Presentació de la unitat 3.

1. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA
SILVICULTURA Unitat 3
Índex general
2.- ELS PAISATGES AGRARIS
3. – SISTEMA DE SUBSISTÈNCIA VERSUS SISTEMA DE MERCAT
4. – LA RAMADERIA
5. – L’ACTIVITAT PESQUERA
1.-L’AGRICULTURA
6. – L’EXPLOTACIÓ FORESTAL
7. – EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA
8. – ELS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA
9. – EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
10. – ELS PAISATGES AGRARIS A CATALUNYA
11. – ÉS POSSIBLE REDUIR ELS IMPACTES NEGATIUS DE LES
ACTIVITATS AGRÀRIES?

2.  Els moderns sistemes de producció ens proporcionen aliment
suficient per a tota la població mundial. No obstant això, hi ha persones
que es posen malaltes per excés en la seva dieta mentre d’altres moren
de fam.
 Actualment, el medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació
com a conseqüència de les tecnologies modernes i de les males
pràctiques agroramaderes i pesqueres.
 Ha de ser una prioritat del sector primari produir aliments de manera
sostenible.

3. El sector primari comprèn les activitats relacionades
amb l’obtenció i la producció d’aliments.
AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ FORESTAL
 Els moderns sistemes de producció ens proporcionen aliment
suficient per a tota la població mundial. No obstant això, hi ha persones
que es posen malaltes per excés en la seva dieta mentre d’altres moren
de fam.
 Actualment, el medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació
com a conseqüència de les tecnologies modernes i de les males
pràctiques agroramaderes i pesqueres.
 Ha de ser una prioritat del sector primari produir aliments de manera
sostenible.

4.  Definició. Conjunt d’activitats econòmiques i tècniques
relacionades amb el tractament del sòl i el conreu de la terra per
a la producció d’aliments.
 Actualment, el 38% de la superfície del planeta són terres
dedicades a l’agricultura.
1. L’AGRICULTURA

5. • Els mitjans tècnics i la destinació final de les collites. En funció de les
tècniques emprades i l’ús de màquines i productes químics:
l’agricultura de subsistència (autoconsum) i l’agricultura de mercat
(venda).
 Factors físics i humans que expliquen la diversitat i la localització de
l’activitat agrícola:
• Les condicions naturals. El clima (cada conreu necessita unes
condicions de temperatura i humitat concretes) , el relleu (les planes
són més aprofitables pel treball agrícola) i el tipus de sòl (no tots els
sòls són iguals de fèrtils) expliquen la distribució dels diferents conreus.
• L’augment de població mundial requereix una producció més elevada
d’aliments, per la qual cosa és necessari disposar de terrenys agrícoles.
• Les polítiques agràries. Els governs i les organitzacions internacionals
apliquen plans de millora que contribueixen al desenvolupament
agrícola.

8.  Què és. Organisme que s’encarrega de dirigir activitats internacionals
de lluita contra la fam.
 Objectius: facilita el desenvolupament; assessora els governs en
matèria de política i planificació; recopila, analitza i difon informació, i
funciona com a fòrum internacional per debatre qüestions d’agricultura i
d’alimentació. També s’encarrega de solucionar urgències agrícoles i
alimentàries, com ara les sequeres i les fams.
 Prioritats: el foment del desenvolupament agrícola i rural sostenible i
aconseguir que al món hi regni la sobirania alimentària.

9.  Malgrat els avenços tècnics i científics, disposar de terres i
d’aliment suficient és encara motiu de conflictes, guerres, fam ...
 Tot i l’excés d’aliments en els mercats mundials, la fam al món
continua sent un problema sense resoldre.
 La pèrdua de terres cultivables, l’elevat preu i la progressiva
disminució de l’aigua per a regatge, i l’especulació dels preus de
les collites són algunes de les principals causes de la pobresa
agrícola.
 La prioritat de qualsevol país és dissenyar la seva política
agrària més adequada, amb l’objectiu d’aconseguir la sobirania
alimentària. Per fer-ho, cal harmonitzar la producció amb la
demanda interna d’aliments, amb els canvis en els mercats
internacionals i amb els requisits mediambientals.

10. L’agricultura en
l’actualitat
Disminució de la població que s’hi dedica i del
seu pes econòmic.
Valor total de la producció
mundial
Agricultura Indústria Serveis
3% 27% 70%
Població activa mundial
per sectors econòmics
diferències
entre països:
PAÏSOS DESENVOLUPATS:
Poca població ocupada,
alta productivitat.
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS:
Molta població ocupada,
baixa productivitat.

