Hydric resources

1. Unitat 9
Recursos hídrics

2. L’aigua és un recurs renovable no il·limitat, per una
distribució espai temps desigual
Balanç hídric
Usos de l’aigua
Usos domèstics i urbans
Usos industrials
Usos agrícoles
Gestió de l’aigua
Cerca de nous recursos
Millora de la gestió dels recursos existents
Legislació bàsica

4. 1 - Balanç hídric d’una conca
Precipitació =
Evaporació
+
escolament superficial
+
escolament subterrani

5. Mesures: Lisímetre i estacions d’aforament
Recipient ple de terra amb plantes o
sense amb un forat a la part inferior.
Mesura de la quantitat d’aigua que:
- surt per sota,
- emmagatzemada i
- l’evaporada
Estacions d’aforament
Lisímetre
Punts on es mesura el cabal
L/m2 o mm/m2
Km2  m
L/s d’escolament  L/any

6. 2 - Usos de l’aigua
Consumptius
↓ quantitat o qualitat
No consumptius
no ↓ quantitat o qualitat
70 % aigües superficials Agrícola Navegació
Energètic
Oci
Piscines o Parcs aquàtics
Jardins
Fonts públiques
Canons de neu
Camps de golf
30% aigües subterrànies Urbà
Industrial
Una piscina pública de 500 m3
(25 x 10 x 2m) ha de renovar
el 5% de l’aigua/dia =>25 000 L/dia
Camp de golf 600 – 1 000 m3/dia +
20 % construccions annexes

8. Aigües minerals  llei de mines
són envasades directament sense desinfecció. A Catalunya 1 400 106 L/any,
en 30 plantes. Més de la meitat de la producció de l’Estat.

9. 2.1 Usos domèstics
< 20 % de la població
mundial disposa d’aigua
corrent i xarxes de
clavegueram (OMS).
Problemes sanitaris
Moren milions de persones

10. 250 L/persona/dia = 91 250 L/persona/any
Segons el municipi (110 – 300)
mitjana = 126 L/persona/dia
Sobretot per
les dimensions dels habitatges i
piscines i jardins
Consummitjàdomèstic(L/persona/dia)
Consum d’aigua a Catalunya
Consum d’aigua a l’àrea
metropolitana de Barcelona

11. Quantitat d’aigua usada  grau de desenvolupament d’un
país, però depèn del sector industrial que tingui

12. 2.2 – Usos industrials
Fluid refrigerant
Absorbeix la calor a través de:
Bescanviadors de calor
Circuits de refrigeració
Circuits de calderes
Agent de neteja
• Eliminació d’impureses, taques i residus
• Dissolució, dispersió, emulsió,
desplaçament de la brutícia
• Aporta calor per accelerar la neteja
• Medi on té l’acció química
• La composició de l’aigua afecta a la
qualitat de la neteja pex: descalcificar-la
en la indústria tèxtil
Higiene personal i laboral
de maquinària i superfícies

13. Matèria primera
• Elaboració de productes químics
• Sosa
• Àcids de solució aquosa
• ...
• Detergents líquids
• Productes alimentaris
begudes refrescants, alcohòliques, aigües minerals

14. Transport de materials
Troncs, carbó en pols, minerals a les mines...
Altres
Dispositius hidràulics
Talls de materials amb aigua a pressió
Força motriu en centrals tèrmiques i hidroelèctriques

16. 2.3 – usos agrícoles
% del consum
Mundial 60
Catalunya 72.5
Espanya 82
Depèn de:
• el clima
• Sistema de reg
• Tipus de conreu
A Catalunya
75% secà - 25% regadiu
Sobretot
industrial
i serveis

18. Principals sistemes de reg
Reg de superfície o per gravetat Reg pressuritzat
Aport d’energia (bombes o dipòsits elevats)
Per infiltració A manta Per inundació aspersió Degoteig
El més eficient (aigua i en E)

21. 3 – La gestió de l’aigua
3 % del total són aigües continentals dolces.
9 000 km3 = 0.001 % del total aigua corrent però mal distribuïda i fràgil (fàcil de
contaminar).

22. A vegades, una minoria de la població consumeix abusivament.
L’absència de depuració de les aigües dificulta la reutilització.
El creixement demogràfic i el desenvolupament econòmics
1. cerca de nous recursos
2. Millora de l’eficiència

23. 3.1 – Cerca de nous
recursos
Embassaments ± grans
 infraestructures “faraòniques”
amb importants costos de
construcció i manteniment.
Afectacions a la flora, fauna,
sediments,...
Regular el cabal dels rius
Controlar les crescudes
Producció d’energia elèctrica
Emmagatzematge davant de sequeres

24. Destil·lació
a Les Canàries.
evaporar i condensar.
No apte per veure
perquè no té gens de
sals
Osmosi inversa
Es va passar a alta
pressió per una
Membrana
semipermeable que
reté les sals
Dessalinització
de l’aigua de mar

26. Problemes principals
La salmorra s’aboca al mar  afecta al fitoplàncton, fanerògames marines i peixos.
Alt consum elèctric per la pressió necessària => alt preu
Infraestructura molt costosa i vida útil de 8 – 10 anys
L’aigua obtinguda conté minerals que poden ser perjudicials pels conreus
Calen vaixells per transportar l’aigua

27. Reutilització d’aigües residuals urbanes depurades
Califòrnia
Israel
Sud-àfrica
Sobretot reg per instal·lacions esportives i jardins
3.8 % a Catalunya

28. Evolució del sanejament a Catalunya

29. Transvasament
De les conques hidrogràfiques excedentàries  a les deficitàries
A la Península Ibèrica la precipitació mitjana anual = 650 mm
Conca del Segura = 380 mm
Cal embassar l’aigua <=> territori per inundar.
Grans inversions per les obres d’enginyeria.
L’aigua s’ha d’enviar per gravetat (bombeig és massa car).
Transvasament Tajo – Segura
Conflictes entre les regions donadores i receptores.
Transvasament d’aigua en vaixell (2008) des de Tarragona i Marsella a
Barcelona.

