Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero

Mireia C.E
Montgat
Prof. Eva Pla
Estudi ecològic de
basses de Tiana
Javier Alfaro Retamero
2n Batxillerat A
13/11/2017

Agraïments
Per a portar a terme aquest treball, he tingut l’ajuda i el suport d’unes quantes
persones. Possiblement el meu treball no s’assemblaria gaire sense elles.
Primer, vull donar les gràcies als meus pares, que em van obrir les portes al
coneixement i a les ciències i em van donar suport sempre.
Vull agrair a la meva tutora del treball, la professora Eva Pla, que em va guiar i em
va donar idees per plantar les bases del treball. Sense ella, el meu treball no hauria estat ni
molt menys el que és.
També vull agrair a la Dra. Mª Àngels Puig, que em va enviar el seu llibre titulat Els
macroinvertebrats dels rius catalans, que va ser de gran ajuda per a la identificació de molts
dels microorganismes. Si no hagués estat per la seva ajuda desinteressada, m’hauria
resultat gairebé impossible identificar i classificar molts dels animals que he trobat.
3

Índex
Agraïments
1. Introducció
2. Metodologia de l’anàlisi de l’aigua
2.1. Extracció de l’aigua en diferents moments
2.2. Material emprat
2.2.1. Material emprat en el moment de l’extracció
2.2.2. Material emprat en el laboratori
2.3. Anàlisi dels llocs d’extracció
2.4. Anàlisi física de l’aigua
2.5. Anàlisi química de l’aigua
3. Observació de les mostres
3.1. Condicions meteorològiques dels moments d’extracció
3.2. Treball de laboratori
4. Recopilació d’éssers vius
4.1. Larves d’insectes
4.2. Crustacis
4.3. Rotífers
4.4. Platihelmints
4.5. Nematodes
4.6. Protozous
5. Resultats de les anàlisis
6. Conclusions del treball
6.1. Conclusions de les anàlisis
6.2. Conclusions personals
6.3. Impressions del treball
7. Webgrafia i bibliografia
4

Quan vaig començar el treball, no sabia molt bé cap a on tirar. Ja tenia dubtes fins i
tot abans de començar. No em va estar gens fàcil triar tema. El perquè d’haver triat aquest
és molt simple, vaig triar una cosa que m’agrada.
La primera vegada que vaig utilitzar un microscopi jo tenia uns dotze anys. Me’l van
regalar pel meu aniversari. Era un molt bàsic, tenia pocs augments, però a mi això em
donava igual. Només volia observar-ho tot amb el microscopi: formigues, escarabats,
fulles… Tot el que trobava. Aquesta afició per la biologia ja em venia des de ben petit. Foren
els meus pares que em van introduir en aquest món, comprant-me llibres d’animals,
dinosaures…
Va ser pel meu gust per les ciències i per la biologia que vaig escollir aquest tema,
perquè sabia que no em podia avorrir fent-lo. L’objectiu era només analitzar la biodiversitat
d’estanys, tolls i altres extensions d’aigua prop de la meva localitat, però això em semblava
insuficient per fer un treball. Llavors la meva tutora, la professora Eva Pla, em va donar
idees del que podia fer i un llibre, titulat Per què no riu el riu? d’Albert Santasusagna i Riu. El
llibre és un estudi ecològic del riu Ter. Tot això em va guiar i va fonamentar les bases, em va
donar uns objectius més clars.
Objectius:
- Fer una recollida de mostres d’aigua (estanys, tolls i altres extensions d’aigua)
localitzades prop de Tiana, el poble on visc.
- Analitzar-les tant físicament i química com biològicament, arribant a una conclusió
sobre la seva salubritat i biodiversitat.
- Aprendre i agafar pràctica de tècniques, eines i procediments a seguir en un
laboratori. A part de tot el vocabulari, ecologia i altres coses que necessàriament he
d’aprendre per poder portar a terme el treball.
6

Em vaig trobar amb diverses dificultats a l’hora de fer el treball. Necessitava idear un
mètode concret per fer la recollida de dades, equipament i eines concretes i òbviament els
coneixements necessaris. Per fer tot això vaig haver d’organitzar-me molt meticulosament i
idear un pla previ.
Informar-me no va estar gens fàcil, ja que els meus coneixements abans de fer el
treball sobre ecologia o animals microscòpics era quasi nul. Per cada hora que invertia en
treball de camp o de laboratori equivalia a unes quantes buscant informació, interpretant
dades i classificant organismes.
També vaig tenir problemes amb el temps, ja que fent un treball de recollida d’aigües
d’estanys o tolls estacionaris, depens molt de la meteorologia. Aquest estiu va haver una
forta sequera que va deixar gairebé tots el punts d’extracció sense aigua, fins i tot alguns
que fins aquest mateix any s’havien considerat permanents o que com a mínim portaven
molt de temps sense assecar-se.
7

2. Metodologia
de la anàlisi
de l’aigua
8

Per esbrinar les característiques dels diferents mostreigs de les aigües vaig seguir
un procediment utilitzant materials i eines concretes tant en el moment de fer la recollida de
l’aigua com en el laboratori. També em vaig tenir que organitzar per no fer una única
recollida de mostres i poder fer un seguiment de com variaven les aigües al llarg de l’any.
2.1 Extracció de l’aigua en diferents moments
Aquest procediment abans esmentat el vaig fer per poder veure l’evolució de les
aigües en diferents moments de l’any i també els éssers vius que hi habiten en aquesta.
Vaig fer tres extraccions: una en febrer, l’altre en juny i l’última en setembre. Cal
afegir que la de juny, degut al clima, la majoria dels punts es trobaven assecats, però em va
resultar útil per contrastar la informació que m’havien donat sobre si eren permanents o no.
En el cas de l’estany de Sant Romà, m’havien dit que era permanent ja que tots el anys
veien que no es quedava sense aigua, però aquest any, 2017, l’estany es va assecar durant
tot l’estiu. I el mateix va succeir amb la Font de l’Alba.
2.2 Material emprat
El material que vaig utilitzar em va servir per analitzar les característiques de les
aigües i per a l’observació dels diferents organismes i, en conclusió, saber la salut de les
aigües de la zona.
2.2.1 Material emprat en el moment de l’extracció
El material que vaig utilitzar per fer la recollida de l’aigua va ser:
- Llapis i quadern per prendre apunts de la meteorologia i altres dades en el moment
de fer l’extracció.
- Pots per agafar l’aigua del diferents punts. Els pots han d’estar etiquetats per saber
d’on prové l’aigua que conté, però no a la tapa perquè aquesta es pot intercanviar.
- Lupa per observar els macroinvertebrats.
- Termòmetre per saber la temperatura de l’aigua.
- Càmera o telèfon mòbil per fotografiar els punts.
- Pal allargat més o menys recte i un flexòmetre per mesurar la fondària.
- Tub de plàstic amb fons negre per veure la transparència de l’aigua.
9

