SlideShare a Scribd company logo
1 of 55
Download to read offline
Dra. Rosa Cañizares González
CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona
r.canizares@creaf.uab.cat
Dr. Josep Maria Alcañiz
CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona
josemaria.alcaniz@uab.es
CESIRE- càpsula de ciències: el sòl
Barcelona, 14 d’abril de 2016
Objectius del taller a l’aula:
1. Incentivar l’interès per la ciència i el medi ambient.
2. Reforçar els coneixements dels alumnes sobre el medi ambient
que els envolta, i més concretament sobre el sòl que trepitgen.
3. Ensenyar que aprendre és divertit i pràctic.
4. Fomentar la participació, la comunicació i la integració dins de
l’aula.
5. Integrar els conceptes teòrics amb la pràctica.
Objectiu: introduir diferents temes relacionats amb la ciència que
estudia el sòl, l’edafologia, i proposar tot un seguit d’activitats que es
poden portar a terme a l’aula
CESIRE- càpsula de ciències: el sòl
Què és el sòl?
El sòl, un recurs poc
conegut per la nostra
societat
http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/Curs_2014-15/AnyS%C3%B2ls2015/COMIC_catalan_WEB.pdf
Museu de Ciències de la
Universidad de Santiago de Compostela
(Galicia, España)
És un recurs imprescindible
per a les activitats humanes
Sòl: És un recurs natural que es
forma lentament en la natura per
acció del clima sobre el substrat
mineral, amb la intervenció dels
éssers vius.
Edafologia o
Ciència del Sòl
L’home com a usuari dels sòls
ÚS O EXPLOTACIÓ DEL SÒL  RISC DE DEGRADACIÓ
L’objectiu de la ONU-FAO es contribuir a la plena conscienciació
de la societat civil i dels responsables de la presa de decisions
sobre la profunda importància dels sòls per a la seguretat
alimentària, els ecosistemes i la vida en el planeta, i en
conseqüència la pau.
Principals funcions del sòl
Medi de suport i nutrició de les plantes
Edafogenesis
A
B
C
És un recurs limitat en superfície disponible i en
productivitat
Recordem …
El sòl NO és un medi inert
El sòl és un recurs no renovable
És vulnerable: un mal ús condueix a la seva
degradació
Diversitat de sòls: no tots els sòls són bons per
a tots els usos
El “sòl” en els llibres de text
Ensenyament Secundari Obligatori
Batxiller
20 editorials de llibres (17 CCAA)
0,57% de les pàgines dels llibres es dediquen al sòl!!
Activitats formatives relacionades amb el sòl
Descripció del que veiem al camp
 Observació del sòl i el seu entorn
– S’observen capes de colors diferents?
– De quin color són?
– Sobre quina roca s’ha format
– És pedregós?
– L’estat d’humitat del sòl al tacte
– Si s’observa presencia d’animals...
Activitats formatives relacionades amb el sòl
Presa de mostres per a activitats a l’aula
Com s’han d’agafar les mostres?
- Aixada, pic o paleta
- Bosses de plàstic per emmagatzemar les mostres
- Retoladors per etiquetar
- Paper assecant (serveix paper de diari)
- Cinta mètrica
Material necessari
La mida de les partícules del sòl és important.
Sorra grossa
Sorra fina
Llim Argila
Invisible a aquesta escala
Introducció
Concepte de granulometria i textura
Què podem fer per determinar-les?
Objectius
Identificar la mida de les partícules que predominen en la mostra de sòl.
Aquesta determinació es pot fer amb mètodes diferents.
Material necessari
Assaig 1) Prova de la textura al tacte
- Mostra/es de sòl
- Aigua
- Drap o paper per eixugar-se les mans
Assaig 2 ) Sedimentació en el temps.
- Mostra de sòl
- Sedàs de 2mm
- Aigua
- Recipient transparent que es pugui tancar de 1 litre de capacitat
aproximadament
- Balança de cuina
- Cullera
- Drap o tovallons de paper
Assaig 1) Prova de la textura al tacte
Pla de treball:
- Agafar un grapat de terra amb la mà
- Afegir una mica d’aigua fins a obtenir una pasta modelable (fer una bola).
- Intentarem, a continuació, fer un cilindre d’uns 3-5 mm de diàmetre en el
palmell de la mà. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà
inferior al 80%.
- A continuació, intentarem tancar‐lo sobre ell mateix tot fent un anell. Si és
possible, el contingut de sorres de la mostra ha de ser inferior al 40%.
- Finalment, amb una part de l’anell anterior, intentarem moldejar un cilindre d’1
mm de diàmetre. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà
inferior al 65%.
Mètode de textura al tacte (Ilaco 1985)
A) Sorrenca.
(B) Sorrenca-llimosa.
(C) Franc-llimosa.
(D) Franca
(E) Argilo-llimosa.
(F) Argilosa lleugera.
(G) Argilosa.
Assaig 2) Sedimentació en aigua en el temps
Argila (~24 hores)
Llims (~2 hores)
Sorra (~5 minuts)
Pla de treball:
- Omplir un recipient transparent amb un 250 g de sòl
- Afegir uns 500 ml d’aigua
- Agitar vigorosament un minut, deixar en repòs sobre una taula
- Observar al cab de 5 minuts, 2 hores i 24 h.
Foto: D. Badia
Identificar a partir de la següent imatge a quin tipus s’assembla més el teu sòl
Sorrenc Franc Argilós
0-10% argila
0-10% llim
80-10% sorra
0-30% argila
30-50% llim
25-50% sorra
50-100% argila
0-45% llim
0-45% sorra
Sorra
Llims
Argila
Els terrossos i l’arquitectura del sòl
Introducció
Les partícules del sòl no es troben aïllades, formen uns agregats que li confereixen al sòl
una determinada estructura.
Els agregats es poden observar al camp a ull nu, en forma de grumolls o terrossos, però
també n’hi ha de més petits que necessiten de microscòpic per poder ser observats.
Els agregats formen els grumolls i terrossos
que observem al camp
Objectius
No tots els agregats tenen la mateixa estabilitat.
Observar l’estabilitat dels agregats del sòl (terrossos) en funció a la seva
resistència a l’acció de l’aigua de pluja.
Material necessari
- Colador o malla
- Got d’aigua o pot de vidre
- Terrossos de sòl (seleccionar de diferents sòls per poder comparar-los)
- Balança
Font: USDA_ NRCS
Pla de treball
- Posar el colador (o malla) en el got
- Omplir el got al màxim de manera que la malla del colador quedi
totalment submergida.
- Pesar uns agregats de sòl secs a l’aire (Pi) i depositar-los sobre la malla
- Deixar passar 5 minuts, agafar l’agregat del colador i deixar-lo assecar
(preferiblement en estufa) un temps
