Skip to main content
1
Els POLIEDRES són cossos
 geomètrics limitats per
cares planes en forma de
         polígons



                           2
ELEMENTS D’UN POLIEDRE
1. CARES:
Són els polígons que limiten el poliedre


2. ARESTES:
Són els costats de les cares.
Cada dues cares contigües comparteixen
una aresta


 3. VÈRTEXS:
 Són els vèrtex de les cares.
 En cada vèrtex concorren tres o més cares


                                             3
EXERCICI
Quins dels següents cossos no són poliedres?




   RESPOSTA:
   Els cossos F, G i H no són poliedres
   perquè algunes cares són corbes         4
POLIEDRES REGULARS

Un poliedre es diu que és REGULAR si
 compleix les condicions següents:
2.Totes les seves cares són polígons
  regulars iguals
3.Cada vèrtex comparteix el mateix
  nombre de cares


                                       5
Només existeixen 5 poliedres regulars



            POLIEDRES REGULARS
TETRAEDRE   CUB   OCTAEDRE   DODECAEDRE   ICOSAEDRE




                                                 6
TETRAEDRE REGULAR
Cares?
    •Té 4 cares
Com són?
    •Triangles equilàters
Arestes?
    •Té 6 arestes
Vèrtexs?
    •Té 4 vèrtexs
Cares a cada vèrtex?
    •Cada vèrtex comparteix 3 cares
                                      7
HEXAEDRE REGULAR ò CUB
Cares?
    •Té 6 cares
Com són?
    •Quadrats
Arestes?
    •Té 12 arestes
Vèrtexs?
    •Té 8 vèrtexs
Cares a cada vèrtex?
    •Cada vèrtex comparteix 3 cares
                                      8
OCTAEDRE REGULAR
Cares?
    •Té 8 cares
Com són?
    •Triangles equilàters
Arestes?
    •Té 12 arestes
Vèrtexs?
    •Té 6 vèrtexs
Cares a cada vèrtex?
    •Cada vèrtex comparteix 4 cares
                                      9
DODECAEDRE REGULAR
Cares?
    •Té 12 cares
Com són?
    •Pentàgons regulars
Arestes?
    •Té 30 arestes
Vèrtexs?
    •Té 20 vèrtexs
Cares a cada vèrtex?
    •Cada vèrtex comparteix 3 cares
                                      10
ICOSAEDRE REGULAR
Cares?
    •Té 20 cares
Com són?
    •Triangles equilàters
Arestes?
    •Té 30 arestes
Vèrtexs?
    •Té 12 vèrtexs
Cares a cada vèrtex?
    •Cada vèrtex comparteix 5 cares
                                      11
Desenvolupament dels
   poliedres regulars

Si desplegam un poliedre i
 l’extenem en el pla, obtenim el
 seu desenvolupament

                                   12
Desenvolupament del
    tetraedre


Desenvolupament del
        cub


Desenvolupament de
    l’octaedre


Desenvolupament del
    dodecaedre


Desenvolupament de
    l’icosaedre
                13
Associau a cada poliedre regular el seu
           desenvolupament




                                          14
PRISMA
Un prisma és un poliedre limitat per dos
polígons iguals i paral·lels (denominats bases)
i uns quants paral·lelograms (denominats
cares laterals)

L’altura del prisma és la distància entre les bases


 Si les cares laterals són perpendiculars a les
 bases, tenim un prisma recte


 Si les cares laterals no són perpendiculars a les
 bases, tenim un prisma oblic
                                                      15
CLASSIFICACIÓ DELS PRISMES
    segons els polígons de les bases
Segons que les bases siguin:       els prismes es denominen:

 Triangles                               Triangular
 Quadrats                                Quadrangular
 Pentàgons                               Pentagonal
 Hexàgons                                Hexagonal


 Els primes rectes les bases dels quals són polígons
     regulars, els denominem prismes regulars

                                                       16
EXERCICI:
    Posa el nom als següents prismes




                         RESPOSTA
a) Prisma Triangular Regular   c) Prisma Pentagonal Regular

b) Prisma Quadrangular         d) Prisma Hexagonal Regular
                                                      17
DESENVOLUPAMENT D’UN
PRISMA RECTE. SUPERFÍCIE




        AL = PB ·H


        AT = AL + 2· AB    18
EXERCICI
Calcula l’àrea total d’un prisma hexagonal regular, l’aresta
lateral del qual fa 10cm, l’aresta de a base 4cm i
l’apotema 3’5cm




                    RESPOSTA
 AL = perímetre de la base x altura = 24 x 10 = 240 cm2
       perímetre x apotema 24 x 3'5
 AB =                     =          = 42 cm 2
                2               2
 AT = 240 + 2 x 42 = 324 cm2
                                                          19
PARALEL·LEPÍPEDES. ORTOEDRE
                               Un paral·lelepípede és un
                               prisma les bases del qual són
                               paral·lelograms. Cada dues cares
                               oposades són iguals.
Un ortoedre és un paral·lelepípede en el que
la totalitat de les cares són rectangles. Les
lletres a, b i c reben el nom de dimensions o
arestes de l’ortoedre.