2.2.2 Material emprat en el laboratori
El material que vaig utilitzar en el laboratori va ser:
- Microscopi per a l’observació de microorganismes.
- Porta-objectes
- Cobre-objectes
- Comptagotes
- Reactius d’aquari per a saber les següents característiques de l’aigua:
● Nitrits (NO3)
● Nitrats (NO2)
● Duresa total (gH)
● Fosfats (PO4)
● Oxigen (O2)
- Medidor de pH
2.3 Anàlisi dels llocs d’extracció
Els punts d’on vaig extreure les mostres d’aigua presenten característiques diferents;
com per exemple la vegetació dels voltants, el tamany de l’estany o toll, si és artificial o
natural… És important tenir present tota aquesta informació perquè poden ser variables que
determinen els organismes que hi habiten.
La geologia de la zona també és un factor important a tenir en compte. El Maresme
té un terreny majoritàriament sedimentari prop de la costa i dels rius i granitoide (granit i
granodiorites ) més cap a la zona del Vallés Oriental. Aquesta geologia al Maresme ens diu1
que la zona és humida i té una hidrologia força abundant, perfecte per a l’aparició de basses
i altres zones d’abundant població microscòpica aquàtica.
1
Granodiorites: És una roca ígnia intrusiva de la família del granit i d'estructura cristal·lina.
10

Fig. 1: Mapa geològic del Maresme
- Primer punt: l’Estany de Sant Romà
És un estany artificial i teòricament permanent (aquest ha sigut el primer any de
molts en que s’ha assecat) amb molta vegetació als voltants i a la seva superfície. Aquesta
està formada d’arbres, arbustos i herbes. A la superfície de l’aigua creixen espècies
vegetals, tals com Lemna minor o llenties d’aigua. Té unes dimensions de 10x7 metres
aproximadament. Es troba parcialment ombrejat. La fondària és de mig metre i el substrat
és de sorra, probablement de sauló o similar.2
La raó per la qual aquest any s’ha assecat a l’estiu pot ser deguda a la gran
proliferació de vegetació al seu voltant, que no ha deixat de créixer any rere any.
Fig. 2: Estany de Sant Romà
2
Sauló: És l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània,
les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat.
11

- Segon punt: Font de Sant Bru
Font natural i permanent. La bassa és alimentada per
un petit riu, que manté el seu cabal més o menys estable,
amb petites variacions en el seu volum al llarg de l’any. La
vegetació dels voltants esta formada majoritàriament per
arbustos, ja que els arbres es troben més allunyats. Té un
diàmetre d’1.5 o 2 metres. La font es troba envoltada per
bosc. La vegetació a la seva superfície és nul·la. Parcialment
ombrejat. El substrat és de sorra, contenint argila (el que li
dóna al sòl una textura plàstica i impermeable).
Fig. 4: Font de Sant Bru
- Tercer punt: Bassa dels senglars
Bassa natural i estacionària. Es crea a partir de pluges i es manté durant uns quants
mesos. En arribar estiu, la bassa desapareix o es redueix el seu volum dràsticament. Té
forma irregular, d’1 metre de llargària amb uns 15 centímetres de fondària com a màxim.
Aquesta reserva d’aigua es utilitzada freqüentment per senglars. La bassa es troba al costat
d’un camí, tenint vegetació només per una banda. Aquesta es majoritàriament formada per
arbustos, què li donen ombra durant gran part del dia. No presenta vegetació a la seva
superfície. El substrat esta format per sorra i fang.
12

Fig. 5: Bassa dels senglars
- Quart punt: Badia garrí
Aquesta bassa, com l’anterior, és natural i estacionària, i a més també es utilitzada
pels senglars. En arribar l’estiu, s’asseca completament o en gran part. La bassa es troba
en mig d’un camí, tenint una longitud d’uns 7 metres i una amplada de 5 i una fondària de
25 centímetres aproximadament. La vegetació al seu voltant és molt escassa i esta formada
per alguns arbres, arbustos i herbes. No té cap vegetació que habiti a la seva superfície. Tot
això comporta que no tingui cap ombra. El substrat és majoritàriament de sorra i pedres
d’origen granitoide o calcari.
Fig. 6: Badia garrí
13

- Cinquè punt: Font de l’Alba
Petita font natural que deixa un petit volum d’aigua
estàtic i permanent. La longitud i amplada són de mig metre
aproximadament. La font es troba envoltada per tres costats
per roques tallades artificialment, on a sobre hi han arbres i
herbes que li donen ombra durant la major part del dia. L’aigua
conté molta molsa. El substrat esta format per roques. A sobre
d’aquestes s’acumulen fang, fulles i branques petites. La
màxima fondària és de 5 centímetres.
Fig. 8: Font de l’Alba.
- Sisè punt: Estany de les Tortugues
Estany artificial i permanent. La seva longitud i amplada és d’uns 15 metres. L’estany
esta envoltat per arbres, arbustos i herbes que li dona ombra a un terç de l’extensió
d’aquest durant bona part
del dia. A l’estany habiten
tortugues i peixos. La seva
fondària no supera els 2
metres. El substrat és de
pedra tallada en la qual
s’acumula sorra, fulles,
branques i matèria
orgànica.
Fig. 9: Estany de les tortugues.
14

2.4 Anàlisi física de l’aigua
Per fer l’anàlisi física de l’aigua, calen tenir en compte diversos factors:
- Color
- Olor
- Transparència
- Temperatura
El color de l’aigua pot indicar com de neta es troba l’aigua. Si, per exemple, té un
color verd fosc significa que hi ha una elevada quantitat d’algues i fitoplàncton i pot ser un
indicador d’eutrofització de l’aigua.3
Amb l’olor succeeix el mateix, si per exemple olora a ous podrits significa que l’aigua
conté sulfurs, que en concentracions elevades resulta tòxic.
Per determinar la transparència, en canvi, no és suficient amb utilitzar la vista o
l’olfacte. L’eina que vaig emprar va ser un tub de plàstic on al fons hi havia una superfície
negra. Consisteix en abocar aigua al tub fins que es deixi de veure el fons negre. Després
es mesura els centímetres d’aigua que han fet falta per cobrir el fons i s’analitzen els
resultats.
La temperatura és potser el factor físic més important, ja que la variació per dècimes
d’aquesta pot determinar quines espècies hi habiten en un estany. Per determinar-la vaig
utilitzar un termòmetre digital que serveix tant per mesurar la temperatura ambient com de
l’aigua en pocs segons.
Fig. 10: Termòmetre digital.
3
Eutrofització: Procés que es dona en aigües on hi ha un desequilibri químic que provoca la manca
d’oxigen, nutrients...
15