- Pesar-lo per conèixer el pes que s’ha perdut (Pf)
Conclusió
Es pot observar que si els agregats són molt estables no hauran pràcticament perdut
pes, mentre que els agregats poc resistents s'hauran desfet i la major part dels seus
constituents hauran passat a través del colador, per la qual cosa interpretarem que té
una estabilitat estructural baixa.
El sòl és com una esponja: Quanta aigua reté? Com circula?
Introducció La infiltració de l’aigua al sòl depèn principalment de la
granulometria (textura), de l’estructura i de la porositat
d’aquest, juntament amb les aportacions d’aigua.
Bioporus (infiltració)
Macroporus (infiltració) i microporus (retenció)
Circulació de l’aigua i porositat del sòl
Material necessari
- Ampolles de plàstic buides de 1 - 2 litres
- Els taps de les ampolles foradats
- Tisores
- Cotó
- Regadora o similar
Pla de treball
- Retallar cinc ampolles de plàstic. La part superior de l’ampolla es farà servir com a
embut i per contenir la mostra de sòl.
- Tapar amb una mica de cotó la boca de l’ampolla de manera que obturi el pas de la
terra, però no de l’aigua. Posar el tap de l’ampolla prèviament foradat (es recomana fer 5
o 6 forats d’uns 2 mm aprox).
- Omplir cada embut amb una mostra de sòl diferent (entre 400 i 500 g), per exemple:
1. Ric en graves
2. Sorrenc: pot ser de platja, d’aquari, de riu.
3. Fi o argilós: pot ser una mostra de textura argilosa
4. Sòl orgànic: pot ser torba o terra de castanyer, p.e. el que venen en els centres
de jardineria. També millor si està humit.
- Abocar lentament uns 200 ml d’aigua amb l’ajuda de la regadora o similar.
- Observar si al començament l’aigua queda una mica entollada i posteriorment es va
infiltrant.
- Observar si a la sortida de l’embut el degoteig es dóna amb la mateixa rapidesa en
tots els casos, prendre nota.
- Deixar fins el dia següent
- Anotar el volum total d’aigua infiltrada recollida al vas inferior
Tipus de mostra Aigua retinguda
(200 ml – aigua infiltrada)
- Omplir la següent taula de resultats:
Conclusió
Aigua
Aigua
Menor retenció d’aigua Major retenció d’aigua
Quan la pluja esdevé un perill pel sòl.
Com el podem protegir de l’erosió?
Introducció
El sòl és un recurs no renovable, la seva
formació requereix centenars o milers d’anys; és
per això que podem dir que la seva pèrdua és
irreversible a escala humana.
Objectiu
Demostrar la relació entre la precipitació, l'erosió del sòl, la protecció dels cursos
d'aigua i la vegetació.
Material necessari:
- 3 ampolles de plàstic de 1-2 litres buides, retallades longitudinalment tal i
com es veu a la fotografia
- Cordill
- Taula o superfície inclinada
- 3 kg de sòl, uns 0.8 – 1 kg per a cada ampolla
- Restes vegetals o de fullaraca, grava o altre material
- 0.5 litres d’aigua per a cada prova
- Proveta per mesurar el volum d’aigua
- Regadora petita o similar per afegir amb suavitat l’aigua
Pla de treball
Aquesta activitat és observacional.
- Es poden elegir tres voluntaris
que s’encarregaran d’afegir
lentament 0,5 litres d’aigua en
cada recipient.
Conclusió
Aigua clara  poca erosió
Menor volum recollit  major retenció aigua
Aigua transparent  poca matèria orgànica dissolta
L’acumulació de sals un problema per als sòls.
Introducció
La salinització de les aigües continentals i dels sòls agrícoles és un greu problema
ambiental a escala mundial que afecta principalment a les zones àrides, degut a
l’evaporació d’aigua carregada de sals.
Objectiu
Donar a conèixer els problemes de degradació que té el sòl a causa de l’abundància de
sals.
En aquesta pràctica es pretén comparar, en condicions controlades, els efectes que té
l’aplicació d’una dissolució salina sobre el creixement d’una espècie vegetal de ràpid
creixement com és l’enciam (Lactuca sativa).
Material necessari
- 2 tests d’uns 15 cm de diàmetres, per a cada grup
- 2 kg de terra, per a cada grup
- 1 paquet de sal
- 1 litre d’aigua
- Balança
- Llavors d’enciam o altre
planta de ràpid creixement
Aigua
Salada
A
Aigua
dolça
B
Pla de treball
- Dissoldre 40 g de sal en 1litre d’aigua (dissolució salina, es pot
substituir per aigua de mar)
- Preparar dos testos amb 1kg de terra cadascú
- Col·locar cada test dins d’una safata de plàstic per evitar que els possibles lixiviats es perdin
- Plantar exactament 25 llavors
A B
- Regar els testos: test A amb 500 ml d’aigua salina; test B amb 500 ml d’aigua de l’aixeta.
IMPORTANT: Periòdicament, durant 15 dies, s’ha d’anar regant amb aigua de la dissolució
salina el test (A) i amb aigua de l’aixeta el test (B).
- Als 15 dies, comptar el nombre de llavors i calcular el percentatge de germinació sabent
que vàreu plantar inicialment 25 llavors.
- Després, podeu tallar la part aèria de les diferents plàntules i mesurar-la amb un regle la
longitud mitjana de les plàntules emergides (utilitzeu paper mil·limetrat).
- Peseu totes les plàntules juntes per determinar el pes fresc total (pes dels plançons
pesats tots junts).
Mostra Germinació (%) Longitud mitjana (cm) Pes fresc total plàntules (g)
Conclusió
Les aigües salinitzades no són aptes per al reg agrícola, per a l'abastament de la població
i per segons quins usos industrials. La salinitat afecta als sòl ocasionant la pèrdua
progressiva de la seva fertilitat.
Taula de resultats:
La vida en el sòl. Observació de la fauna del sòl
Introducció
El sòl és un ecosistema ric i complex on trobem
organismes vius, des de molt petits, com les bacteris i
àcars que no podem veure a simple vista, fins a cucs de
terra, formigues, talps i ratolins.
Objectius
Observar la quantitat i diversitat de fauna que és pot trobar a una mostra de sòl. Cal
recordar que no tots els sòls són iguals sinó que depenen de la vegetació, el clima on es
troben, l’ús del sòl, etc.
Material necessari
- Embut amb una malla de 2mm (anomenat de Tullgren o embut Berlese).
Esquema per elaborar l’embut. Font: http://ecoplexity.org/?q=node/577
- Ampolles de plàstic de 2 litres
- Cartró o fusta fina per a la plataforma
- Fulles
- Tisores
- Lupa de mà
- Regla
- Llapis retolador a prova d'aigua
- Bosses plàstiques
- Quadern de camp
