familia Cupressàcies
Aquesta familia, que pren el nom del xiprer
(Cupressus), es distribueix per tot el món i
comprèn 20 gèneres amb unes 140 espècies,
de les quals només n´hi ha 5 d´espontànies
als Països Catalans. Són arbres o arbusts de
fulles esquamiformes i imbricades, o linears,
oposades o en verticils de tres.
22. D´esquerra a dreta: Cupressus arizonica,
C. sempervirens i C. macrocarpa
Jardins del IES Horticultura i Jardineria, Reus, Març 09
23. Cupressus sempervirens
Gàlbul de xiprer
Via de l´imperi romà, 2-1-00
El xiprer és un dels arbres ornamentals més coneguts; és l´arbre dels nostres
cementiris, claustres, de la majoria de tanques verdes, proteccions per al vent, etc.
Forma part del paisatge típic mediterrani encara que mai el trobem formant masses
forestals silvestres doncs no és originari d´aquí sinò de Pèrsia, Asia menor i Xipre
V
d´on ja fa molts segles es va exportar cap a occident.
i
24. Cupressus sempervirens
El xiprer aguanta
bé la sequera i les
temperatures
altes doncs té
mecanismes de
defensa contra
l´excesiva
transpiració com
són les fulles
imbrincades, el
recobriment ceri, i
la disminució
d´estomes i no
aguanta tan bé
els gels i freds
intensos.
13-10-2009
25. Cupressus
sempervirens
És un gran amant del sol
(heliòfil) encara que pot
suportar l´ombra; és una planta
heliòfila, més per la seva
necessitat de calor que de llum.
Quant jove creix d´una forma
ràpida i després va aminorant
la crescuda fins assolir 25-30 m
d´alçada.
S. Joan del Codolar, 18-10-09
26. Forma columnar i horitzontal
La Franqueta, 26-2-09
Ports de Tortosa,
És curiós que la forma normal o
silvestre del xiprer és una forma
que se´n diu horitzontal, de
branques més obertes donant un
aspecte més semblant a un pi.
D´aquesta va sorgir una mutació
que va donar lloc a la forma
piramidal de forma estreta i
columnar amb les branques com
enganxades al tronc que és la
forma que estem ara acostumats
a veure i considerem normal.
28. Cupressus
macrocarpa
Se’n diu el xiprer de Monterrey i la
península de Monterrey a California és
l´únic lloc del món on creix de manera
natural.
És característica la disposició
aixecada de les branques formant un
angle de 45º amb el tronc.
“Lambertiana aurea”
31. Cupressus macrocarpa
IES Hortic., 5-5-09
Les fulles de 2 mm, inflades a l´àpex, de
color verd viu i en la varietat lambertiana-
aurea de color groguenc, donen un olor
típica de llimona. A pesar del seu nom, té
un estròbil més petit que C. sempervirens. 13-10-09
32. Cupressus arizonica
Camp de Mart, Tarragona, 17-12-00
El xiprer blau, arbre de tronc vermellós, viu bé
al sòls calissos, secs i freds. A l´estat d´Arizona i
nord de Mèxic arriba a uns 1.500 m poden
tolerar condicions més dures que el xiprer.
33. Cupressus arizonica
Fulles generalment
glauques o grisàcies.
Gàlbul petit, de 1,5
cm, de color gris-
glauc i escudets amb
una ungla
pronunciada.
IES Horticultura i jardineria, Reus, juny 05
38. Chamaecyparis
lawsoniana
Vivers Robin, Gap, 22-10-01
El xiprer de Lawson, és un arbre gran, de 40-50 m, capçada densa,
cònica, guia terminal sempre inclinada i branques horitzontals.
Necessita climes humids i suaus i s´estima més terrenys silícis.
44. Calocedrus
decurrens
Arbre ornamental, de fusta bona,
groguenca, fosca, originari del
Nord de Califòrnia. Exigent en
humitat. Pot assolir 40 m.