                      Un cub és un ortoedre en què les tres
                      dimensions són iguals. Les sis cares del
                      cub són quadrats iguals.
                                                            20
CÀLCUL DE LA DIAGONAL DE L’ORTOEDRE
                        La d és la diagonal de l’ortoedre.
                        La calcularem aplicant dos cops
                        els teorema de Pitàgores:

                            d = a +b +c    2   2     2




       Exemple: Calcula la diagonal
       del següent ortoedre



   Resposta:   d = 4 2 + 3 2 + 12 2 = 13                 21
PIRAMIDES
                                    Una PIRÀMIDE és un poliedre que té com a
                                    base un polígon qualsevol, i com a cares
                                    laterals, triangles amb un vèrtex comú, que
                                    es denomina vèrtex de la piràmide.
                                    L’altura de la piràmide és la distància del
                                    vèrtex al pla de la base.
                                   Una PIRÀMIDE és REGULAR quan la base
                                   és un polígon regular i el vèrtex es projecta
                                   sobre el centre d’aquest polígon.
En una piràmide regular totes les arestes
laterals són iguals i les cares laterals són
triangles isòsceles iguals. Les altures dels
triangles es denominen apotemes de la
piràmide. Però alerta, ja que la base també
té una apotema que es denomina apotema
de la base.
Les piràmides es denominen triangulars,
quadrangulars, pentagonals,..., segons
que el polígon de la base sigui un triangle,                                22
un quadrilàter, un pentàgon,...
DESENVOLUPAMENT D’UNA PIRÀMIDE
        REGULAR. SUPERFÍCIE




                                              ATOTAL = ALATERAL + ABASE

Exemple: Calcula la superfície de la següent piràmide en la
que h=160m ; l=240m i a'=120m
 AB = l x l = 240 x 240 = 57600 m 2
a = h 2 − a′2 = 160 2 − 120 2 = 105'8 m
     l x a 240 x 105'8
AL =      =             = 12696 m 2
       2        2
                                                                   23
 AT = 57600 + 6 x 12696 = 133776 m        2
TRONC DE PIRAMIDE
       Si tallem una piràmide per un pla
       paral·lel al de la base, el cos comprès
       entre els dos plans es denomina tronc
       de piràmide.

       Un tronc de piràmide té dues bases,
       la distància entre les quals rep el
       nom d’altura del tronc.

 Si la piràmide és regular, el tron de
 piràmide corresponent també és regular.
 Les cares laterals són trapezis isòsceles
 iguals. L’altura de cadascun es denomina
 apotema del tronc de piràmide.
                                           24
DESENVOLUPAMENT LATERAL D’UN
     TRONC DE PIRÀMIDE. SUPERFÍCIE



                                                ATOTAL = ALATERAL + ABASES

Exemple: Calcula l’àrea total del següent tronc de piràmide
  AB major = l x l = 4 x 4 = 16 m 2
  AB menor = l x l = 2 x 2 = 4 m 2
  h = 32 − 12 = 2'8 m

AL =
     ( B + b ) x h = ( 4 + 2) x 2'8 = 8'4 m 2
          2                2
AT = 4 x 8'4 + 16 + 4 = 53'6 m 2                                      25
MESURES DE CILINDRES
                                               ATOTAL = ALATERAL + ABASES

                                                     ALATERAL = 2πr x h
                                                     ABASE = πr2
                                                  ATOTAL = 2πr x h + πr2

Exemple: Calcula l’àrea total d’un cilindre, de radi 2cm i
alçada 10cm

  AB = π · r 2 = 3'14 x 4 = 12'56 cm 2
  AL = 2πr · h = 2 x 3'14 x 2 x 10 = 125'6 cm 2
  AT = 125'6 + 2 x 12'56 = 150'72 cm       2
                                                                     26
MESURES DE CONS
                                             ATOTAL = ALATERAL + ABASE

                                                     ALATERAL = πr x g
                                                     ABASE = πr2
                                                   ATOTAL = πr x g + πr2
Exemple: Calcula l’àrea total d’un con,
de radi 2cm i alçada 10cm
   AB = π · r 2 = 3'14 x 4 = 12'56 cm 2

   g = 10 2 + 2 2 = 10'39 cm
   AL = π ·r · g = 3'14 x 2 x 10'39 = 65'31 cm 2
   AT = 12'56 + 65'31 = 77'87 cm 2                                   27
TRONC DE CON
  Si tallem un con per un pla paral·lel al
  de la base, el cos comprès entre els dos
  plans es denomina tronc de con.
  Un tronc de con té dues bases,
  la distància entre les quals rep el nom
  d’altura del tronc de con.