- Malla de 2 mm (millor metàl·lica)
- Pots de vidre o vasos
- 300 g de sòl
- Plaques de Petri amb paper de filtre humit (per observar en viu)
Malla 2 mm
Pla de treball
- Posar la mostra en el embut sobre la malla. Ajudar-se de les mans per disgregar els
terrossos existents per tal de permetre que els artròpodes puguin sortir de la mostra amb
més facilitat.
- Si hi ha cucs de terra separar-los manualment.
- Posar a la part de sota de l’embut un pot o vas de precipitat.
- Engegar una bombeta de uns 25-40 watts, durant 48h.
- Separar i agrupar els animalons per grups o espècimens similars amb l’ajuda de la lupa o
microscopi.
- Comptar-los
- Observar i anotar les característiques següents: color, mida, si el cós està dividit
en segments, si tenen o no òrgans sensitius (ulls i antenes), nombre de potes.
- Al recipient de sota, es podran veure alguns animals vius, i aprofitar per
observar si el moviment és ràpid o lent, la direcció cap a on van, si busquen o no
la llum.
- Hi ha l’opció de dibuixar els animals observats.
- Amb la ajuda de la guia següent (Colomer et al.1997 en: El sòl i la agricultura,
ed. Castellnou) podreu saber a quin grup d’animals pertany.
(Font: Colomer et al.1997)
La importància dels cucs de terra. Què els agrada menjar?
Introducció
Els organismes del sòl intervenen en el cicle dels nutrients, regulen la dinàmica de la
matèria orgànica del sòl, la retenció del carboni i l'emissió de gasos d'efecte
hivernacle, modifiquen l'estructura material del sòl i els règims de l'aigua, millorant
la quantitat i eficàcia de l'adquisició de nutrients de la vegetació i la salut de les
plantes.
Objectius
Conèixer l’impacte que té la qualitat d’un sòl sobre la fauna edàfica, en concret
sobre els cucs de terra.
Els cucs de terra són uns indicadors biològics molt bons a
l’hora d’analitzar el deteriorament d’un sòl.
Material necessari
- Solució A:
o 1 litre d’aigua + 40g de sal
- Per a cada grup de 5 persones cal:
o Una safata d’uns 15x10 cm
o 300 g de sòl
o 75 ml de solució A
o Un tros de plàstic rígid
o Una proveta
o Dos recipients
o Una cullera
o Llapis retolador a prova d'aigua
o 10 cucs de terra
Sòl
Pla de treball
- Hem d’intentar que el sòl quedi humit, però no xop.
Distribució dels cuc a la safata.
A B
Pla de treball
- Retolar la safata amb la lletra A ( a la part dreta) i la lletra B (a la part esquerra) per
evitar confusions.
- Fer una marca al mig de la safata per diferenciar les dos zones.
- La safata ha d’estar sobre una superfície plana.
- Posar 300 g de sòl a la safata i distribuir homogèniament.
- Posar un tros de plàstic al mig de la safata, introduir-ho però no tocar el fons de la
safata, s’ha de permetre que hi hagi un petit espai pel que podran circular els cucs.
- Regar poc a poc la part dreta (A) de la safata amb 75 ml d’aigua salada (Solució A).
- Regar poc a poc la part esquerra (B) de la safata amb 75 ml d’aigua dolça.
- Posar justament en el centre de la safata (a sobre del plàstic) 10 cucs de terra.
- Esperar 24h
- Al cap de 24 hores, baixar el plàstic i pressionar fins tocar el fons de la safata.
- Amb la ajuda de la cullera passar tota la part dreta de la safata (A) a un recipient i
procedir al recompte dels cucs.
- Fer el mateix amb la part de sòl de l’esquerra de la safata (B). Amb la ajuda de la
cullera passar tota la part esquerra de la safata i procedir al recompte dels cucs.
- Calcular el percentatge de cucs que trobem a cada zona.
A
A B
Exemple:
Recompte cucs zona A: 3 cucs
Recompte cucs zona B: 7 cucs
10 cucs100%
7 cucs X% A la zona B trobem el 70% dels cucs mentre que a la
zona A un 30%, aquest fet ens indica que els cucs tenen preferència per anar a
la zona on no n’hi ha una substancia nociva.
Conclusió
El deteriorament del sòl degut a un “contaminant”, és un fet que pot ser analitzat
mitjançant indicadors biològics com els cucs de terra que serveixen per mesurar
l’impacte dels contaminats.
Pintem amb els sòls
Introducció
En observar la superfície d’un sòl sense
vegetació o el perfil de sòls diversos, crida
l’atenció la varietat de colors que presenten,
tant és així que les primeres classificacions de
sòls utilitzaven el color per diferenciar tipus:
sòls vermells, sòls grocs, sòls bruns, etc.
Sòls brunsSòls vermellsSòls castanys
Objectius
Adonar-se de la varietat de colors que tenen els sòls.
Material necessari
- Sòls de diferents colors, tants com sigui possible
- Sedàs de 2mm o similar
- Pinzells i paper de dibuix
- Aigua
- Pots
- Fulles
Pla de treball
- Tamisar les mostres de sòl de diferents colors perquè siguin
més homogènies
- Barrejar 3 cullerades de sòl en uns 20 ml d’aigua
- Pensar un dibuix i colorar-lo fent servir les diferents
tonalitats obtingudes
- Es poden diluir les pastes de color a conveniència
- Deixar assecar el dibuix
Henry Neubig
https://plus.google.com/photos/117527657852025295097/albums/5305784168139592497
Bibliografia
Badia D., Marti C., Andreu C. (1990). El sòl com a eina didàctica. Dovella, XII: 7-13.
Colomer et al. (1997). El sòl i l’agricultura. Edicions Castellnou.
Equip Edebé (1996). El sòl i l’agricultura. Barcelona, Edebe.
Fernández, E., Ortíz, I., Sierra, M., MartínezZ, F.J., Martín, F. (2015). Taller docente: Enseñando suelos. Edita SECS. 43 pp.
Porta., J., Lopez-Acevedo, M., Poch, R (2014). Edafologia. Uso y protección del suelo. Mundi- Prensa 3ºed. 607pp. Madrid.
Recursos webs:
http://edafologia.ugr.es/
http://www.cienciadelsuelo.es
http://www.suelosdearagon.com
http://rens2015.es
http://www.doctordirt.org/
http://www.soils4kids.org/
http://www.nrcs.usda.gov/wps/portal/nrcs/main/national/people/outreach/
http://soils4teachers.org/
http://www.primaria.librosvivos.net/archivosCMS/3/3/16/usuarios/103294/9/cm4_u10_act2/frame_prim.swf
http://ecoplexity.org/?q=node/577
http://lifestyle.howstuffworks.com/crafts/other-arts-crafts/science-projects-for-kids-soil-experiments1.htm
https://www.aguascordobesas.com.ar/educacion/aula-virtual/agua-potable/experimento-en-casa
http://mimosa.pntic.mec.es/~vgarci14/agua_potable.htm
Gràcies per la vostra atenció!