13. 2. ELS PAISATGES AGRARIS
PAISATGE
AGRARI
Paisatge natural modificat amb la finalitat
d'obtenir productes de la natura. Caracterizat
per:
POBLAMENT PARCEL·LES SISTEMES DE CONREU

14.  El poblament és l’assentament de la població en un
territori, i això comporta una transformació dels
paisatge. El poblament rural és la part habitada de
l’espai rural i pot ser de dos tipus:
• Poblament rural concentrat, quan les cases es
troben agrupades. En aquestes poblacions, els
habitants disposen de nombrosos serveis per
satisfer les seves necessitats.
• Poblament rural dispers, quan les cases estan
aïllades les unes de les altres.
2. ELS PAISATGES AGRARIS

15. Poblament rural concentrat
Poblament rural dispers

16. LES
PARCEL·LES
Cadascuna de les parts en que es
divideix el paisatge agrari.
Tipus de
parcel.les
Segons la delimitació
Segons la mida
Segons la forma
Segons la mida
MINIFUNDI. Parcel·la
de petites dimensions.
LATIFUNDI. Parcel·la
de grans dimensions.
Segons la forma
REGULAR
IRREGULAR

17. SEGONS LA
DELIMITACIÓ
BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·les
tancades amb murs o tanques.
Localització: Europa atlàntica.
OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·les
obertes, sense tanques que les delimitin i
de formes regulars. Localització: Europa
central.

18. SISTEMES DE
CONREU
Varietat de productes: Sistema de reg:
REGADIU
SECÀ (aigua de
pluja)
Aprofitament del sòl:
POLICONREU
conreu en una mateixa
parcel·la de diverses
espècies vegetals diferents.
Localització: zones poc
desenvolupades i zones
d’horta als països
desenvolupats.
MONOCONREU
consisteix a conrear en un
espai un sol producte.
AGRICULTURA INTENSIVA
-Es produeix la quantitat més gran de productes en
l'espai més petit possible.
-Es practica a llocs molt poblats (terreny escàs i
propietats petites).
-Productes: fruites, llegums, verdures i arròs.
AGRICULTURA EXTENSIVA
-Objectiu: obtenir a preu baix grans quantitats dels
productes que s'hi conreen.
-Es practica a llocs poc poblats (molt terreny i poca mà
d'obra).
-Les màquines fan una bona part de la feina.

19. SISTEMES DE CONREU
POLICULTIU AGRICULTURA DE SECÀ AGRICULTURA INTENSIVA
MONOCULTIU AGRICULTURA DE REGADIU AGRICULTURA EXTENSIVA

20. CONREUS DE SECÀ
 Acostumen a ser menys productius que els de regadiu i
normalment s'associen a l'agricultura extensiva.
 Productes: alguns cereals (blat, ordi i sègol), llegums
(llenties) i els conreus llenyosos (vinya i olivera).
CONREUS DE REGADIU
 Proporcionen a la planta l'aigua que necessita per créixer i
donar la màxima producció possible. Aquests conreus se
solen associar a l'agricultura intensiva.
 Productes: blat de moro, hortalisses (tomàquet, albergínia,
carbassó...), i les verdures (enciam, bleda...).

21. 3. SISTEMA DE SUBSISTÈNCIA VERSUS SISTEMA DE MERCAT
Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic
Sistema tradicional de
subsistència
Sistema de mercat

22. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
És molt important als països
subdesenvolupats
CARACTERÍSTIQUES
Agricultura de subsistència
(per consum propi)
Policonreu
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics
Ocupa la major part de la població

24. L’agricultura itinerant per cremació. Es crema la
vegetació per obtenir camps de conreu. Quan les terres
s’esgoten (3-4 anys), els agricultors es desplacen a altres
indrets. Es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i
algunes zones d’Àsia.
L’agricultura extensiva de secà. Es practica la rotació
triennal. Es localitza a les zones seques de l’Àfrica, Àsia i
Amèrica del Sud.
L’agricultura irrigada de l’arròs. Agricultura intensiva
(molta mà d’obra i una gran productivitat). S’obtenen dues
collites l’any (estiu i hivern). Es practica al sud-est
d’Àsia.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA.
TIPUS.

26. Agricultura irrigada de l’arròs
Agricultura itinerant per cremació
Agricultura extensiva de secà

27. L’AGRICULTURA
DE MERCAT
orientada a la venda
Objectiu principal Obtenció del màxim benefici
possible gràcies a…
Especialització de
la producció
Mecanització de les
feines del camp
Tècniques de
conreu modernes
Grans inversions, augment de productivitat i un major benefici.

28. L’AGRICULTURA DE MERCAT.
TIPUS.
Agricultura
cerealista
extensiva
Agricultura de
plantació
Agricultura
mediterrània
moderna

29. Agricultura cerealista extensiva.
Localització Estats Units, Canadà i Austràlia
Característiques
Elevada mecanització
Poca mà d’obra
Molt rendible
Productes: cereals (blat, blat de moro...) i
oleaginoses (soja, gira-sol)

30. L’agricultura de plantació.
Localització Països tropicals subdesenvolupats
Característiques
Agricultura de mercat
Grans propietats
Gran inversió de capital
Monoconreu
Mà d’obra abundant
Productes tropicals
(cafè, te, cotó..)
Problemes
Beneficis per a les empreses estrangeres
Alguns països han d’importar aliments
Depèn de la competitivitat dels preus
Depèn de la demanda internacional