31. Aigua “excedentària”
– Cabal ecològic
_ Anys de sequera
La minva del cabal dels rius a la
desembocadura impedeix:
• La recarrega dels aqüífers
subterranis (que, a més, estan
sobreexplotats).
• Que es depositin sediments =>
retrocés de les zones
deltaiques.

32. 1. Increment de la disponibilitat de recursos
hídrics,
Construcció de desalinitzadores
2. Actuacions de millora de gestió del recurs,
Modernització de sistemes de reg
Reutilització d’aigües residuals
3. Modernització d’infraestructures hidràuliques

33. 3.2 – Millora en la gestió dels recursos energètics
Model gestió de la oferta Model gestió de la demanda
La recerca de nous recursos. Estudi dels usos consumptius.
Aplicació d’objectius d’estalvi:
generals
específics per sectors
3.2.1 – Mesures d’estalvi de caràcter general
Reduir pèrdues Millores de les xarxes i canals de distribució.
Reforestació de les capçaleres
de les conques
Evitar l’erosió.
Facilitar la infiltració d’aigua.
Aplicar política de preus
Penalitzar el malbaratament.
Afavorir la reducció del consum.

34. Cànon de l’aigua
Impost amb finalitats ecològiques per cobrir despeses:
• D’inversió i explotació de les infraestructures
• De mantenir els cabals ecològics
• De prevenir la contaminació que els abocaments puguin produir
Destinació dels ingressos del cànon de l’aigua (2017 – 2021)
Inversions en el cicle
de l’aigua
Despeses generals,
personal i estructura
Despeses financeres i
préstecs
Despeses del cicle de
l’aigua (major part
sanejament)

35. 3.2.2 – mesures d’estalvi
en l’agricultura
Canvis en els sistema de reg
aspersió o degoteig (microirrigació).
Eficiència en la conducció, distribució i aplicació.
Reparació o revestiment de les canalitzacions per evitar pèrdues.
Ex: Delta de l’Ebre
Replantejament del tipus de conreu  adaptat al clima i resistent a la sequera.
Replantejar la necessitat de nous regadius.
Estudi de la viabilitat econòmica.
Analitzar possibles mercats per a la producció.

36. 3.2.3 – Mesures d’estalvi en el consum urbà (podria ser el 30%)
Innovació tecnològica.
Mesures d’estalvi.
Dutxar-nos en lloc de banyar-nos.
Tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents,
les mans, afaitem, rentem els plats a ma,...
Evitar les fuites.
Reparar les aixetes que degoten.
Mantenir un paisatgisme xeròfil en jardins
urbans (plantes autòctones i en lloc de
gespa, prat sec.
Regar al vespre o aviat al matí per reduir
l’evaporació de l’aigua.

38. Instal·lació d’equipaments estalviadors
Inodors amb doble descàrrega
Cisternes amb menys capacitat (o col·locar una ampolla plena dins la
cisterna).
Electrodomèstics de baix consum d’aigua: rentaplats, i rentadora. Plens al
màxim i programes curts

40. Reutilitzar o regenerar les aigües depurades per regar, i per
usos que no requereixin aigua potable
Un dels objectius de l’ACA és el d’intentar aprofitar al màxim els gairebé
700 hm3 d’aigua depurada que aboquen anualment les estacions
depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Catalunya.
Regar jardins o camps de golf
Apagar incendis
Rentar carrers o vehicles
Recàrrega d’aqüífers costaners
...

42. Evolució anual del volum d’aigua reutilitzat per usos (hm³).
Data d’actualització: setembre 2016
Evolució de l’aigua reutilitzada a les conques internes de Catalunya, essent
els valors més alts durant la sequera 2007-2008.

43. Reutilitzar o regenerar les aigües depurades per regar, i per
usos que no requereixin aigua potable
Regar jardins o camps de golf
Apagar incendis
Rentar carrers o vehicles
Recàrrega d’aqüífers costaners
...
3.2.4 – mesures d’estalvi en el consum industrial
Reciclatge d’aigua  cicles tancats
En circuits de refrigeració
Processos de producció
...
Depuració a al sortida de la indústria
Dispositius que eviten fuites
Vàlvules automàtiques
Comptadors individuals
Tanques amb molles
Limitadors de cabal ...

44. 3.3 – Legislació bàsica
http://aca-
web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1205854461208200574455
Directiva marc de l’aigua (EU, 2000)
Llei d’aigües de l’Estat espanyol (1/2001) Modificada al 2003
La disponibilitat d’aigua s’ha d’aconseguir sense degradar el medi ambient

45. La pluviometria i el consum d’aigua a Catalunya
gen
feb
març
abril
maig
juny
jul
ago
set
oct
nov
des
0
20
40
60
80
100
120precipitaciómitjanamensual(l/m2)
BCN
Girona
Lleida
Tarragona

46. 0
20
40
60
80
100
oct
nov
des
gen
feb
març
abril
maig
juny
jul
ag
set
Aportaciómitjana(hm3)
Muga
Fluvià
Ter
Tordera
Besòls
Llobregat
Foix
Gaià
Francolí
Riudecanyes
Siurana

48. Mesura del cabal

50. Bibliografia
http://aca-
web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P41800177491338
804489122
http://aca-web.gencat.cat/recursos/sig/public/VisorPGAC.html
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17120