3. 1 – Els recursos naturals geològics
Béns donats per la natura a través del
sòl i subsol, aigües, atmosfera,
vegetals, fauna,... Que calen per
satisfer les necessitats humanes
Roques, minerals i
sòl (agricultura o silvicultura)
recursos
Energètics Un cop manipulats es converteixen en forma d’energia.
No energètics Se n’aprofita una altra propietat.
Renovables Es renoven de manera natural a
una velocitat de demanda < a la disponibilitat.
No renovables La velocitat de renovació < a la demanda.
4. Mines
Situació Explotacions subterrànies
Explotacions a cel obert
Pous, galeries
Pedreres, graveres,...
Naturalesa
Valor Preu de mercat*
Disposició Filons, capes, masses...
La majoria de roques i minerals industrials s’extreuen de masses rocoses que
afloren directament a la superfície, amb poc o nul recobriment.
*Cost d’extracció
Cost de transport
Oferta - demanda
5. 2 – Roques industrials
S’aprofiten per les propietats fisicoquímiques, independentment de les
substàncies i de l’energia que se’n pugui extreure.
Sectors construcció, siderúrgic, químic i agrícola.
Són abundants a l’escorça terrestre i costos d’explotació baixos => baix preu =>
aplicació generalitzada.
6. Alt ritme d’extracció d’una pedrera => vida curta i alt impacte ambiental.
• Destrucció total del sòl i vegetació.
• Soroll fauna i persones.
• Pols afecta a la vegetació.
• Abocament de residus (runam) possibles esllavissades.
• Degradació del paisatge.
• Contaminació de les aigües.
Sobretot explotacions d’argila, calcàries, gresos, sorres, granits, pòrfirs* i basalts.
*Pòrfir és una roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a
partir de la solidificació del magma. És la pedra més dura que hi ha. Dos dels
principals països productors de pòrfir són Iran i Sudan.
És púrpura (porphyra). Ús extensiu en monuments de l'antiguitat (sepulcres
d'emperadors romans, civilitzacions assiriobabilòniques i egípcies).
A Catalunya: en la tomba de Pere el Gran, a Santes Creus, i a l'altar i en columnes
del transsepte i a l'absis del cimbori de la Sagrada Família.
7. El Instituto Geológico y Minero de España classifica les
roques industrials en 6 grups
1. Àrids
2. Aglomerats
3. Roques de construcció
4. Vidre
5. Productes ceràmics
6. Roques d’aplicació diversa
8. 2.1 - Àrids
Pedres o fragments de diferent diàmetre: argiles, llims, sorres, graves i blocs.
A Catalunya les principals explotacions d’àrids són graveres i sorres.
Com a materials inerts per obres públiques (carreteres, ferrocarrils), habitatges
(formigó, ciment i morters).
Naturals Artificials o esmicolats
Directament de la gravera
Normalment silícics
Grans blocs de pedra triturats
Naturalesa diversa
Solen ser angulosos => fricció i cohesió
=> mes resistència a esllavissar-se.
Menys comú són les explotacions que en general
s’utilitzen com a àrids esmicolats de:
• gres,
• quarsita,
• grauvaca,
• gneis i
• lapil·li
http://agora.xtec.cat/iesm-jmzafra/blogs/museu-de-
geologia/quarsita/
9. Gres. Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra
cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos
o d’altres.
Quarsita. Roca granular composta principalment de quars, que no
és necessàriament metamòrfica, però que és suficientment
coherent perquè es trenqui a través dels grans.
Per material refractari, per a empedrar calçades, cobrir teulades,
etc.
Grauvaca (roca de ramat) detrítica. Es considera una roca
sedimentària immadura, formada per la consolidació de minerals
de la descomposició del granit: mica, feldspats i quars (en
proporcions menors) i un ciment també detrític. Textura sorrenca i
de color grisenc. Generalment s’ha trobat en estrats paleozoics.
Abunda al Regne Unit.
Gneis. Roca metamòrfica formada a partir de roques
sedimentàries o plutòniques, com el granit. Aflora en muntanyes
com el Pirineu.
Constituït per cristalls de quars, feldespats i miques, en bandes
clares i fosques, a vegades amb cristalls de feldespat "atrapats"
entre les bandes, els "ulls".
10. 2.2 – Aglomerats: Guix, calç, reïnes i ciment
Massa compacta d’àrids cohesionada amb un aglomerant.
En contacte amb l’aire s’endureixen i adormen.