31. Agricultura mediterrània moderna.
Localització Mediterrani
Característiques
Conreus de regadiu
Poca mà d’obra
Molt rendible gràcies als hivernacles i als productes
amb denomicació d’origen
Productes: fruita i hortalisses

32. 4. LA RAMADERIA
RAMADERIA
CRIA D’ANIMALS PER A LA
SEVA EXPLOTACIÓ
Obtenir productes:
carn, llet, pell, ous, etc
Força de treball
finalitats
RAMADERIA
BOVINA BOUS
OVINA OVELLES
PORCINA PORCS
CAPRINA CABRES
AVICULTURA AUS

33. RAMADERIA
TRADICIONAL COMERCIAL O DE MERCAT
tipus
Complementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp i proporciona
adobs.
Petits ramats d’ovelles i cabres que proporcionen carn, llet i llana.
Localització. Zones intertropicals, regions monsòniques i àrees del Mediterrani.
A les zones molt seques predomina la ramaderia itinerant, on els ramats de
camells, ovelles i cabres busquen pastures i aigua.

34. Ramaderia
Comercial
Objectiu: vendre la producció al mercat i
aconseguir el màxim benefici.
Ramaderia
Extensiva
tipus
RAMADERIA INTENSIVA
Són explotacions molt especialitzades.
Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació.
Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions i
aliments pel bestiar.
Localització. Canadà, Estats Units, Nova Zelanda i Europa atlàntica.
Espècies. Bestiar boví i animals de granja.
La ramaderia intensiva produeix contaminació (purins).

35. RAMADERIA EXTENSIVA
Zones de grans extensions de pastures. Estats Units, Austràlia,
Canadà, Argentina...
Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement, però
li cal capital per comprar bestiar.
Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a
les granges o en estables.
Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les
pastures naturals a l'estiu i de farratges la
resta de l'any.
No estabulada. Els animals s'alimenten
exclusivament de les pastures naturals.
RAMADERIA

36.  Segons estudis recents de la FAO, el sector ramader genera
més gasos d'efecte d'hivernacle (el 18%) que el sector del
transport.
 L'activitat ramadera també és una de les principals causes de la
degradació del sòl i dels recursos hídrics (purins).

37.  Principals espècies ramaderes: bovina, ovina i porcina.
 El bestiar boví de més qualitat es cria a les zones planes de clima
temperat.
 El bestiar oví s'adapta a diverses situacions climàtiques i destaca,
sobretot, a l'Àsia i Oceania.
 El bestiar porcí es cria també en diverses zones, tant de climes
temperats com de càlids.
 En algunes regions del planeta són més importants altres espècies,
com ara el bestiar caprí i l'equí, les llames o les alpaques, així com els
conills (cunicultura) i l'aviram (avicultura).
El consum de carn al món
La carn és un aliment indispensable d'una dieta equilibrada, ja que aporta nutrients
beneficiosos per a la salut.
El consum de carn és alt en alguns països desenvolupats, però insuficient als països en
desenvolupament, i pot ser la causa de la subnutrició o malnutrició de la població d'aquests
països.

39. 5. L’ACTIVITAT PESQUERA
PESCA
ACTIVITAT QUE APROFITA ELS RECURSOS ANIMALS
QUE OFEREIX EL MAR I ELS OCEANS I LES AIGÜES
INTERIORS (RIUS I LLACS). ¾ PARTS DE LES
CAPTURES ES DESTINEN AL CONSUM HUMÀ.
PESCA ARTESANAL PESCA COMERCIAL
tipus
L’AQÜICULTURA

40. PESCA ARTESANAL O TRADICIONAL
Pesca que es fa a prop de la costa amb estris molt primitius i
senzills (arcs, fletxes, xarxes, hams, etc.).
Localització. Regions poc desenvolupades. Representa una font
important d’ocupació i d’aliment.
La producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum.
Als països rics es practica per capturar espècies com la llagosta.

41. PESCA
COMERCIAL
Objectiu: obtenir un gran volum de captures pel
mercat. Per això necessita recursos econòmics,
una tecnologia avançada i unes infraestructures
portuàries accessibles.
En funció del lloc on es practica la pesca
PESCA COSTANERA PESCA D’ALTURA GRAN PESCA

42. PESCA COSTANERA
Els vaixells són petits i disposen de xarxes. Surten a pescar
cada dia i s’allunyen poc de la costa.
La pesca es ven a les llotges de pescadors.
Les captures son cada vegada menys nombroses per
l’exhauriment dels fons marí.

43. PESCA D’ALTURA
Els vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llarg
de setmanes o mesos.
Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de
peixos.
Processen i congelen les captures amb grans cambres de
refrigeració.

44. GRAN PESCA
La practiquen les principals potències pesqueres que realitzen
captures a tots els oceans del món.
Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix que
capturen altres pesquers més petits.
Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i
per fer reparacions.