- Primer punt: l’Estany de Sant Romà
Color Verdosa
Olor Inodora
Transparència 20 cm
Temperatura 14.5ºC
Color Transparent
Olor Inodora
Transparència >40 cm
Temperatura 14.8ºC
Color Marró clar
Olor Fangós
Temperatura 14.6ºC
- Quart punt: Badia Garrí
Color Marró fosc
Olor Fangós
Transparència 6 cm
Temperatura 15.2ºC
16

Color Transparent
Olor Inodora
Transparència >40 cm
Temperatura 15ºC
- Sisè punt: Estany de les tortugues
Color Verd fosc
Olor Inodora
Temperatura 14.9ºC
2.5 Anàlisi química de l’aigua
Per fer l’anàlisi química de l’aigua, vaig utilitzar mètodes més complexos, utilitzant
reactius que alteraven el color de l’aigua i desprès amb una escala de colors podia saber les
característiques químiques d’aquesta. També vaig utilitzar diversos aparells que mesuren el
pH, l’oxigen dissolt... Els factors que vaig analitzar van ser:
● Nitrits (NO3)
● Nitrats (NO2)
● Duresa total (gH)
● Amoni (NH4)
● Fosfats (PO4)
● Oxigen (O2)
● pH
● Conductivitat
Per fer aquests anàlisis vaig tenir diverses dificultats, ja que quan vaig obtenir les
eines i instruments necessaris per fer-les, la Bassa dels senglars i la Font de l’Alba ja
s’havien assecat i, a més, l’Ajuntament de Tiana (la meva localitat) va tallar el camí per
arribar a l’Estany de les tortugues i em va resultar impossible recollir una mostra de l’aigua
perquè feia tres mesos des de la primera extracció.
17

Fig. 11: “Laboratori” per fer l’anàlisi química.
- Primer punt: Estany de Sant Romà
Nitrits 0.05 mg/l <0.3 mg/l Molt bo
>0.75 Molt greu
Nitrats
5 mg/l
0 mg/l Molt bo
0-40 mg/l Acceptable
40-100 mg/l Greu
>100 mg/l Molt greu
Duresa total 13ºdgH 6ºdgH-16ºdgH Acceptable
Fosfats
<0.02 mg/l
0 mg/l Molt bo
0.03 mg/l Acceptable
0.1 mg/l Greu
≥0.25 mg/l Molt greu
Oxigen
2 o 3 mg/l
<8 mg/l Molt greu
8 mg/l Bo
11 mg/l Molt bo
pH
8
<6.5 Molt greu
6.5 Greu
7 Molt bo
7.5 Bo
8-8.5 Acceptable
>8.5 Molt greu
18

>0.75 Molt greu
Nitrats
20 mg/l
0 mg/l Molt bo
40-100 mg/l Greu
>100 mg/l Molt greu
Fosfats
0.02 mg/l
0 mg/l Molt bo
0.1 mg/l Greu
Oxigen
2 o 3 mg/l
<8 mg/l Molt greu
8 mg/l Bo
11 mg/l Molt bo
pH
7.9
<6.5 Molt greu
6.5 Greu
7 Molt bo
7.5 Bo
8-8.5 Acceptable
>8.5 Molt greu
>0.75 Molt greu
Nitrats
0.5 mg/l
0 mg/l Molt bo
40-100 mg/l Greu
>100 mg/l Molt greu
Fosfats
<0.02 mg/l
0 mg/l Molt bo
0.1 mg/l Greu
Oxigen
4 mg/l
<8 mg/l Molt greu
8 mg/l Bo
11 mg/l Molt bo
19

pH
7.7
<6.5 Molt greu
6.5 Greu
7 Molt bo
7.5 Bo
8-8.5 Acceptable
>8.5 Molt greu
20

3. Observació
de les mostres
21

3.1 Condicions meteorològiques dels moments d’extracció
- Primera extracció
La primera extracció de les mostres d’aigua va ser el 26 de març del 2017.
Feia pocs dies havia plogut amb intensitat, pel que és possible que els estanys i tolls
estiguessin més plens del que és normal. També es possible que les fortes pluges
hagin arrossegat gran part de la matèria orgànica i organismes, deixant les aigües
més netes del que és habitual. En el dia de l’extracció, el cel estava sense núvols i
feia una temperatura d’uns 20ºC amb un vent suau.
- Segona extracció
La segona extracció va ser el 3 de juliol del 2017. La majoria de les basses
es van assecar i vaig aprofitar dies desprès d’haver plogut per fer la recollida de
mostres. Encara i així, només vaig aconseguir l’aigua de la Font de Sant Bru i la de
Badia Garrí. El cel es trobava sense núvols i feia una temperatura de 24.8ºC sense
vent.
- Tercera extracció
La tercera extracció va ser el dia 24 de setembre del 2017. Continuaven les
basses com l’anterior extracció. Encara que va ploure diversos cops i amb intensitat,
només va haver-hi millora en la Badia Garrí, que va augmentar el seu volum
notablement des de la vegada anterior. El dia era sense núvols i feia una
temperatura de 23ºC amb vent.
3.2 Treball de laboratori
Un cop obtingudes les mostres d’aigua, toca
analitzar la seva biodiversitat. En total, vaig fer sis
observacions de les mostres en dies diferents a mesura
que feia les extraccions, i si creia convenient fer un altre
anàlisis de les mateixes mostres per examinar-les més
exhaustivament.
Fig. 12: Comptagotes
22

Per agafar una mostra i analitzar-la, primerament s’ha d’agafar el comptagotes i
extreure una mica d’aigua del pot. Després, es posa al porta-objectes una o varies gotes (no
moltes perquè es pot desbordar) i es tapa amb el cobre-objectes. Un cop fet això, es fixa
correctament al microscopi i ja està preparada per observar-la.
Per poder observar amb el microscopi alguns dels organismes, no vaig poder posar
el cobre-objectes a sobre, perquè degut a la seva mida, quedarien xafats.
Cal fer fotografies del organismes trobats i, a més, apuntar en un full de quin pot
prové l’animal, el nombre d’augments amb que li has fet les fotos (amb això pots saber la
seva mida i ajuda a identificar i classificar) i alguna observació si és necessari, com per
exemple com es movia (si amb apèndixs, cilis…), amb quina velocitat…
Si no es fa la documentació necessària, un cop intentis classificar l’organisme et
resultarà molt més difícil o fins i tot pots arribar a no tenir informació suficient amb unes
fotografies per saber quin tipus d’organisme és.
Fig. 13: Porta-objectes fixat al microscopi.
23