More Related Content

What's hot

Principis de la geodinàmica interna - Orogens
Principis de la geodinàmica interna - OrogensPrincipis de la geodinàmica interna - Orogens
Principis de la geodinàmica interna - Orogens
nataliamegi-96
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
Andreea ...
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantes
Biologia i Geologia
 

What's hot (20)

U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Principis de la geodinàmica interna - Orogens
Principis de la geodinàmica interna - OrogensPrincipis de la geodinàmica interna - Orogens
Principis de la geodinàmica interna - Orogens
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
 
Unitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelatUnitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelat
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
 
Estructura de la terra
Estructura de la terraEstructura de la terra
Estructura de la terra
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaCTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
 
Els PlàStics2
Els PlàStics2Els PlàStics2
Els PlàStics2
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantes
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 

Viewers also liked

El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
MPauNavarro
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang
Janet Guasch
 
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2nPetit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Antònia Sastre
 
Manual de experimentos para ciencias en primaria
Manual de experimentos para ciencias en primariaManual de experimentos para ciencias en primaria
Manual de experimentos para ciencias en primaria
Froy Castro Ventura
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
FRAN75
 

Viewers also liked (20)

Si hi ha química
Si hi ha químicaSi hi ha química
Si hi ha química
 
29102015 v2.0
29102015 v2.029102015 v2.0
29102015 v2.0
 
Anatomia externa de un pez
Anatomia externa de un pezAnatomia externa de un pez
Anatomia externa de un pez
 
Manual de experimentos preescolar
Manual de experimentos preescolarManual de experimentos preescolar
Manual de experimentos preescolar
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang
 
EL SISTEMA CIRCULATORI
EL SISTEMA CIRCULATORIEL SISTEMA CIRCULATORI
EL SISTEMA CIRCULATORI
 
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2nPetit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
 
Circulacion de la samgre
Circulacion de la samgreCirculacion de la samgre
Circulacion de la samgre
 
Arturo Y Clementina Talleres Igualdad
Arturo Y Clementina Talleres IgualdadArturo Y Clementina Talleres Igualdad
Arturo Y Clementina Talleres Igualdad
 
APARELL CIRCULATORI 6è
APARELL CIRCULATORI 6èAPARELL CIRCULATORI 6è
APARELL CIRCULATORI 6è
 
Manual de experimentos para ciencias en primaria
Manual de experimentos para ciencias en primariaManual de experimentos para ciencias en primaria
Manual de experimentos para ciencias en primaria
 
Població I Activitats EconòMiques De Catalunya
Població I Activitats EconòMiques De CatalunyaPoblació I Activitats EconòMiques De Catalunya
Població I Activitats EconòMiques De Catalunya
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
Tibili el-nic3b1o-que-no-queria-ir-a-la-escuela
Tibili el-nic3b1o-que-no-queria-ir-a-la-escuelaTibili el-nic3b1o-que-no-queria-ir-a-la-escuela
Tibili el-nic3b1o-que-no-queria-ir-a-la-escuela
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
Con mi-cuento-encanto
Con mi-cuento-encantoCon mi-cuento-encanto
Con mi-cuento-encanto
 
Maratones de lectura - guía primaria.
Maratones de lectura - guía primaria.Maratones de lectura - guía primaria.
Maratones de lectura - guía primaria.
 