Obtenció de Calç
CaCO3 + calor -----→ CaO + CO2
• Construcció per preparar bases
alcalines
• Material refractari
• Emblanquinar parets,...
• Neutralitzar sòls àcids (agricultura).
Calç
òxid de calci impur
roca
calcària
Mes de
1000 ºC
11. El forn es carregava amb pedra calcària,
s’hi feia foc fins que tota la pedra assolia
de 800 - 1.000 ºC i es convertia en calç
viva. Mantenint el foc diversos dies,
cremant feixos de llenya de pi.
La calç viva amb aigua calç apagada,
que servia per fer morter per a la
construcció (com el ciment actual),
emblanquinar parets, desinfectar
cisternes, etc.
12. Procés de producció de ciment
Ciment:
Es cou al forn una barreja de calcària, argila i
sorra silícica.
Ciment Portland s’hi afegeix guix. El mes
utilitzat perquè és molt resistent.
13. Guix: A Catalunya és abundant i l’explotació, important
Propietats Usos
Resistència al foc
Bon aïllament
Baixa humitat
Acústica perfecta
Enguixats de parets
Plaques de sostres
Parets prefabricades,...
% a Catalunya
45 % construcció
25 % fabricació de ciment
30 % altres
Guixers (Vall de Lord, Solsonès)
http://www.knauf.es/knauf/grupo-espana-y-portugal/fabrica-lleida.html
14. 2.3 Roques de construcció
Roques
ornamentals
Composició cristal·lina Poden ser
tallades i polides
Paviments
Façanes
Cuines
wc,...
Pedres de
construcció
Per
construccions
rústiques.
Difícils de polir.
Pedreres de basalts
Materials de construcció
Àrids de trituració
Pedreres de roques carbonatades Ornamentació en jardineria
Revestiments interns i externs
Art funerari,...
Àrids de calç i trituració sobretot en
la fabricació de ciment.
Pedreres de pissarres i esquists Teulades i murs
Matèria 1a per a àrids esmicolats
Pedreres de roques granítiques
Granits, diorites,pòrfirs i pegmatites
Pedres de construcció
Matèria 1a per a àrids esmicolats
15. 2.4 - Vidre
És una mescla de silicats complexos.
Composició diversa, en funció de la finalitat.
Òxids alcalins, calç o fluor.
Per donar color amb Cr, Mn, Se, Co.
En fred transparent o translúcid, dur i trencadís.
A altes temperatures pastós i plàstic.
Mal conductor de la calor i l’electricitat.
Resistent a l’acció de la majoria d’agents químics.
S’obté majoritàriament del quars (sorres, gresos,
quarsites, o de filons).
17. 2.5 – Productes ceràmics: argiles, caolins* i margues**
Roques formades per silicats d’alumini hidratats. Al2SiO2 · H2O
Propietats:
quan es barregen amb aigua plàstiques
en sec absorbents i desengreixants
Usos:
80% en elaboració rajoles, totxos i teules,
11% additiu en formació ciment
3% en ceràmica fina
altres usos: electrònica com a superconductor o aïllant.
Productes:
terrisses (de fang i porcellana),
rajoles (emprades en construcció) i
productes refractaris (aguanten altes temperatures)
18. *caolí
Argila refractaria blanca, formada per descomposició del feldespat, i constituïda
gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).
Posseeix una estructura microcristal·lina de làmines hexagonals.
Aplicació:
• més important és la ceràmica, especialment per a porcellana i terrissa blanca.
• com a matèries de càrrega: donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el
poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió
dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als
agents químics dels plàstics, etc.
• En l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli.
• En farmàcia, el caolí rentat ha estat utilitzat per les seves propietats
absorbent, adsorbent i antiàcida.
**lutita
Roca sedimentària d'origen clàstic amb grans de mides de llim o l'argila. Es
formen principalment per erosió d'altres roques o per sedimentació turbidítica
de guixos o fangs.
Algunes contenen una certa proporció de carbonat de calci, les margues.
19.
20. 3 – Minerals industrials: metàl·lics i no metàl·lics
Reserva mineral = part d’un recurs mineral que es pot explotar de forma rendible,
en el moment d’extreure’l.
Llei = Contingut del mineral, en %, que conté el jaciment
mena: mineral que s’explota es troba envoltat de runam.
runam o ganga: minerals que acompanyen a la mena i que no tenen valor
econòmic, però que també cal extreure.
21. 3.1 – Minerals metàl·lics
Ferro
4,7% de l’escorça terrestre.