4.Recopilació
d’éssers vius
24

4.1 Larves d’insectes
4.1.1 Quironòmids
● Què són? → És una família de dípters nematòcers4 5
molt globalitzada. Se’n poden trobar en habitats
continentals de tot tipus. A Catalunya n’hi ha presents
83 gèneres diferents de quironòmids. Molt semblant
al mosquit, de fet, tenen el nom de mosquits d’eixam.
Els adults poden arribar a ser plagues quan
emergeixen en grans quantitats. La família
Chironomidae consta de més de 5000 espècies.
Fig. 14: Larva de quironòmid.
1. Domini: Eukaryota 4. Classe: Insecta
● Classificació → 2. Regne: Animalia 5. Ordre: Diptera
3. Filo: Arthropoda 6. Família: Chironomidae
● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de l’Estany de
Sant Romà.
● Descripció: Les larves dels quironòmids, com tots
els insectes, tenen un cos segmentat. Presenten
càpsula cefàlica, es a dir, un compartiment on es
troba el cervell, la boca, antenes, peces bucals per
ingerir l’aliment, ulls i ocels . Tenen un parell de6
pseudopodis toràcics i un altre de pseudopodis
anals.
Les larves respiren sota l’aigua, agafant
l’oxigen dissolt en aquesta. Com que algunes
espècies hi habiten en aigües molt pobres en oxigen,
algunes han desenvolupat túbuls respiratoris a la Fig. 15 i 16: Larva de quironòmid.
4
Dípter: Són un ordre d’insectes que posseeixen un sol parell d’ales, com les mosques i els
mosquits.
5
Nematòcer: Subordre d’insectes en que la majoria de larves són aquàtiques.
6
Ocel: També és pot anomenar ull simple, són petites estructures fotoreceptores presents en molts
animals, que funcionen com a òrgans de la visió.
25

part posterior de l’abdomen per respirar oxigen en l’aire. No és el cas en l’espècie
que vaig trobar.
Els quironòmids poden fer refugis per habitar de moltes maneres depenent
de l’espècie: amb sorra, a les algues, al fang…
El mateix succeeix amb l’alimentació. Depenent de l’espècie podem trobar
que s’alimenten de detritus, algues, bacteris, altres invertebrats…
El primer lloc on agafem les mostres, en l’estany de Sant Romà, he identificat
dues espècies de quironòmids. Aquesta primera que surt a les fotografies i aquesta
altra:
Fig. 17 i 18: Una altra espècie de quironòmid.
Com podem veure, aquesta espècie té la càpsula cefàlica més allargada,
peces bucals acabades més en punta, amb antenes també més llargues. Els
pseudopodis toràcics i anals d’aquesta espècie són més grans. El color és més clar.
També vaig trobar pupes d’aquests mateixos insectes:
Fig. 19, 20 i 21: Pupa de quironòmid.
26

4.1.2 Culícids o mosquits
● Què són? → Són una família
d’insectes dípters nematòcers. Els
mosquits tenen quatre etapes de
desenvolupament en la seva vida: ou,
larva, crisàlide i adult. En la majoria
dels culícids femella, les peces bucals
formen una llarga probòscide7
preparada per perforar la pell dels
mamífers (o en alguns casos d'aus,
rèptils o amfibis) per succionar la Fig. 22: Larva de mosquit comú.
seva sang. Després de perforar l'individu i succionar la sang, els mosquits poden
injectar verí, que actua com a anticoagulant i que causa l'habitual inflamació
característica de la seva picada. Les femelles requereixen de l'aportació que
constitueix la sang per poder iniciar el cicle gonotròfic i poder fer així una posta8
d'ous. Cada posada ha de ser precedida de la ingesta de sang. La picada pot
transmetre malalties infeccioses, entre elles la malària, el dengue i la febre del Nil
Occidental.
Les larves de culícids es troben en gairebé qualsevol massa d'aigua que es
trobi estancada durant almenys una setmana, des de l'equador fins a gairebé el
cercle polar àrtic. Així podem trobar larves en pantans, canals, tolls, bidons,
cisternes... No cal que hi hagi una gran quantitat d'aigua. En la majoria de casos,
una profunditat de 1 cm d'aigua pot ser suficient per completar la seva etapa larvària.
A Catalunya hi han sis gèneres diferents de mosquits i cadascun té diverses
espècies.
En concret, l’espècie que vaig trobar va ser Culex pipiens o mosquit comú.
1. Domini: Eukaryota 5. Ordre: Diptera
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Família: Culicidae
3. Filo: Arthropoda 7. Gènere: Culex
4. Classe: Insecta 8. Espècie: pipiens
7
Probòscide: També anomenat trompa, és en general l'apèndix allargat que emergeix del cap
d'alguns animals, com el mosquit o l’elefant.
8
Cicle gonotròfic: És el període de temps que passa des que el mosquit xucla la sang, posa els
ous, fins que es torna a alimentar.
27

● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de l’Estany de Sant Romà.
● Descripció: Les larves de mosquit solen
mesurar uns quants mil·límetres, per tant, són
fàcilment visibles a ull nu. S’hi poden distingir
diverses parts: la càpsula cefàlica amb grans
antenes, el tòrax i l’abdomen segmentat
recobert de cerres (pèls) on a la part final hi ha
un sifó que el treu fora de l’aigua i l’utilitza per
respirar. En moltes ocasions el tamany,
amplitud, forma... del sifó pot ajudar a determinar Fig. 23: Sifó de la larva de mosquit.
quina espècie de mosquit és.
La seva alimentació larvària consisteix en ingerir petites partícules de matèria
orgànica removent els sediments del fons amb les peces bucals.
La presència de larves de mosquit pot indicar que l’aigua on hi és presenta
problemes, ja siguin per poc cabal, contaminació...
28