45.  L'aqüicultura consisteix en la cria d'animals i de plantes
en aigua dolça o en aigua salada. Quan es practica en
aigües marines, les instal·lacions se situen en zones
costaneres ben delimitades.
 L'aqüicultura és important a la Xina, Indonèsia, l'Índia,
els Estats Units i el Japó.
 Es conreen algues i es crien mol·luscs (musclos),
crustacis (gambetes i llagostes) i alguns peixos (orada i
llobarro).

46. El potencial pesquer al món
Segons les darreres dades de les Nacions Unides, al món hi ha més de dos
milions de vaixells pesquers de motor.
Els països desenvolupats són els que duen a terme més captures de pesca. Hi
destaquen: el Japó, Rússia, la Xina i els Estats Units. Això es deu a les modernes
flotes de vaixells i al potencial científic, tècnic i econòmic de què disposen.

47. PRINCIPALS
ZONES
PESQUERES
CALADORS. Àrees on la pesca
es abundant.
PRINCIPALS
CALADORS
Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi
ha molt plàcton que atreu moltes
espècies. Costes de Xile, sud del Perú i
SO d’Àfrica).
Plataforma continental extensa: les aigües
són poc profundes (Mar del Nord, Mar de
Japó).
Contacte entre corrents freds i càlids: hi
ha moltes espècies de peixos (Terranova).

48. No tots els punts del mar tenen la mateixa riquesa en pesca. Les
captures pesqueres són més abundants en unes àrees
determinades, anomenades caladors. Els més destacats es troben
a:
• Zones on la plataforma continental és extensa, perquè les aigües
són poc profundes, són mogudes pels corrents marins i les
temperatures són favorables per als peixos, com passa al mar del
Nord i al mar del Japó.
• Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids, ja que aquí
es concentren de manera abundant espècies d'aigües càlides i
d'aigües fredes. Destaquen el mar del Japó i les costes de Terranova.
• Zones costaneres properes a corrents marins freds, ja que l'aigua
freda té molt plàncton i atreu un gran nombre d'espècies. Hi
destaquen les costes de Xile, del sud del Perú i del sud-oest d'Àfrica.

49.  L'explotació dels boscos és una activitat econòmica molt estesa al
nostre planeta.
 La silvicultura, entesa com el conreu dels boscos perquè siguin
explotats d'una manera sostenible, té també un important valor
paisatgístic i alhora resulta un element clau en l'equilibri ecològic.
6. L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

50.  Usos de la fusta. Es fa servir com a font d'energia, en la construcció
de cases i altres edificis, en la fabricació de mobles i eines, per obtenir
cel·lulosa per a la producció de paper, etc.
 La fusta és la primera font d'energia al món: proporciona més del 9%
del total d'energia a escala mundial.
 Més de 2000 milions de persones depenen d'aquest tipus d'energia
(dendroenergia) per cuinar o escalfar-se, especialment als països en
desenvolupament.
 La fusta també contribueix a satisfer la necessitat bàsica
d'habitatge, ja que s'utilitza com a material de construcció (parets,
sostres i terres), sobretot a les zones rurals dels països menys
desenvolupats.

51.  Dels boscos s’obté fusta per elaborar productes forestals (pasta de
paper, resines, fibres, suro, etc.), i aliment.
 Als països subdesenvolupats, el bosc és fonamental per satisfer les
necessitats alimentàries d'una població que és molt nombrosa i pobra.
 Els productes silvestres (arrels, fruita seca i plantes) són un
complement als conreus agrícoles de subsistència i aporten nutrients
essencials que no es podrien aconseguir d'una altra manera.
 Als països desenvolupats, l'ús alimentari dels productes del bosc va
lligat a la gastronomia (castanyes, pinyons, groselles, maduixes,
bolets...).
 En els darrers anys, han pres valor les plantes aromàtiques, cosa que
ha permès l’aparició d'una indústria de transformació que ha servit per
generar ocupació i reconvertir algunes zones de l'hàbitat rural.

52.  Cada any desapareixen uns 130.000 km2 de bosc. Milions
d'animals perden el seu hàbitat natural i es redueix
perillosament l'absorció del diòxid de carboni que hi ha a
l'atmosfera, cosa que accentua el desequilibri climàtic.
 Cal protegir els boscos i potenciar-ne l'explotació de
manera sostenible.
 Per això cal que els governs i les institucions
internacionals duguin a terme una política forestal
adequada i que la ciutadania prengui consciència pel que
fa a la defensa del medi ambient.

54.  Tradicionalment, el sector primari ha estat el més
important de l'economia espanyola, però des de mitjan
segle XX, com a conseqüència del desenvolupament de
la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic.
 Avui, només el 4,2% de la població treballa en el sector
primari.
7. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

57.  Els latifundis són explotacions molt grans (més de 100 ha). Es
practica una agricultura extensiva i mecanitzada que necessita un treball
especialitzat a fer anar les màquines (recol·lectores, sembradores, etc.).
 Els latifundis predominen sobretot a Castella-la Manxa, Extremadura
i Andalusia.
 Les explotacions de dimensions mitjanes tenen al voltant de 30 ha.
Acostumen a ser familiars i estan orientades a productes de qualitat per
a un mercat cada vegada més exigent.
 En els darrers anys, aquest tipus d'explotacions ha augmentat, cosa
que ha permès incentivar la reagrupació de parcel·les d'una mateixa
explotació i ha facilitat la inversió per a la pràctica d'una agricultura
intensiva.