IES Horticultura i Jardineria, Reus,
20-11-08
45. Calocedrus decurrens
Tarragona,
14-10-00
Estròbils molt característics, petits, de 2 cm i amb només dos esquames. Tronc
d´escorça vermellosa i fosca.
46. Calocedrus
decurrens
IES Horticultura, juny 00
El calocedre, té la ramificació en un pla i les seves fulles arriben cada quatre a
una mateixa alçada donant a la branqueta un aspecte com articulada.
47. Thuja
occidentalis
Altura màxima de 15 m i fulles
esquamiformes, oposades-
decusades, verdes per ambdues
cares. Ramificació en un pla.
A l´hivern pot agafar una coloració
més marronosa.
IES Horticultura, Reus, Juny 04
54. Tetraclinis articulata
Jardí botànic de Barcelona, 3-1-01 18-2-2011
La tuia articulada, xiprer monoic de capçada poc
densa, rames joves deprimides i fulles
esquamiformes disposades en quatre rengles.
56. Tetraclinis
articulata
És abundant al Marroc, es troba
al litoral levantí i aqui és més rar
o bé plantat en algun jardí com
el de l´escola.
IES Horticultura i Jardineria, Reus,
20-2-06
58. Juniperus communis
El ginebre és un arbret dioic de forma lleugerament columnar i de 1-6 m; de
creixença molt lenta, normalment es troba en estat arbustiu. Penyagolosa, 3-4-2007
59. Juniperus communis
Les fulles linears i
punxants,
disposades en
verticils de tres, i
amb una banda
blanca molt
aparent a
l´anvers. El gàlbul
arriba a la
maduresa al
segon o tercer
any, és carnós, té
la forma i la
grandària d´un
pèsol i la pela
pruïnosa d´un
blau molt fosc.
Canigó, 25-8-08
60. Juniperus communis
nana
Als estatges subalpí i
alpí dels Pirineus, s´hi
fa el ginebre
(subspècie alpina =
nana), postrada i de
fulles més juntes i un
xic més curtes.
Pirineus, Agost 05
62. Juniperus oxycedrus
Penyagolosa, 4-07
El càdec té un aspecte semblant al ginebre i també és dioic,
63. Juniperus oxycedrus
Grau del Montsant, 21-1-01
18-10-2009
Posseeix dues línies blanquinoses a l´anvers
foliar i els gàlbuls són de pela lluent i
vermellenca.
69. Juniperus phoenicea
Indiferent al substrat, encara que prefereix els sòls calcaris i els terrenys rocosos,
és una espècie molt ben adaptada als climes àrids i a situacions molt ventoses.
70. Juniperus phoenicea
ssp. lycia
Bosc de la Marquesa, 14-3-08
També aquesta espècie té una varietat de les dunes litorals es tracta de la varietat
lycia, molt robusta i amb els gàlbuls molt grossos.
77. Juniperus sp.
J. chinensis “aurea”
Juniperus sabina “tamariscifolia”
Juniperus media
78. Familia Araucariàcies
Forman part d´aquesta familia arbres grans distribuits per
l´hemisferi Sud (on no són molt abundoses les coniferes),
amb gens o poca reina, dels més antics filogeneticament i
amb una ramificació clarament verticil·lada que ens
mostra força bé els anys de vida que han assolit (un
verticil per any).
La majoria són dioics amb pinyes grans de fins a 20 cm
amb un òvul per esquama. Fulla perenne.
79. Araucaria excelsa oct 04
IES Horticultura i jardineria de Reus, 20-1-00
És molt decorativa per tenir els verticils de branques horitzontals clarament separats
disposats en un sol pla en forma d´estrella, al voltant del tronc, i un aspecte general cònic.