4.2 Crustacis
4.2.1 Ostràcods
● Què són? → Són una classe de crustacis de reduït tamany, moltes vegades
microscòpics. Els ostràcods consten de més de 13000 espècies. Es troben en
diversos hàbitats, aigua dolça i aigua salada, i en aquest últim se'ls troba a grans
profunditats o en la superfície formant part del plàncton. També hi ha un gran
nombre d'espècies bentòniques.
1. Domini: Eukaryota 5. Classe: Ostracode
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Subclasse: Podocopa
3. Filo: Arthropoda 7. Ordre: Podocopida
4. Subfilo: Crustacea
● Descripció: Posseeixen una
closca de dues valves, que
depenent de l'espècie pot ser tou o
altament calcificat, que en tancar,
cobreix totes les parts toves de
l'animal, donant-li l'aspecte d'una
diminuta cloïssa. Fig. 24: Anatomia d’un ostràcod.
Aquesta espècie, a més d'altres tantes, té una obertura a la part inferior, que
roman oberta tot i que les valves estan tancades. Per aquesta obertura l'animal treu
les antenes per usar-les com rems. Són animals de cos poc segmentat, i pocs
apèndixs, que comprenen les antenes, dos apèndixs bucals i dos addicionals.
La reproducció és majorment partenogènica i els mascles en moltes de les9
espècies són molt escassos. En néixer, ja tenen la closca formada i el seu
desenvolupament sol ser directe. Com tots els artròpodes, per poder créixer realitzen
mudes (ecdisis).
9
Reproducció partenogènica: En alguns animals i sota certes condicions específiques, un òvul pot
desenvolupar-se en un nou ésser sense que hagi estat fecundat per un espermatozoide, fet que
provoca que els ous fecundats donin un gènere (mascle/femella) i els no-fecundats, un altre.
29

Moltes espècies són filtradores, algunes remouen amb les seves antenes el
sediment i fins i tot n’hi han que poden capturar altres petits crustacis o anèl·lids.
Fig. 25 i 26: Ostràcod amb les valves obertes.
També vaig trobar una altra
població d’ostracodes en la mostra de la
Font de l’Alba. Aquesta espècie té un color
verdós i en el moment de fer les
fotografies tenia les valves tancades.
Fig. 27: Una altra espècie d’ostràcod.
30

4.2.2 F. Chydoridae
● Què són? → Són una família de crustacis branquiòpods bivalves presents tant en10
aigua salada com dolça (més abundant en aquesta última). Aquesta família té moltes
espècies i està molt estesa en varis continents.
1. Domini: Eukaryota 5. Classe: Branchiopoda
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Ordre: Diplostraca
3. Filo: Arthropoda 7. Família: Chydoridae
4. Subfilo: Crustacea
● Descripció: En aigua dolça, solen
viure en estanys i llacs en la part
costera, però també hi han espècies
que habiten rius amb corrent suau.
Tenen dos valves que poden
tancar i obrir. A dins, presenten
apèndixs que utilitzen per
desplaçar-se i per filtrar, ja que la
seva dieta és detritus. Aquests estan
especialitzats en fer una tasca: el Fig. 28: Individu de la F. Chydoridae.
primer parell agafa l’aliment, els dos parells següents el porten al tub digestiu i els
dos últims fan circular l’aigua dins la cambra filtradora.
Solen mesurar menys d’un mil·límetre, però alguns individus es possible
veure’ls a ull nu.
La reproducció és partenogènica, podent arribar a la xifra de 10.000 milions
d’individus a partir d’una sola femella en un període de 60 dies.
10
Branquiòpod: Són una classe de crustacis de mides petites o mitjanes que habiten sobretot en
aigües dolces.
31

4.2.3 Puces d’aigua o dàfnies
● Què són? → Són un gènere de crustacis branquiòpods que habiten aigües dolces
com rius i llacs. El gènere Daphnia consta de tres subgèneres amb moltes espècies
cadascun. S’anomenen puces d’aigua pel seu moviment produït amb les antenes
que recorda a una puça saltant.
1. Domini: Eukaryota 5. Classe: Branchiopoda
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Ordre: Cladocera
3. Filo: Arthropoda 7. Família: Daphniidae
4. Subfilo: Crustacea 8. Gènere: Daphnia
● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de Badia garrí.
● Descripció: El seu tamany varia entre 0.2 i 5
mil·límetres. Es poden trobar exemplars en
masses d’aigua dolça, ja siguin rius, estanys,
llacs...
S’alimenten per filtració principalment de
detritus, tot i que poden ingerir altres
microorganismes, com per exemple algun crustaci
o rotífer. Fig. 29: Dàfnia.
Tenen dos ulls compostos i dos parells d’antenes que utilitzen per
desplaçar-se. Tenen apèndixs que utilitzen per agafar l’aliment i portar-lo al tub
digestiu fent un bol alimentari.
La seva reproducció és partenogènica, fet que provoca que en algunes
poblacions de dàfnies no hi hagin mascles.
32

4.2.4 Cyclopoides:
● Què són? → Són un ordre de crustacis presents en tot tipus d’aigües continentals. A
Catalunya hi habiten desenes d’espècies. Són característics per presentar un sol ull.
1. Domini: Eukaryota 4. Subfilo: Crustacea
● Classificació → 2. Regne: Animalia 5. Classe: Maxillopoda
3. Filo: Arthropoda 6. Ordre: Cyclopoide
● Lloc: Trobat en mostres de la Font de Sant Bru i de Badia Garrí.
● Descripció: El tamany dels Cyclopoides no
supera els 2 mil·límetres. Habiten tot tipus
d’ecosistemes d’aigües continentals, però són
més comuns en sistemes palustres o aigües
sense moviment.
Es mouen mitjançant les potes
nadadores fent salts sincronitzant aquestes.
Fig. 30: Cyclopoide trobat en la Font de Sant Bru.
Presenten reproducció sexual o
partenogènica. Les larves, anomenades
nauplios, tenen 6 apèndixs, 3 a cada costat,
són transparents i ja presenten només un sol
ull. En estat larvari no estan segmentats, a
diferencia del adults. Les femelles solen ser
més grans que els mascles en quasi totes les
espècies.
La seva alimentació en la majoria
d’espècies sol ser per filtració, encara que hi
han d’altres que manipulen l’aliment amb les
peces bucals.
Fig. 31 i 32: Nauplio (fase larval) i una
altra espècie de cyclopoide, ambdues de Badia
Garrí.
33

4.3 Rotífers
4.3.1 Lepadella patella
● Què són? → Són una espècie de rotífers molt estesa en tot
tipus d’aigües impossible de veure a ull nu. “Patella” en alemany
significa ròtula. Aquest nom procedeix del fet que utilitza un peu
que surt per un forat de la part posterior del cos per poder
marcar la direcció a la que vol anar com si fos un vaixell.
Aquesta espècie conté quatre subespècies.
Fig. 33: Dibuix d’una
Lepadella patella.
1. Domini: Eukaryota 5. Ordre: Ploima
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Família: Lepadellidae
3. Filo: Rotifera 7. Gènere: Lepadella
4. Classe: Eurotatoria 8. Espècie: patella
● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de la Font de l’Alba.
● Descripció: La càpsula cefàlica és petita i retràctil.
A la part davantera d’aquesta presenta l’òrgan
rotatori, propi dels rotífers, més ample que la
càpsula. L’òrgan és retràctil cap a la part interior de
la closca toràcica. El dors de la closca és convex i el
ventre és pla. Presenta un gran forat en la closca per
on surt el peu. Té una mida d’unes 100 µm.
Fig. 34: Lepadella patella.
34