58.  Els minifundis són explotacions molt petites (menys de 10 ha).
Les seves dimensions dificulten la mecanització, i el volum escàs
de la producció no permet una bona comercialització.
 El minifundi experimenta canvis profunds perquè l'economia
de mercat força a abandonar l'autoconsum i a incrementar la
producció i la rendibilitat. Aquesta rendibilitat s'obté amb la
pràctica d'una agricultura intensiva o molt científica: plantes
ornamentals, conreus primerencs d'horta de regadiu o conreu
sota plàstic...
 El minifundi predomina a la meitat nord peninsular i als
arxipèlags.

59.  Els conreus de secà més estesos són el blat
(predominant al centre peninsular); la vinya (zones
atlàntiques i mediterrànies) la qual s'ha especialitzat en
vins de qualitat; i l'olivera, que es destina majoritàriament
a l'oli perquè la producció d'olives és menys rendible,
ocupa milions d'hectàrees a Andalusia (Jaén), Ciudad
Real i Badajoz.
 De secà també hi ha producció de fruita seca (ametller,
avellaner, noguera), oleaginoses (gira-sol) i lleguminoses.

60. Superfície
conreada
a Espanya
(2014)

61.  Els conreus de regadiu que predominen són: els
fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomer,
perer, nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer,
pruner, presseguer…); les hortalisses es conreen a la
zona mediterrània (enciam, pebrot, ceba, tomàquet,
albergínia…) especialment en hivernacles d'Almeria, la
vall del Guadalquivir i Múrcia.
 Els conreus de regadiu requereixen molta mà d'obra,
un ús creixent de fertilitzants i llavors d'alt rendiment.

63.  Espanya és el segon país de la Unió Europea pel que fa a
importància ramadera. L'explotació ramadera combina formes de
producció tradicional amb d'altres de producció intensiva que
disposen de tecnologies més avançades.
 Tipus de bestiar:
• Boví (carn i llet). Espanya és el tercer país de la Unió
Europea en nombre de caps.
• Oví (carn i llet). La producció de llana és residual.
• Porcí. La producció es destina al consum fresc i a l’elaboració
d'embotits.
• Avicultura (carn i ous). És una activitat altament
industrialitzada que obté uns rendiments molt elevats.

65. Caps de bestiar a Espanya

66.  Espanya és una gran potència pesquera dins la Unió Europa.
 El sector pateix el problema de la sobrepesca degut a
l'exhauriment de moltes espècies.
 Els caladors principals són:
• Costa gallega. És la regió més important per volum de pesca i
per valor econòmic. El primer port pesquer d'Espanya és
Vigo, amb una destacable flota congeladora i bacallanera,
indústries conserveres i empreses distribuïdores.
• Cantàbric. S'estén del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en
volum de pesca. Comprèn els ports de Bermeo, Sant Sebastià
i Gijón.
• Mediterrània i Illes Balears. Ports pesquers poc actius.

67. • Sud-atlàntic. Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algeciras. Es
desembarquen espècies d'un gran valor econòmic (escamarlans,
llagostins...) procedents de les costes africanes.
• Canàries. Els ports més importants són Las Palmas i Arrecife. Es
practica la pesca d'altura i de gran altura a les costes.

69.  Es caracteritza bàsicament per l'explotació intensiva de
pi i eucaliptus, que es concentra a la zona Cantàbrica i a
les zones d'influència atlàntica i de muntanya.
 L'explotació de boscos de faig, castanyer, roure,
pollancre i eucaliptus es destina a fusta, resina i suro
(Espanya és el segon productor mundial de suro).
 Cada estiu, el foc arrasa una mitjana de 150.000 ha de
bosc.

71.  Els factors que condicionen els paisatges agraris són
la latitud, la distància respecte al mar i l’altitud.
 A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges
agraris:
8. ElS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA

73.  És el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de la Península,
banyades pel mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic.
 Es caracteritza per:
• Agricultura. Pràcticament ha desaparegut. La policultura per a
l'autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia.
Els prats es destinen a pastures. Es manté el pomer per a la sidra i la
monocultura que ocupa més superfície és el blat de moro.
• Ramaderia. Destaca la cria de boví -orientada a la producció de llet- a
Cantàbria, Astúries i el País Basc, i la producció de boví -carn-, a Galícia.
• Silvicultura. El bosc s'explota de manera intensiva per obtenir fusta.
Actualment es planten eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al
seu ràpid creixement.
• Estructura agrària. Predomina el minifundi, principalment a Galícia. Les
explotacions ramaderes són de tipus familiar o de petites empreses
relacionades amb les indústries làcties o càrnies.
• Poblament. Dispers en veïnats o en poblats.

