2. Anarquisme
Dadaisme
Característiques del Dadaisme
Surrealisme
Característiques del Surrealisme
Bibliografia
L Avantguardisme
Feixisme
Nazisme
Futurisme
Característiques del Futurisme
Revolució Russa
3. Europa vivia, al moment de sorgir les avantguardes artístiques, una profunda crisi, que va desencadenar en la
Primera Guerra Mundial.
Els moviments d’avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d’una nova teoria de l’art: l’antiart.
S’iniciaren l’any 1909 i foren liquidats a l any 1940 arran de la invasió nazi de París, que en dispersà els grups
principals. Aquests moviments es manifestaren cronològicament en dos períodes: el primer període
(futurisme, cubisme i dadaisme) durà aproximadament des de 1909 fins a 1929, any de la crisi monetària a la
borsa de Nova York. Es produïren les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de
les avantguardes. I el segon període, (exclusivament surrealista) arribà fins al 1940 i va estar marcat per la
invasió nazi de París. Aquesta etapa es caracteritzà per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot,
pel compromís social i polític, que dugué alguns dels surrealistes més destacats a militar activament en el
Partit Comunista.
4. Feixisme (és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-
1939) en oposició tant a la democràcia liberal (el sistema polític que representava els valors
dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com Anglaterra, França o Estats Units, als quals
considera "decadents") com al moviment obrer tradicional (anarquista o marxista).
Radicalment contrari a tots dos, el Feixisme es presenta com una Tercera Via
El feixisme exalta la idea de l'estat enfront de la d'individu o classe; suprimeix la discrepància
política en benefici d'un partit únic i els localismes en benefici del centralisme. El feixisme italià
va aconseguir la unitat i adhesió voluntària de la població.
5. Nazisme és la contracció de nacionalsocialisme, i fa referència a tot el relacionat amb la ideologia i el règim
que va governar l´Alemanya de 1933 a 1945 amb l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Alemany
dels Treballadors (NSDAP, Partit Nacional Socialista Obrer Alemany), l'autoproclamat tercer Reich i Àustria a
partir de la Anschluss, així com els altres territoris que ho van conformar (Sudetes, Memel, Danzig i altres
terres a Polònia, França, Txecoslovàquia, Hongria, Holanda, Dinamarca i Noruega). L'Alemanya d'aquest
període es coneix com la Alemanya “Nazi”.
Els membres del partit s'identificaven a si mateixos generalment com "Nacional socialistes" i només
rarament com "nazis". L'origen i ús de “Nazi" és similar al de "Sozi", paraula del llenguatge diari per designar
els membres del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
El 1933, quan Hitler va assumir poder en el govern alemany, l'ús del terme "Nazi" disminuir a Alemanya,
encara que en Àustria seus oponents el van continuar utilitzant amb una connotació despectiva. A partir
d'això, el terme ha adquirit una connotació creixentment pejorativa.
6. Rere el feixisme i el nazisme Va sorgir a Milà, Itàlia. Aquest moviment
cultural, buscava trencar amb la tradició, el passat i els signes convencionals de
la història de l'art. Considerava com elements principals a la poesia, el valor, l'audàcia i la
revolució, ja que es pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el pas gimnàstic, el
salt perillós i la bufetada irreverent. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el
nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment,
l'objectiu del literari i la disposició especial de l'escrit per tal de donar-li una
expressió plàstica .
7. CARACTERISIQUES
- Exaltació de la originalitat.
- Estructures del moviment: temps, velocitat, energia, força, etc.
- Contingut relacionat amb el món modern.
- Utilització de formes i colors per generar ritmes.
- Colors resplendents
- Transparències
- Multiplicació de línies i detalls, semblants a la successió d'imatges d'un calidoscopi o una
pel·lícula, (com a resultat fa l'efecte de dinamisme).
8. El terme Revolució russa agrupa tots els esdeveniments que van conduir de manera espontània
al derrocament del règim tsarista i la instauració preparada d'un altre leninista a continuació
entre febrer i octubre de 1917. En gran mesura induïda per la Primera Guerra Mundial, la
Revolució russa va ser un esdeveniment decisiu i fundador del "curt segle XX" obert per l'esclat
del macro conflicte europeu el 1914 i tancat el 1991 amb la caiguda de la Unió Soviètica.
Objecte de simpaties i d'immenses esperances per uns (Jules Romains la va descriure com "la
gran llum a l'Est" i François Furet com "l'encant universal d'octubre"), també ha estat objecte de
severes crítiques, de pors i d'odis viscerals. Segueix sent un dels esdeveniments més estudiats i
més apassionadament discutits de la història contemporània.