                                      28
DESENVOLUPAMENT LATERAL D’UN
        TRONC DE CON. SUPERFÍCIE


                                                 ATOTAL = ALATERAL + ABASES

Exemple: Calcula l’àrea total d’un tronc de con de radis
4cm i 3cm i altura 5cm
  AB major = π x r 2 = 3'14 x 16 = 50'24 cm 2
  AB menor = π x r 2 = 3'14 x 9 = 28'26 cm 2
  g = 52 + 12 = 5'10 cm
AL = π · ( r − r ') g = 3'14 · ( 4 − 3) · 5'10 = 16.014 cm 2
AT = 16'014 + 28'26 + 50'24 = 94,414 cm 2                              29
ESFERA I FIGURES ESFÈRIQUES
                                 L’esfera és una figura de
                                 revolució, que s’obté fent girar
                                 un semicercle al voltant d’un
                                 diàmetre.
                                 L’àrea d’una superfície esfèrica
                                 de radi R és: A = 4πR 2

Algunes figures interessants que s’obtenen a partir de l’esfera són:




                                                                30
GLOBUS TERRAQUI

                      La forma que té la Terra, que és quasi
                      esfèrica, s’anomena ESFERA TERRESTRE o
                      GLOBUS TERRAQUI.



                      MERIDIANS: Circumferències màximes que
                      passen pels pols.
                      MERIDIÀ ZERO: A partir del qual
                      comencem a contar-los, passa per Greenwich
                      (a prop de Londres).

PARAL·LELS: Circumferències que s’obtenen si tallem la superfície

             terrestre per un pla perpendicular a l’eix terrestre.
EQUADOR: Paral·lel màxim.
                                                                31
COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Tot punt de l’esfera terrestre, per poder-lo localitzar, té dues
coordenades geogràfiques: LATITUD I LONGITUD.

                       LATITUD: Valor en graus de l’arc que va des
                       de l’equador fins al paral·lel pel qual passa
                       pel punt.

                       LONGITUD: Valor en graus de l’arc que va
                       des del meridià zero fins al meridià que
                       passa pel punt.




                                                                32
FUSOS HORARIS




COPIAR DEL LLIBRE DE 2n D’ESO ANAYA




                                      33
ZONES CLIMÀTIQUES




COPIAR DEL LLIBRE DE 2n D’ESO ANAYA




                                      34
VOLUMS
       I
LA SEVA MESURA


                 35
VOLUM DE L’ORTOEDRE
           I DEL CUB
El volum d’un ortoedre les dimensions del
qual siguin a,b i c és:

           V = a · b · c


                    Un cub és un ortoedre amb les tres
                    dimensions iguals. Per tant:

                              V = a · a · a = a3

                                                         36
EL PRINCIPI DE CAVALIERI
Si dos cossos tenen la mateixa altura i en tallar-los per
plans paral·lels a les bases obtenim figures amb la mateixa
àrea els cossos tenen el mateix volum.




Aquest resultat és molt important, ja que permet calcular
de manera molt fàcil el volum de prismes,
paral·lelepípedes, cilindres i qualsevol figura prismàtica.
                                                         37
VOLUM DEL PARALEL·LEPÍPEDE




El volum d’un paral·lelepípede és igual al d’un ortoedre que
tingui la mateixa altura i una base amb la mateixa àrea:

             V = Àrea de la base · Altura
                                                          38
VOLUM D’UNA FIGURA PRISMÀTICA
                    Una figura prismàtica és qualsevol figura
                       geomètrica amb dues bases iguals i
                    paral·leles entre si. El volum de qualsevol
                         figura prismàtica ve donat per:

                        V = Àrea de la base · Altura
 El volum d’un prisma             El volum d’un cilindre és:
 recte o oblic és:




                                 V = Àrea de la base · Altura
V = Àrea de la base · Altura            V = π r2 · h
                                                               39
VOLUM DE PIRÀMIDE I CON




   1                    1
V = Abase · altura   V = Abase · altura
   3                    3
                        1
                     V = π ·r ·h
                              2

                        3                 40
RESUM




        41
Fi de la presentació




                       42