74.  Predomina al litoral i prelitoral mediterrani (est i sud peninsulars, a
les zones de depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i a les illes Balears).
 Es caracteritza per:
• Agricultura. Destaquen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera),
l'ametller, l'avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu (hortalisses,
fruiters –cítrics- i fruites tropicals en hivernacles -alvocat i xirimoia-).
• Ramaderia. L'oví i el caprí es practiquen de manera extensiva a les zones de
secà. El boví i el porcí es crien de manera intensiva a les granges, i la seva
producció es destina a abastar la nombrosa població dels nuclis urbans.
• Silvicultura. El bosc mediterrani es troba en un estat de degradació
preocupant, de manera que en aquest cas l'explotació econòmica dels
boscos no resulta rendible.
• Estructura agrària. Les explotacions són de dimensions mitjanes, encara que
a Andalusia hi predomina el latifundi i a les planes litorals, els minifundis
conreats de manera intensiva.
• Poblament. Nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que també hi
trobem l'hàbitat dispers.

75.  El trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de les depressions
de l'Ebre i del Guadalquivir i a l'interior d'Andalusia.
 Presenta les característiques següents:
• Agricultura. Predomini dels cereals (blat i ordi) per a consum humà i com a
aliment per al bestiar. El treball agrícola està molt mecanitzat. Al costat
dels rius hi ha explotacions hortofructícoles de regadiu.
• Ramaderia. Destaca l'oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels
nuclis urbans s'hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí,
boví, avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi
trobem ramaderia extensiva porcina, ovina i bovina.
• Silvicultura. La manca de precipitacions limita el creixement dels boscos,
per la qual cosa el terreny forestal és escàs.
• Estructura agrària. A les zones de secà, les explotacions són grans, amb
una agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les
propietats són de dimensions mitjanes.
• Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis rurals i en ciutats de llarga
tradició agropecuària.

76.  És el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema
Central, la serralada Ibèrica i les serralades Bètiques.
 Es caracteritza per:
• Agricultura. Varia segons l'altitud i la insolació: boscos i pastures a les
zones altes i hortes a les valls.
• Ramaderia. Destaca la cria de boví i oví de manera extensiva, encara
que també es practica la transhumància, en el cas de l'oví.
• Silvicultura. Es basa en l'aprofitament del faig i el castanyer, de
creixement lent i de fusta molt preuada. La repoblació de pins i
eucaliptus, de creixement més ràpid, es destina a fusta de menys
qualitat i a paper.
• Estructura agrària. Petites propietats a les valls, molt parcel·lades i
separades per tanques i camins amb arbres.
• Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis a les valls. Actualment,
els paisatges de muntanya s'estan transformant a causa de l'impacte
del turisme.

77.  El paisatge subtropical correspon a les illes Canàries.
 Es caracteritza per:
• Agricultura. Cal destacar el plàtan (Tenerife i La Palma), el tomàquet
d'exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura) i la producció de
patata a Tenerife i a Gran Canària.
• Ramaderia. La més nombrosa és la caprina i l'ovina.
• Silvicultura. Els boscos van patir en el passat tales abusives per
explotar-los o per aconseguir sòl agrícola. Actualment, els boscos de pi
de Canàries i la laurisilva estan protegits.
• Estructura agrària. En zones de llarga tradició d'economia de
subsistència, les propietats són petites. A la costa hi ha propietats
extenses destinades a la comercialització dels seus productes.

78.  A Catalunya el sector primari és poc important en el conjunt
de l'economia (menys d’un 1% del PIB i un 1,5% de població
ocupada).
 Això és degut sobretot a la mecanització de camp i al
desenvolupament de la indústria i els serveis.
 En els darrers temps, s’està produint una revaloració
d'aquest sector, i es potencien els productes agraris de
proximitat i els territoris rurals.
9. El SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

79. POBLACIÓOCUPADAALSECTORPRIMARI(2011)

80.  Característiques de l'agricultura catalana:
• La petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar,
per la qual cosa han d'invertir-hi capital per fer-les més
modernes i rendibles i aconseguir un grau de qualitat que
les faci competir en els mercats nacional i internacional.
Aquestes terres es localitzen sobretot a la Depressió
Central, al delta de l'Ebre i a les planes del litoral.
• L'alt grau de mecanització. Encara que algunes feines es
fan manualment, la majoria estan mecanitzades. A la
diversitat de màquines (tractors, motocultors,
recol·lectores, etc.), s'hi han afegit millores tècniques
(adobs químics, llavors seleccionades, productes
fitosanitaris – herbicides, pesticides, etc.–), que han elevat
el rendiment dels conreus.

81. • L'àmplia diversitat de conreus, tant de secà com de regadiu,
que té com a resultat una agricultura intensiva i d'elevada
productivitat. Els conreus principals són la fruita, els cereals,
les hortalisses, les plantes i flors i el raïm.
• Desenvolupament de l'agricultura ecològica, que té com a
objectiu obtenir aliments de màxima qualitat respectant el
medi ambient, preservant els recursos i sense emprar
productes químics. El vessant ecològic guanya adeptes entre
els joves emprenedors conscients del seu potencial en un
mercat cada vegada més exigent.