S’extreu de minerals com la magnetita, l’hematites, limonita que tenen entre un 30 – 60
% de ferro.
L’acer = aliatge de ferro i carboni, i de vegades alguns additius.
22. Coure
0,01 % de l’escorça terrestre.
S’extreu de la calcopirita,
cuprita, malaquita i atzurita.
Aliatges:
• Llautó = Cu + zinc
• Bronze = Cu + estany
• Alpaca = Cu + zinc + níquel
Dúctil, conductivitat,
lleugeresa i resistència
• Electrònica,
• química,
• automobilística i
• construcció.
23. Alumini
7,5% de l’escorça. S’extreu de la bauxita.
Metall lleuger i resistent també en molts aliatges
amb altres elements.
• Per a recipients alimentaris,
• indústria aeronàutica...
Estany
Percentatges molt baixos a l’escorça.
S’obté de la cassiterita.
Maleable i no s'oxida fàcilment per recobreir
altres metalls protegint-los de la corrosió.
• Electrònica,
• conserves alimentàries,
• fabricació d’aliatges,...
Mercuri
S’obté del cinabri.
Baròmetres, termòmetres es dilata amb la Tª
però contaminant.
Plom
Important en la galena.
• Contenidors de líquids
corrosius,
• bateries,
• additiu en les gasolines
contaminant.
Zinc
S’extreu de la blenda.
• En catalitzadors,
• parets metàl·liques, i
• accessoris de línies elèctriques i
telefòniques,
• indústria química i
farmacèutica.
Tungstè
S’obté de la wolframita.
Aliatges d’alta duresa.
• Filament de les bombetes
incandescents.
24.
25. 3.2 – Minerals no metàl·lics
Silici
25% de l’escorça terrestre en els silicats
• Circuits electrònics,
• panells fotovoltaics,
• ciments, morters,
• vidre,...
• Silicones i
• coles
Sofre
Molt abundant, en estat natiu o en pirites.
• Preparació d'àcid sulfúric,
• fertilitzants,
• perfums,
• colorants,
• pesticides,...
Calci
3.5% de l’escorça terrestre.
• En la calcita, dolomita, fluorita o
el guix.
• Calç, ciment, morters, guixos,
• fabricació de paper,
• pintures, vernissos,
• vidre
• per “corregir” les argiles
expansives,
• augmentar el pH del sòl.
26. Sodi
Força abundant, en forma sobretot
en dipòsits d’halita.
Alimentació, química, metal·lúrgica,
enllumenat públic, colorant pel cuir,
blanquejant de papers i teixits.
Potassi
2.6% de l’escorça terrestre.
En forma de silvina o carnal·lita
Fertilitzant, cosmètica, medicina i
alimentari.
La potassa és el carbonat de potassi
vidres, ceràmiques, esmalts.
27.
28. Pedrera
En superfície el recurs aflora o a poca profunditat.
l'extracció de roques industrials i minerals. són marbres, granits, calcàries i pissarres.
Avança horitzontalment. Costos baixos
Impactes: pèrdua sòl, alteració paisatge, contaminació acústica i atmosfèrica (pols),
vibracions i quan s'abandona, risc d'esllavissades, caigudes i despreniments.
La pedrera romana del Mèdol (s. II aC -
II dC, potser també medieval).
Patrimoni de la Humanitat
Extracció de carreus de calcària.
29. Gravera, sorrera o gredera
Àrids de dipòsits de sediments no consolidats: terrassa fluvial, con dejecció o dipòsit
de gredes (ex: el volcà Croscat d’Olot).
Impactes:
Alteració de la dinàmica aqüífers i contaminació.
Els forats poden convertir-se en abocadors contaminació aigües subterrànies.
Visual i degradació paisatge.
Contaminació acústica i atmosfèrica (pols).
30. Mina a cel obert
En minerals dispersos en el subsol.
Un gran forat en forma d'embut, amb parets esglaonades.
Impactes pot afectar:
aqüífers,
pols,
vibracions,
aigües àcides pel rentatge i
inestabilitat de vessants.
La mina de Peña de Hierro (Nerva, Huelva) en el extremo norte-oriental del anticlinal de
Riotinto. Materiales de 300 millones de años y un origen volcánico sedimentario.
Desde época Romana hasta 1972. Las Piritas se extraían con voladuras y cámaras
subterráneas y posterior tratamiento físico y químico para la obtención de cobre, azufre y
otros polimetálicos. Con transporte ferroviario a Huelva o Sevilla.