4.3.2 Gènere Filinia
● Què són? → Són un gènere de rotífers d’aigües dolces tèrboles. Sovint presenten
abundància allà on habiten degut a que proliferen fàcilment. El gènere Filinia té sis
espècies.
1. Domini: Eukaryota 5. Ordre: Flosculariaceae
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Família: Trochosphaeridae
3. Filo: Rotifera 7. Gènere: Filinia
4. Classe: Eurotatoria
● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de Badia Garrí.
● Descripció: Aquest gènere de rotífers mesura entre 80 i 300 µm. Es
desplacen lliscant suaument.
Presenten tres apèndixs de mesura variable depenent de
l’espècie, però solen ser varies vegades més llargs que el cos de
l’animal. Poden tenir funció de defensa, semblants a espines.
L’òrgan rotatori és una corona de cilis que atrau l’aliment fins a
la boca. Fig. 35: Dibuix d’un
individu del gènere Filinia.
Fig. 36: Dos individus del gènere Filinia.
35

4.3.3 F. Asplanchnidae
● Què són? → Són una família de rotífers que habiten aigües dolces. Aquesta família
té rotífers de mides grans, fins i tot espècies que es poden veure a ull nu. Formen
part del plàncton de llacs, estanys i altres extensions d’aigua de dimensions
reduïdes.
1. Domini: Eukaryota 4. Classe: Eurotatoria
● Classificació → 2. Regne: Animalia 5. Ordre: Ploima
3. Filo: Rotifera 6. Família: Asplanchnidae
● Lloc: Trobat en una mostra d’aigua de Badia Garrí.
● Descripció: Poden mesurar des de 400 µm fins a 2.5 mm. La seva dieta és
omnívora. L’aliment que ingereixen i no poden digerir es regurgitat degut a l’absència
d’anus.
Els seus moviments són lents i no presenten cap apèndix. Solen ser
transparents.
Fig. 37: Rotífer de la F. Asplanchnidae.
36

4.4 Platihelmints
4.4.1 Gènere Stenostomum
● Què són? → Són un gènere de cucs plans
turbel·laris d’aigua dolça. Són organismes11
microscòpics. Estan molt estesos per Amèrica del
Sur, però hi han espècies que habiten altres
continents. El gènere Stenostomum té més de 60
espècies i l’alimentació pot ser diferent en cadascuna. Fig. 38: Platihelmint del
gènere Stenostomum.
1. Domini: Eukaryota 5. Ordre: Catenulida
● Classificació → 2. Regne: Animalia 6. Família: Stenostomidae
3. Filo: Platyhelminthes 7. Gènere: Stenostomum
4. Classe: Turbellaria
● Descripció: El seu tamany depèn de l’espècie, però no solen mesurar suficient per
veure’s a ull nu. Són organismes no segmentats que solen viure en habitats d’aigües
càlides o temperades.
La seva alimentació varia segons l’espècie, hi han que s’alimenten de detritus
i hi han d’altres que es poden alimentar d’altres organismes, ja estiguin vius o morts.
Vaig trobar dos espècies diferents del gènere Stenostomum. La primera era
prima i amb moviments lents i la segona més gran i ràpida. Aquesta segona vaig
aconseguir gravar-la mentre s’alimenta d’un branquiòpode mort. A continuació hi ha
un seguit d’imatges extretes del vídeo.
11
Turbellaria: És una classe del filo Platyhelminthes (“cucs plans”) de vida lliure i de mida reduïda.
37

Fig: 39: Fotografies fetes consecutivament d’un exemplar de Stenostomum intentant
menjar-se el cadàver d’un Branquiòpode.
38

4.5 Nematodes
● Què són? → Els nematodes són un filo de cucs que engloba més de 25000
espècies registrades i un estimat de 500000, formant el quart filo més gran del regne
animal.
1. Domini: Eukaryota
● Classificació → 2. Regne: Animalia
3. Filo: Nematoda
● Lloc: Trobats en mostres d’aigua de l’Estany de Sant Romà i Badia Garrí.
● Descripció: Són organismes majoritàriament aquàtics. Existeixen espècies de vida
lliure, marines, parasitàries de plantes i animals… Els nematodes són cucs rodons o
cilíndrics i poden mesurar des de 1 mm fins a 50 cm.
La seva reproducció pot ser partenogènica o sexual. Les femelles solen ser
més grans que els mascles.
Degut a la seva amplia diversitat d’espècies, la seva alimentació, formes,
mides i colors és molt variada. Jo vaig trobar un parell d’espècies diferents
Fig. 40 i 41: Dos espècies diferents de nematodes.
La primera era molt ràpida, estava en mostres de Badia Garrí. La segona,
molt més lenta, era prima i llarga, mesurant uns quants mil·límetres. Es trobava en
una mostra de l’Estany de Sant Romà.
39

4.6 Protozous
4.6.1 F. Euplotidae
● Què són? → Són una família de ciliats força
abundant en aigua dolça. Es troben en aigües
estancades o amb poca corrent entre algues o
plantes aquàtiques. Fig. 42: Dibuix d’un individu de
la F. Euplotidae.
1. Domini: Eukaryota 4. Classe: Hypotrichea
● Classificació → 2. Regne: Protozoa 5. Ordre: Euplotida
3. Filo: Ciliophora 6. Família: Euplotidae
● Lloc: Trobat en diverses mostres d’aigua de l’Estany de Sant Romà i en Badia Garrí.
● Descripció: El seu tamany varia segons
l’espècie entre 30 i 400 micres
aproximadament. El costat ventral el tenen
aplanat i el dorsal una mica bombat.
Normalment es mouen de manera
precipitada i fent salts, també realitzen
moviments rotatoris.
Són organismes filtradors, això explica
els moviments rotatoris que fan per atrapar
l’aliment.
40