El Gallo kiriko
El Gallo kirikoEl Gallo kiriko
El Gallo kiriko
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
 

Similar to El sòl

Similar to El sòl (20)

Exemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma CentresExemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma Centres
 
Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014
 
El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hort
 
Llibre urgell
Llibre urgellLlibre urgell
Llibre urgell
 
El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hort
 
Practica sòl
Practica sòl Practica sòl
Practica sòl
 
Experiments cicle mitjà
Experiments cicle mitjàExperiments cicle mitjà
Experiments cicle mitjà
 
experiments cicle mitjà
experiments cicle mitjàexperiments cicle mitjà
experiments cicle mitjà
 
Experiments1 6è
Experiments1 6èExperiments1 6è
Experiments1 6è
 
Pràctiques i experiments
Pràctiques i experimentsPràctiques i experiments
Pràctiques i experiments
 
Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero
Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro RetameroTreball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero
Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero
 
Llibreta laborator i final
Llibreta laborator i finalLlibreta laborator i final
Llibreta laborator i final
 
experiments cicle mitjà
experiments cicle mitjàexperiments cicle mitjà
experiments cicle mitjà
 
experiments cicle mitjà
experiments cicle mitjàexperiments cicle mitjà
experiments cicle mitjà
 
experiments cicle mitjà
 experiments cicle mitjà experiments cicle mitjà
experiments cicle mitjà
 
Filtració de l'aigua
Filtració de l'aiguaFiltració de l'aigua
Filtració de l'aigua
 
Filtració de l'aigua
Filtració de l'aiguaFiltració de l'aigua
Filtració de l'aigua
 
El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hort
 
Presentació medi ambient
Presentació medi ambientPresentació medi ambient
Presentació medi ambient
 
Act2 Melendo Mateo
Act2 Melendo MateoAct2 Melendo Mateo
Act2 Melendo Mateo
 

More from nurialopezre (13)

La cuina solar (escola sant Josep-el Pi)
La cuina solar (escola  sant Josep-el Pi)La cuina solar (escola  sant Josep-el Pi)
La cuina solar (escola sant Josep-el Pi)
 
Les forces (8 1-14)
Les forces (8 1-14)Les forces (8 1-14)
Les forces (8 1-14)
 
Nos movemos hacia la piscina
Nos movemos hacia la piscinaNos movemos hacia la piscina
Nos movemos hacia la piscina
 
¿Cómo sabemos que un objecto se mueve?
¿Cómo sabemos que un objecto se mueve?¿Cómo sabemos que un objecto se mueve?
¿Cómo sabemos que un objecto se mueve?
 
Caperucita Roja
Caperucita Roja Caperucita Roja
Caperucita Roja
 
Mov. circular
Mov. circular Mov. circular
Mov. circular
 
Moviment rectilinibloc (1)
Moviment rectilinibloc (1)Moviment rectilinibloc (1)
Moviment rectilinibloc (1)
 
Olor, una cosa invisible
 Olor,  una cosa invisible Olor,  una cosa invisible
Olor, una cosa invisible
 
Dia de la terra
Dia de la terraDia de la terra
Dia de la terra
 
Power cases
Power casesPower cases
Power cases
 
Power geo
Power geoPower geo
Power geo
 
Poliedros[1]
Poliedros[1]Poliedros[1]
Poliedros[1]
 