31. Mina en
galeria (perforació horitzontal) o
pou (perforació vertical)
Minerals o roques concentrats en
capes o filons en profunditat.
Impactes:
• risc d'esfondrament,
• impacte visual menor,
• lixiviats,
• runams, inestabilitat de talussos,
• subsidència,
• esfondraments,
• modificacions del nivell freàtic.
32. Explotació pas a pas
1 – Exploració
2 - Prospecció
3 - Valoració de la rendibilitat
4 - Elaboració d’un pla d’explotació
5 - Extracció del mineral
6 - Separació del mineral
7 - Separació dels components
8 - Restauració de la zona afectada per l’explotació
39. 1 – Els residus sòlids
Economia circular
Encara que els residus resultin incòmodes per l’aspecte o pudors que a vegades
desprenen, cal recuperar-los per a altres usos.
Fins a mitjans del s. XX s’emmagatzemaven, es llançaven en abocadors o es
cremaven.
L’increment de la població a les ciutats i l’augment de la industrialització va fer
necessari crear abocadors per les deixalles lluny dels nuclis urbans.
Anys 80, es comencen a cercar vies per generar menys residus i recuperar alguns
components.
Residu Rebuig
qualsevol material que es genera com a conseqüència no
desitjada de l’activitat humana, el generador o el posseïdor de la
qual se n’ha desprès o té la intenció de. desprendre-se’n.
Residus o fraccions que
no se’n pot treure profit.
43. Classificació de residus
Procedència
Residus Sòlids Urbans
Del consum ordinari dels domicilis particulars,
establiments i serveis.
Industrials
Resultants de producció, transformació, utilització,
consum o neteja.
Altres
Runes, materials de construcció,...
Característica
Especials
Tòxics, inflamables o nocius de l’activitat industrial o
domèstics. Piles, fluorescents.
Inerts
No tòxics. Sense modificacions físico –químiques o
biològiques importants
Combustió
Combustibles
Entre 100 – 1000 ºC.
Per reduir el volum i aprofitar la calor generada.
Biomassa (fusta), paper, cartró, teixits o plàstics.
No combustibles
=> Millor reciclar-los.
Metalls, vidre...
48. 1.1.1 – La recollida selectiva a Catalunya
Llei 6/1993
http://residus.gencat.cat/ca/inici
http://estadistiques.arc.cat/ARC/#
Urban wins Manresa
https://www.youtube.com/watch?v=cL0qX1oXOMg&feature=youtu.be
1.32 kg/habitant/dia (2016)
Els Residus domèstics urbans han ascendit lleugerament en els darrers
anys per l’augment de població
52. Dos objectius:
Minimitzar Valoritzar
Reduir els residus en quantitat i
Perillositat
Embalatges innecessaris
Reutilitzar recipients i bosses
No comprar productes d’un sol ús.
Aprofitar total o parcialment els residus
Gairebé tots com a mínim tenen un
algun component valuós
Reciclatge, regeneració, recuperació o
aprofitament energètic (incineració).
Envasos de vidre
Paper
Metall
Olis usats regenerar
1. Reducció de la quantitat i la perillositat de les deixalles.
2. Augment de la recollida selectiva i reutilització.
3. Reciclatge i valorització de residus urbans.
4. Tractament o eliminació dels rebuigs o residus no valoritzables.
5. Recuperació d’espais degradats per la deposició de residus.
6. Sensibilització i conscienciació de la població sobre el problema dels residus.
https://www.youtube.com/watch?v=cYnZ
tAg5Jss
53. Abocadors, plantes incineradores i ecoparcs
Deixalleries i deixalleries mòbils
per municipis de és de 5.000 habitants
• Residus voluminosos.
• Restes de poda.
• Residus especials en general: piles,
fluorescents, bombetes de baix consum,
olis de fregir, petits electrodomèstics,
radiografies, pintura,...
http://www.consorcidelbages.cat/ca/deixalleries/deixalleries-mobils/
55. 1.1.2 – Tipus de residus sòlids urbans
Peles de fruita,
clofolles d’ou,
restes de pa,
ossos, espines,
marro de cafè,...
Restes de jardí
(gespa segada, fullaraca,
restes de poda, flors
seques,... )
Restes orgàniques aprox. 30% de les deixalles domèstiques.
56. Procés biològic aerobi (amb
ventilació, humitat i Tª controlades
transforma els residus orgànics
degradables, en un producte
estable i higienitzat, en adob
orgànic.