5. Resultats de
les anàlisis
41

- Primer punt: Estany de Sant Romà
Analitzant primer la part física de l’estany, podem dir que l’aigua d’aquest
presentava un color verdós i no era massa transparent. Això significa gran presència
d’algues i matèria orgànica suspesa en l’aigua. Era inodora, cosa que pot ser un bon
indicador de que l’aigua no presentava eutrofització i no tenia excés de sulfurs.
Passant a la part química, presentava massa nitrits i una quantitat bastant
baixa d’oxigen amb un pH una mica superior de l’òptim. Els nitrits es formen de
manera natural amb el cicle del nitrogen, però una acumulació d’aquests pot
comportar greus problemes a la salut de tots els organismes que hi habiten.
La part física de l’aigua no presentava cap problema; era inodora i molt
transparent. Analitzant la part química, en canvi, podem observar una quantitat de
nitrats una mica elevada. Els nitrats s’assemblen molt als nitris perquè causen els
mateixos problemes si s’acumulen massa, encara que aquests últims són més
tòxics.
La duresa total també és superior al que és acceptable. La duresa total indica
la quantitat de calci i magnesi que hi ha en l’aigua. Si la concentració d’aquestes sals
és elevada, l’aigua es classifica com a dura. Aquestes sals influeixen molt en les
funcions orgàniques de tots els éssers vius que hi habiten, i una concentració
elevada pot ser perillosa.
L’aigua de la bassa presentava un color marró clar i olor fangós, indicadors
d’una aigua amb molta terra dissolta. La transparència era molt baixa.
Malauradament no vaig poder fer la anàlisi química, per tant obtenir una
conclusió ferma del nivell de salut de l’aigua no sembla possible.
El color era més fosc encara que el de la Bassa dels senglars, amb una
transparència inferior i un olor fangós.
La anàlisi química de l’aigua va revelar uns nivells bastant bons menys en la
concentració d’oxigen dissolt. Encara i així sembla sorprenent que els resultats de
les anàlisis foren tan bons per ser un toll de tant sols uns quants metres.
42

La part física de l’aigua era força bona: inodora i molt transparent. No va ser
possible fer-li la anàlisi química així que no podré extreure’n conclusions.
- Sisè punt: Estany de les tortugues
L’estany presentava un color verd fosc amb una transparència no massa
bona. No olorava a res. El color verd pot estar degut a una gran concentració
d’algues i matèria orgànica suspesa en l’aigua. Com que tampoc vaig poder fer-li la
anàlisi química no podem extreure cap conclusió.
43

6.1 Conclusions de les anàlisis
L’Estany de Sant Roma presentava nivells molt baixos d’oxigen. Encara i així, degut
a que és un estany i per tant no té per què estar massa oxigenat, ja que no hi habiten peixos
ni cap organisme que mesuri més d’uns quants centímetres, aquest no és un problema
massa greu. Els nivells de nitrits i de pH eren una mica elevats, però no tenen gaire
importància.
La font presentava una quantitat de nitrats acceptable. La duresa total era massa
elevada i els nivells d’oxigen molt baixos. En aquesta aigua no podrien habitar determinats
peixos degut a la seva duresa i molts moririen asfixiats per la manca d’oxigen.
L’aigua de Badia Garrí presentava molt fang feia mala olor, amb una transparència
quasi nul·la. Tot i així, l’anàlisi química va demostrar que només tenia una manca d’oxigen.
La part química és bona, però la concentració de fang impedeix que molts organismes
puguin habitar les aigües i el nivell de salut descendeix.
En aquestes aigües només vaig trobar macroinvertebrats que poden habitar quasi tot
tipus d’aigua, és a dir, organismes resistents a certs nivells de contaminació que per a la
resta d’organismes resultarien mortals. Exemples podrien ser els quironòmids o els culícids.
Això no és gens bo, perquè ens indica que les condicions de les aigües no permeten que hi
habitin éssers menys tolerants a alteracions en el nivell de pH, duresa total, nitrits…
En general, per a ser estanys i tolls, el nivell de salut és bo, ja que els nivells baixos
d’oxigen són producte de l’absència de plantes aquàtiques i microorganismes que facin la
fotosíntesi. Però ha quedat clar que el problema no és la part física ni química, sinó les
condicions meteorològiques, resultant més mortífer que un augment en la concentració de
pH o nitrits.
6.2 Conclusions del treball
Resulta obvi dir que el treball ha estat afectat per la sequera que hi ha hagut aquest
any, i se’n pot extreure una conclusió sense necessitat de fer cap anàlisi: el canvi climàtic ha
fet que extensions d’aigua, abans permanents, es tornessin estacionàries o fins i tot que
45

s’assequessin completament i només tinguin aigua en moments en que plogui molt, com és
el cas de l’Estany de Sant Romà. Aquest estany era considerat permanent fins aquest
mateix any i era el punt amb més biodiversitat d’entre tots. Malauradament, arriba l’hivern i
encara no té aigua i potser no arribarà a tenir-ne mai més.
Vaig fer el treball intentant analitzar si les aigües estaven contaminades, i sembla ser
que no, però això no significa que no tinguin cap problema. La sequera n’és un molt de
greu, que pot danyar un ecosistema, no només el que hi es present en l’aigua mateixa, sinó
també l’ecosistema de la zona, tota la vegetació i fauna.
Com a conclusió de les anàlisis, podríem dir que els resultats són bastant bons.
Alguns punts presentaven manca d’oxigen dissolt, concentracions de nitrits massa altes,
però no eren grans problemes. Per tant, podem dir que els estanys, fonts i tolls de la zona
es trobaven en un estat de salut molt bo. I com ja he dit, el problema no és la contaminació
(en aquest cas), sinó el canvi climàtic.
6.3 Impressions del treball
El que primer em va dificultar la meva tasca no fou la metodologia ni la presa de
mostres i recopilació de dades, ja que això resulta més o menys fàcil si t’organitzes bé. El
que em va dificultar sobretot va ser, un cop ja tenia fotografies d’organismes, que eren
aquells animals. No sabia molt bé com els podia identificar. Per identificar i classificar el
primer organisme vaig estar-me una setmana. Era un ostràcod, i vaig aconseguir
identificar-ho amb ajuda de la meva tutora.
Això no em va agradar gens, perquè si em costaria tant classificar tots el organismes
que trobava, el treball seria inacabable. Però amb el transcurs del dies i les setmanes i a
força d’intentar-ho al final vaig agafar la tècnica i ja no em resultava una tasca impossible de
realitzar.
En general, la meva primera impressió del treball de laboratori fou negativa, ja que
es un treball que pot arribar a ser pesat per resultar molt mecànic, repetitiu i amb poca
acció. Pots estar fàcilment mitja hora mirant mostres sense trobar res d’interès. Però, a
mesura que anava fent hores, cada vegada em semblava més emocionant quan trobava
organismes que no havia vist fins ara i el temps se'm passava més ràpid.
46

Fent un treball amb estanys, tolls, fonts… depens moltíssim del clima i la
meteorologia. I això ha quedat reflectit en aquest, degut a la forta sequera d’aquest any.
M’hauria agradat poder extreure una conclusió de la salut de tots el punts, però no em va
resultar possible.
47