9. L'anarquisme és sense nom donat a l'estil de Ideologia i moviment radical que s'oposa a tota forma
d'Autoritat i jerarquia Política, promovent la abolició de l'Estat i la instauració de l'anarquia, és a dir la
autonomia de cada personatge en com l'estil de relació amb les esferes sociopolítiques. És contrari a
les relacions humanes d‘autoritat involuntària i promou l'autogovern persones Informes de
associacions.
Axiomes elementals de l'anarquisme fill de la autopropietat de cada Individu, i la no coacció. Així, els
únics mètodes coherents amb estos fill de principis, institucions, drets i obligacions, que siguin
resultat de contractes lliures o pactes Voluntaris entre individus Sobirans.
La principal crítica que rep l‘Anarquisme és que aquesta Ideologia és utòpica, és a dir, Que la forma
d‘organització social, política i econòmica que proposa és impossible de portar a l'estil de pràctica
amb èxit.
Entre seus teòlegs més Importants son els russos Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotrin, el Francès Pierre
J. Proudhon i l‘Italià Enrico Malatesta.
10. Rere el anarquisme naix el dadaisme, un moviment cultural que va sorgir el 1916 al Cabaret
Voltaire a Zuric (Suïssa). Va ser proposat per Hugo Ball, escriptor dels primers textos
dadaistes, posteriorment, es va unir el romanès Tristán Tzara que arribaria a ser l'emblema del
Dadaisme. Una característica fonamental del Dadaisme és l'oposició al concepte de raó
instaurat pel Positivisme. El Dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar en contra de les
convencions literàries i artístiques i, especialment, per burlar l'artista burgès i del seu art. La
seva activitat s'estén a gran varietat de manifestacions artístiques, des de la poesia a
l'escultura passant per la pintura o la música.
11. Els Dadaistes invalidar les autoritats critiques existents menyspreant les tècniques
usades tradicionalment, ja que consideraven obra artística tota expressió de l'ésser
humà.
En les seves formes d'expressió predominava l'irracional i instintiu, les imatges
incomprensibles i les obres eren anomenades amb títols molt diferents a les temàtiques.
Van utilitzar noves tècniques com el fotomuntatge, una variant del collage: amb imatges
superposades tretes de revistes i diaris, i el collage dadaista usant fragments de
materials i objectes de rebuig quotidià.
Van proposar una temàtica en la qual predominen els mecanismes absurds
(desenvolupen una visió irònica de la màquina i la seva importància en la societat
moderna).
Van eliminar els valors estètics que es conservaven, s'oposaven a qualsevol classe
d'equilibri i es concentraven en experimentar i improvisar.
12. Rere el dadaisme naix el subrrealisme que és un moviment artístic i literari sorgit a
França a partir del dadaisme, en la dècada dels anys 1920, al voltant de la personalitat
del poeta André Breton. Buscava descobrir una veritat, amb escriptures automàtiques,
sense correccions racionals, utilitzant imatges per expressar les seves emocions, però
que mai seguien un raonament lògic.
13. -Exaltació De processos de somnis, l'humor corrosiu i l'erotisme contra la tradició, la moral i la cultura burgesa.
-Interpretació de la realitat des del somni, l'inconscient, la màgia i la irracionalitat.
-El surrealisme, va ser abans de res una Actitud, (l'actitud de l'artista en el moment de pintar, governat pel seu
impulsos irracionals, onírics i fins absurds) ja que dins d'aquest moviment van aparèixer tendències molt diferents,
des del realisme fins l'abstracció.
Surrealistes figuratius: influenciats per la via onírica se serveixen del realisme i de les tècniques i recursos
tradicionals: utilització de perspectiva exagerant la sensació de profunditat (creació d'espais grans i llunyans)
execució pictòrica minuciosa amb gran cura del detall i el dibuix, utilització del clarobscur i del color modelat. René
Magritte, Salvador Dalí.
Surrealistes abstractes: practiquen l'automatisme psíquic pur, és a dir, que pinten mitjançant un procés irracional i
espontani, sense premeditar que és el que faran. Utilització de colors purs, formes orgàniques (preval les
ondulacions, corbes i contra-corbes), no utilitzen tècniques tradicionals (no hi ha representació del volum: els colors
solen ser plans, utilitzen el joc lliure dels elements purs (línia, punt, pla, color ) André Masson o Joan Miró