El So
El SoEl So
El So
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 

El sòl

  • 1. Dra. Rosa Cañizares González CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona r.canizares@creaf.uab.cat Dr. Josep Maria Alcañiz CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona josemaria.alcaniz@uab.es CESIRE- càpsula de ciències: el sòl Barcelona, 14 d’abril de 2016
  • 2. Objectius del taller a l’aula: 1. Incentivar l’interès per la ciència i el medi ambient. 2. Reforçar els coneixements dels alumnes sobre el medi ambient que els envolta, i més concretament sobre el sòl que trepitgen. 3. Ensenyar que aprendre és divertit i pràctic. 4. Fomentar la participació, la comunicació i la integració dins de l’aula. 5. Integrar els conceptes teòrics amb la pràctica. Objectiu: introduir diferents temes relacionats amb la ciència que estudia el sòl, l’edafologia, i proposar tot un seguit d’activitats que es poden portar a terme a l’aula CESIRE- càpsula de ciències: el sòl
  • 3. Què és el sòl? El sòl, un recurs poc conegut per la nostra societat http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/Curs_2014-15/AnyS%C3%B2ls2015/COMIC_catalan_WEB.pdf
  • 4. Museu de Ciències de la Universidad de Santiago de Compostela (Galicia, España) És un recurs imprescindible per a les activitats humanes Sòl: És un recurs natural que es forma lentament en la natura per acció del clima sobre el substrat mineral, amb la intervenció dels éssers vius. Edafologia o Ciència del Sòl
  • 5. L’home com a usuari dels sòls ÚS O EXPLOTACIÓ DEL SÒL  RISC DE DEGRADACIÓ L’objectiu de la ONU-FAO es contribuir a la plena conscienciació de la societat civil i dels responsables de la presa de decisions sobre la profunda importància dels sòls per a la seguretat alimentària, els ecosistemes i la vida en el planeta, i en conseqüència la pau.
  • 6. Principals funcions del sòl Medi de suport i nutrició de les plantes
  • 8. És un recurs limitat en superfície disponible i en productivitat Recordem … El sòl NO és un medi inert El sòl és un recurs no renovable És vulnerable: un mal ús condueix a la seva degradació Diversitat de sòls: no tots els sòls són bons per a tots els usos
  • 9. El “sòl” en els llibres de text Ensenyament Secundari Obligatori Batxiller 20 editorials de llibres (17 CCAA) 0,57% de les pàgines dels llibres es dediquen al sòl!!
  • 11. Descripció del que veiem al camp  Observació del sòl i el seu entorn – S’observen capes de colors diferents? – De quin color són? – Sobre quina roca s’ha format – És pedregós? – L’estat d’humitat del sòl al tacte – Si s’observa presencia d’animals... Activitats formatives relacionades amb el sòl
  • 12. Presa de mostres per a activitats a l’aula Com s’han d’agafar les mostres? - Aixada, pic o paleta - Bosses de plàstic per emmagatzemar les mostres - Retoladors per etiquetar - Paper assecant (serveix paper de diari) - Cinta mètrica Material necessari
  • 13. La mida de les partícules del sòl és important. Sorra grossa Sorra fina Llim Argila Invisible a aquesta escala Introducció Concepte de granulometria i textura
  • 14. Què podem fer per determinar-les? Objectius Identificar la mida de les partícules que predominen en la mostra de sòl. Aquesta determinació es pot fer amb mètodes diferents. Material necessari Assaig 1) Prova de la textura al tacte - Mostra/es de sòl - Aigua - Drap o paper per eixugar-se les mans Assaig 2 ) Sedimentació en el temps. - Mostra de sòl - Sedàs de 2mm - Aigua - Recipient transparent que es pugui tancar de 1 litre de capacitat aproximadament - Balança de cuina - Cullera - Drap o tovallons de paper
  • 15. Assaig 1) Prova de la textura al tacte Pla de treball: - Agafar un grapat de terra amb la mà - Afegir una mica d’aigua fins a obtenir una pasta modelable (fer una bola). - Intentarem, a continuació, fer un cilindre d’uns 3-5 mm de diàmetre en el palmell de la mà. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà inferior al 80%. - A continuació, intentarem tancar‐lo sobre ell mateix tot fent un anell. Si és possible, el contingut de sorres de la mostra ha de ser inferior al 40%. - Finalment, amb una part de l’anell anterior, intentarem moldejar un cilindre d’1 mm de diàmetre. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà inferior al 65%. Mètode de textura al tacte (Ilaco 1985) A) Sorrenca. (B) Sorrenca-llimosa. (C) Franc-llimosa. (D) Franca (E) Argilo-llimosa. (F) Argilosa lleugera. (G) Argilosa.
  • 16. Assaig 2) Sedimentació en aigua en el temps Argila (~24 hores) Llims (~2 hores) Sorra (~5 minuts) Pla de treball: - Omplir un recipient transparent amb un 250 g de sòl - Afegir uns 500 ml d’aigua - Agitar vigorosament un minut, deixar en repòs sobre una taula - Observar al cab de 5 minuts, 2 hores i 24 h. Foto: D. Badia
  • 17. Identificar a partir de la següent imatge a quin tipus s’assembla més el teu sòl Sorrenc Franc Argilós 0-10% argila 0-10% llim 80-10% sorra 0-30% argila 30-50% llim 25-50% sorra 50-100% argila 0-45% llim 0-45% sorra Sorra Llims Argila
  • 18. Els terrossos i l’arquitectura del sòl Introducció Les partícules del sòl no es troben aïllades, formen uns agregats que li confereixen al sòl una determinada estructura. Els agregats es poden observar al camp a ull nu, en forma de grumolls o terrossos, però també n’hi ha de més petits que necessiten de microscòpic per poder ser observats. Els agregats formen els grumolls i terrossos que observem al camp
  • 19. Objectius No tots els agregats tenen la mateixa estabilitat. Observar l’estabilitat dels agregats del sòl (terrossos) en funció a la seva resistència a l’acció de l’aigua de pluja. Material necessari - Colador o malla - Got d’aigua o pot de vidre - Terrossos de sòl (seleccionar de diferents sòls per poder comparar-los) - Balança
  • 20. Font: USDA_ NRCS Pla de treball - Posar el colador (o malla) en el got - Omplir el got al màxim de manera que la malla del colador quedi totalment submergida. - Pesar uns agregats de sòl secs a l’aire (Pi) i depositar-los sobre la malla - Deixar passar 5 minuts, agafar l’agregat del colador i deixar-lo assecar (preferiblement en estufa) un temps - Pesar-lo per conèixer el pes que s’ha perdut (Pf)