82. Principals
productes
i superfície
produïda
(2013)

83.  A Catalunya la ramaderia és més important que l'agricultura.
Representa gairebé el 60% de la producció del sector agrari,
constitueix un referent cabdal per al manteniment del sector
primari al territori, i subministra una bona part dels productes a la
indústria agroalimentària, una de les més importants a Catalunya.
 La ramaderia està orientada a satisfer les demandes de la
població: carn, ous i derivats. Per això el bestiar de creixement
ràpid, criat en granges i alimentat amb pinso és el més estès:
• Porcí. És la producció més destacada (6,7 milions de caps),
i representa gairebé la meitat de la producció ramadera
total. Una gran majoria de granges es localitzen al voltant
de l'eix que va de Girona a Lleida.

84. • Aviram i conills. Es crien de manera intensiva en granges
molt repartides arreu del territori. Catalunya, amb 44,7
milions de caps d'aviram, lidera la producció en el conjunt
de l'Estat.
• Boví. Predomina a les zones de muntanya, on es cria de
manera estabulada (en granges), o semiestabulada.
S'alterna l'alimentació amb pinso i pastures.
 La Unió Europea marca directrius molt estrictes per al sector
ramader com ara mesures sanitàries, sistemes de cria, de
transport, de sacrifici, etc.

86.  Catalunya disposa d'un llarg litoral i la pesca sempre ha estat una
activitat tradicional, però mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de
l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants.
Només l'1% del total de la població ocupada treballa en el sector pesquer.
 La flota pesquera que treballa al litoral català (869 embarcacions el
2014) es dedica essencialment a la captura de sardina, seitó, verat i lluç, a
més de molts mol·luscos i crustacis (escamarlà, galera, gamba).
 Per tal de preservar els recursos marins i la competitivitat del sector,
la Unió Europea obliga a portar un control de les modalitats de pesca que
s'utilitzen (palangre, arrossegament…), estableix quotes sobre la
quantitat i la mida de les espècies que es capturen, decideix la mida de la
malla de les xarxes i delimita les zones de pesca i el nombre de vaixells.

88. L’aqüicultura a Catalunya
 El Mediterrani és un mar empobrit, i el subministrament de peix
depèn cada vegada més de la importació massiva i de l'aqüicultura,
un sector que creix a Catalunya.
 Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos
(musclo, ostra portuguesa i cloïssa principalment), tot i que els
peixos (orada, llobarro i tonyina) tenen molt més valor de mercat.
 La major part de la producció aqüícola es destina al consum
català. És interessant destacar que gairebé la totalitat de la tonyina
s'exporta al Japó, on aquest peix és molt apreciat.

89.  Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i estan
condicionats per factors físics (clima, configuració del relleu i
proximitat al mar i als rius) i per factors humans.
 A Catalunya trobem tres tipus de paisatges agraris:
o mediterrani,
o d'interior
o i de muntanya.
10. ElS PAISATGES AGRARIS A CATALUNYA

90. ELSPAISATGESAGRARISDECATALUNYA

91.  El paisatge agrari mediterrani ocupa la franja costanera de
Catalunya. Com que les característiques climàtiques varien al llarg
d'aquesta zona, el tipus d'agricultura també canvia. De nord a sud
distingim:
• La zona més septentrional, on les pluges són suficients, s'ha especialitzat
en el conreu de farratge, a més de cereals, arbres fruiters i vinya. Són
importants també la ramaderia bovina, l'ovina i la porcina.
• Al Maresme i al Baix Llobregat hi predomina l'agricultura de regadiu, molt
orientada al gran mercat de l'àrea metropolitana de Barcelona: arbres
fruiters, hortalisses, flor tallada i plantes ornamentals.
• Al sud de la comarca del Garraf i fins al Baix Ebre les terres de regadiu són
més escasses i els conreus de secà dominen el paisatge: vinya, avellana,
ametllers i cereals.
• El delta de l'Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el
conreu d'arròs i d'hortalisses.

92. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI (MARESME)

93.  Localitzat a l'interior de Catalunya.
 L'existència de dos grans rius (l'Ebre i el Segre i els seus afluents) fa
que l'extensió de regadiu sigui molt important i condicioni els conreus i
tota l'activitat agrària:
• Els conreus dominants són els cereals de regadiu (arròs, blat de
moro), algunes plantes farratgeres, fruita i hortalisses.
Quan ens allunyem de les zones regades, els conreus de secà
predominen pràcticament a tot el territori: cereals, oliveres i
vinya, combinats amb ramaderia ovina.
• La ramaderia és de tipus intensiu. Abunden les granges de
porcs i d'aviram. La producció s'orienta cap a la indústria
agropecuària, que és molt comercial: embotits, carn, ous, etc.