80. Araucaria excelsa
Almeria
Lanzarote, 6-7-01
Arbre dioic, de tronc recte, de 20-25 m i
creixement ràpid. Èspecie poc exigent en
quan a sols, però requereix clima temperat
(marítim) amb certa humitat ambiental.
81. Araucaria
excelsa
Fulles tirant a aciculars, de secció
quadrangular i de 1-1,5(2) cm, corvades
a la punta.
IES Horticultura i jardineria de Reus, 20-1-00
82. Araucaria excelsa
Pinyes grans i rodones que es desfan
abans de caure.
86. Araucaria
bidwilli
Amb una ramificació molt
curiosa, amb les branques
superiors aixecades, les
mitjanes horitzontals i les baixes
caigudes.
Montserrate, octubre 05
87. Araucaria bidwilli
Les fulles són d´1-2 cm d´ample i 5
cm de llarg, lanceolades, agudes.
Montserrate, octubre 05
88. Araucaria bidwilli
Montserrate, octubre 07
Montserrate, octubre 05
Araucaria bidwillii, característica d´una regió australiana, té les pinyes més
grans, de fins a 30 cm i l´arbre pot assolir 15-20 m d´altura.
89. Araucaria
araucana
Originària de les muntanyes del Sud
de Xile, Nord de la Patagonia i Terra
del Foc, té un aspecte similar a
l´anterior, assolint 15-20 m i arribant
fins als 40 al seu ambient. Suporta
tan les fortes calors a ple sol com
l´ombra.
Kew Garden, 92
90. Araucaria
araucana
Les fulles són ovals o lanceolades, de
3-5 cm de llarg i 2 d´amplada,
coriàcies, inserides helicoidalment al
voltant de la branqueta a la que
amaguen totalment. Camprodon, 19-3-08
93. Familia Taxàcies
Aquesta familia comprèn unes 15 espècies, la
majoria esteses per les terres temperades i
subtropicals de l´hemisferi boreal, amb una sola
espècie europea, el teix, que també es troba a
l´Àsia i al N d´Àfrica.
94. Taxus
baccata
El teix (Taxus baccata, "tejo") és un
arbre dioic, robust que no arriba a
fer-se massa alt (10-15 m).
Castellfullit, novembre 2007
95. Taxus
baccata
Prospera bé en cultiu (n´hi ha més
de 40 varietats de jardineria), per
això sovint és plantat als parcs i
als jardins i també com a espècie
funerària.
IES Horticultura, Reus, 17-6-2011
96. Taxus baccata
15-5-06
IES Horticultura, Reus, 2-7-04
Presenta les fulles linears, agudes, d´un verd molt fosc per l´anvers i més
pàl·lides pel revers, decurrents a la base del pecíol i de disposició esparsa,
però en dos rengles, de tal manera que les branques semblen pectinades.
97. Taxus baccata
En el teix es dona la màxima reducció
de les flors femenines dins les
gimnospermes i cada flor té un únic
primordi seminal. Les llavors, ovoides i
brunes, estan envoltades parcialment
per una cúpula carnosa, vermella i dolça
-l´aril-, que és una excrescència
originada a l´eix floral. L´aril és la única
part comestible de la planta, que, d´altra
banda, és molt tòxica a causa de la
presència d´un potent alcaloide, la
taxina. Les llavors maduren al final de
l´estiu o a la tardor del mateix any i el
jove embrió pot deixar de créixer i
quedar en estat de repòs durant mesos
o, fins i tot, anys.
Octubre, 02
98. Taxus baccata
La capçada és
amplament
cònica, de
brancam molt
obert i amb els
branquillons
penjants.
Rarament fa
bosquets i viu en
torrenteres
frondoses i al peu
de cingleres,
preferentment en
terrenys calcaris.
Teixeda de Cardó, 4-12-2011
99. Taxus baccata
El tronc té
l´escorça llisa,
que es
desprèn en
laminetes, i la
fusta rogenca.
La font del Teix, Cardó, 4-12-2011