  • 21. Conclusió Es pot observar que si els agregats són molt estables no hauran pràcticament perdut pes, mentre que els agregats poc resistents s'hauran desfet i la major part dels seus constituents hauran passat a través del colador, per la qual cosa interpretarem que té una estabilitat estructural baixa.
  • 22. El sòl és com una esponja: Quanta aigua reté? Com circula? Introducció La infiltració de l’aigua al sòl depèn principalment de la granulometria (textura), de l’estructura i de la porositat d’aquest, juntament amb les aportacions d’aigua.
  • 23. Bioporus (infiltració) Macroporus (infiltració) i microporus (retenció) Circulació de l’aigua i porositat del sòl
  • 24. Material necessari - Ampolles de plàstic buides de 1 - 2 litres - Els taps de les ampolles foradats - Tisores - Cotó - Regadora o similar Pla de treball - Retallar cinc ampolles de plàstic. La part superior de l’ampolla es farà servir com a embut i per contenir la mostra de sòl.
  • 25. - Tapar amb una mica de cotó la boca de l’ampolla de manera que obturi el pas de la terra, però no de l’aigua. Posar el tap de l’ampolla prèviament foradat (es recomana fer 5 o 6 forats d’uns 2 mm aprox). - Omplir cada embut amb una mostra de sòl diferent (entre 400 i 500 g), per exemple: 1. Ric en graves 2. Sorrenc: pot ser de platja, d’aquari, de riu. 3. Fi o argilós: pot ser una mostra de textura argilosa 4. Sòl orgànic: pot ser torba o terra de castanyer, p.e. el que venen en els centres de jardineria. També millor si està humit.
  • 26. - Abocar lentament uns 200 ml d’aigua amb l’ajuda de la regadora o similar. - Observar si al començament l’aigua queda una mica entollada i posteriorment es va infiltrant. - Observar si a la sortida de l’embut el degoteig es dóna amb la mateixa rapidesa en tots els casos, prendre nota. - Deixar fins el dia següent - Anotar el volum total d’aigua infiltrada recollida al vas inferior
  • 27. Tipus de mostra Aigua retinguda (200 ml – aigua infiltrada) - Omplir la següent taula de resultats:
  • 29. Quan la pluja esdevé un perill pel sòl. Com el podem protegir de l’erosió? Introducció El sòl és un recurs no renovable, la seva formació requereix centenars o milers d’anys; és per això que podem dir que la seva pèrdua és irreversible a escala humana. Objectiu Demostrar la relació entre la precipitació, l'erosió del sòl, la protecció dels cursos d'aigua i la vegetació.
  • 30. Material necessari: - 3 ampolles de plàstic de 1-2 litres buides, retallades longitudinalment tal i com es veu a la fotografia - Cordill - Taula o superfície inclinada - 3 kg de sòl, uns 0.8 – 1 kg per a cada ampolla - Restes vegetals o de fullaraca, grava o altre material - 0.5 litres d’aigua per a cada prova - Proveta per mesurar el volum d’aigua - Regadora petita o similar per afegir amb suavitat l’aigua
  • 31. Pla de treball Aquesta activitat és observacional. - Es poden elegir tres voluntaris que s’encarregaran d’afegir lentament 0,5 litres d’aigua en cada recipient. Conclusió Aigua clara  poca erosió Menor volum recollit  major retenció aigua Aigua transparent  poca matèria orgànica dissolta
  • 32. L’acumulació de sals un problema per als sòls. Introducció La salinització de les aigües continentals i dels sòls agrícoles és un greu problema ambiental a escala mundial que afecta principalment a les zones àrides, degut a l’evaporació d’aigua carregada de sals.
  • 33. Objectiu Donar a conèixer els problemes de degradació que té el sòl a causa de l’abundància de sals. En aquesta pràctica es pretén comparar, en condicions controlades, els efectes que té l’aplicació d’una dissolució salina sobre el creixement d’una espècie vegetal de ràpid creixement com és l’enciam (Lactuca sativa). Material necessari - 2 tests d’uns 15 cm de diàmetres, per a cada grup - 2 kg de terra, per a cada grup - 1 paquet de sal - 1 litre d’aigua - Balança - Llavors d’enciam o altre planta de ràpid creixement
  • 34. Aigua Salada A Aigua dolça B Pla de treball - Dissoldre 40 g de sal en 1litre d’aigua (dissolució salina, es pot substituir per aigua de mar)
  • 35. - Preparar dos testos amb 1kg de terra cadascú - Col·locar cada test dins d’una safata de plàstic per evitar que els possibles lixiviats es perdin - Plantar exactament 25 llavors A B - Regar els testos: test A amb 500 ml d’aigua salina; test B amb 500 ml d’aigua de l’aixeta. IMPORTANT: Periòdicament, durant 15 dies, s’ha d’anar regant amb aigua de la dissolució salina el test (A) i amb aigua de l’aixeta el test (B).
  • 36. - Als 15 dies, comptar el nombre de llavors i calcular el percentatge de germinació sabent que vàreu plantar inicialment 25 llavors. - Després, podeu tallar la part aèria de les diferents plàntules i mesurar-la amb un regle la longitud mitjana de les plàntules emergides (utilitzeu paper mil·limetrat). - Peseu totes les plàntules juntes per determinar el pes fresc total (pes dels plançons pesats tots junts).
  • 37. Mostra Germinació (%) Longitud mitjana (cm) Pes fresc total plàntules (g) Conclusió Les aigües salinitzades no són aptes per al reg agrícola, per a l'abastament de la població i per segons quins usos industrials. La salinitat afecta als sòl ocasionant la pèrdua progressiva de la seva fertilitat. Taula de resultats:
  • 38. La vida en el sòl. Observació de la fauna del sòl Introducció El sòl és un ecosistema ric i complex on trobem organismes vius, des de molt petits, com les bacteris i àcars que no podem veure a simple vista, fins a cucs de terra, formigues, talps i ratolins.
  • 39. Objectius Observar la quantitat i diversitat de fauna que és pot trobar a una mostra de sòl. Cal recordar que no tots els sòls són iguals sinó que depenen de la vegetació, el clima on es troben, l’ús del sòl, etc. Material necessari - Embut amb una malla de 2mm (anomenat de Tullgren o embut Berlese). Esquema per elaborar l’embut. Font: http://ecoplexity.org/?q=node/577