94. PAISATGEAGRARID’INTERIOR(PLANADELLEIDA)

95.  Les activitats agràries principals a les zones de muntanya són:
• La ramaderia. L'objectiu prioritari és la comercialització dels
productes ramaders (carn i derivats lactis -llet, mantega,
formatge-), tot i que a Catalunya actualment aquest mercat és
força saturat.
Pel que fa a la cria del bestiar, es combina el sistema extensiu, en
què els animals s'alimenten de pastures naturals, amb el sistema
intensiu d'estabulació en granges.
• L’explotació dels boscos per a l’obtenció de fusta i de llenya.
• L’agricultura és una activitat poc destacada a les zones de
muntanya. Petits horts situats al voltant de les cases
proporcionen hortalisses per al consum familiar.

96. PAISATGEAGRARIDEMUNTANYA(CERDANYA)

97.  Molts pagesos han abandonat els camps per anar a trobar
feina a la ciutat. D'aquí que el nombre d'habitants dels pobles
hagi disminuït i, fins i tot, alguns pobles hagin quedat deshabitats.
 El bosc s'ha degradat a causa de l'emigració. Alhora, als camps
abandonats, hi tornen a créixer lentament matolls, arbustos i
pins. A les zones més interiors i de relleu més pronunciat, aquests
dos fets, emigració i degradació del bosc, s'intensifiquen
notablement.
 Els boscos constitueixen el gran patrimoni natural del país. El
75% de la superfície forestal és de titularitat privada.

98.  Com qualsevol activitat econòmica, l'agricultura i la
ramaderia transformen el medi natural.
 Efectes positius:
o produeixen aliments,
o afavoreixen l'hàbitat en el medi rural,
o els boscos i les plantes contribueixen a l'absorció
del CO2...
11. ÉS POSSIBLE REDUIR ELS IMPACTES NEGATIUS DE
LES ACTIVITATS AGRÀRIES?

99.  Els efectes negatius de l'agricultura i la ramaderia sobre el medi
natural poden ser:
• La destrucció del bosc per substituir-lo per terreny
agrícola.
• La contaminació per l'ús de tractaments químics en els
conreus (fertilitzants, pesticides, herbicides) o a causa dels
nitrats procedents de granges industrials.
• La sobreexplotació dels aqüífers.
• L'acceleració de l'erosió dels sòls, que queden
desprotegits a causa de les activitats agrícoles.
• La producció de gasos d'efecte d'hivernacle en la
ramaderia.

100. Causes de la degradació del sòl

101.  Una de les prioritats dels governs ha de ser la gestió sostenible
dels recursos i les activitats econòmiques.
 Únicament decisions globals de repercussió internacional i el
compromís de la majoria de països per una gestió ambiental
comuna contribuiran a harmonitzar l'explotació dels recursos
naturals i la sostenibilitat del medi.
 Les qüestions ambientals han de partir d'un consens
internacional, regional, nacional i local.

102.  La Unió Europea porta a terme diverses iniciatives per a l'ajuda i el
desenvolupament de l'agricultura sostenible. Aquesta agricultura té un
paper clau per al creixement dels països en desenvolupament, ja que té
un gran efecte en altres sectors.
 Uns 500 milions de petites explotacions de menys de 2ha alimenten
2.000 milions de persones a l'Àsia i a l'Àfrica. Aquestes explotacions
poden augmentar la seva productivitat amb sistemes agrícoles
sostenibles adequats, que tinguin en compte les característiques, les
necessitats, les tradicions i les capacitats locals.
 Per això, la UE inverteix en ciència i tecnologia, ofereix incentius als
agricultors perquè protegeixin el medi ambient emprant mitjans
productius ecològicament eficients i ajuda els productors a ajustar la
producció a la demanda del mercat.
 Com a exemple d'aquesta política, la UE treballa en diverses zones
àrides de Jordània, Mali, Botswana i el Sudan.

103.  La sostenibilitat no és possible sense un canvi d'actitud de
l'ésser humà respecte al medi natural.
 La família i l'escola han de ser el punt de partida que faci
possible el desenvolupament de coneixement i d'actituds
compromeses amb el medi ambient.
 Al llarg d'aquest procés d'aprenentatge, els individus es poden
convertir en agents de canvi, és a dir, en protagonistes en la presa
de decisions d'àmbit local.
 D'aquesta manera, els governs dels països i les organitzacions
internacionals, com també les empreses d'àmbit local o
internacional, prioritzaran les responsabilitats socials i
empresarials en els seus projectes.

104. • Reduir el consum d'aigua.
• Reduir el consum d'energia en il·luminació, calefacció i
refrigeració.
• Reduir el consum d'energia en transport.
• Reduir l'ús de paper.
• Practicar un consum responsable.
• Reutilitzar el paper i l'aigua.
• Utilitzar productes reciclats (paper, tòner...) i reciclables.
• Afavorir la reutilització de roba, joguines, ordinadors...
• Optar per les energies renovables.
• Utilitzar electrodomèstics eficients.
 Sense recursos, inversions i el personal qualificat corresponent
no és possible dur a terme projectes o programes de millora.