Planta de compostatge
58. RECEPCIÓ, PREPARACIÓ PRÈVIA I BARREJA
les restes vegetals són triturades.
En les FORM, s’eliminen impropis (vidre, plàstics, altres). A vegades es fa a la fase
de descomposició.
DESCOMPOSICIÓ Dura de 4 - 6 setmanes.
la fase més activa, 60 - 70 ºC i elevades necessitats d’oxigen.
En recintes tancats i amb airejament forçat, tractant els aires en biofiltres per
desodoritzar-los abans de ser emesos, dura de 2 - 4 setmanes.
MADURACIÓ de 6 - 10 setmanes.
La matèria orgànica comença a estabilitzar-se i acaba de madurar fins que s’obté
un compost de qualitat, baixen les temperatures i les necessitats d’oxigen.
POSTRACTAMENT
Es garbella el compost per a una granulometria homogènia per comercialitzar.
La part grollera, correspon a la fracció vegetal que no s’ha degradat, s’incorpora
en un nou cicle de compostatge.
http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/
residus_municipals/materia_organica__form_-
_fv/jornades__estudis_i_enllacos/form_planta_pagina_a_pagina.pdf
59. 25 - 31 % de residus municipals és paper i cartró
Paper reciclat = conté 90% o més de fibres de recuperació
• Redueix el consum de fusta i fibres vegetals i
• Disminueix el 65% d’energia i 85 % d’aigua/ kg de paper reciclat
• Estalvi de 0,9 kg d’emissions de CO2 a l’atmosfera
• Disminueix el volum de residus abocats o incinerats (quan es llença el paper)
Paper ecològic =
sense clor per la
decoloració de la
pasta de paper
http://www20.gencat.cat/docs/arc/
Home/LAgencia/Publicacions/Centr
e%20catala%20del%20reciclatge%2
0(CCR)/GuiaPaperCartro_web.pdf
Recollidaselectiva(tones)
60.
61. El vidre representa el 8% en pes dels residus municipals
Fàcil de reutilitzar i reciclar (15 kg/hab./any)
Reciclar estalvia el 27% de l’energia (menys contaminació atmosfèrica).
Matèries primeres econòmiques i abundants Sorra, NaOH i CaCO3.
Vidre envàs i vidre pla.
Recollidaselectiva(tones)
62. 21% dels residus domèstics són envasos de plàstic, brics i llaunes
Extracció de matèries primeres i l’acumulació en abocadors té gran impacte ambiental.
4 – 6 % Llaunes i esprais de ferro i estany, alumini o llautó.
L’alumini s’extreu de la roca bauxita a les selves.
Reciclant-lo s’estalvia 90% d’energia (9 kg CO2/ kg d’Alumini).
Brics (cartró + polietilè + alumini) complex de reciclar.
7 – 10% Plàstics polímers naturals o artificials. Són voluminosos i el 75% va a abocadors
El reciclatge estalvia el 40 – 65 % d’aigua i 70 – 94 % d’energia (es deixen d’abocar 1,5kg
de CO2 a l’atmosfera).
Recollidaselectiva(tones)
63. Els plàstics i resines dels envasos recollits selectivament poden valoritzar-se en:
Reciclatge
mecànic
Materials
termoenduribles
No s’estoven amb
la calor
Es trituren (També els brics)
granulat
Material de farciment en ciments i
asfalts.
Reciclatge
químic
Materials
termoplàstics
Mes tous i
mal·leables, i
s’estoven amb la
calor
Matèria primera per a nous plàstics.
PVC clorur de polivinil marcs de
portes i finestres.
Poliestirè o porexpan embalatges
Envasos, bosses, aïllants elèctrics,
joguines
Valorització
energètica
Incineradores industrials
64. Piles i acumuladors - fluorescents
http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/pilas.pdf
Piles i acumuladors
Contenen:
Mercuri, cadmi, plom i liti
són bioacumulatius.
Fluorescents
• Argó (gas inert però escàs)
• Gasos contaminants
Mercuri, vapor de sodi
Halogenurs metàl·lics i fòsfor
65. Medicaments i residus sanitaris
0.002% del pes total són medicaments domèstics, sobrers o
caducats i també els seus envasos.
Deixalles sòlides o líquides de feines d’assistència, producció o
recerca, centres hospitalaris i laboratoris farmacèutics.
Punts SIGRE a les farmàcies per ser classificats sota control
farmacèutic.