  • 40. - Ampolles de plàstic de 2 litres - Cartró o fusta fina per a la plataforma - Fulles - Tisores - Lupa de mà - Regla - Llapis retolador a prova d'aigua - Bosses plàstiques - Quadern de camp - Malla de 2 mm (millor metàl·lica) - Pots de vidre o vasos - 300 g de sòl - Plaques de Petri amb paper de filtre humit (per observar en viu) Malla 2 mm
  • 41. Pla de treball - Posar la mostra en el embut sobre la malla. Ajudar-se de les mans per disgregar els terrossos existents per tal de permetre que els artròpodes puguin sortir de la mostra amb més facilitat. - Si hi ha cucs de terra separar-los manualment. - Posar a la part de sota de l’embut un pot o vas de precipitat. - Engegar una bombeta de uns 25-40 watts, durant 48h. - Separar i agrupar els animalons per grups o espècimens similars amb l’ajuda de la lupa o microscopi. - Comptar-los
  • 42. - Observar i anotar les característiques següents: color, mida, si el cós està dividit en segments, si tenen o no òrgans sensitius (ulls i antenes), nombre de potes. - Al recipient de sota, es podran veure alguns animals vius, i aprofitar per observar si el moviment és ràpid o lent, la direcció cap a on van, si busquen o no la llum. - Hi ha l’opció de dibuixar els animals observats. - Amb la ajuda de la guia següent (Colomer et al.1997 en: El sòl i la agricultura, ed. Castellnou) podreu saber a quin grup d’animals pertany.
  • 43. (Font: Colomer et al.1997)
  • 44. La importància dels cucs de terra. Què els agrada menjar? Introducció Els organismes del sòl intervenen en el cicle dels nutrients, regulen la dinàmica de la matèria orgànica del sòl, la retenció del carboni i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, modifiquen l'estructura material del sòl i els règims de l'aigua, millorant la quantitat i eficàcia de l'adquisició de nutrients de la vegetació i la salut de les plantes. Objectius Conèixer l’impacte que té la qualitat d’un sòl sobre la fauna edàfica, en concret sobre els cucs de terra. Els cucs de terra són uns indicadors biològics molt bons a l’hora d’analitzar el deteriorament d’un sòl.
  • 45. Material necessari - Solució A: o 1 litre d’aigua + 40g de sal - Per a cada grup de 5 persones cal: o Una safata d’uns 15x10 cm o 300 g de sòl o 75 ml de solució A o Un tros de plàstic rígid o Una proveta o Dos recipients o Una cullera o Llapis retolador a prova d'aigua o 10 cucs de terra Sòl
  • 46. Pla de treball - Hem d’intentar que el sòl quedi humit, però no xop. Distribució dels cuc a la safata. A B
  • 47. Pla de treball - Retolar la safata amb la lletra A ( a la part dreta) i la lletra B (a la part esquerra) per evitar confusions. - Fer una marca al mig de la safata per diferenciar les dos zones. - La safata ha d’estar sobre una superfície plana. - Posar 300 g de sòl a la safata i distribuir homogèniament. - Posar un tros de plàstic al mig de la safata, introduir-ho però no tocar el fons de la safata, s’ha de permetre que hi hagi un petit espai pel que podran circular els cucs. - Regar poc a poc la part dreta (A) de la safata amb 75 ml d’aigua salada (Solució A). - Regar poc a poc la part esquerra (B) de la safata amb 75 ml d’aigua dolça. - Posar justament en el centre de la safata (a sobre del plàstic) 10 cucs de terra.
  • 48. - Esperar 24h - Al cap de 24 hores, baixar el plàstic i pressionar fins tocar el fons de la safata. - Amb la ajuda de la cullera passar tota la part dreta de la safata (A) a un recipient i procedir al recompte dels cucs. - Fer el mateix amb la part de sòl de l’esquerra de la safata (B). Amb la ajuda de la cullera passar tota la part esquerra de la safata i procedir al recompte dels cucs. - Calcular el percentatge de cucs que trobem a cada zona. A A B
  • 49. Exemple: Recompte cucs zona A: 3 cucs Recompte cucs zona B: 7 cucs 10 cucs100% 7 cucs X% A la zona B trobem el 70% dels cucs mentre que a la zona A un 30%, aquest fet ens indica que els cucs tenen preferència per anar a la zona on no n’hi ha una substancia nociva. Conclusió El deteriorament del sòl degut a un “contaminant”, és un fet que pot ser analitzat mitjançant indicadors biològics com els cucs de terra que serveixen per mesurar l’impacte dels contaminats.
  • 50. Pintem amb els sòls Introducció En observar la superfície d’un sòl sense vegetació o el perfil de sòls diversos, crida l’atenció la varietat de colors que presenten, tant és així que les primeres classificacions de sòls utilitzaven el color per diferenciar tipus: sòls vermells, sòls grocs, sòls bruns, etc.
  • 51. Sòls brunsSòls vermellsSòls castanys Objectius Adonar-se de la varietat de colors que tenen els sòls.
  • 52. Material necessari - Sòls de diferents colors, tants com sigui possible - Sedàs de 2mm o similar - Pinzells i paper de dibuix - Aigua - Pots - Fulles Pla de treball - Tamisar les mostres de sòl de diferents colors perquè siguin més homogènies - Barrejar 3 cullerades de sòl en uns 20 ml d’aigua - Pensar un dibuix i colorar-lo fent servir les diferents tonalitats obtingudes - Es poden diluir les pastes de color a conveniència - Deixar assecar el dibuix Henry Neubig
  • 54. Bibliografia Badia D., Marti C., Andreu C. (1990). El sòl com a eina didàctica. Dovella, XII: 7-13. Colomer et al. (1997). El sòl i l’agricultura. Edicions Castellnou. Equip Edebé (1996). El sòl i l’agricultura. Barcelona, Edebe. Fernández, E., Ortíz, I., Sierra, M., MartínezZ, F.J., Martín, F. (2015). Taller docente: Enseñando suelos. Edita SECS. 43 pp. Porta., J., Lopez-Acevedo, M., Poch, R (2014). Edafologia. Uso y protección del suelo. Mundi- Prensa 3ºed. 607pp. Madrid. Recursos webs: http://edafologia.ugr.es/ http://www.cienciadelsuelo.es http://www.suelosdearagon.com http://rens2015.es http://www.doctordirt.org/ http://www.soils4kids.org/ http://www.nrcs.usda.gov/wps/portal/nrcs/main/national/people/outreach/ http://soils4teachers.org/ http://www.primaria.librosvivos.net/archivosCMS/3/3/16/usuarios/103294/9/cm4_u10_act2/frame_prim.swf http://ecoplexity.org/?q=node/577 http://lifestyle.howstuffworks.com/crafts/other-arts-crafts/science-projects-for-kids-soil-experiments1.htm https://www.aguascordobesas.com.ar/educacion/aula-virtual/agua-potable/experimento-en-casa http://mimosa.pntic.mec.es/~vgarci14/agua_potable.htm
  • 55. Gràcies per la vostra atenció!