7. Bibliografia
i webgrafia
48

7.1 Bibliografia
- SANTASUSAGNA I RIU, ALBERT. Per què no riu el riu?. Barcelona: Col·lecció Pau
Vila, 2010, p. 170.
- PUIG, Mª ÀNGELS. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Edigraf S.A., 1999, p.
251.
7.2 Webgrafia
“CESIRE. Àmbit científic i medi (CDEC) - Xtec” consultat (21/03/2017)
http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/
“Reconocimiento de Protozoarios en agua estancada” consultat (26/03/2017)
https://prezi.com/psss_0-ykkta/lab-8-reconocimiento-de-protozoarios-en-agua-estancada/
“Reporte de los protozoarios” consultat (26/03/2017)
https://www.slideshare.net/lopez552/reporte-de-los-protozoarios
“Reino Protistas” consultat (26/03/2017)
https://www.slideshare.net/terceronaturales/protistas-422187
“Clasificación de los seres vivos” consultat (30/03/2017)
https://es.slideshare.net/pepem2/17-clasificacin-de-los-seres-vivos-39477540
“Guia para la identificación de invertebrados acuáticos” consultat (31/03/2017)
http://www2.udec.cl/~lpalma/Palma2013_Guia_identificacion_Macroinvertebrados_preview.p
df
“Cabeza o cápsula cefálica” consultat (01/04/2017)
http://insectsevc.blogspot.com.es/2013/03/cabeza-o-capsula-cefalica.html
“Imágenes de larva de Aedes y de Culex” consultat (01/04/2017)
https://desinsectador.com/2013/09/12/imagenes-de-larva-mosquito-tigre-y-mosquito-comun/
49

“Mapa geològic del Maresme” consultat (04/04/2017)
http://www.ciudadsanta.com/maresme/geologia.htm
“Sauló” consultat (04/04/2017)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Saul%C3%B3
“Atlas de los microorganismos de agua dulce” consultat (05/04/2017)
https://es.slideshare.net/TheLolCore/atlas-de-los-microorganismos-de-agua-dulce
“Llenties d’aigua” consultat (10/04/2017)
http://ichn.iec.cat/Bages/aquatic/Imatges%20grans/llenties.htm
“Granitoides” consultat (10/04/2017)
https://es.scribd.com/doc/46669207/Granitoides
“F. Empididae” consultat (15/04/2017)
https://es.wikipedia.org/wiki/Empididae
“Ostrácodos” consultat (16/04/2017)
http://www.naturalista.mx/taxa/68764-Ostracoda
“Crustáceos. Los Ostracodos” consultat (16/04/2017)
https://www.asturnatura.com/articulos/artropodos/ostracod.php
“Introducción a los grupos de macroinvertebrados acuáticos” consultat (20/04/2017)
http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-77442010000800001
“GUIA PARA EL RECONOCIMIENTO DE LAS LARVAS DE CHIRONOMIDAE” consultat
(25/04/2017)
http://www.ub.edu/fem/docs/guies/Macrolarvas_Quir_v4.pdf
“Sobre los quironómidos” consultat (05/05/2017)
https://desinsectador.com/2013/06/16/sobre-los-quironomidos-chironomidae/
50

“Lista de especies y clave ilustrada para la identificación de larvas de mosquitos
(Diptera: Culicidae) halladas criando en recipientes artificiales en Uruguay” consultat
(06/05/2017)
https://www.researchgate.net/publication/269693145_Lista_de_especies_y_clave_ilustrada_
para_la_identificacion_de_larvas_de_mosquitos_Diptera_Culicidae_halladas_criando_en_re
cipientes_artificiales_en_Uruguay
“Crustáceos. Los copépodos” consultat (08/05/2017)
https://www.asturnatura.com/articulos/artropodos/copepod.php
“Branchiopoda” consultat (10/05/2017)
https://es.wikipedia.org/wiki/Branchiopoda#cite_note-M.26D-2
“Atlas de microorgansimos planctónicos presentes en los humedales andaluces”
consultat (20/05/2017)
https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/rediam/contenidos_ordenacion/
PDF/Atlas_Org_Planctonicos_1.pdf
“Organismes indicadors de la classe III” consultat (21/05/2017)
https://riopesqueria.wordpress.com/cursos-online/analisis-y-calidad-del-agua/el-sistema-de-s
aprobios-de-liebmann/organismos-indicadores-de-la-clase-iii-alpha-mesosaprobia/
“Lepadella patella” consultat (25/05/2017)
https://sv.wikipedia.org/wiki/Lepadella_patella
“Chydorus sphaericus” consultat (30/05/2017)
http://www.discoverlife.org/mp/20q?search=Chydorus+sphaericus
“Género Chydorus” consultat (30/05/2017)
http://www.naturalista.mx/taxa/338141-Chydorus
“Orden Cyclopoida” consultat (03/06/2017)
http://sea-entomologia.org/IDE@/revista_95.pdf
51

“Daphnia” consultat (03/06/2017)
https://es.wikipedia.org/wiki/Daphnia
“Stenostomum turbelario” consultat (03/06/2017)
http://viyoutube.com/video/OR8w2BFTtKE/stenostomum%20turbelario
“Stenostomum turbeculosum” consultat (04/06/2017)
http://viyoutube.com/video/Uj30PEFhd7I/stenostomum%20tuberculosum
“Stenostomum” consultat (04/06/2017)
http://viyoutube.com/video/xEamcSvUUUg/stenostomum%20--%20a%20predatory%20flatw
orm%20causes%20its%20prey%20to%20grow%20%22wings%22
“Genus Stenostomum” consultat (04/06/2017)
http://www.naturalista.mx/taxa/182415-Stenostomum
“Turbellaria” consultat (15/06/2017)
https://es.wikipedia.org/wiki/Turbellaria
“Atlas de Microorganismos Planctónicos Prsentes en los Humedales Andaluces”
consultat (15/06/2017)
https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/rediam/contenidos_ordenacion/
PDF/Atlas_Org_Planctonicos_1.pdf
“Nematoda” consultat (16/06/2017)
https://es.wikipedia.org/wiki/Nematoda#Taxonom.C3.ADa
“Euplotes” consultat (20/06/2017)
http://eol.org/pages/62158/names?all=1
“titelciliaten” consultat (04/07/2017)
http://www.protozoa.nl/restmap/Ciliatensite/tables_ciliaten/spirotrichea-web.htm
“Family Euplotidae” consultat (10/07/2017)
http://www.naturalista.mx/taxa/203637-Euplotidae
52

“Ecologia. Los ecosistemas” consultat (12/07/2017)
http://ies.rosachacel.colmenarviejo.educa.madrid.org/aurora/adjuntos/practicas%20amplia/M
icrosoft%20Word%20-%20analisis%20agua.doc.pdf
53

Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero

Similar to Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero (20)

Treball Crèdit de Síntesi 2017 Javier Alfaro Retamero