• Països amb deficiències sanitàries.
• Tractament per evitar la contaminació.
“Los medicamentos no se deben tirar por los desagües ni a la
basura. (…) El Símbolo SIGRE se encuentra autorizado por la Agencia
Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) y por la
Agencia Europea de Medicamentos (EMA).
Con la inclusión del Símbolo SIGRE en el etiquetado, los laboratorios
farmacéuticos dan pleno cumplimiento tanto a la normativa
medioambiental como a la sanitaria.
66. Olis minerals,
derivats del petroli
Olis de motor, lubricants,
hidràulics, etc. de la indústria i
automoció.
Contenen additius rics en
metalls, sulfurs i clors que
milloren la qualitat però són
altament contaminants.
Tractar-los específicament.
Frigorífics
Els CFC clorofluorocarbonis que
afecten a la capa d’ozó.
Per ex. Encara hi ha neveres
antigues que es van retirant i
s’han de tractar.
67. 1.1.3 – La gestió dels Residus Sòlids Urbans
• Clausurar els abocadors incontrolats i crear-ne de controlats.
• Superfície plàstica o d’argila per impermeabilitzar el fons i no contaminar el sòl.
• Sistemes de drenatge per extreure els líquids escolats de la degradació dels
residus (lixiviats) i els gasos com a combustibles.
• Sistemes de compactació i recobriment de les deixalles.
• Evitar forts pendents de les muntanyes de residus, per les esllavissades.
• Recobrir i restaurar la superfície quan estiguin plens.
69. Incineració
Forns per la crema de centenars de tones de residus diaris.
Representa el 14,5% dels sistemes de tractament final dels Residus Municipals.
Refredament i depuració de fums i s’aprofita la calor de combustió.
S’alliberen CO2, NOx i altres efecte hivernacle.
Males olors si no funcionen els filtres.
La crema de PVC allibera substàncies cancerígenes.
70.
71. 1.2 – Residus industrials
Sector
Siderúrgia i Transformació de metalls
Alimentària
Químic i farmacèutic
Exemples
Dissolvents, banys residuals de metalls, residus orgànics, pintures, tints, colorants, coles,
residus salins, llots de depuradores, residus de combustió.
*escòria és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls.
Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; poden contenir sulfurs de metall i
àtoms de metall element. Sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també,
per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del
metall líquid final abans de passar al motlle.
Inerts Vidre, cendres, escòries, alguns minerals.
Assimilables a residus urbans Paper, cartró, plàstic, fusta, teixits,...
Especials Tòxics perillosos pels humans i medi ambient.
Cd, As, Hg, Amiant, Be,...
Residus efluents Del rentatge de tancs i dipòsits industrials.
72. Agència de Residus de Catalunya
Antiga junta de residus de Catalunya (llei 6/1983) Control de les indústries
Catalanes.
Declaració de residus industrials
residus que produeixen
tractament dels residus
Sistemes per reduir-los i valoritzar-los.
Impulsada per la UE per:
• racionalitzar la gestió dels residus industrials.
• assegurar la competitivitat de les empreses.
• Augmentar la confiança del públic en les activitats industrials
https://www.ara.cat/especials/anys-
gestio-residus-
Catalunya_0_1052294788.html
Borsa de subproductes de Catalunya
Valorització = Posa en contacte les empreses que generen residus amb altres que
puguin utilitzar-los en el procés productiu.
Empreses gestores de residus industrials = recuperen o valoritzen aquestes
deixalles.
73. 1.3 – Altres tipus de residus
De la construcció Llei 6/1993 plantes de reciclatge i tractament d’aquest residu.
• Tècniques de recuperació de material d’enderrocs.
• Gestora de runes de la construcció.
• Dipòsits de runa, centres de transferència i de reciclatge.
http://www.grc.cat/gestora.php?tipus=10
http://www.grc.cat/popanimacio01.php
Radioactius De la medicina, recerca, indústria, armament militar, centrals nuclears
per obtenir energia.
Molt perillosos per la salut i el medi ambient.
Miners Sobretot ganga en mines a cel obert.
Impactes paisatgístics, erosionabilitat i contaminació.
Contaminació edàfica i hídrica acidesa i alcalinitat del sòl.
vessament de metalls pesants i radioisòtops a l’aigua.
Forestals De la silvicultura prevenir risc d’incendis.
Terra vegetal o compost.
Ramaders Principals factors de contaminació edàfica i hídrica a les zones
ramaderes (en excés).
